CdeH: Behind the Scenes

Fòrum per comentar fan fictions i crear-ne de comunitàries.
Per enviar-ne una usa la secció especial a http://www.harrypottercat.cat/fanfictions/.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 630
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Hola!

Doncs com sembla que a la majoria de gent li ha semblat bona idea, obre aquest tema per escriure capitolets sueltos d'escenes que poden passar "darrere les càmeres", mentre els altres no miren. la idea és per dos motius:

1- Practicar! Així potser després no es fa tan difícil.
2- Conèixer millor els personatges! La idea és que ens poguem corregir unes a altres. Si per exemple he fet sortir algun personatge però no l'he fet bé, o a l'autora li sembla que hauria hagut de reaccionar d'alguna altra manera, doncs està bé que ho digui, així ho corregim i totes sabem més coses sobre ell i l'anem coneixent més. A més a més, evidentment, també donem a saber coses sobre els nostres propis personatges.

He preparat una escena que és més llarga del que volia en un principi, així que no la faré servir pel capítol, pe`ro m'agradaria que la Marta i la Cassandra em diguessin el que en pensen. A més, així deixo veure facetes de l'Agatha que potser no podria fer sortir. Aquesta escena és de l'Agatha, l'Ethel i la Maire.

A veure què us sembla!

------------------------------------------------------------------------

COM FER ENFADAR LA DAMA DE GEL

Entro a la biblioteca rascant-me al cap, i em poso a passejar entre les estanteries i més estanteries plenes a vessar de llibres. Mai no he sabut dominar l’art de trobar ràpidament un llibre. Sé que hi ha uns codis segons la temàtica, però mai no me’ls he après. Com que jo i les meves amigues acostumem a fer els deures juntes, normalment és l’Erin la que s’encarrega de treure informació de la biblioteca.

L’únic passadís que em conec bé és aquest d’aquí a la dreta: ficció. Molta gent se sorprèn quan em veu llegint algun llibre, però des de ben petita que m’agraden els contes i les històries. El que m’avorreix són els llibres de text, les enciclopèdies, les biografies i, en resum, tot el que pot servir per alguna cosa a l’hora de fer deures.
Però a perdre el temps no em guanya ningú, i a Hogwarts, a falta de televisió per veure pel•lis i sèries, tot sovint vinc a la biblioteca a per una mica de literatura. Deixo en un carret Macbeth i El retrat de Dorian Gray, que vaig agafar la setmana passada, perquè algú els desi, i passejo pel passadís, buscant alguna cosa que em copsi l’atenció.

Mentre em miro la portada d’un llibre que té el títol d’un any (1984, és un títol ben estrany oi? Prou per cridar-me l’atenció), al passadís del costat hi veig dues noies vestides amb l’uniforme blau, l’Ethel Earl i la Maire Brown. Sembla que aquesta última té a les mans un llibre que l’Ethel vol. Segurament el devem necessitar per algun treball que ens hauran posat i no deuen haver-n’hi gaires exemplars.

—És que no en queden més, Ethel... —sento que diu la Maire Brown, amb veu preocupada.

—Acabaré de seguida el treball —la talla l’Ethel amb to eixut—, ja te’l donaré demà, el llibre.

—Però és que demà he quedat amb la Noa per fer Encanteris...

No la conec gaire, la Maire. Però sembla força simpàtica, acostuma anar amb la Noa i en Drake, que em cauen bé, i fins i tot es va animar a venir a la nostra eventura al bosc. És clar que, en comparació a l’Ethel, gairebé tothom em cau bé.

—En McGregor ja m’ha pres el llibre d’història que necessitava —sento que diu l’Ethel, ara més aviat enfadada, i mentalment li dóno un punt a l’Edwin McGregor per molestar-la—, no puc anar endarrerida també amb Astronomia.

—Però...

—Dona’m el llibre, siusplau.

I ja no m’aguanto més. Decideixo intervenir abans la Brown no acabi plorant.

—Ei, MyNameIsEarl! —saludo alegrement, acostant-me a les noies—. Què, aterroritzant els nous? Faries més respecte si aixequessis més d’un pam de terra, saps?

Sé que la molesta molt el seu cos de nena. Tot i el seu posat d’adulta, l’Ethel és menuda i poca cosa; no li treu gaire alçada a l’Erin. Però mentre que l’Erin és encantadora, l’Ethel acostuma a dirigir-se a la gent com si fes dos metres. En canvi, tant la Maire com jo li traiem gairebé un cap, però sembla que la Maire se sent ben petita, normalment.

—Ei, Maire, què hi fas, per aquí? —la saludo amigablement, donant l’esquena desacaradament a l’Ethel, i miro el llibre—. Oh, per fer el treball d’Astronomia. Em va fatal, aquesta assignatura, em faig un embolic amb totes les constel•lacions...

—Black, estava parlant-hi jo, amb la Maire, si no t’importa.

Em giro de sobte i miro al meu voltant, com buscant l’amo de la veu. Finalment baixo la mirada i em miro l’Ethel.

—Oh, perdona; és que no et veia.

Tot i la seva expressió pètria, veig que a l’Ethel se li infla la vena del coll, i es posa la mà a la butxaca, presumiblement per aferrar-se a la seva vareta. Jo d’ella no ho faria. La puc tombar d’una coça abans que pugui fer cap sortilegi.

—Com es nota que no tens qui t’ensenyi una mica d’educació, Black —diu amb un sormirure de superioritat—. És clar que ni que no visquessis amb muggles, tampoc no crec que el teu cap pugués retenir gaire informació.

—És veritat —li dic a la Maire, com explicant-li el comentari de l’Ethel—. Sóc molt, molt curta. És per l’endogàmia. Aquí MyNameIsEarl ho entén perfectament, perquè a ella també li ronda el gen.

Sé que l’Ethel està enfadada, però a la Dama de Gel sempre se li ha donat bé mantenir la seva expressió glaçada, com si tot li rellisqués. A més, tinc a sensació que, com a molts, la seva xapa de monitora se li ha pujat al cap, i segur que no considera apropiat començar un baralla, i molt menys en el seu santuari, la biblioteca. Així que, previsiblement, ni tan sols pestanyeja quan diu:

—Deu punts menys per Gryffindor, Black.

Gairebé em venen ganes de riure.

—Si me’n treus cinquanta, em puc ficar amb tu cinc vegades més? —li pregunto, perquè mai no li he vist la solta ni la volta, a això dels punts.

—Vaja, si saps multiplicar; tota una proesa, venint de tu.

—Sí, de vegades encara em costa quan són multiplicacions portant-ne, però practico molt. Ja te n’ensenyaré quan creixis.

Veig que la Maire, al meu costat, té una cara de pànic indescriptible; segur que no es pot creure que ens estiguem parlant d’aquesta manera. Però l’Ethel no m’ha caigut mai bé, ni tan sols quan érem petites; sempre ha estat una estirada. La Circe i jo sempre ens burlàvem d’ella per ser una esgarriacries.

—No val la pena gastar saliva amb tu —diu al final—. Maire, ja em donaràs el llibre quan vinguis a la sala comuna.
I dit això, se’n va, tota tivada. Sento que la Maire deixa anar l’aire contingut.

—Espero que no li donis el llibre, eh? El tenies tu primer.

—Però... —tituveja ella—. Però ella és monitora. I si em castiga, o em treu punts? Comparteixo habitació amb ella, no vull que hi hagi problemes...

—Au, deixa’m un segon el llibre aquest —sospiro, perquè veig que la Maire és tan insegura que no li plantarà cara.
Me l’allarga, sense saber exactament què penso fer. Jo agafo la vareta, faig un cop al llom del seu llibre i al del que duc jo a la mà. Per sort, són pràcticament del mateix tamany.

—Dissendo!

Les cobertes de tots dos llibres es desenganxen de les pàgines. Col•loco la coberta de 1984 envoltant el llibre d’Astronomia i faig un reparo. Després faig el mateix amb l’altre.

—Té —li dic allargant-li el llibre de text amb la coberta de 1984—. Així pots fer els deures sense que l’Ethel sospiti. Quan et demani el llibre li dius que te l’he tret jo a la força, i si el vol, que em vingui a buscar.

—No et vull posar en problemes —diu preocupada, i no puc evitar posar-me a riure.

—No sé si ho has notat, però els problemes normalment m’agraden força.

—Mmm... està bé. Gràcies.

Assenteixo i em dono la volta per marxar, però la Maire em torna a parlar.

—Si vols, et puc ajudar amb Astronomia, si et fa falta. Com que has dit que et feies un embolic amb les constel•lacions...

—Oh —dic, sorpresa per la mostra d’amabilitat—. Doncs la veritat és que Astronomia m’és una mica igual.

—Amb Pocions, doncs —insisteix ella—. Aquesta t’interessa, oi?

—Amb aquesta definitivament necessito ajuda —sospiro, resignada.

—A mi se’m dóna bé. Si mai necessites ajuda, em pots buscar.

Tot i així, m’estranya una mica la seva disposició. No pot ser que no s’hagi adonat a classe que sóc dura de mollera. Mai ningú a banda de l’Erin s’ha ofert a ajudar-me amb els deures. Sóc molt talosa, tothom es cansa de mi de seguida.

—No cal que em tornis el favor, eh? —li dic, perquè em sembla que el que vol és no deure’m res—. En tinc prou de saber que l’Ethel estarà irritada tot el dia!

—No, no, no ho faig per pagar-te, t’agraeixo això del llibre, però t’ho dic de devò. M’agradarà ajudar-te si puc.

Me la miro i veig que em somriu. Sembla sincera. Els Ravenclaw sempre m’han descol•locat una mica; sé com tractar amb els Gryffindor i amb els Hufflepuff, que són alegres i amables, i sé perfectament com dirigir-me als Slytherin, però els Ravenclaw sempre han estat un misteri per a mi. Per començar, em fa l’efecte que no n’hi ha dos que s’assemblin. Et pots trobar des de gent com l’Ethel Earl, gent com en Drake Slim, o com la Noa... I ara tinc la sensació que el que busca la Maire no és tornar-me el favor, sinó fer amics i sentir-se últil. Tenint en compte que és nova, no seria tan estrany.

—Potser et busco quan s’acostin els exàmens, doncs —li dic finalment amb un sormiure, i decideixo afegir—: Ens veiem el dissabte a Hogsmeade? Anirem uns quants a les Tres Escombres a fer un batut. T’esperem allà, eh?
—Oh, —fa ella, agafada per sorpresa—. Sí, és clar, ja tenia pensat anar-hi!

Assenteixo amb un somriure i faig adéu amb la mà. Surto de la biblioteca fullejant el llibre, que sembla interessant.

----------------------------

jA ESTÀAAAA! qUÈ US HA SEMBLAT?
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 439
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

M'he tronxat de riure.

M'ha encantat! Els personatges estan molt ben caracteritzats. Potser l'Ethel hagués marxat abans dient-li a la Maire que el llibre ha de ser seu abans de sopar. Però, admetem-ho, no pot evitar ficar-se una mica en l'Agatha!

Crec jo que en qualsevol moment descobrirà la veritat. No puc pensar quina serà la venjança. (Per una banda, per haver-li fet una broma; per l'altra, per haver fet una atrocitat amb els sagrats llibres de la Santa Biblioteca.) Passa en algun dia concret? :)

Jo amb l'Eric, que és un personatge interessant de desenvolupar, segurament faré escenes. Ja veuré segons com em quedi el capítol. Si ho hagués sabut abans, hagués guardat una escena de l'Ethel on analitzava com va ser la classe amb la Papilio que va començar tant tard...

Fins aviat.

Cassie.

PSD—. La dama de gel m'ha fet molta gràcia.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 412
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny »

M'encantaaaa! És molt Maire, això d'oferir-se per ajudar algú amb les assignatures hahaha I el comentari de "En canvi, tant la Maire com jo li traiem gairebé un cap, però sembla que la Maire se sent ben petita, normalment." també m'ha semblat MOLT interessant, perquè en un llibre que vaig abandonar tenia un personatge que feia aquesta reflexió, sobre com odiava ser alta i ocupar lloc quan el que volia era passar desapercebuda. Probablement la Maire s'haurà afanyat per tenir el treball acabat de seguida i no posar l'Agatha en problemes per molt que ella digui que ja li va bé hahahah

I l'Ethel també trobo que està molt ben caracteritzada! Mai no perd la dignitat i l'elegància hahaha

Això de Les Tres Escombres està molt bé! Sortirà a la ff, no? A qui li tocarà? Bé, suposo que depèn de quin sigui el càstig que posen als del Bosc Prohibit...

Quan vagi una mica menys de cul amb la uni i amb la meva ff escriuré escenes, suposo, també! Com que havíem comentat que es podria fer algun capítol des del punt de vista de l'Strike o el Drake, què us sembla si obrim aquestes escenes a poder escriure des del punt de vista dels personatges "comuns", també?
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 630
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Uf, m'alegro que us agradi. Estava força contenta amb la Maire, però no els tenia totes amb l'Ethel. No sabia exactament com reaccionaria, però bé, em vaig rellegir el capítol de l'Ethel i em va semblar així tallant i inexpressiva, tot i que força irritable, i és com he intentat que es veiés.
M'ha encantat! Els personatges estan molt ben caracteritzats. Potser l'Ethel hagués marxat abans dient-li a la Maire que el llibre ha de ser seu abans de sopar. Però, admetem-ho, no pot evitar ficar-se una mica en l'Agatha!
He pensat que, sent una noia intel·ligent com és, no es quedaria callada en una discussió verbal quan algú l'ataca. Potser fugiria si fos una agressió física, però en aquesta situació té les de guanyar.
Crec jo que en qualsevol moment descobrirà la veritat. No puc pensar quina serà la venjança.
Hahaha, bring it on, baby! XD
Passa en algun dia concret?
Mmmm... he posat que era després de l'aventura, pot ser aquell cap de setmana o un dia de la setmana següent, la veritat és que no ho he pensat, és una mica atemporal. És una escena que tenia pensada per al capítol de l'Agatha, que encara queda, però com que vaig veure que s'allargava em va semblar millor no posar-la perquè si no, no podia posar res més i crec que hi ha coses més interessants per veure a la fanfic original.
Jo amb l'Eric, que és un personatge interessant de desenvolupar, segurament faré escenes.
Em sembla molt bona idea, perquè a l'Eric el coneixem molt poc! Això ajudarà^^
M'encantaaaa! És molt Maire, això d'oferir-se per ajudar algú amb les assignatures
Sí, això ho vaig treure d'una escena del fòrum! Un que érem a la biblioteca, la Maire, l'Asteria i l'Antares i la Maire es va oferir a ajudar-nos en pocions tan bon punt vam dir que teníem problemes.
I el comentari de "En canvi, tant la Maire com jo li traiem gairebé un cap, però sembla que la Maire se sent ben petita, normalment." també m'ha semblat MOLT interessant, perquè en un llibre que vaig abandonar tenia un personatge que feia aquesta reflexió, sobre com odiava ser alta i ocupar lloc quan el que volia era passar desapercebuda
A mi aquestes coses també em semblen interessants. Jo per exemple sóc una noia alta i... bé, no grassa, però diguem que voluminosa XD A mi per exemple m'encanta cridar l'atenció i no m'agradaria gens ser baixeta i prima... pe`ro sempre penso que, si ho fos, intentaria ser molt agradable, perquè c'mon, no et pots permetre ser una tocanassos quan et poden tombar bufant, saps? De fet quan em topo amb algú més alt que jo em fa molt de respecte i entro en el que jo anomeno "modo cutie pie" XD De vegades m'he trobat amb gent baixeta que és ben desagradable i me'n faig creus. No sé si és que són molt valents, o inconscients, o és que és un mecanisme de defensa, precisament...
Això de Les Tres Escombres està molt bé! Sortirà a la ff, no? A qui li tocarà? Bé, suposo que depèn de quin sigui el càstig que posen als del Bosc Prohibit...
Bé, suposo que podria ser la setmana següent, ja veurem com va segons a qui li toqui o així, no ho sé... ho he posat només com per fer que l'Agatha la invita a entrar una mica al seu grup d'amistats, pe`ro sí, crec que estaria bé un capítol d'una sortida a Hogwameade.
Imatge

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 630
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Aquest és el capítol de la ginny_loovegod:

------------------------

EDWIN VS. EDWIN o LA HISTÒRIA DE COM L’ERIN VA HAVER DE FORNEJAR CINCUANTA MUFFINS DE XOCOLATA


Quan obro els ulls, trigo uns segons en saber on sóc.
- Ei! Ja t’has despertat – diu una veu femenina des del llit del costat – Què tal has dormit? Erin?
- Ai, hola, Agatha! – dic, quan per fi em situo – perdona, què deies?
- Estàs bé? Sí que estàs distreta, avui...

Em duc la mà als cabells, amb un somriure tort, mentre ella agafa una tovallola i se’n va a la dutxa.

- Somni estrany – dic, per tota resposta – molt, molt estrany.

Al llit de més enllà, la Chris s’incorpora i, tot i que ella també està encara mig grogui, de seguida s’interessa pel tema.

- Ah, sí? Something dirty? – pregunta descaradament.
-No pas – li contesto jo rient – Senzillament estrany...
- Més estrany que quan vaig somiar que em queia dins el Llac Negre i el Calamar Gegant em demanava matrimoni? – crida l’Agatha, des de la dutxa.
- Pitjor! Molt més estrany!
- I més estrany que quan jo vaig somiar que les Spice Girls venien a Hogwarts a fer un concert i s’apropiaven de la nostra habitació? – diu la Chris, engrescada amb el nou joc.
- Oi tant!

I llavors hi ha uns instants de silenci, on amb un somriure divertit recordo el que acabo de somiar. Vaaaaaya tela...

- Però explica! – em renya l’Agatha, sortint del labavo enroscada en una tovallola – no ens deixis amb la intriga!

Em poso a riure amb el comentari de la meva amiga.

- Val, val! Us explico. Doncs és això que estic a l’habitació, preparant-me per sortir: ja sabeu, dutxa, cafè... I quan acabo, no us perdeu això, porto a l’Edwin a passejar.
- Què hi ha d’estrany en això? – fa la Chris, sorpresa – Portes a passejar l’Edwin cada dia.
- No, no! – exclamo – No pas el gos Edwin! El noi Edwin!
- Woooooah – riu l’Agatha – ara sí que es torna rara la cosa...
- Sí – assenteixo – Però bé, és això que l’estic passejant, però de cop veu un conill o alguna cosa i surt corrents.
- El noi Edwin?
- El gos Edwin! – contesto – i, per molt que el crido, no torna pas. Se’n va directe cap el castell. Quan per fi el trobo, és a la cuina, endrapant les pastetes de l’esmorzar.
- Normal: li dónes massa de menjar, Erin, el tens molt malacostumat – Diu la Chris reprovadorament.
- Que no! – exclamo, desesperada - Qui és a la cuina menjant pastes és el noi Edwin!

A tot això, l’Agatha i la Chris ja s’estan recargolant de riure.

- I què més? – m’insta l’Agatha.
- Doncs com que no el puc treure de la cuina, me’n vaig a l’aula d’encanteris, suposo que a trobar l’Angela perquè m’ajudi. Però, quan hi arribo, allà és l’Edwin ensenyant una classe d’encanteris!
- El noi Edwin...?
- El gos Edwin – dic, tapant-me la cara amb la mà.
-Goooooosh – fa l’Agatha – estàs com una regadora...
- No s’acaba aquí – dic, sense saber si riure o plorar – quan marxo de la classe d’encanteris, entro al Gran Saló i allà em trobo a l’Edwin sobre la falda de la Noa Simpson, que li està acariciant el cap i fent carantonyes.
- Siusplau, no em diguis que és... – fa la Chris, mig rient, mig escandalitzada.
- El noi Edwin! – deixo anar per fi, enfonsant el cap contra el coixí.

La Chris i l’Agatha fan cara de no saber si riure o si portar-me a un psiquiàtric.

- Què més?
- Doncs llavors vé el més estrany de tot – dic, aixecant la cara del coixí i continuant el meu relat – des de la porta del gran Saló, veig com el noi Edwin s’adona que el gos Edwin és a fora. I llavors, com si el portés alguna força sobrenatural, el noi Edwin s’aixeca de la falda de la Noa i surt als jardins. Un cop es veuen, comencen a caminar; el noi Edwin camina cap al gos Edwin, i el gos Edwin camina cap al noi Edwin... I llavors, un cop es troben, es queden mirant uns instants. De cop, una llum blanquíssima envaeix tot el jardí, i hi ha un so com d’explosió, i dos lladrucs, i tot es torna fosc!
- I llavors?
- I llavors m’he despertat – faig, intentant posar un somriure de nena bona.

Les meves amigues es queden uns instants en silenci, processant la informació.

- Woooooooah...
- Ja ho sé – dic, rient – us he dit que era estrany.
- No sé si estrany és la paraula més adecuada – diu l’Agatha, partint-se la caixa – més aviat diria degeneradament sensacional! Li hem d’explicar al McGregor, aquest somni!
- Nooooooo! – exclamo, amb els ulls com taronges – Noo Agatha siusplau! Ja va costar prou que ens duguéssim bé perquè es diu igual que el meu gos... si s’entera d’això s’ofendrà molt, i ens odiarà tota la vida!
- Però és que és massa bo! – fa la Chris, quasi pel terra – no perdria l’oportunitat ni per deu dels teus muffins de xocolata!

Però el cert és que, amb aquesta frase, se m’ilumina la cara.

- I per cincuanta? – dic, amb ulls de cadellet.

Bingo. En uns segons, puc veure com les cares de la Chris i l’Agatha es tornen serioses de cop. Gairebé puc veure els engranatges del seu cervell, mentalment calculant quantes tardes de glotoneria podran passar amb cincuanta muffins de xocolata.

La resposta és moltes.

- Val – decideix finalment l’Agatha, aixecant-se i agafant els llibres per ficar-los a la bossa – tracte fet. Però demà volem els muffins!
- Els tindreu!

I és així com torna el moviment entre les meves companyes d’habitació, i jo faig un sospir i em començo a preparar també per anar a classe. I és que les coses a Hogwarts mai han sigut ben bé normals: però, de fet, m’agraden tal com són. I, tal com s’ha pogut comprovar, no hi ha mal que amb muffins no s’arregli.
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 439
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

Aquest divendres toca capítol de l'Eric!!

I per què us comenceu a delir, aquí us passo una escena que no puc posar al capítol perquè em queda una mica fora de lloc. Passa justament la nit del capítol 12 (el que narrava la Noa, de la setmana passada). Espero que l'Arwen em doni permís per utilitzar la brillant idea de la Bandera de les Bahames! :mrgreen:

A veure què en penseu...

------------------------------------------------------------

FRAGMENT DE LES REFLEXIONS DE LA BANDERA DE LES BAHAMES

Estic estirat de panxa enlaire i amb les mans darrere el cap al llit de la meva habitació.

Em poso a reflexionar sobre les paraules que m'ha dit la Noa aquest vespre. La meva amiga em deu amagar alguna cosa, però ja me l'explicarà quan vulgui. Diria que li aniria bé que ho expliqués a algú. En el fons l'entenc, jo també tinc els meus propis secrets.

He pensat en explicar-li-ho quan ella ha comentat que parla amb tothom del nostre curs perquè no es tornin dolents, perquè poden canviar. Sobretot després de la ficada de pota amb el professor Mist, però no se n'ha adonat. El problema és que la conversa s'ha anat apagant i no li ho he pogut comentar.

Però, a més, per què volia fer-ho? Ja sé el que m'hauria dit, suposo, i en el fons ho crec.

Sóc... Com ho ha dit ella? La bandera de les Bahames. I no sé si m'agrada, això.

Una mica, sí. M'agrada desmarcar-me de l'actitud tant rígida de la meva germana, i en el seu moment vaig voler fer-ho anant a Hufflepluff o interessant-me en el món muggle. La d'ella és la mateixa actitud que tenen els pares, de fer com si els Earls fossim gairebé de la reialesa maga.

Aquí hi ha el problema. Estic orgullós d'on vinc, de tota la nissaga que em precedeix... Però tinc la sensació que acabaré matant els pares a base de disgustos, encara que m'agradaria no fer-ho perquè no s'ho mereixen.

Per tant, hauria de seguir amb la tradició: casar-me amb una noia abans dels vint-i-cinc i tenir amb ella un fill abans dels trenta.

Aquí hi ha el problema principal...

No els molesta gaire que els punts, la xapa de monitor, els partits de Quidditch vagin a favor de la residència de Hufflepluff perquè segueixo sent un bon estudiant (que la casa de Ravenclaw ha perdut). Tampoc no em prohibeixen llegir revistes muggles, sempre i quan no les deixi a la seva vista (com si no existissin).

Però sé que no els molesta gaire perquè volen que segueixi amb la tradició, el que esperen de mi (sembla que per ells només això importa). Com diu el pare, la família encara es pot perpetuar unes quantes generacions més.

No veig la resta de la meva vida al costat d'una noia.

Crec que tots dos ho acabaríem passant malament.

M'agraden els nois. M'agrada en Zac Layton...

Ho he intentat, però les noies no em fan sentir res. No ho puc explicar als pares, perquè intueixo què acabaria passant. No m'agrada haver-me desmarcat de la meva família. A vegades penso que hauria de ser més com ells, si és el que toca ser.

M'agrada formar-ne part, amb les coses bones i les coses dolentes que té.

Però sé que la vida, seguint el que s'esperen de mi, no serà gaire feliç. És més, potser al final tindré la sensació que no serà ni meva.

Però no m'atraveixo a trencar els esquemes. M'angoixo només de pensar-hi. Estaria bé ser una bandera de les Bahames, l'ovella negra de la família, però només a mitges. No puc desmarcar-me del tot, perquè després no tinc res.

A més, què voldrà dir? Que deixo de ser un Earl perquè no m'ajusto als patrons del que hauria de ser? No puc, no puc, no puc. M'importa la meva família. Me'ls estimo massa com per decepcionar-los d'aquesta manera.

M'agradaria haver anat a Ravenclaw, menysprear el món muggle com si s'ho mereixessin, creuere en la supremacia de la casa Earl perquè sempre ha sigut així, anar darrere les noies...

Però no, sóc diferent.

Odio no saber què fer.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
hermione potter
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 293
Membre des de: dl. març 26, 2012 1:31 pm
Rang: Gryffindor
Ubicació: Algun lloc del món màgic

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: hermione potter »

Ostres Cassie, gràcies a aquest fragment crec que m'has fet acostar a l'Eric més del que em pensava que podria.

La veritat és que el trobo molt, com dir-ho... Ai no ho sé, però m'agrada com és. Una mica indecís, això sí hahahaah

Sobre que li vulgui dir a la Noa però després no li diu, m'ha agradat, però crec que la Noa trindria una bona resposta per a ell.

El pobre crec que ho haurà d'acabar dient als seus pares, perquè si no, la pobra noia amb qui es casi i ell mateix (com molt bé ha dit) ho passaran malament. Es que si li agrada en Zac, faci el que faci li seguirà agradant en Zac hahahaah

Però si que és rebusca coses eh! Acabarà fent una llista de pros i contres per si ser Earl tal i com són o ser ell normal i corrent.

Doncs crec que ara ens haurem d'esperar al divendres per més Eric Earl... :( Estaré esperant el capítol amb molta ànsia xD

Petonets!!! :mrgreen:
Has de saber, que qui ens estima no ens abandona mai.
Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 439
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola, Hermione!

M'alegro que hagi aconseguit acostar més el personatge de l'Eric. Jo també li he aconseguit agafar més carinyo, perquè el tenia una mica... eteri.

Jo crec que el problema de l'Eric és la lleialtat (recorda, és una de les característiques dels Hufflepluff). I en aquests instants no sap si ser lleial a si mateix (i anar contra la família) o ser lleial a la família (i anar contra si mateix). No sé si aquesta idea ha quedat ben reflectida. A més, pensa que només té quinze anys.

I com que no sap per on tirar de lleialtat, fa veure que no passa res i això vol dir que no accepta la seva homosexualitat. Perquè si l'acceptés, diria jo que no dubtaria tant.
crec que la Noa trindria una bona resposta per a ell
Jo també ho crec.

Gràcies per dir-hi la teva opinió! I tranquil·la, que el capítol d'aquest divendres prometo que serà divertit :D

Cassie.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Arwen Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 319
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Arwen Black »

Uooo se m'han posat els pèls de punta mentre llegia :cry:
Jo crec que el problema de l'Eric és la lleialtat (recorda, és una de les característiques dels Hufflepluff). I en aquests instants no sap si ser lleial a si mateix (i anar contra la família) o ser lleial a la família (i anar contra si mateix). No sé si aquesta idea ha quedat ben reflectida.
I tant! És cert, és un cas molt especial, lleialtat però... cap a qui? Em sembla genial que hagi sorgit això, un Hufflepuff amb aquest dilema...
Acabarà fent una llista de pros i contres per si ser Earl tal i com són o ser ell normal i corrent.
Jajaja això m'ha fet molta gràcia d'imaginar! Allí fent una llista en un pergamí, t'imagines que algú la trobés? xD L'Edwin, i que vegués "pros: poder lligar amb el Zac Layton" li agafaria algo jajajaja (ja sé que no ho escriuria així però... parres meves, m'ha fet gràcia d'imaginar, com quan el Tom Rodlel devia estar allà amb un pergamí fent provatures de reordenació de lletres del seu nom xD)

M'encanta això:
La meva amiga em deu amagar alguna cosa, però ja me l'explicarà quan vulgui. Diria que li aniria bé que ho expliqués a algú. En el fons l'entenc, jo també tinc els meus propis secrets.

He pensat en explicar-li-ho quan ella ha comentat que parla amb tothom del nostre curs perquè no es tornin dolents, perquè poden canviar. Sobretot després de la ficada de pota amb el professor Mist, però no se n'ha adonat. El problema és que la conversa s'ha anat apagant i no li ho he pogut comentar.
perquè deixa clar algunes coses de la visió de l'altre membre de la conversa amb la Noa :mrgreen:

Ah, i m'encanta que la idea de la bandera hagi donat més de sí :D (no, no em sé totes les banderes del món xD va ser casualitat, ja t'ho explicaré millor a la resposta ^^)

He de marxar ràpid així que no comento res més, però... en general, que m'ha agradat molt, i m'ha fet agafar-li més carinyo a l'Eric perquè... aix, venen ganes d'ajudar-lo, no sé si és per això >.<
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 630
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Hola!

Vaig llegir l'extra aquest ahir, però no em va donar temps de comentar-lo.

Crec que ha anat molt bé que el posessis, aquest fragment perquè és una relfexió molt privada i ens fa conèixer molt millor l'Eric

Doncs m'agrada l'Eric i em cau bé, tot i que em posa una mica nerviosa el seu no-posicionament. Sembla molt insegur, i vol quedar bé amb tothom, oi? Crec que en algun moment o altre haurà d'entendre que no es pot fer feliç a tothom, que les eleccions, crec que totes les eleccions, afavoreixen uns i repercuteixen uns altres.

De totes maneres, crec que hauria de parlar de tot això amb algú, perquè no em sembla que sigui tan gros el problema (ja que, pel que sembla, no ve pel fet de la seva homosexualitat sinó pel tema de seguir el llinatge familiar). Jo crec que si ho parlés amb algú, hi veuria dues sortides:

- Trobar una noia que estigui disposada a casar-se amb ell i tenir-hi un fill, gaudint de estar en el si d'una família amb una alta posició social, etc etc, però que cadadcú faci el que vulgui per la seva banda (així cap dels dos no serien desgraciats, sinó que seria un pacte). AIxí no hauria de tenir cap drama amb els pares.

- Ser franc amb els seus pares, i explicar-los el que hi ha. Com que a l'Eric li interessen les coses muggles, potser els podria parlar de fecundacions in-vitro i coses d'aquestes. I que els pares trïin: o mètode muggle per tenir fills sense casar-se amb una noia, o res de procreació. Què tal, srs Earl?

Hahaha, no estic intentant menysprear el problema de l'Eric, que entenc que és una )""$, especialment quan un té 15 anys, evidentment! Només que crec que es podria plantejar aquestes solucions en algun punt, potser llegint coses, reflexionant-hi, o parlant-ho amb algú altre. Em sembla que són les úniques sortides que hi veig, sinó és que decideix trencar amb la seva família (però dubto que sigui el que vulgui, perquè es nota que se'ls estima i que vol que estiguin orgullosos d'ell.

Potser ho podria parlar amb la seva germana? Ells dos tenen una bona relació dins de tot!Què en pensaria, l'Ethel, de tot això? És una persona tan hermètica que no ho sabria dir pas! Potser seria pràctica i li proposaria alguna solució, o se sentiria decepcionada amb son germà?

Bé, tot això a part, em sembla que el fragment està molt ben redactat fa que un es senti molt proper a l'Eric. Mol bonic.

Ja tinc ganes de penjar el nou! ^^
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 439
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!
Potser ho podria parlar amb la seva germana? Ells dos tenen una bona relació dins de tot!Què en pensaria, l'Ethel, de tot això? És una persona tan hermètica que no ho sabria dir pas! Potser seria pràctica i li proposaria alguna solució, o se sentiria decepcionada amb son germà?
Si voleu anar dient suggerències! xD Ho tinc més o menys clar, encara que depèn una mica de la situació en la que l'Ethel ho acabi sabent, però a grans trets sé per on aniria la cosa.
Acabarà fent una llista de pros i contres per si ser Earl tal i com són o ser ell normal i corrent.
Jajaja això m'ha fet molta gràcia d'imaginar! Allí fent una llista en un pergamí, t'imagines que algú la trobés? xD L'Edwin, i que vegués "pros: poder lligar amb el Zac Layton" li agafaria algo jajajaja
Per les barbes de Merlí xD

M'agraden molt els vostres comentaris i les reflexions que feu. M'alegro que així sigui més fàcil entendre com és l'Eric :D I que us caigui bé, també.

Fins divendres, que hi haurà capítol!!

Cassie.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 630
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Hola!

Doncs vaig començar a preparar una mica el capi de l'Agatha i, com que els personatges que quedaven no estaven castigats a això de la mussolerissa, vaig pensar que potser em tocaria a mi descriure-ho i vaig preparar una petita escena.

Però com que al capítol d el'Eric ja surt i és molt divertit, doncs ja no ho posaré el meu capi, que seria molt repetitiu, però ja que ho tinc, ho penjo aquí i a veure què us sembla. És només una escena, així que és curt i una mica cutre (i curiosament semblant al que va posar la Cass; al final tots sabem que allà volarien merdes). Res, el poso i a veure què us sembla! Com ja sabeu, és per practicar, així que si us sembla que algun dels vostres personatges no faria això, no té perquè comptar com a "real", sinó que podem córrer un estúpido velo i aquí no ha passat res! XD

-----------------------------------------------

CAGADES DE MUSSOL

Després de sopar, els onze que vam tenir la “fantàstica idea” d’anar al Bosc Prohibit la setmana passada ens trobem a la porta de la mussolerissa. Avui a classe, la Noa, la Maire, la Chris i jo hem acordat portar les nostres escombres per netejar les parets mentre els altres segueixen amb el terra. Necessitàvem alguna cosa perquè ahir el Billy es va enfilar a l’única escala que hi ha i, no se sap com, es va entortolligar, va caure, i l’escala va acabar tota feta estelles (i ell, a la infermeria, és clar, però això no és cap novetat).

A sobre les escombres, totes quatre ens posem a rascar les parets plenes de cagades de mussol amb els fregalls que ens ha donat el Filch. És asquerós, francament fastigós. A més, de tant en tant els senyors mussols s’ofenen i ens ataquen.

—Aaaaau! —crida la Noa quan un mussol banyut li estira el cabell—. Deixa’m anar! Què és això, un mussol o un voltor? Treeeeu!

Un altre mussol es posa a atacar la Chris. Intento fer-los marxar agitant els fregalls, però no hi ha manera.

—Crec que no els agrada el cabell vermell —comenta la Maire observadorament, i em fixo que pot ser molt bé això, perquè totes dues tenen el cabell ben roig.

La Chris tanca un moment els ulls per concentrar-se i, tan bon punt els seus cabells es tornen castanys, el mussol la deixa anar. La Noa, en canvi, pobra, no és metamorfomaga i no hi pot fer gran cosa. Per sort, tinc a la motxilla un barret de llana per quan surto als jardins, i li passo perquè es pugui tapar.

De seguida tornem a la fatídica tasca de treure cagades de la paret. Em cauen bé, la Noa i la Maire. Ha estat una sort que l’incident de l’altre dia ens hagi fet passar més estona juntes. La Noa és molt simpàtica i xerraire, i no em costa seguir-li el ritme. Tot i així sembla que no és gaire exigent amb la gent (de fet de vegades va amb l’Ethel Earl, i fins i tot l’he vista parlar amb gent d’Slytherin... però vaja, ningú no és perfecte). La Maire és molt més tímida, però se la veu bona noia. M’agradaria que es deixés anar una mica més, però.

—Mireu, són els de l’equip d’Slytherin —diu la Noa, assenyalant per la finestra on estem enfilades amb les escombres—. Deuen anar a entrenar.

—Ho, ho, ho —faig jo sense poder-ho evitar i vaig a agafar el cubell on estem llançant les merdes de mussol—. Deu punts qui toqui a un jugador; trenta si els va al cap!

La Chris i jo de seguida ens animem i ens posem a llançar cagades de mussol per la finestra. La Noa s’hi apunta uns moments després, entre rialles. Una cagada toca l’esquena del Layton, el capità, que de seguida es gira per veure què passa, però ens afanyem a amagar-nos.

—Noies, que ens veuran! —diu la Maire, preocupada.

—Ets conscient que estem castigades per culpa dels d’Slytherin, oi? —li deixo anar—. Els professors no fan mai rondes al Bosc Prohibit. Si ens van enxampar, és perquè algú els va avisar.

—I com sabeu que han estat els d’Slytherin? —pregunta la Maire.

—Que com sabe...? —salto, irritada—. Com es nota que ets nova... De fet ficaria la mà al foc per la Cece dels nassos i les seves amiguetes.

—Vols dir l’Ethel i la Bellamy? —pegunta la Noa.

—Ja hi pots pujar de peus —li dic, mentre torno a agafar el cubell amb les cagades, i en poso unes quantes a la mà de la Maire—. Que sàpiguen que s’han ficat amb la gent equivocada.

La Maire primer es queda mirant les cagades amb rencança, però veient que totes l’estem mirant fixament, al final s’anima i la seva cagada va a parar al cap de la Bellamy.

—Bona!

—Es pot saber què feu? —pregunta l’Erin amb una calla alçada, que s’acosta amb el Billy i la Zoe.

—Ens estem desfent de les deposicions dels animals —dic, com qui no vol la cosa.

—Uah, les esteu llançant als Slys? —comenta el David des del darrere, mirant per la finestra—. Mola! Anarquiaaaaa!

I amb aquest crit de guerra, al final tots ens posem a llançar cagades.

I si tinc alguna cosa clara, és que no hi ha res que uneixi més que un enemic comú.
Imatge

Avatar de l’usuari
Arwen Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 319
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Arwen Black »

M'ha encantaaaaaaaaaaaaaaaaat :DDD
Llàstima que no poguem incloure l'escena :[
M'ha agradat molt ^_^

Has escrit a la Noa molt bé :mrgreen:
Què bona l'observació la de la Maire, que al mussol no li agradava el roig :o
I l'Erin, al final s'uneix a l'atac amb la resta? Suposo que sí :riure:
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 630
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Agatha Black »

Hehehe, que bé que t'hagi agradat. No estic segura de si la Maire s'hauria animat o no, però crec que potser per pressió social XD O potser també té ganes de tornar-los-la!

I l'Erin sí que si afegeix, suposo, en plan de jugar, encara que miri de no apuntar gaire bé! XD
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 412
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny »

Heyaaaa!

Quan vam dir que volíem reviure les Cròniques vaig pensar que em convenia practicar una mica, després de tant de temps sense escriure res, per estar més tranquila quan em toqués i acostumar-me altre cop als personatges. Rellegint la ff i els diferents temes del fòrum vaig veure que hi havia gent que shippejava la Maire i el Joe, i vaig pensar que podia aprofitar aquesta escena per fer una prova i a veure què passava si els ajuntaves. Vaig pensar què tenien en comú i se'm va acudir que el Quidditch era una bona opció. M'agrada bastant com ha quedat (gràcies, també, a l'Olga, que m'ha ajudat amb el Joe!), i per això he decidit penjar-la.

No sé si recordeu que la Maire rebia cartes lletjotes dels seus antics companys de Beauxbatons, al seu últim capítol va rebre la primera, i vaig comentar que seria una cosa continuada. Així em reacostumo a escriure drama, que no està de més hahaha El títol és "Equilibri", tant per coses que es comenten, que ja veureu, com pel fet que sent diferents, en aquesta escena s'equilibren. Espero que us agradi! ^^ (quina por)



Equilibri

Vaig cap al camp de Quidditch amb pas decidit, amb el tros de paper a la mà que em fa l'efecte que pesa deu quilos.

Sabeu la sensació que tens quan ets a classe i et fas enrere amb la cadira tot quedant-te sobre les dues potes del darrere i, de cop, perds l'equilibri? Aquell bot que et fa el cor, aquest estat momentani d'incertesa i de desastre imminent? Doncs així és com em sento jo cada dia, permanentment. No soc capaç de recordar un moment de la meva vida en què estigués en equilibri. I sé que l'única manera de treure'm de sobre aquesta sensació és acceptar d'una punyetera vegada el que ja sé, que m'he de deixar de fer il·lusions, de pensar que les coses poden millorar, perquè la meva realitat és una. Que Les Misérables no tenen raó quan diuen que fins i tot la nit més fosca s'acabarà i llavors sortirà el sol, perquè el sol és una il·lusió, un miratge, i per a mi, tot el que hi ha és nit. És així, i serà així sempre. I com més aviat ho accepti, menys mal em faré.

Aquesta matinada m'he despertat quan un bec de mussol m'ha picat a l'espatlla. L'he reconegut immediatament: és un dels mussols de Beauxbatons. Se m'ha glaçat la sang de cop i he mirat cap a les meves companyes d'habitació. L'Ethel descansava plàcidament amb la seva màscara i els taps, i la Noa tenia la boca oberta i dormia com una soca. Li he donat les gràcies al mussol, tot i que sabia què em portava. Era ja la tercera carta que rebia de l'escola aquesta setmana. Cartes anònimes que deien la veritat. Que era una fugitiva, però que no em podia escapar. Que anés on anés, sempre em passaria el mateix, perquè era culpa meva.

Ja ni em molesto a plantejar-me qui m'ho envia. Total, tenint en compte el que hi diu, podria ser jo mateixa. I li hauria d'estar agraïda per recordar-me el meu lloc.

Agafo l'escombra amb ràbia sabent que ningú no trepitja el camp de Quidditch a les cinc del matí. Em pregunto si em puc posar en problemes per agafar la bala sense haver demanat permís, però bé que he de poder entrenar-me, no? Encara ens falta un temps pel nostre primer partit, però sé que, si poso qualsevol excusa i cara de bona nena, tothom em creu i em fa cas, i puc dir que em sento endarrerida perquè a Beauxbatons no practicava i necessito temps extra. Mentre no perdi la bala, no passarà res.

Porto la caixa al mig del camp i l'obro, amb l'escombra a la mà i el bat sota el braç. Les pilotes hi brillen i penso que les deuen haver netejat fa poc. Les bales, com sempre, es sacsegen, amb ganes de sortir, i esbosso un mig somriure sabent que ens hem d'estar agraïdes, perquè jo les trec a passejar i elles m'ajuden a desfogar-me.

Perquè jo també necessito desfogar-me, coi. Sé fer molt bé el paper de persona tímida que viu al marge de les coses i res no li afecta, perquè sempre ha estat qüestió de supervivència, però no en sé prou per eliminar aquests sentiments de feblesa de dintre meu.

Deixo anar la bala i pujo d'una revolada a l'escombra, sentint el control mentre l'aire fred d'Escòcia em bat a la cara. I llavors, faig un exercici que sempre m'ha agradat. Tanco els ulls i em limito a parar l'orella. Amb el sol que encara no ha arribat a sortir, tot és silenci i quietud, aquesta quietud que tant m'agradaria transportar a dins meu, on sembla que tot és soroll. Em quedo allà, atenta, esperant qualsevol senyal, qualsevol soroll.

I llavors obro els ulls i bato la bala amb totes les meves forces.

Veig que la bala s'ha picat, perquè torna a venir cap a mi una vegada i una altra. Jo repeteixo l'exercici, amb els ulls tancats, sentint el control de tot el que hi ha al meu voltant, movent-me d'un lloc a l'altre del camp, amunt i avall, a dreta i esquerra, fins que de cop, em giro i m'adono que acabo d'enviar-la a una figura petita que està a peu de terra i m'esgarrifo.

—Vigila! —crido, i volo amb rapidesa per arribar més de pressa que la bala, tot i que sé que és impossible, i començo a pensar el mal que pot fer una bala, que soc imbècil per no haver-m'hi fixat més, si és que sempre soc jo, si és que estaria tothom més tranquil sense...

Obro els ulls com plats quan veig que la figura de peu de terra, que ja tinc a pocs metres, recull la bala amb els braços contra l'estómac i la tanca a dins la caixa. Però quan el tinc a un metre m'adono que és el Joe Connors, capità de l'equip de Gryffindor i batedor, com jo, i entenc que he tingut sort que no fos una altra persona. Ara, que quina altra persona podria ser al camp de Quidditch a quarts de sis del matí?

—Perdóperdóperdó, t'he fet mal?

—Mal? A mi? —diu, amb aquella seguretat tan característica, mentre es passa la mà pels cabells. Ugh, sempre m'han fet por, les persones amb tanta seguretat. No pot ser bo...

—Bé, sigui com sigui, disculpa —dic mentre aterro.

—No esperava trobar ningú al camp, a aquestes hores. Sempre matines tant, Maire? Trobo que se't posa bé —fa tot aixecant les celles.

Em quedo tallada un altre cop. No puc marxar? No sé què dir-li...

—Ets a l'equip de Ravenclaw? Amb la Benford?

—Sí —mussito, i recordo que la Megan estava enfadada amb ell, segur que per haver-li donat falses esperances, i potser ell està intentant recollir informació dels equips rivals, i m'estava observant, i... però no m'atreveixo a dir-li res de tot això, perquè és clar, quin ridícul, no?

—Hola? Ets aquí?

La seva veu em torna a la realitat, i m'adono que m'havia quedat encallada en els meus pensaments altre cop. Digues alguna cosa, Maire, que es pensarà que ets idiota...

—És molt aviat, em pensava que tu t'adormies sempre.

Fantàstic, noia, segur que ara no pensa que ets una idiota.

Per la meva sorpresa, però, comença una gran rialla que em fa relaxar una mica (una mica, no ens passéssim tampoc). Jo soc capaç d'esbossar un somriure, amb els braços ben creuats davant del meu cos.

—El molt idiota del David avui està roncant més del compte i no em deixa dormir. Em pensava que era immune als seus roncs, però ja veus tu...

Em somriu mentre es despentina els cabells i no puc evitar notar tota l'escalfor de la seva presència. Sabeu aquelles persones que, per alguna raó, quan les tens a prop, les notes? Com si tinguessin una presència més poderosa que la resta de la humanitat.

Jo no soc una d'aquestes persones, és clar. Però el Joe Connors sí. Té una presència de seguretat, d'aquella gent que són guais i ho saben. És una presència que, per molt que m'intimidi, no puc deixar de notar. I sé què està fent, sé que lliga amb tot el que es mou, i això encara m'intimida més, però penso que des del dia que em va acompanyar a la biblioteca per recomanació de l'Erin (de fet, és amic de l'Erin, cosa que em fa pensar que deu ser digne de confiança, no? I germà de la Chris, clar)... què deia? Ah, sí, des del dia que em va acompanyar que no l'havia vist de tan a prop, perquè sempre té un estol de noies al voltant i el dia del càstig a la Mussolerissa em vaig mantenir una mica apartada dels altres, i m'adono de com de blaus té els ulls.

—I tu? Què hi feies, al camp?

M'adono que m'ha fet una pregunta un segon més tard i penso que, definitivament, em deu trobar idiota. Idiota i ridícula.

—Desfogar-me —dic, senzillament.

—Per alguna raó en particular? —em diu, i se m'acosta una mica més.

Jo m'enretiro una mica però tampoc no vull ser maleducada i noto com se'm comença a tallar la respiració perquè aquesta situació és molt incòmoda i només puc pensar en fugir. Fugir... la carta, que ara tinc a la butxaca, també m'ho deia. Si és que quan una cosa és veritat...

Faig un pas per anar cap a la caixa de les pilotes i penso ràpidament què li puc respondre sense dir-li la veritat, perquè és clar, no li he dit a ningú, no li diré a ell.

—Ja saps, els exàmens, tot plegat... —canvia de tema, ràpid, canvia de tema—. Em va bé, venir a volar i a batre. De vegades sembla que no hi ha res sota el teu control, que les coses se t'escapen de les mans, que estàs a punt de caure... i amb el Quidditch passa que aquests moments d'esglai els tinc controlats, que estic en una escombra, cosa que, vista fredament, podria fer-me por, però soc jo qui la controla i, amb el bat a la mà, qui decideix com acaba la situació. Per una vegada a la vida, el meu cap calla i jo agafo les regnes.

M'adono que he parlat més del compte i veig que es mou i penso que es tornarà a acostar i no vull, perquè jo necessito el meu espai vital, i...

Però no ho fa. Es queda on és i em somriu, però no un somriure seductor, com el d'abans. Un somriure de veritat, que li arriba als ulls. Es queda mirant-me i clar, jo no sé què fer, he de canviar de tema un altre cop.

—I no cal dir que no hi ha manera millor de desfogar-se que batre unes quantes bales.

Es posa a riure, millor, he alleugerit l'ambient, que era tot massa intens per a mi.

—A mi no em passa, això del cap. El meu cap, per sort, no diu gaire res, i diguem que sempre em porta cap al mateix lloc... tot i que ben mirat, no sé si és el cap, precisament, el que m'hi porta —riu, llançant-me una mirada, cosa que fa que em posi com un tomàquet automàticament. Tot seguit, noto com es destensa i es posa seriós—. Però entenc què vols dir. L'adrenalina de recórrer el camp sencer en qüestió de segons per evitar que una bala colpegi un company, el moment en què penses que potser no hi arribes... però al final, hi arribes. Aquest moment de desequilibri que resols. Això em dona vida.

Tinc ganes d'obrir els ulls com plats quan parla de desequilibri, però em controlo. És precisament el que pensava abans... el desequilibri, com a la cadira. Com si, per un segon, parléssim el mateix idioma, quan de vegades tinc la sensació que en parlo un de diferent de la resta del món mundial.

—Ja et deixo el camp, si vols —li dic. M'agradaria estar-m'hi més estona, però no sempre aconsegueixes el que vols, no?—. Així pots batre tu una estona —i li senyalo el bat que ha deixat a terra per agafar la bala.

—Tinc una idea millor —diu, mentre agafa el bat que havia deixat caure jo quan pensava que li havia fet mal i me'l passa—. Qui diu que desfogar-se sol és millor que en companyia?

Home, doncs jo, per començar, però també és cert que no sé gaire el que és, la companyia. Em passen pel cap mil raons per escaquejar-me, però com que no sé dir que no, acabo acceptant.

—D'acord. Però que sàpigues que m'apuntaré tots els teus secrets de batedor per derrotar-te al partit que tenim al novembre.

Veig que l'he sobtat per la cara que fa; el deu haver sorprès, aquesta sortida. De fet, si soc completament sincera, jo també me n'he sorprès.

—Em sembla bé —em respon, somrient amb els ulls—. A veure què saps fer.
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Respon