harrypottercat.cat

dns sobretot... kuan en harry acompanyat dls sws familiars pregunta inocentmen: fa mal¿? i kuan els i diu si es kdaran am ell tota lestona... pero be... el final dl llibre menfadava am mi matex xk lavia akabat tan rapid i ia n llegiria algo nou den harry potter mai més...

e.n.bou ha escrit:Jo soc un insensible i no vaig plorar xD. Bromes a part, la veritat es que em vaig sentir pasota durant tot el llibre. No hi ha cap mort que faci verdaderament llàstima com per posar-me a plorar,
la mort que em va impactar va ser la de la hedwig però . Trobo que si s'hages mort algú mes pròxim a ell (com la mort d'en Dumbledore al sisè) m'hauria agradat mes. Potser fins i tot algun del dream team (harry-ron-hermione). Trobo que les morts donen un toc molt bo als llibres, i una important pot arribar a ser necessari (suposo que la JKR va canviar la mort important per moltes de petites.

Doncs a mi em va passar el mateix. No sóc pas insensible, que m'agafen grans atacs amb novel·les més lacrimògenes i segons quines pel·lis... Però és que el Setè llibre em va deixar moooolt fred. Ja venia desencisat del sisè, i no em va transmetre les emocions pertinents. No hi va haver cap mort que em traumatitzés. I la Hedwig em va sobtar tant tant tant que vaig pensar que a la Rowling se li havia anat la pilota i que ja m'ho podia esperar tot. Per això ja no em vaig sorprendre ni emocionar. Diria que a partir del quart llibre va començar a desapassionar-me, tot plegat.


Eh, i em sap greu, que hauria volgut un final més intens i haver-me colpit més, però l'última novel·la em va semblar de les més fluixes (no pas la que més) i no em va deixar un bon regust de boca ni una gran emoció. A més, trobo que a la Rowling no se li dóna gens bé això de narrar les morts dels personatges. Ja em va passar amb en Sírius, i no ha aconseguit millorar (per mi, eh!). Però ja ho sabem tots; contra gustos, disgustos!

Upps, pos la veritat és que sí, i molt !
Vaig plorar a:
- Quan el harry es despedeix del Duddley: Us semblarà molt trist, però, és veritat, era un moment tan emotiu... i jope! el dudley no era tan dolent!
- Quan mor l'Ullfoll: No en el presís moment, poerò quan el harry enterra el seu ull....
- Quan mor el Dobby: Aqui vaig estar plorant durant 5 minuts... no mu podia creure,....
- I al final: Quan s'acaba, sk jope! no hi haurà mai més harry potter, o què?
....
I ja està !


att: Núria

Doncs digueu-me insensible, però al llegir-lo en català no vaig plorar. Bé, sí, em va caure una llagrimeta quan el Harry veu els seus pares, el Sirius i el Remus al bosc... però aquella mateixa escena en anglès m'havia fet plorar a llàgrima viva!
En canvi, la mort del Dobby (no la mort, l'enterrament, de fet) em va afectar més en català... u.u

Conclusió: Sóc més aviat rara xD

MERRY CHRISTMAS!!
Rowena

Jo sí que vaig ploraaaaaaaaaaaaaar! Buaaaaaaaa!

moltíssim!!!...la veritat esk jo SEMPRE ploro en els llibres, ankara que siguin de riure...dec ser molt sensible.
En les parts que vaig plorar més van ser: quan es mor la Hedwig, quan es mor la Tonks, en Llopin i en Fred (o en george, ara no m'en recordo), quan en Harry està en el món dels morts i parla amb en Dumbledore, en aquella part vaig plorar tant que me la vaig lleguir dues vegades perk no havia entes res amb les llàgrimes..i també vaig plorar molt en el final, sempre ploro en els finals, no se perk

No ploro quasi mai amb els llibres, però haig de reconèixer que em va xocar molt la mort d'en Fred... els bessons sempre han sigut els millors. Però no vaig plorar.
També (i a aquest sí que vaig deixar anar un parell de llàgrimes) a la mort del Dobby.
També em va fer molta pena la mort de la Hedwig i en Llopin, però tampoc vaig plorar.
Digueu-me insensible, si voleu. Normalment no ploro. Perquè si començo ja no puc parar!
Però el sofriment va per dins, això us ho asseguro. XD

Si, però poquet, només quan enterra el dobby, pubret, tant que els havia ajudat...
Però era molt pitjor quant el harry anva cap al bosc, i es despedia del neville, i es trobava amb tots els morts que estimava, estava a punt de plorar, però al final va i no es mor. Jo crec que aquesta escena és la millor, o si més no, una de les miollors de tota la saga d'HP.

Hi hauria d'haver una manera de posar vanda sonora als llibre xD Ajuda molt a pplorar i posar-hi sentiment (per això acostumo a plorar molt més a les pelis)

banda sonora?? jeje..
Jo vaig plorar amb la Hedwig, que va ser la primera i em vaig quedar molt espantada i confusa. Després, amb el Dobby, el Fred i el Llopin i la Tonks (:( deixen al pobre Teddy sol! ). Llavors vaig plorar quan es va acabar el llibre: cap més Harry Potter! S'ha acabat, maria! , en serio, eh? sóc sensiblíssima! xdxd