Doncs per diversos motius no me'l vaig poder començar a llegir fins abans-d'ahir... I he trigat dos dies justos a acabar-lo!
(No m'hi he pogut posar fins ara perquè he estat anant de treballs a exàmens i viceversa; molt trist, però cert, sobretot pels espòilers que vaig anar rebent des que el llibre va sortir en anglès.)
L'he trobat un llibre tristot, però emotiu, i molt millor que el cinquè. I més ben traduït (no feia el mal que feia l'anterior en llegir-lo). No em va agradar que "l'acció" no arribés fins al capítol 26, que hi trobo massa rotllo als primers capítols... Però com tothom vaig patir com una magdalena amb el tema d'en Dumbledore.
És curiós; amb Harry Potter em passa un fenomen molt diferent al que vivia quan llegia llibres apassionants com LA HISTÒRIA INTERMINABLE o MOMO; i és que cada cop que acabava un llibre em posava trist perquè desapareixia de la vida d'uns personatges amb qui havia conviscut i sofert. (Com quan vas de vacances a un lloc diferent cada estiu, i saps que els amics que facis desapareixeran en acabar el mes deixant un regust amarg al paladar; quan anava de vacances familiars abans d'Internet, clar, que ara et passes els mails i els amics "de debò" que hi puguis fer duren molt més.) Amb Harry Potter sempre tens la sensació que, encara que puguis quedar més o menys trist en acabar-lo, sempre et queda el següent volum, i que les aventures encara no s'han acabat. Però en acabar-me el sisè llibre m'ha vingut aquell moment de reflexió: "És el penúltim."
La cosa s'acaba. Ais!
Dolça melangia!