MMm...
calis... no estic del tot d'acord.
És clar que no es poden comparar. Cap escriptor es pot comparar amb cap.
Però que no té cap mena de sentit... O.o
No sé si t'has llegit
Àngels i Dimonis, però el fet de qui és el 'dolent' dóna força voltes, eh?
És clar que el Langdon és savi, valent i tal... Però això ve a passar amb quasi tots...
Ara faré una comparació trencant el que he dit al principi del missatge... però el Harry sempre se'n surt de totes.
Hem de dir que els Hp no passaran de la típica pel·li de diumenge al migdia d'aquelles que es fan expressament per
Telecinco?
No.
A mi les dues obres que he lelgit d'ell m'han agradat molt... I l'estil està força elaborat i aconseguit... al meu parer, eh?
Ara bé, és del tot certíssim que els Hp desprenen un no-sé-què que enganxa.
Aquest no-sé-què està format per la història extraordinària, l'humor, els personatges rodons, la versemblança de la història (tot i la inversemblança que aparenta), i un estil tant familiar i acollidor que no es pot descrirue amb paraules.
JK, t'ho has currat.

Harry Potter no era un noi normal per moltes raons. Per començar, perquè l'època de l'any que menys li agradava eren les vacances d'estiu. Després, perquè tenia moltes ganes de fer els deures. A més, era bruixot.