Mitologia Grega

Temes relacionats amb altres autors, llibres i sagues. Recordeu que per parlar de Harry Potter ja tenim l'altre fòrum!
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
els grans magatzams
Alumne/a de 2n
Alumne/a de 2n
Entrades: 40
Membre des de: dc. març 08, 2006 10:21 pm
Ubicació: Amb l´exercit del dumbledore

Mitologia Grega

Entrada Autor: els grans magatzams » ds. maig 20, 2006 7:57 pm

Missatge editat per l'usuari
els grans magatzams l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. jul. 21, 2011 2:32 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Marc Riera
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 572
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 6:02 pm
Nom: Pepet, no et fot...
Contacta:

Entrada Autor: Marc Riera » ds. maig 20, 2006 9:05 pm

:roll: :roll: Sí que és un tema inútil, sí... No saps els noms dels déus grecs? No dic tots, que n'hi ha molts, però... et sona Zeus? :wink:
Aviam, aquí van uns quants:

-Zeus, senyor de l'Olimp (que és un cremat i s'ho munta amb tot déu (vaja, deesa) i humanes)
-Hera, reina dels cels (dona principal de Zeus)
-Hestia, deesa de la llar
-Iris, missatgera d'Hera (la que es xiva a Hera que Zeus li posa les banyes :twisted: )
-Atena, deesa de la savies (patrona d'Atenes, és clar...)
-Hefest, el déu ferrer (que viu a sota del Vesubi, on fabrica les armes dels herois i els déus)
-Dionís, el déu del vi (que va anar a l'Índia. La seva planta és l'heura i també munta orgies amb serps i de tot)
-Demèter, deesa de l'agricultura (la romana Ceres)
-Apol·lo, déu de la música
-Posidó, del mar
-Afrodita, de l'amor
-Eros, de l'amor
-Ares, de la guerra
-Caront, que portaa els morts a l'Hades
-Cèrber, gos guardià de l'Hades
-Hades, senyor de l'infern
-Persèfone, la seva dona
-Hermes, missatger dels déus
-Pan, déu del camp (mig humà mig cabra)
-Àrtemis, deesa de la caça


Em sembla que n'hi ha més, però aquest són els principals. Sort que no has demanat els egipcis!!! :wink:

Avatar de l’usuari
Marc Riera
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 572
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 6:02 pm
Nom: Pepet, no et fot...
Contacta:

Entrada Autor: Marc Riera » dg. maig 21, 2006 10:38 am

Si vols més informació, aquí tens una web en castellà bastant bona:

http://www.kelpienet.net/rea/

Avatar de l’usuari
e.n.bou
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 278
Membre des de: dl. ago. 29, 2005 12:14 am
Nom: Eric
Rang: Caçador de Desitjos
Ubicació: Hangar 18
Contacta:

Entrada Autor: e.n.bou » dg. maig 21, 2006 5:14 pm

buf, com u su curreu, jo no savia del deu pan, i es artemisa, no artemis (la deesa de la caça, ultima que has ficat).

:reading: :bomb: :flame: :flame: :bomb: :reading:
Imatge
Imatge
Imatge
Blog del meu joc/llibre Insomnia (titol provisional)
http://secretslair.blogspot.com/

Violetta Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 391
Membre des de: dc. març 30, 2005 6:56 pm
Ubicació: terres de Ponent

Entrada Autor: Violetta Black » dg. maig 21, 2006 9:27 pm

e.n.bou ha escrit:buf, com u su curreu, jo no savia del deu pan, i es artemisa, no artemis (la deesa de la caça, ultima que has ficat).

:reading: :bomb: :flame: :flame: :bomb: :reading:
És Artemisa en castellà i Àrtemis en català, per norma general. Ara, s'accepten les dues.

I la mitologia grega és extensíssima!!! És com si demanessis que s'expliqués tota la Bíblia sencera (i encara ens quedaríem curts) :wink:

Avatar de l’usuari
Marc Riera
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 572
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 6:02 pm
Nom: Pepet, no et fot...
Contacta:

Entrada Autor: Marc Riera » dl. maig 22, 2006 5:57 pm

Violetta Black ha escrit:I la mitologia grega és extensíssima!!! És com si demanessis que s'expliqués tota la Bíblia sencera (i encara ens quedaríem curts) :wink:
Per això dic que sort que demana la grega i no la egípcia, que encara és més extensa. Abans de la creació dels regnes de l'Alt i el Baix Egipte, cada poblet tenia el seu propi déu protector. Per això, quan es van crear els dos regnes, es van mantenir els déus.

Pensa que això tan sols són els principals déus grecs. Segurament n'hi ha més, però no ho sé. Si vols, et poso una llista amb els herois més coneguts i què van fer... :wink:

Avatar de l’usuari
lapot
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 500
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 9:42 pm
Ubicació: Entre el llibres de la biblioteca
Contacta:

Entrada Autor: lapot » dl. maig 22, 2006 7:01 pm

uaa, mencata la mitologia grega...tinc un bon recull. ( vindre molt aquest tema, potser no et serveix molt, pero les muses van tenir un gran paper a la mitologia grega.!!

Muses:
clio: musa de la historia
uranio:musa de la astronomia
melpòneme: musa del teatre tragic
talia: teatre humoristic
euterpe: musa de la musica
terpsícore: musa de la dança
erato: musa de la poesia epica
cal·liope: musa de la retorica
Lapot&Roger J.Potter, Bibliotecaris Oficials de la Web.

Avatar de l’usuari
Marc Riera
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 572
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 6:02 pm
Nom: Pepet, no et fot...
Contacta:

Entrada Autor: Marc Riera » dl. maig 22, 2006 7:46 pm

Les muses... Fins i tot tenen constel·lació, em sembla!!!! Bé, no m'extranya. Tota la mitologia grega té constel·lació... Les muses, per explicar-ho, normalment eren cridades per Apol·lo perquè fessin de jutges en els reptes musicals. I, és clar, sempre guanyava Apol·lo, perquè era el déu de la música i el seu déu. I clar, no volien ofendre'l.

Avatar de l’usuari
Marc Riera
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 572
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 6:02 pm
Nom: Pepet, no et fot...
Contacta:

Entrada Autor: Marc Riera » dl. maig 22, 2006 10:20 pm

Aquí teniu informació sobre els déus egipcis (ja sé que el tema no era per això, però val la pena :wink: ):

http://www.egipto.com/museo/dioses/eshtml/index.html

I aqu´n'hi ha de diferents religions (aquí, en partiular, hi ha la mit. grega, separada en déus majors i menors, com ja he dit abans) Quan tingui temps, posaré un comentari amb els heois més famosos de la mit. grega, ok?
Aquí va la web:

http://abcdioses.noneto.com/grecia/grecia.htm

Navegueu-hi, que està força bé.

Avatar de l’usuari
massa_hpifriends.com
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 391
Membre des de: dt. nov. 01, 2005 8:12 pm
Ubicació: Mansió-X
Contacta:

Entrada Autor: massa_hpifriends.com » dt. maig 23, 2006 2:19 pm

Per a QUI LI fagi pal anar a l'enllaç!(us els he traduït i tot!):

Zeus
[imatge]

Fill de Cronos i Rea. És el déu més important de l'Olimp, té el titulo de pare dels déus.
Zeus és el déu de la Llum. Personifica el Cel amb tot el seu poder, són el símbol de la pluja, el vent, les tempestes, del cicle de les estacions i de la successió de la nit i el dia. La seva missió és mantenir l'equilibri de l'Univers i protegir els privilegis dels déus. El poder de Zeus és gran però limitat, ja que ell també està sotmès a les lleis de la Destinació|Destí .
Segons la llegenda, Cronos devorava tots els seus fills perquè cap d'ells no li destronés, ja que en ser els seus plançons immortals no tènia una altra forma de fer-los desaparèixer. Rea, per evitar que Cronos devorés a Zeus, dió a llum en secret i va lliurar al seu espòs una pedra embolicada en bolquers. Cronos enganyat va devorar la pedra. Zeus va ser criat per les nimfes i va ser alletat amb la llet de la cabra Amaltea. Quan va créixer, amb ajuda de la seva mare va ser nomenat copero de Cronos i en una de les begudes, va barrejar una poció que Metis li havia proporcionat. En beure, Cronos va vomitar tots els seus fills, començant per la pedra i seguint per Hades, Poseidón, Deméter, Hera i Hestia.
Llavors va desencadenar la Titanomaquia. Així es denomina a la guerra entre els Titans d'una banda i els Olímpics, Cíclopes i Hecantoquiros, per l'altre. Va durar aquesta guerra deu anys i dió com a resultat la victòria dels Olímpics.
En finalitzar la Titanomaquia, Zeus va ser nomenat Senyor dels déus i els Olímpics es van repartir l'univers. Zeus es va quedar amb el cel, Poseidón amb el mar, i Hades amb l'ultratumba. Però el creixent orgull i mal geni de Zeus va provocar que Hera, Poseidón i Apolo es rebel·lessin contra ell. Zeus va ser encadenat i quan els seus captores decidien qui ocuparia el seu lloc, Tetis, preveient una guerra civil, va buscar a Briareo que el va alliberar amb facilitat. Hera, que havia encapçalat la revolta, va ser penjada per la nines|canells del firmament amb una pesada enclusa lligada a cada peu. Poseidón i Apolo van ser enviats com|com a serfs, al rei Laomedonte.
Mes tard, els Olímpics es van veure embolicats en una guerra amb els Gegants, a aquesta guerra se la va cridar Gigantomàquia. De nou van triomfar els Olímpics.
Encara que Zeus va tenir diverses manilles i nombrosos amants, la seva esposa legítima és Hera, una de les seves germanes, que regna amb ell a l'Olimp.

Tornar a dalt
Hera

Filla de Cronos i Rea. Hera és la deessa que presideix els matrimonis. Va ser devorada i posteriorment va ser vomitada igual com la resta dels seus germans Olímpics, a excepció de Zeus, que gràcies a l'ajuda de la seva mare no va ser devorat.
Hera s'havia criat a Arcadia i allà va anar a buscar-la Zeus transformat en cucut.
Era hivern i quan Hera va prendre el cucut a les seves mans per protegir-lo del fred, Zeus va recuperar la seva verdadera forma i la va violar. Després d'aquest encontre|trobada Hera i Zeus es van casar i Hera passa a ser la reina indiscutible de l'Olimp. Tots els déus van acudir al casament amb valuosos presents. Gea li va regalar a Hera un arbre amb pomes d'or que conferien la immortalitat. Aquest matrimoni es va veure esquitxat de nombrosos conflictes, deguts gairebé sempre a les contínues infidelitats de Zeus. En una ocasió, farta de les aventures de Zeus, el va abandonar i se'n va anar a viure a l'illa d'Eubea. Zeus va fer tota classe d'intents perquè tornés a l'Olimp, però tot va ser en va. Per fi coneixent el caràcter gelós d'Hera, va manar fer una bonica estàtua, a la qual va posar un vestit de casament i la va col·locar en un carro amb heralds, que anunciaven el seu pròxim enllaç amb Zeus. Hera enfurismada, va saltar al carro per agredir el seu rival i va descobrir l'engany, però va haver de reconèixer els seus sentiments i tornar a l'Olimp amb Zeus.
Hera és mare d'Ares, Hebe, Ilitia i Hefesto. Quan va néixer Hefesto es va sentir tan disgustada per la seva deformitat, que el va llançar de l'Olimp per no veure-ho. Ja d'adult, per venjar-se de la seva mare, Hefesto va construir un bonic tron d'or que va enviar com a present per a Hera. Quan Hera es va asseure en ell, va quedar capturada per unes cadenes i així va romandre fins i tot que Dionisio embriagant-lo, va aconseguir que la deixés anar. Sol aparèixer com una deessa gelosa i venjativa, que es mostra despietada amb qualsevol que representi un perill per a ella. Va convertir en serps els cabells de la filla de Laomedonte, Antígona, per presumir de tenir uns cabells mes bonics que els de la deessa. Va tornar boges les filles del rei d'Argos per parlar despectivament d'una estàtua seva. Va deixar cec a Tiresias per donar la raó a Zeus en una discussió que el matrimoni mantenia. Sobretot es mostra implacable amb les amants de Zeus i els descendents que té amb aquestes.

Tornar a dalt
Atenea

Filla de Zeus i de Metis. Deessa de la Saviesa. És una deessa guerrera, però no li agrada la guerra, abans d'entrar en combat sempre intenta arreglar els conflictes de manera pacífica, tanmateix, una vegada que entra en batalla mai no és derrotada. També presideix les arts, els oficis i el coneixement en general, moltes vegades era sol·licitada com a jutge.
És la deessa verge per excel·lència, com ho indica el seu epítet Parthenos, que significa donzella. Atenea és la filla favorita de Zeus, al principi ni tan sols no té armes pròpies, les hi demana al seu pare quan les necessita. També comparteix amb ell l'égida.
Metis va ser la primera esposa de Zeus. Però havent-li advertit l'oracle, que el primer plançó que tingués amb Metis seía un nena i que el segon seria un baró que el destronaria. Zeus per evitar el perill es va empassar Metis, que ja estava embarassada d'Atenea. Tiempo més tard li va sobrevenir a Zeus un terrible maldecap, Hefesto li va obrir el cap d'una destralada i d'allà va sortir Atenea ja adulta amb un crit de guerra.
Encara que la deessa per la seva condició de verge no va tenir fills, va adoptar Erictonio. Erictonio va néixer quan Hefesto va tractar de violar Atenea com a pagament per unes armes que havia construït per a ella. La deessa va aconseguir desagafar-se a temps de l'abraçada d'Hefesto i el semen d'aquest, va caure a la terra fecundant-la, d'aquí va néixer Erictonio, que Atenea va criar com a fill propi.
La hi representa armada amb llança, casc, escut rodó amb el cap de la Medusa, l'égida i sandàlies alades. En ser una de les deesses més importants de l'Olimp és freqüent la seva participació en mites i llegendes, ja sigui propis o aliens.

Tornar a dalt
Afrodita

Representa al desig sexual com una de les forces creadores de l'univers, a la qual tots els éssers vius, animals, homes o déus estan sotmesos.
El seu nom i els seus epítets fan referència al seu naixement. Afrodita és un derivació d'aphros, l'escuma. També es la flama Citerea, la de Citera; Cipris, la xipriota o Anadiomene, la que va venir del mar.
Afrodita neix de l'escuma que forma l'esperma dels òrgans|orgues genitals d'Urà, en ser llançats al mar pel seu fill Cronos, que els hi havia tallat amb una falç mentre dormia. Va ser criada per les Hores i les Gràcies.
Deessa de l'amor, la bellesa i el desig sexual. També és una deessa temible, que inspira passions monstruoses als que descuiden el seu culte o desperten la seva antipatia, com és el cas de Fedra o de Pasífae. Posseeix un cenyidor màgic que té el poder d'enamorar mortals i immortals. Afrodita té un deure diví, fer l'amor, per la qual cosa en una ocasió va ser represa en sorprendre-la Atenea treballant en un teler, treball|feina que estava inclòs en la prerrogatives d'Atenea. Afrodita es va disculpar i mai mes va treballar amb les mans.
Zeus la va lliurar com a esposa a Hefesto per castigar el seu orgull. La deessa va acceptar, pensant que el déu ferrer seriosa fàcil d'acontentar. Les seves infidelitats amb déus i homes són nombroses, però Hefesto, molt enamorat sempre la perdonava.
Apareix amb freqüència en mites aliens malgrat tenir mites propis.

Tornar a dalt
Apolo

Fill de Zeus i Leto. És la personificació del Sol, així com la seva germana bessona Artemisa, representa a la lluna. També té altres atributs com a déu de la poesia, de la música ,de la medicina|medecina i de les arts endevinatòries. Viatja en un carro de cignes i solen acompanyar-lo les Cárites. El seu epítet de Febo se suposa que significa el brillant, el lluminós i fa referència a la calor solar que fa madurar els fruits, ja que Apolo és el déu de l'estiu.
Apolo va néixer al costat de la seva germana Artemisa a l'illa de D'el, on va passar la seva infantesa. Aviat va créixer i es va convertir en el déu mes bonic de l'Olimp. Muntat en un carro de cignes, regal de Zeus, Apolo va partir de seu D'el natal al país dels hiperbóreos. Després es va dirigir a Delfos, on va matar a Pitó i es va instal·lar en l'oracle que fins llavors havia ocupat la serp Pitón. I que a partir de llavors passaria a ser l'oracle d'Apolo a Delfos. En l'oracle va instal·lar una jove cridada Pitia, que estava encarregada de transmetre en de forma ambigua, els oracles que el déu la inspirava. Per honrar a Pitón, Apolo va fundar el jocs Píticos.
Apolo va ser llançat en dues ocasions de l'Olimp. La primera, com a càstig per participar en una revolta contra Zeus. En aquesta ocasió va haver d'ajudar el rei Laomedonte a construir les muralles de Troya. La segona, per haver llançat les seves fletxes contra els Cíclopes, que eren aliats de Zeus, va ser enviat a cuidar-se dels ramats del rei Admeto.
Encara que mai no es va casar, els mites sobre les seves aventures amoroses són múltiples i no sempre satisfactoris per al déu, que va ser rebutjat en moltes ocasions. Apolo és un déu venjatiu i castiga de forma terrible els que se li oposen o els que volen rivalitzar amb ell. Com és el cas de Marsias, que va escorxar viu perquè pretengués tocar la flauta millor que Apolo la lira.

Tornar a dalt
Artemisa

Filla de Zeus i Leto. És la dama de les feres. Deessa de la cacera, de la castedat i també de la lluna, en especial de la llum lunar. És el protector tradicional de les amazones i l'oponent natural d'Afrodita. Bonica i atlètica recorre els boscos caçant, encara que en el seu regne de naturalesa salvatge sovint se la veu acompanyada de conills, cérvols o lleons. Per ser la deessa de la força vegetativa, a ella se li ofereixen els primers fruits de la collita.
Va néixer a l'illa de Delos al costat del seu germà bessó Apolo. Que va ajudar a néixer per ser Artemisa la primogènita, per la qual cosa també la hi considera patrona dels parts. Artemisa està íntimament lligada als mites que es refereixen a Apolo.
Està equipada amb un arc i unes fletxes regal de Zeus. Les fletxes representen els llamps|raigs lunars. Va acompanyada de nimfes i d'una gossada de gossos, regal del déu Pan.
Freqüentment apareix en mites relacionat amb la castedat. Com el cas de la nimfa Calisto, que va ser seduïda per Zeus i quan Artemisa va descobrir que estava encinta, la va transformar en óssa i va llançar la seva gossada després d'ella. En una altra ocasió la seva gossada destrossa a Acteón per haver-la vist despulla mentre es banyava.

Tornar a dalt
Llauris

Fill de Zeus i Hera. És el déu guerrer per excel·lència, representa la força bruta sobre la intel·ligència. Forma part dels dotze déus Olímpics principals i viu al costat d'ells a l'Olimp. És molt impopular entre els altres déus, li és antipàtic fins i tot al seu propi pare. És l'antítesi d'Atenea, deessa també guerrera, que encarna la força intel·ligent i l'astúcia. En els enfrontaments que té amb Atenea sempre venç aquesta, i fins i tot surt humiliat i malparat de tals combats. Tampoc en altres enfrontaments no surt sempre vencedor malgrat que la seva presència física és impressionant.
En una ocasió Oto i Efialtes, fills de Poseidón, van intentar assaltar l'Olimp i raptar Hera i Artemisa. En la lluita que van mantenir els Olímpics contra els dos gegants, Ares va ser capturat i tancat en un vas durant tretze mesos, fins i tot que Hermes casualment ho va descobrir i el va alliberar.
De les seves múltiples aventures amoroses la més celebri la protagonitza al costat d'Afrodita. Hefesto, va realitzar una xarxa gairebé invisible però molt resistent i la va amagar al llit d'Ares. Quan Ares i Afrodita es van ajeure van ser capturats per la subtil xarxa. Així van ser exposats, nus i presoners, per a diversió dels altres déus.

Tornar a dalt
Hefesto

Fill de Zeus i Hera. És la personificació del foc. No representa el foc domestico, si no al foc com a força creadora. És el déu dels ferrers i del foc dels volcans que aconsegueixen doblegar als metalls. El seu virtuosisme per crear afronta amb la màgia.
Era tan deforme quan va néixer, que la seva mare el va llançar de l'Olimp perquè no l'avergonyís davant dels altres déus. Hefesto va caure al mar, on les Oceanides Tetis i Eurinome el van recollir i es van cuidar durant nou anys. El novè any de la seva vida, Hera va descobrir una joia que Tetis portava i va voler saber qui l'havia realitzat. Tetis li va confessar que l'havia fet Hefesto. Hera entusiasmada amb els treballs|feines del seu fill li va demanar que tornés a l'Olimp. Però Hefesto ressentit amb ella, li va regalar un bonic tron que la va empresonar en asseure's en ell, i no va consentir a deixar-la anar fins que Dionisiole va convèncer emborratxant-lo. Mes tard va fer les paus amb Hera, fins i tot va ser llançat per segona vegada de l'Olimp, aquesta vegada per Zeus, en posar-se de part d'Hera en una discussió que aquesta mantenia amb Zeus.
Va estar casat amb Cárite, Aglaye i amb Afrodita de la que estava molt enamorada i a què perdonava les seves freqüents relliscades.
A l'Olimp es va construir un radiant palau de bronze on treballa ajudat per unes autòmats, que el mateix havia realitzat. Fabricava els llamps|raigs de Zeus, la fletxes d'Artemisa i Apolo, les armes d'Aquiles, la cuirassa d'Heracles, les cadenes de Prometeo, va modelar el cos de Pandora i l'autòmat de Tàl·lusos entre moltes altres obres.

Tornar a dalt
Dionisio

Fill de Zeus i Sémele. Déu del desenfrenament i l'exuberància de la naturalesa, especialment de la vinya, que produeix el vi i provoca l'embriaguesa.
Hera gelosa de Sémele, la va convèncer que demanés el seu amant que se li mostrés en tota la seva esplendor. Per complaure-la Zeus va aparèixer envoltat de llamps|raigs i trons. Un dels llamps|raigs va fulminar Sémele. Com a aquesta sol estava embarassada de sis mesos, Zeus va arrencar al nen, fins i tot viu, del ventre de la seva mare i Hermes el va cosir dins de la cuixa de Zeus perquè completés la gestació. Per aquest motiu Dionisio és anomenat el nascut dues vegades. Mes tard per instigació d'Hera, Dionisio és esquarterat i bullit en una caldera pels Titans. Però la seva àvia Rea va unir les seves restes i li va tornar la vida. Zeus llavors va amagar Dionisio disfressat de dona en la cort del rei Atamante. No van aconseguir enganyar a Hera que volvio boig a Atamante. Per fi Dionisio va ser transformat en cabra i va ser deixat a cura de les nimfes.
Ja d'adult va descobrir el cep, amb el fruit del qual s'emborratxava amb els seus companys. Quan Hera va aconseguir trobar-lo embogir-lo. A partir de llavors Dionisio es va envoltar d'una cort de bèsties i sàtirs que ja mai no el van abandonar.
Van ser freqüents els seus viatges i aventures fins que va trobar Ariadna. Dionisio es va casar amb Ariadna i la va venjar de Teseo. Després va aconseguir que Persefone fes tornar dels inferns a la seva mare, a qui va canviar el nom per Tione per portar-la amb ell a l'Olimp sense ofendre Hera. I allà viu al costat d'Ariadna ocupant un assentament|seient, que Hestia li va cedir, entre els dotze déus principals del panteó grec.

Tornar a dalt
Hermes

Fill de Zeus i Maia. Déu mediador, les seves principals qualitats són l'astúcia i la mobilitat. És un déu inventor i benefactor, amic dels homes i missatger dels déus, en especial de Zeus.
Va ser un noi molt despert des del seu naixement, amb tot just unes setmanes va robar les vaques d'Apolo i va crear la primera lira, que després va cedir a Apolo per reconciliar-se amb ell. Més tard va inventar la siringa o flauta, que també va adquirir Apolo a canvi del cayado amb què es cuidava dels seus ramats. Cert dia Hermes va separar dues serps que lluitaven. Aquestes una vegada amansides, es van entrellaçar entorn del cayado, la qual cosa va donar lloc al caduceo, que a Grècia és el símbol dels ambaixadors i els heralds.
Com a emissari diví comunica l'ultimàtum de Zeus a Prometeo; porta Afrodita, Atenea i Hera davant de Paris, perquè aquest emeti el seu judici|seny; li regala a Néfele el be amb un vellón d'or, que més tard anirien a buscar els Argonautas.
Com a herald dels déus apareix en nombrosos mites. La seva prole i embolics són númerosos, Hermafrodito i el déu Pan són els seus fills més famosos.

Tornar a dalt
Poseidón

Fill de Cronos i Rea. Després de destronar Cronos, Poseidón, Zeus i Hades van dividir les possessions del seu pare llançant-les a sort en un elm. Zeus es va quedar amb el cel, Hades amb el món d'ultratumba, Poseidón amb el mar i la terra va passar a ser propietat dels tres.
Poseidón és el déu de mar i de l'element líquid en general. És intrigant i cerca-raons, iguala a Zeus en dignitat, però no en poder. Ni si més no no és el primer déu del mar, abans que ell hi va haver altres com Nereo. Poseidón està casat amb la nerea Anfitrite. Amb ella va tenir a: Tritó, Rode i Bentesicime. La seva prole i aventures igualen les del seu germà Zeus. Viu en les profunditats del mar Egea, on ha construït un bonic palau amb torres blanques, grans portes en forma d'arcs i incrustacions a tot arreu de closques|petxines i corals|coralls. Es desplaça en un carro tirat per éssers que són meitat corsers, meitat serps i acompanyat per un tall de nereidas, dofins, tritons i també per Proteo.
Poseidon és un déu cobdiciós, freqüentment intenta engrandir les seves possessions proclamant-se patró d'aquesta o aquella ciutat, pel que sovint s'enfronta amb altres déus i surt perdedor. Famosa és la seva disputa amb Atenea per Atenes. Zeus va dictaminar que la ciutat seria del que li fes el regal més útil a la ciutat. Poseidón li va regalar un cavall, símbol de guerra i Atenea una olivera, que els va ensenyar a utilitzar. Atenes va ser concedida a Atenea per fer el regal més útil.
Com altres deïtats marines té el poder de metamorfosar-se. Se li representa com un ancià amb barba, nu i amb un trident a la mà, sol estar acompanyat per un peix.

Tornar a dalt
Hades

Fill de Cronos i Rea. Hades és indistintament el lloc on resideixen els morts, tots, ja sigui bons o dolents i el déu que governava aquesta regió.
És el déu dels morts. Per ser inflexible, és avorrit per homes i déus encara que no és injust, ni malvat. El seu nom dóna mal auguri, pel que no se li anomena, o se li crida amb altres noms com Plutó, que significa el ric, i a l'ésser l'amo de les profunditats de la terra, en les seves possessions es troben els metalls i regeix la fecunditat del terra.
Quan algú moria, Hermes conduïa el mort fins al riu Estigia, on el barquer Caronte recollia a la seva barca el mort i el portava a l'altre costat. Aquí es trobava Cerbero que com Caronte vigilava que no passés cap ser viu. Els morts eren jutjats per Minos, Radamantis i Éaco que els enviaven|manaven per tres senders segons els seus actes. Al primer sender hi havia la plana d'Asfódelos, aquí es quedaven els mediocres. En un altre camí es trobaven els Camps Eliseos, on anaven els afortunats. I per ultimo el Tartaro, el més semblant a l'infern cristià.
Hades rares vegades surt del seu regne, principalment intervé en mites ubicats en els seus dominis. És l'espòs de Perséfone a la que va raptar per casar-se amb ella. Se li representa en un carro d'or amb la banya de l'abundància a la mà. El símbol d'Hades és el casc que fa invisible el seu portador.

Tornar a dalt



Fins aquí son els déus principals!

Massa!! :mrgreen:
[I Si fos...?]

Avatar de l’usuari
massa_hpifriends.com
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 391
Membre des de: dt. nov. 01, 2005 8:12 pm
Ubicació: Mansió-X
Contacta:

Entrada Autor: massa_hpifriends.com » dt. maig 23, 2006 2:27 pm

Ara els déus menors individuals (també traduïts!!!):

Asclepio

Fill d'Apolo i Corónide. Déu de la medicina|medecina. Segons la llegenda Corónide, ja embarassada del déu, li va ser infidel amb un mortal cridat Isquis. Apolo despitat, la va matar. Quan el cos sense vida de Corónide jeia a la pira funerària, Apolo va arrencar el nen del seu pit|si i l'hi va lliurar al centaure Quirón, que el va criar i li ensenyo l'art de la medicina|medecina.
Amb la sang de la part dreta de la Medusa, que Atenea li havia lliurat, Asclepio va ressuscitar nombrosos herois. Zeus tement que alterés l'equilibri de l'univers, el va fulminar amb un llamp|raig. En revenja Apolo va matar els ciclopes, que proporcionaven les armes a Zeus. Per aquesta matança Apolo va haver de servir durant un any al rei Admeto.
Asclepio no va anar a parar a l'Hades, se li va concedir la immortalitat i el rang de déu.
S'anomena a Epíone com la seva esposa. Entre la seva descendència es troben: Podalirio, Macaón, Higía, Panacea, Aceso, Yaso i Egle.
Se li representa amb una corona de llorer al cap i portant a la mà un bastó envoltat per una serp.

Tornar a dalt
Deméter

Filla de Cronos i Rea. Pertany a la segona generació divina. És la deessa de l'agricultura.
Mentre Rea és considerada la mare universal, Deméter és la mare nutrícia i proporciona els cereals, amb els quals s'alimenten els humans. Gràcies a això, els homes tenen l'oportunitat d'evolucionar d'un estat salvatge a la civilització. Per aquesta raó, Deméter ocupa un lloc privilegiat en la religió grega.
Durant la seva joventut va tenir Perséfone i Yaco amb el seu germà Zeus. El seu mite està íntimament lligat amb el de la seva filla.
La llegenda comença amb Perséfone recollint flors en una prada. De sobte la terra s'obre als seus peus i sorgeix Hades, que rapta la jove. Perséfone crida demanant auxili a la seva mare, Deméter en sentir-la acudeix en la seva ajuda, en no trobar-la, comença per a ella un llarg pelegrinatge darrere la noia.
Es vesteix de dol i amb una torxa, per il·luminar-se durant la nit, cerca sense parar durant nou dies i nou nits. Al desè dia la deessa es troba amb Hécate, qui li suggereix que consulti Helio, el déu que tot ho veu. Aquest déu efectivament ha contemplat el succeït i li ho relata a la infortunada mare. La còlera de Deméter és tal que abandona l'Olimp, es disfressa de vella i es nega complir les seves funcions mentre la seva filla no li sigui tornada.
A Elusis, la deessa entra al servei del rei Céleo i la seva esposa Metanira. Agraïda per l'hospitalitat d'aquests, decideix fer immortal Demofonte, infant a qui ella servia de dida. Però mentre practicava els ritus necessaris, va ser interrompuda per Metanira i el nen va morir. Com a compensació Deméter va atorgar grans dons a Triptólemo, germà del mort. Segons altres versions Demofonte no mor, simplement no assoleix la immortalitat.
Com la deessa continua negant-se a fer fructificar els camps, Zeus envia primer a Iris i després a poc a poc tots els déus de l'Olimp per convèncer-la que torni i fertilitzi la terra. Davant del nul resultat de les seves ambaixades, Zeus cedeix i envia Hermes a l'Hades amb el missatge que Perséfone ha de ser tornada. Com la noia ha provat el menjar|dinar dels morts, ja no li és possible tornar. Per acontentar Deméter, el déu va dictaminar que a partir d'aquell moment, la noia passés la meitat de l'any al costat del seu espòs en el Tàrtar i l'altra meitat de l'any amb la seva mare entre els vius.
Mentre la deessa buscava la seva filla, Poseidón enamorat d'ella, l'assetjava contínuament. En una ocasió Deméter, per esquivar el seu pretendent, es va transformar en euga, però el es va metamorfosar en cavall i d'aquesta unió va néixer el corser cridat Arión i una filla que anomenaven Señora. Una altra llegenda relata els amors entre la deessa i Yasión, amb qui va tenir Pluto. També podem trobar-la intervenint en les llegendes d'Ascálafo, Erisictión, Fítalo, Linco i Melissa.
Deméter és considerada la descobridora del blat, ensenya a preparar-lo i a cuinar-lo.
Alguns dels seus epítets són "Legisladora" ja que també va proporcionar lleis als seus seguidors, "Dadora de fruit", "Subterrània", "Negra" a causa del dol que porta en perdre la seva filla, "Senyora" i "Verdeante".
Els seus atributs són l'espiga, el narcís i el cascall. La seva au la grua. La seva víctima predilecta la truita.
Se la representa coronada amb espigues, asseguda i portant a la mà una torxa o una serp.

Tornar a dalt
Éride

Deessa que personifica la discòrdia. Una de les versions la fa filla d'Hera i germana d'Ares, del qual és una companya inseparable, ja que és ella que provoca les guerres.
Una altra versió la col·loca entre els déus primitius, fent-la filla de Nix, la nit. En aquesta llegenda se li atribueixen com|com a fills a Ponos, la pena; a Lete, l'oblit; a Llims, la gana; a Algos, el dolor i finalment a Horcos, el jurament.
En certs mites es distingeixen dos discordias, una de perniciosa i una altra que és l'esperit de l'emulació. Aquesta ultima hauria estat posada al món per Zeus per estimular en els homes el gust pel seu ofici i l'esperit de superació.
Éride va originar el judici|seny de Paris, que pots trobar relatat en la saga dels Atridas, i que va desembocar en la guerra de Troya.
lass="letra">Se la representa com un geni alat.

Tornar a dalt
Eros

La seva genealogia més estesa ho fa fill d'Afrodita i d'Ares. Germà d'Anteros, l'amor correspost. Déu de l'amor. És una de les forces fonamentals de l'univers. Assegura la continuïtat de les espècies i l'ordre intern del cosmos. Déu poderososísimo, produeix ferides difícils de curar. Fins i tot la seva mare, ho tem i el tracta amb respecte.
És un ésser bisexual, protector dels amors homosexuals. Se li considera una força eternament insatisfeta que sempre aconsegueix el que persegueix. Entre els seus epítets es troba Protogonos, que significa primer nascut i Phanes, que significa el que fa brillar. Apareix intervenint en nombroses llegendes, una de les més famoses és la de Psique.
Encara que en principi va ser representat com un bonic adolescent, més tard s'imposa la imatge d'un nen entremaliat armat amb un arc i unes fletxes, que dispara tant contra déus com contra homes. De vegades també li trobem portant torxes amb les quals inflama passió als cors.

Tornar a dalt
Hebe

Filla de Zeus i d'Hera. Deessa de la joventut. Exerceix les funcions de criada a l'Olimp. Serveix el nèctar i l'ambrosia, ajuda Hera a enganxar el seu carro, prepara el bany i vesteix el seu germà Ares.
En una ocasió Hebe va ensopegar i va vessar el nèctar, Zeus disgustat va raptar a Ganimedes i el va anomenar|nomenar copero de l'Olimp. Quan Heracles va ser acceptat a la casa dels déus, se li va concedir la mà d'Hebe, amb la qual va tenir Alexiares i Aniceto.

Tornar a dalt
Hécate

Filla de Perses i d'Asteria. Deessa de la màgia i els encantaments. És una titánide que Zeus respecta i és per això que li concedeix nombroses prerrogatives. Manca de mites propis.
Presideix les cruïlles, llocs tradicionalment màgics. En aquests encreuaments de camins, és freqüent trobar una estàtua seva tricèfala, és a dir, amb tres cossos que representen el seu poder sobre l'aire, el mar i la terra.

Tornar a dalt
Heli

Fill dels titans Hiperión i Tia. És la personificació del sol. Són les seves germanes Eos i Selene. La seva esposa és l'oceánide Perséis, amb ella va tenir Eetes, a Circe, a Calipso i a Pasífae. Amb Clímene va engendrar set filles, les Helíades i un fill anomenat Faetonte. La nimfa Rodo li dió set fills, els Helíadas.
Quan els olímpics van desplaçar les deïtats anteriors i Zeus va repartir el món entre els nous déus, Helio va quedar exclòs, al que va protestar enèrgicament. Zeus es va avenir a repetir el repartiment, però finalment Helio va prendre possessió d'una illa que acabava de sorgir del mar. Aquesta illa va ser anomenada Rodas.
És un servidor dels déus. Tots els dies, precedit per Eos, emprèn una carrera|cursa muntat en un carro de foc tirat per cavalls lluminosos. Va d'Orient, travessant el cel, a Occident on els seus cavalls es banyen i ell descansa. El camí d'Occident d'Orient ho fa en una embarcació que va sota la terra.
Res del que ocorre no s'escapa a la seva mirada. És ell qui descobreix els amors d'entre Ares i Afrodita, també revela a Deméter el nom del raptor de Perséfone.
Se li representa com un auriga amb un disc solar al voltant al capdavant i muntat en un carro tirat per quatre cavalls. Aquests corsers són: Flegonte, que significa ardent; Aetón, que significa resplendent; Pirois, que significa igni i Éoo, que significa alba.
Quan el culte a Apolo va assolir el seu apogeu, Apolo va substituir Heli com a conductor del carro del sol.

Tornar a dalt
Hestia

Filla de Cronos i Rea. Deessa de la llar. Al principi formava part dels dotze déus principals del panteó grec, posteriorment li va cedir la seva cadira a Dionisio i ella va passar a ocupar un lloc més modest. Roman immòbil a l'Olimp sense participar en cap llegenda, no obstant això aquesta deessa tenia la seva importància, ja que se li retia culte a totes les cases i als diferents temples.
Va ser cortejada per Apolo i per Poseidón, però cap no la va aconseguir, ja que Zeus li va concedir que conservés la virginitat eternament.

Tornar a dalt
Himeneo

Déu dels casaments. És la personificació del cant|cantell ritual que s'efectuava en els casaments. Existeixen diversos mites, molt dispars entre si, que expliquen l'origen del déu.
Una de les llegendes li fa fill d'Apolo o de Dionisio, en aquest relat, Himeneo mor el dia del seu casament i posteriorment és ressuscitat per Asclepio.
Una altra versió explica que va perdre la veu en el casament de Dionisio i Ariadna, mentre cantava per a ells el cant|cantell ritual.
També se li suposa enamorat d'una donzella de major rang que ell, a la que va salvar al costat de les seves companyes d'uns pirates. Per aquesta gesta va ser premiat amb la mà de la noia.
Se li representa amb una flauta, una torxa i una corona de flors. Durant les esposalles se li oferia vi, llet i una coca|mastegot.

Tornar a dalt
Ilitía

Filla de Zeus i d'Hera. Deessa dels enllumenaments|infantaments. No té mite propi i quan apareix ho fa servint de criada per a la seva mare. Per ordre d'Hera retarda el naixement d'Apolo i d'Heracles. De vegades es parla de les Ilitias com una pluralitat de la deessa.

Tornar a dalt
Iris

Filla de Taumante i l'oceánide Electra. Germana de les Harpias. Personificació de l'arc de Sant Martí. Deessa missatgera.
Simbolitza la unió entre el cel i la terra i la comunicació entre déus i homes.
Al costat d'Hermes és la missatgera per excel·lència. Transmet sobretot els missatges d'Hera, per a qui exerceix les funcions de criada. És l'esposa de Zèfir i la mare d'Eros. Apareix en nombrosos mites realitzant les funcions pròpies del seu càrrec.
Se la representa amb un tènue vel irisat, ales d'or a l'esquena i un caduceo.

Tornar a dalt
Némesis

Filla d'Oceà i Nicte. Deessa de la revenja. El seu nom significa, "la que distribueix conforme al repartiment establert".
És una deïtat antiga per la qual cosa no està sotmesa als dictàmens dels olímpics. Castiga sobretot la desmesura. Les seves sancions tenen, sobretot, la intenció de deixar clar als homes, que a causa de la seva condició humana, no poden ser excessivament afortunats, ni han de trastocar amb els seus actes, ja sigui bons o dolents, l'equilibri universal. Un clar exemple ho trobem en Creso, que en ser massa feliç, va ser arrossegat per Némesis a una expedició contra Ciro que va provocar la seva ruïna.
Zeus la va perseguir incansablement intentant fer-la seva. Némesis per evitar l'abraçada del déu es va metamorfosar de mil maneres diferents. Finalment ell es va transformar en una oca i Zeus transmutado en cigne va aconseguir assolir-la. Fruit d'aquesta unió, la deessa va posar un ou que va ser recollit per uns pastors i lliurat per ells a Leda. Aquesta és una de les versions de l'origen d'Helena i els Dioscuros.
Se la representa amb una corona i de vegades amb un vel que la cobreix el cap, porta una branca de pomera a una mà i una roda en l'altra.

Tornar a dalt
Pa

Déu del pasturatge. La seva genealogia és confusa.
Segons la versió, trobem que és fill de Zeus i Calisto, de Zeus i Hibris, d'Èter i Énoe, de Cronos i Rea, d'Urà i Gea o de Cratis i una cabra. Encara podem trobar una filiació més curiosa, que li fa fill de Penélope i Hermes o de Penélope amb tots els seus pretendents, a qui s'hauria lliurat en absència del seu espòs Ulises.
El seu tors és vellós i els seus membres inferiors són els d'un mascle cabrum. Gaudeix d'una gran agilitat. Posseeix una desmesurada gana sexual, persegueix incansablement nimfes i nois. Quan fracassa en els seus propòsits amorosos, es consola sol.
Va tenir aventures amb nombroses nimfes, una de les més famoses és Siringe, aquesta va rebutjar el déu i quan estava a punt de ser atrapada, va ser transformada en una canya. Amb la canya, Pan va construir un instrument musical al qual li dió el nom de la nimfa. També són molt coneguts els seus amors amb Eco, amb la que va engendrar Iinge i Yambe. A Selene li va regalar una bandada|ramat de bous blancs a canvi dels seus favors.
Se li representa coronat amb branques de pi i portant el cayado del pastor. El seu atribut és la siringa, també anomenada flauta de pa. Pertany al festeig de Dionisio.

Tornar a dalt
Perséfone

Filla de Zeus i Deméter. Deessa dels inferns, consort d'Hades. Al principi es deia Core, que en grec significa donzella. Quan es converteix en reina del Tàrtar, el seu nom és canviat per Perséfone.
Hades enamorat de Core, li va demanar la seva mà a Zeus. Zeus temia enemistar-se amb el seu germà donant-li una negativa. Però sàvia que Deméter no acceptaria que la seva filla es veiés obligada a viure al món subterrani. De manera que Zeus va contestar que ni no donaria, ni negaria, el seu consentiment al casament. Això va animar Hades a raptar la noia.
Quan Core recollia flors junt amb unes nimfes al pla d'Enna, situat a Sicilia, va quedar prendada per un narcís, que Gea instigada per Zeus havia fet brollar. En agafar-lo la terra es va obrir i d'ella va sorgir el seu oncle Hades, muntat en un carro guiat per quatre corsers negres, que va prendre Perséfone i l'arrossego amb ell al seu regne.
A causa de l'obstinació de Deméter, Zeus es va veure obligat a ordenar al seu germà que vomités a la donzella. Com ningú que hagués provat el menjar|dinar dels morts no podia tornar al món dels vius, Perséfone durant el seu rapte es va abstenir en cas que provés aliment algun. Per fi Hades va accedir a tornar la noia. Però quan ja marxava, el jardiner Ascálafo va declarar que havia descobert la senyora menjant set llavors d'una granada|magrana.
Per acontentar tot Zeus, va dictaminar que Perséfone a partir d'aquell moment, havia de romandre sis mesos a l'any en l'Hades al costat del seu espòs i uns altres sis amb la seva mare entre els vius.
El matrimoni no va tenir descendència. Al costat de Zeus, Perséfone va engendrar Zagreo, que per instigació d'Hera va ser esbocinat i posteriorment va ser ressuscitat amb el nom de Yaco. Aquesta deessa apareix en altres mites com el d'Adonis i el de Pirítoo.
Se la representa amb un ram de narcisos o també asseguda|establerta en un tron de banús amb una torxa a la mà. Altres vegades la trobem en un carro tirat per cavalls negres, al costat d'Hades.

Tornar a dalt
Príapo

Generalment està considerat fill de Dionisio i Afrodita. Déu rústic de la fecunditat, protector d'horts i jardins.
És un déu deforme, amb un enorme fal·lus sempre erecte. Pertany a la cort de Dionisio.
Segons una de les versions del mite, Príapo era fill d'Afrodita i Zeus. Hera gelosa de la seva relació, va tocar el ventre del seu rival mentre estava embarassada. A causa d'això, el nen va néixer deforme. Afrodita temorosa de les burles dels altres déus li va abandonar a la muntanya. Allà el van recollir uns pastors que el van criar i van venerar com a un déu.
És portador de bona sort i anul·la els maleficis dels quals intenten perjudicar les collites. Els seus ritus estan relacionats amb els ases que es coronava de flors en les seves festivitats. Els seus atributs són els instruments de jardineria, sobretot la podadora.

Tornar a dalt
Selene

Filla d'Hiperión i Tia. Germana d'Heli i d'Eos. Personificació de la lluna.
És cèlebre pels seus amors. Amb Zeus va tenir Pandia. Va ser amant de Pan, que la va regalar una bandada|ramat de bous blancs. Però els seus amors més famosos els va tenir amb Endimión, un pastor de gran bellesa de qui es va enamorar Selene en veure'l dormir. Prendada d'aquesta imatge, va demanar a Zeus que li mantingués eternament adormit|dormit però amb els ulls oberts, el déu li ho va concedir. Amb ell s'ajeien totes les nits, junts van engendrar cinquanta fills.
Se la representa com una bonica jove muntada en un carro de plata, que recorre el firmament tirat per dos cavalls.

Tornar a dalt
Sileno

Fill de Pa o d'Hermes i d'una nimfa. Déu de les fonts i els deus.
És lleig, vell, té el nas chata i una gran panxa. Habitualment va muntat sobre un ase. Té una gran saviesa, és un borratxo impenitent i gaudeix d'una gran gana sexual. Pertany al festeig de Dionisio, que va criar quan era un nen.
En una ocasió, per culpa de l'embriaguesa, es va apartar del festeig de Dionisio. Uns camperols el van encadenar i el van portar davant del rei Midas. Aquest rei, que havia estat instruït en els misteris de Dionisio, ho va reconèixer i es va oferir a ajudar-lo a reunir-se amb el seguici del déu. Quan van donar amb ell, Dionisio agraït va concedir un desig a Midas. Aquest va demanar que tot com toqués es transformés en or. Passat algun temps, quan el rei es va adonar que ni tan sols no podia menjar, va demanar que se li retirés el do. Anhel que li va ser atorgat.
Entre els fills del Sileno es troba el centaure Folo. Els sàtirs vells són anomenats Silenos.

Tornar a dalt
Tánato

Fill d'Érebo i de Nicte, germà bessó d'Hipno. Personificació de la mort. No té mite propi.
Acudeix a buscar els mortals quan el seu temps ha expirat. Talla el difunt un floc de cabell|pèl, que li lliura a Hades. Després acompanya el finat fins a la seva pròxima destinació|destí.
Se li representa com a un jove amb ales, una espasa al costat i les cames creuades.

Tornar a dalt
Temis

Filla d'Urà i Gea. Pertany a la raça dels titans. Deessa de la llei.
És la segona esposa de Zeus. Amb ell va engendrar a l'Hores, a les Moiras, a les Hespérides i a Astrea.
Viu a l'Olimp, cosa poc comuna en una deïtat preolímpica. Tenia dots profètics i presidia l'oracle de Delfos abans de ser desplaçada per Apolo, que va ensenyar l'art de l'endevinació. Ella va ser qui va aconsellar a Zeus que es vestís amb la pell de la cabra Amaltea i la utilitzés com a armadura per protegir-se en la seva lluita contra els Gegants. També va advertir Atlas, que un fill de Zeus robaria les pomes d'or que vigilaven les Hespérides. Així mateix va anunciar, que el fill nascut de Tetis seriosa més poderós que el seu pare.

Massa!! :mrgreen:
[I Si fos...?]

Avatar de l’usuari
massa_hpifriends.com
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 391
Membre des de: dt. nov. 01, 2005 8:12 pm
Ubicació: Mansió-X
Contacta:

Entrada Autor: massa_hpifriends.com » dt. maig 23, 2006 2:28 pm

I finalment els déus menors agrupats (també els he traduït.. com mu curro!):

Nimfes

Personifiquen la força de la fecunditat en la Naturalesa. Són divinitats secundàries. A elles estan dedicats els nifeos, petits temples on se'ls ofereixen les primícies de les collites, allà se'ls dediquen pregàries perquè les collites siguin propícies. Passen la vida cantant i ballant. Formen part del festeig de déus com Artemisa, Dionisio, Pa o fins i tot d'altres nimfes de més alt rang com Calipso. Freqüentment trobem nimfes enredades en embolics amb déus i homes. Se les representa com|com a joves nues o seminues belles i alegres. La seva vida arriba a tenir una gran longevitat, però són mortals.
Segons on habitin, són cridades d'una forma o una altra, la qual cosa les fa dividir-se en diversos grups, fins i tot amb subdivisions.
Seguidament anomenem algun d'aquests grups:

* Oréades- nimfes de les muntanyes.
* Nereidas- nimfes del mar.
* Nàiades- nimfes dels rius.
* Crénides- nimfes de les fonts.
* Napeas- nimfes de les valls.
* Antríades- nimfes de les coves.
* Hamadríades- nimfes dels arbres.
* Alseídes- nimfes dels boscos.
* Melíades- nimfes dels freixes.
* Dríades- nimfes dels roures.
* Agrònoms- nimfes dels camps.
* Limónides- nimfes dels prats.
* Perimélides- nimfes del bestiar menor.
* Epimélides- nimfes de les ovelles.
* Hespérides- nimfes de l'ocàs.

Tornar a dalt
Nereidas

Personifiquen les ones del mar. Filles de Nereo amb Dóride i nétes d'Océano. Seu numero diversa entre cinquanta i cent.
Viuen amb el seu pare en un palau que es troba en els abismes marins. S'asseuen en trons d'or i passen el dia filant, cantant o nedant. En general actuen com un conjunt, per exemple quan li informen a Heracles d'on podia trobar a Nereo, o quan demanen a Poseidón que castigui Casiopea. Però hi ha ocasions en les quals apareixen com una individualitat, com en el cas de Tetis, d'Anfítrite o de Galatea.
Se les representa com|com a joves de gran bellesa, amb llargues cabelleres nedant i jugant entre dofins i Tritons. Normalment van vestides amb un quitón curt o una túnica llarga i amb un himatio. Tocades amb saccos, espècie de malles|rets que sostenen el cabell, i engalanades amb joies diverses.

Tornar a dalt
Nàiades

Personifiquen l'aigua de deus, llacs i fonts. Se'ls considera filles de Zeus, d'Oceà o del déu del riu a la que les seves aigües s'uneixen.
Són divinitats menors femenines. Com totes les nimfes tenen una gran longevitat, però són mortals. Se'ls atribueixen qualitats curatives bevent o banyant-se en les seves aigües. Encara que en ocasions, banyar-se en les aigües d'una Nàiade es considera un sacrilegi, i les Nimfes prenien represàlies contra l'ofensor. Veure-les també podia ser motiu de càstig. Normalment per aquesta falta, les Nàiades provocaven la bogeria de l'infortunat testimoni.
Les llegendes de les Nàiades són innombrables, ja que totes les fonts i deus cèlebres tenen la seva Nàiade amb llegenda pròpia, de vegades hi ha diverses Nàiades, en aquests casos es consideren germanes entre si.
Són joves i boniques, amants de la dansa i de la música. Freqüentment les trobem unides a déus o Sátiros, donen origen de genealogies com la d'Icario, Erictonio o Tiestes.

Tornar a dalt
Hamadríades

Nimfes dels arbres. Són esperits femenins que representen el poder diví de l'arbre.
Neixen amb el naixement de l'arbre, viuen compartint les dites i sense sabors de l'arbre que les alberga i moren amb ell. Són feliços quan el cel rega les seves arrels i llangueixen quan l'arbre perd els seus fulls|fulles. Són considerades esperits benefactors, per la qual cosa sovint se sol·licita la seva intervenció.
Apareixen en llegendes com la de Reco. Cert mite tardà ens relata l'origen de les Hamadríades. Segons ell, una donzella anomenada Hamadríade es va casar amb el seu propi germà, Oxilo. D'aquesta unió van néixer les nimfes dels arbres: Corca, Bálano, Crania, Morea, Egiro, Ptélea, Ámpelo, Sice, aquests noms evoquen a arbres com la noguera, la morera, el cep i la figuera.

Tornar a dalt
Hespérides

Nimfes de l'ocàs. Segons l'autor són considerades filles de Nicte, de Zeus i Temis, de Forcis i Zeto o d'Atlante amb Hespéride. Normalment són tres: Egle, la brillant; Eritia, la vermella i Hesperaretusa, l'Areusa del ponent. Aquests són noms que fan al·lusió a al posta de sol.
Viuen en un jardí meravellós, dedicat a Hera, replet de fonts de les quals gasti ambrosia. La seva missió és cuidar-se, al costat del drac Ladón, d'unes pomes d'or que proporcionen la immortalitat i que han estat regalades a Hera per Gea, amb motiu de les esposalles d'Hera amb Zeus. Aquest jardí estava situat a prop de les illes dels Bienaventurados, al peu de la muntanya Atlas o al país dels hiperbóreos, segons les diferents versions.

Tornar a dalt
Muses

Protectores i inspiradores de totes les manifestacions de la intel·ligència: eloqüència, saviesa, matemàtiques, història, art, etc. La seva genealogia varia segons l'autor, són fills Zeus i Ménmosine, d'Urà i Gea o d'Harmonía i Epicarmo.
A Grècia al principi hi havia una única musa, però Pausanias n'anomena|nomena tres, segons Cicerón les muses són quatre i a Lesbos en veneraven set. Tant el número|nombre com el nom de les muses varia segons l'autor a través del qual han arribat als nostres dies. En els seus orígens eren considerades sol esperits de les aigües, relacionades amb els rius i les fonts. Se'ls atribueixen dons profètics.
Neixen a Pieria, a Macedònia, pel que els hi crida Piérides. Viuen a la muntanya Helicó, per la qual cosa els les denomina Heliconias. Pertanyen a la cort d'Apolo, encara que de vegades també se les relaciona amb la cort de Dionisio. Són presents a totes les grans festes dels déus. No posseeixen llegendes pròpies, però apareixen freqüentment en llegendes alienes.
La classificació de muses més famosa ens la dóna Hesíodo, segons ell les muses són nou:

* Calíope- Musa de la poesia èpica.
Atributs: la trompeta, el llistó|tauler d'escriptura i estil, els llibres. Porta una corona de llorer.
* Clío- Musa de la història.
Atributs: els llibres, el rotlle de pergamí, el llistó|tauler d'escriptura i estil, el cigne i la trompeta. Porta una corona de llorer.
* Erato- Musa de la lírica coral|corall i poesia amorosa.
Atributs: el tamboril, la lira, la viola i de vegades el cigne.
* Euterpe- Musa de la música.
Atributs: la flauta simple o dobli principalment, també la trompeta o un altre instrument musical.
* Melpómene- Musa de la tragèdia.
Atributs: la màscara de tragèdia, la trompa musical, l'espasa i el ceptre als seus peus. Porta corona.
* Polimnia- Musa de la pantomima.
Atributs: petit òrgan|orgue o un altre instrument musical.
* Talía- Musa de la comèdia.
Atributs: rotlle, màscara de comèdia, viola o un altre instrument musical.
* Terpsícore- Musa de la dansa.
Atributs: viola, lira o instruments musicals de corda.
* Urania- Musa de l'astronomia.
Atributs: l'esfera i el compàs. Porta una corona d'estrelles.

Tornar a dalt
Moiras (Parques)

Personalització de la destinació|destí. Moira significa "la porció assignada". Reparteixen a l'atzar les dites i desgràcies que li corresponen a cada persona al llarg de la seva vida. Són filles de Zeus i Temis o segons altres versions de Nicte, la Nit. Germanes de les Hores. En ser deïtats antigues no reconeixen l'autoritat dels Olímpics. En el seu origen eren uns esperits relacionats amb el naixement. En aquell moment, decidien cual anava a ser la vida del nascut i predestinaven els seus actes i el moment de la seva mort. Posteriorment evolucionen fins a convertir-se en tres germanes: Cloto, la filatera; Láquesis, la sort i Átropo, la inflexible. Les tres mesuren la vida amb un fil de llana que la primera fila, la segona cabdella i la tercera curta.
Se les representa com a tres velles filateres o com a unes malenconioses donzelles. Els seus atributs són un cistell amb fusos, el fus, la filosa i tisores o ganivets. No tenen mite propi. Són símbols d'una concepció del món.

Tornar a dalt
Hores (Horae)

Regeixen l'ordre social i l'ordre de la naturalesa. Filles de Zeus i Temis, germanes de les Moiras. Originalment personifiquen a la primavera, a l'estiu i a l'hivern, més tard van evolucionar fins a ser associades amb les hores del dia.
Habitualment se les coneix com a tres germanes: Eunomía, ordre; Diu, justícia i Irene, pau. Exerceixen diverses funcions. Crien Hera, apareixen en el seguici d'Afrodita, acompanyen Perséfone i el déu Pan, enganxen i desenganxen els cavalls del carro del sol, custodien les portes de l'Olimp, acumulen o dissipen els núvols amb pluja.
Se les representa com a unes donzelles amb llargues túniques que subjecten amb una mà, mentre ballen, sovint amb les Cárites.

Tornar a dalt
Cárites (Gràcies)

Personifiquen l'encant i la bellesa. Filles de Zeus i amb l'oceánide Eurínome o amb Hera. Escampen alegria pel món.
Són tres: Áglaye, esplendor; Eufrósine, mirra i Talía, bon ànim. Formen part del festeig d'Apolo. Acompanyen a déus com Atenea, Afrodita, Eros i Dionisio. Canten i ballen en els banquets dels déus. Elles van teixir el vestit o vel d'Harmonía. Se les representa freqüentment com|com a boniques joves formant un circulo on dos miren una direcció|adreça i la tercera en una altra direcció|adreça. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

Tornar a dalt
Erinias (Fúries)

Personifiquen el càstig. Filles d'Urà i Gea, van néixer de les gotes de sang que van caure sobre Gea quan el fill d'ambdós, Cronos, li va tallar els Testicles a Urà. Són forces primitives, anteriors als Olímpics, pel que no reconeixen l'autoritat d'aquests. Protegeixen el cosmos i l'ordre universal contra el caos. Persegueixen a tot aquell susceptible de desestabilitzar l'ordre establert. Castiguen l'assassí, perquè una taca de tipus religiós, pot canviar l'ordre social. També castiguen l'Hibris o excés. Prohibeixen als endevins rebel·lar-se fidelment el futur, perquè el saber, no disminueixi la distància entre homes i déus. Al final de la seva evolució, es converteixen en divinitats que duen a terme els càstigs infernals, turmentant i torturant els morts.
Són tres: Alecto, sempre enfurida; Tisífone, la venjadora del crim i Mégara, la de la gelosia|zel. Se les representa com|com a genis halados femenins, amb serps entre el cabell i portant torxes o fuets. Són cridades Semnai, les venerables o Euménides, les bondadoses, però donat el seu caràcter violent, aquests són noms sol destinats a adular-les. Habitualment viuen en l'Érebo, d'on surten quan són conjurades o en resposta a una maledicció. Vengen els especialment els assassinats contra la pròpia família. Normalment, l'assassí és desterrat i vaga de ciutat en ciutat fuetejat|pressionat per les Erinias, que acaben embogint-lo, fins i tot que troba algú que el purifiqui dels seus crims.
Apareixen amb freqüència en les llegendes mitològiques: Inspiren la revenja d'Altea contra el seu fill Meleagro. Impulsen Clitenmestra a matar el seu marit Agamenón. Persegueixen a Orestes per l'assassinat de la seva mare Clitemnestra, etc.

Tornar a dalt
Sàtirs (Faunes)

Genis de la Naturalesa. Són manifestacions primitives del culte que s'atorgava a la Naturalesa.
La seva representació més freqüent els pinta amb la part superior del cos amb forma humana, encara que amb uns cuernecillos de cabra i orelles puntegudes, ànegues de mascle cabrio, afluixa cola|cua i un membre viril sempre erecte, de desproporcionada mida. Solen desplaçar-se sobre ases. La iconografia cristiana dels dimonis està clarament inspirada en els Sàtirs.
Tenen una desenfrenada gana sexual, que els obliga a estar sempre a l'aguait de nimfes i donzelles. Els agrada el vi, la dansa i la música. Pertanyen a la cort de Dionisio. Quan són vells se'ls crida Silenos.
Merament acompanyants dels déus, rares vegades exerceixen un paper predominant en les llegendes, encara que hi ha excepcions com la de Marsias, que era un Sileno.

Tornar a dalt

Massa!! :mrgreen:
[I Si fos...?]

Avatar de l’usuari
Marc Riera
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 572
Membre des de: dj. abr. 14, 2005 6:02 pm
Nom: Pepet, no et fot...
Contacta:

Entrada Autor: Marc Riera » dt. maig 23, 2006 2:57 pm

:clap: :clap: :clap: :clap: :clap: :clap: :clap: :clap: Realment sí que està currat!! Aprofitaré i ho copiaré a la meva web, si no us fa res...

Podríem posar diferents mites grecs, no? Estaria bé....

Avatar de l’usuari
Eric Ardan
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 285
Membre des de: dg. març 20, 2005 8:52 pm
Nom: Siminitri
Rang: Martell d'heretges
Ubicació: Brave New World
Contacta:

Entrada Autor: Eric Ardan » dt. maig 23, 2006 4:52 pm

Vull fer la meva contribució al tema després del súper translendium d'en massa. A la uni sóc conegut com el que fa (o el que feia) els apunts frikis, aquí en va un tros d'Història de Grècia d'un tema que us sonarà.

El mite de Minos

Pels grecs, els déus eren similars als homes amb les seves virtuts i defectes, l'únic que en una escala força més gran. En un primer moment, ens apareix Cronos, el déu del temps, com a màxima divinitat. Per mitjà d'un auguri, descobrí que un fill seu l'acabaria matant, així que quan la seva dona, Gea, la deessa Terra, tenia un fill, ell se l'endrapava, per si de cas. Aquesta situació semblà molestar a Gea, i al final l'enganyà substituint l'últim nounat per una pedrota, que el golut Cronos engolí. D'amagat, Gea féu portar al bebè, que no és altre que Zeus, a Creta, on seria alimentat per la nimfa o cabra Amaltea. Quan cresqué en una ocasió es trobà amb Europa i, convertit amb toro, la raptà a Creta. Fruit d'aquesta unió naixerà Minos, el primer rei civilitzador dels seus compatriotes de Creta.

Minos, era un rei poderós que, en un primer moment, només tenia per fills serps i escorpins. Es casà amb Pasifae que li donà fills normals i, entre ells, la rossa Ariadna. Era tal el seu poder que arribà a enfurismar al déu Posidó, que féu que a Pasifae li agafés una passió desmesurada per un toro sagrat. Per ajudar-la a satisfer els seus desitjos, arribà exiliat Dèdal, que li fabricà una estructura similar a la d'una vaca per enganyar al brau. D'aquella peculiar unió, nasqué el Minotaure, meitat home, meitat toro. No cal dir que Minos només necessità mirar-lo per descobrir amb qui l'havia enganyat la seva dona. Per mantenir controlada aquella estranya creació, Minos recorregué a Dèdal, que li construí el laberint (laberint ve de labrys que designa a més la destral reial) on tancà al Minotaure.

Al finalitzar-lo, el rei farà tancar al constructor i al seu fill Ícar al laberint. Però com que aquest era molt manetes es fabricà per a ell i al seu fill unes ales de cera i fugiren volant. El fill, ebri del vol, s'atansà massa al sol, cosa que féu que se li fonguessin les ales i practiqués la caiguda lliure, davant la desolació de son pare.

Mentrestant, des del Laberint, el Minotaure requeria a canvi del seu bon comportament set xicots i set xicotes joves cada any, que el rei tenia que proveir dels seus territoris. Això arriba a orelles de Tesseu, fill del rei d'Atenes, que s'uní a l'expedició del Laberint. Abans d'entrar-hi però, tingué temps de lligar amb Ariadna, la filla de Minos, i aquesta acordà amb ell que li subjectaria un fil a la porta del laberint per tal de que no es perdés. Tesseu matà al Minotaure, sortí del Laberint, i fugí amb Ariadna en busca d'una vida millor. Però en la fugida es trobà amb uns amics seus extremament festius i l'acabarà abandonant a la platja de Naxos.

Aleshores, Minos considerà que la troca havia començat a embolicar-se a partir de l'arribada de Dèdal i, prenent-s'ho com un repte personal el perseguí per tot el Mediterrani. Aquest es trobava a Sicília, i el rei Minos per localitzar-lo féu públic un enigma: com treure el cargol de la seva closca, sense que aquesta es trenqui. L'orgull professional féu que Dèdal es delatés tot declarant que només s'ha de lligar un cordill a les banyes del cargol i estirar-lo per tal de fer-lo deixar la closca. Però, abans de poder-lo escanyar, Minos fou assassinat mentre cantava a la banyera. :boohoo:

Avatar de l’usuari
neus_snitch
President/a de la Confederació Internacional
President/a de la Confederació Internacional
Entrades: 570
Membre des de: dj. des. 22, 2005 2:14 pm
Nom: Mònica (de veritat!)
Rang: Mauleta valenciana
Ubicació: Cagant al vol
Contacta:

Entrada Autor: neus_snitch » dt. maig 23, 2006 6:52 pm

collons, peke...deus haver estat escrivint 3 hores, mala feina!
jo de mitologia grega...home, és interessant, xo com a que no en se molt...tinc massa coses en el cap!! Un dia d'estos, revente.
Imatge

Imatge

Respon