harrypottercat.cat

Noxy ha escrit: Trobo k tamb deu influir la traduccio

Amb aixo estic d'acord amb tu, pero tot i aixi el segon cop es fa bastant pesat sobretot la historia del HAgrid i la del Grep aixo es un "rollazo" del qual me'n vaig alegrar quant per fi em vaig acabar aquests dos capitols.

El 5è llibre no és ni de bon tros el millor llibre en el sentit argumental, el que té és que en aquest hi pasen moltes coses que són fonamentals per determinar el final de la saga. Segurament és per JKR el llibre que ha intentat fe servir per lligar caps i encarar-se cap al final.

doncs a mi no se'm va fer pessat... ni aquest ni cap altre, jo veig de títol Harry Potter i (el que segueixi) i un llibre no se'm fa pesat xD no però la història del hagrid i el seu germanet... nu se potser si que va ser lo més pesat, però quan rererere....llegeixo el llibre, a vegades me la salto, ho confesso... xD

la història del hagrid va ser una mica... no se però a mi també se'm va fer una mica pensat (però a part dakest trossos també vaig riure molt, sobretot amb els bessons).

trobo que aixo de k ha intentat anar lligant caps pos es vritat ja k nomes keden dos llibres i sa de preparar per l'últim duel (harry-voldemort) però tot aixo de la profesia i la mort del sirius... tot i aixo m'ha agradat molt!!

Kap al mig es va fer pesat en canvi al principi de d k staa akasa dels black i el final ma semblat lu mes guai

ma enkantat sincerament.
errors? molt pocs i wenw argument un 10

El cinquè llibre ' ha agradat molt ,tot i que em va agradar més el sisé llibre.M' encanta Harry Potter

Mencanta, simplement mencanta! l'únic dolent és la p... umbridge que deixa al harry i als bessons wesley sense poder jugar a quiditch :'(

Jo trobo que és un llibre fantàstic!
És en aquest llibre on es comença a veure de manera molt clara (tot i que al quart llibre també hi ha els primers indicis) que els personatges entren de ple a l'adolescència, i els sentiments i les relacions entre els personatges esdevenen un factor importantíssim.
Vaig trobar maravellosa la relació que s'estableix entre el Harry i el Sírius, (vaig plorar com una bleda quan ell mor...), també està molt ben captada la relació que comença a endevinar-se entre el Ron i l'Hermione, ens expliquen els primers petons i els primers desenganys, el sentiment de rebelió i de lluita que crema dins els nostre personatges a l'Exèrcit d'en Dumbledore, la creació de l'Orde del Fènix, els sentiments de secretisme, de lluita, de lleialtat....però sobretot, com el Harry ha canviat. S'ha fet gran. Ha vist morir un company, s'adona que la seva vida no és un joc, s'adona de a qui s'enfrenta. La manera com està ple de sentiments d'irritabilitat, de ràbia, de solitud i d'incomprensió. Però sobretot, t'adones de com n'està de preocupat per tothom, per tota la gent que estima i que corre perill.
Penso que és un llibre realment complet, i que retrata de manera molt encertada l'evolució dels personatges després del punt d'inflexió que suposa el quart llibre. Sense el canvi que fan els personatges al cinqué llibre, ni el Harry ni els seus amics, no serien creïbles.

A mi el cinqué llibre, sincerament, em va enamorar! (sense deixar de banda els altres, perquè realment no puc dir-ne cap que no m'hagi agradat)

Trobo que les diverses trames explicades al 5è llibre estan molt ben trobades. encara que no sigui el meu preferit, el llibre 5è, perque s'allarguen un poc al començament...

A mi se'm va fer molt pesat i és el que m'he trigat més a llegir. Potser ha sigut perquè és el llibre més llarg, però no m'ha agradat gaire. Era molt repititiu. Que si la conexió amb la ment d'en Voldemort, que si s'enfaden i es desenfaden amb la Xo Xang, que si l'Umbridge el castigava cada dos per tres, que si el Fudge buscant-li les pessigolles a en Dumbledore... El final, quan en Harry està amb en Dumbledore al seu despatx, va ser més interessant, perquè es descobreixen moltes coses, però a part d'això, aquest llibre no estarà a la llista dels millors.