Ui, molt complicat i alhora molt fàcil. Per cert, no m'esperava en absolut que guanyés l'Hermione.....

estic flipant...!!
Argumento: Com a dona, em sap moltíssim greu, però no conecto amb l'Hermione. És un personatge que m'agrada, que completa molt els altres dos, i crec que és absolutament necessària, però, potser perque sóc molt diferent a ella, no m'hi acabo de decantar. Per mi ella seria la última escollida entre el trio calavera. (sobretot si ens referim a les pelis....uix...quina ràbia de tia...

)
Segurament sento especial debilitat pels dos nois del trio...hormones

...!
El Ron seria el meu segon escollit però molt frec a frec amb el Harry. Trobo que té un paper complicat...el millor amic de tot un personatge!! És difícil estar sempre en segon lloc, a l'ombra...però trobo que té unes qualitats fantàstiques. Es molt fidel als seus amics, (només flaqueja quan el calze de foc treu el nom del Harry i és més per gelosia que per una altre cosa...), és un company divertit, desenfadat, que fa riure i que sempre està allà, és aparentment immutable, però en el fons és un sentimental...es preocupa per tots i per tothom i estima la seva familia, d'ell m'agrada sobretot que em fa riure i aquest aire desmenjat, una mica patós i innocent que té...És un cel! (també em refereixo a les pelis, crec que personalment, pel que transmeten, és el que em cauria millor, penso que és el que està menys "endiosado" dels tres....i úlitmament està millorant molt.....ehem, ehem..)
Però no puc deixar d'escollir el Harry. Impossible. És únic, incomparable, inimitable, l'elegit, l'assenyalat. El primer que vaig conèixer al començar a llegir....És un personatge abolutament maravellós i complex. Té sempre al voltant una aura especial, és diferent a tots, és especial, i alhora és tan real i tan proper...M'agrada la seva humilitat (produïda per la seva infància desgraciada i plena de menyspreu), però adoro aquesta decisió i el seu caràcter, m'agrada que sigui amic dels seus amics, i que la cosa que més li doldria perdre a la quarta prova sigui el seu millor amic, Ron (això em va tocar la fibra sensible...), em cau la bava amb ell quan és rebel, impulsiu, valent i quan s'endevina com estima el Sírius i els seus amics. M'agrada el fet que veiem els seus defectes,els seus errors i els seus moment de debilitat, m'agrada que tingui un talent natural per lluitar i seguretat en ell mateix. M'agrada la seva poca habilitat en l'amor, sobretot al principi amb la Xo...Podria estar hores enumerant qualitats i petits detalls que el fan el meu preferit. Però ho deixo aixì!
De totes maneres, sense algun dels tres, la història ja no seria igual, i crec que es complementen molt els uns als altres. Cada un té el seu què.