Calaixos i calaixets!

Fòrum on pots enviar missatges de temes en general, que no puguis classificar a les altres categories.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 402
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Cass Ross » dv. feb. 19, 2016 2:31 pm

Hey

Got mig ple / Got mig buit:

Francament, sóc dels que veuen el got mig buit la gran majoria de vegades. I sempre penso que el got s'esquerdarà i anirà perdent aigua, o que directament desapareixerà el meu got o que el barman ni m'ha vist ni res perquè estic al fons de la multitud. Sé que no és una manera justa de veure les coses perquè després m'adono que el vas s'està omplint, però sempre he sigut dels de veure el got mig buit.

Fins aviat,

Cassie.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 368
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: marta_ginny » dv. feb. 19, 2016 5:05 pm

COM ÉS QUE NO HAVIA VIST MAI AQUEST TEMA? Gaaaah vinga, tots de cop xDD


Tipus de personalitat

He fet aquest test diverses vegades, i la majoria m'ha sortit INFP. Si ens fixem en la definició (INFP, el mediador: són introvertits, autèntics idealistes. Sempre busquen allò bo de la gent, fins i tot en les pitjors persones. Són creatius i centren la seva atenció en unes poques persones que realment valen la pena), els que em coneixeu una mica veieu que sóc jo, 100% hahaha però és cert que hi falta la meva part activa, d'anar amunt i avall, de no parar en tot el dia. Moltes vegades, en aquest tipus de classificacions, costa trobar una categoria que s'adigui a aquests dos aspectes del meu caràcter! Un altre que m'ha sortit i crec que és bastant encertat és INTJ.


Acadèmia

Aquest és un exemple de no trobar una categoria que s'adigui de tot a mi! Crec que tiro més a Alfa, però no al 100%.


Constructor o jardiner

Aquesta sí que la tinc clara. Sóc DEFINITIVAMENT un jardiner, per bé i per mal. Sóc súper activa, estic ficada en 10000 projectes i mai no dic que no a un de nou. M'agrada fer moltes coses diferents, i... sí, de vegades pot amb mi o se me'n va de les mans. També em costa ser completament constant si no m'agrada MOLTÍSSIM el projecte. O sigui que jardiner. 100%!


Ara o després

Més problemes xDD Suposo que sóc una mica una barreja, depèn de com m'agafi i depèn de què es tracti. Potser la meva actitud tira més cap a "Després", però no puc dir que no em senti identificada amb els "Ara". O sigui que "Després" amb reticència xDD


Divergent

JO SÓC DIVERGENT OKAY. Sóc incapaç de triar-ne un xDD El que puc dir és que NO sóc intrepidesa ni franquesa. Potser en aquest moment de la meva vida tiro més a Amistat, però Erudició i Abnegació no són descartables. No en va sóc una Ravenpuff!


Got

Mig ple! Sé que tinc predisposició a veure'l mig buit, però també sé que quan l'he vist mig ple he estat MOOOLT millor. Per tant, m'hi he forçat una mica i ara el veig mig ple sempre. I m'encanta!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Antares_Black » dl. abr. 04, 2016 11:49 pm

Hola!! :emtrenco
Ja tenia ganes de correspondre al tema!

Per cert, la pàgina es veu preciosa de color blau!


Veig que us heu queixat molt que el sistema que jo vaig compartir és breu i poc clar, o que no especifica gaire... Bé, sí que és cert que és força obert, però jo no diria tant... L'única que ha contestat aquí, encara que un xic a mitges, ha estat la Gee...

A veure si us il·lumino:

-Constructor: construeixen edificis. Triguen anys abans no acaben l'”edifici” de la seva vida. Però quan l'acaben, com que es deuen trobar en la satisfacció d'haver acabat allò que s'havien proposat que la seva pròpia meta, que, pel fet d'haver-la acabada, els posa límits i fa que perdin el sentit de la vida.

-Jardiner: planten plantes. En comptes de tenir una meta com a tal, van fent sense un rumb concret. Tenen dies millors i dies pitjors, però no abandonen (la vida, s'entén). No saben per on les portarà la vida (d'aquí les aventures) i viuen el present. Tot això mereix una cura atenta i una dedicació, però el fa créixer.

I així és com jo ho interpreto. Ho vaig posar literalment perquè esperava que cadascú ho interpretés per si mateix. Perquè podeu veure-ho d'una altra manera.
Així, de primeres penso que m'agrada molt més el constructor (que té una meta a la vida i s'hi dedica amb cos i ànima) que no pas el jardiner (que van fent per aquí i per allà i té daltabaixos), però després diu que la vida del constructor perd el sentit quan acompleix la seva meta, mentre que els jardiners viuen moltes aventures. Això vol dir que els constructors porten vides segures i sense aventures? No poden viure aventures, mentre intenten arribar a la seva meta? I per què, quan hi arriben, la vida perd sentit? Per què no poden triar una altra meta i embarcar-s'hi de nou? Només hi ha les opcions de tenir una sola meta a la vida o bé anar fent sense sentit, aguantar els xaparrons i entomar les que vinguin? O no ho he entès, o no em veig a caps dels dos grups (o a tots dos a la vegada...)
Crec que has captat el sentit dels dos tipus (si més no com jo també ho vaig interpretar). Les preguntes que fas m'agraden i en certa manera les comparteixo. Suposo que sí que els constructors també haurien de viure aventures i haurien de poder posar-se metes noves... La conclusió de no veure's a cap dels dos o veure's a tots dos alhora és molt encertada.
--

1- Classificar-se en els sistemes exposats anteriorment

Sistema del llibre Brida, de Paulo Cohello (que vaig compartir jo)

Suposo que sóc constructor. Sóc constructor i el meu edifici és ser jardiner. O potser l'edifici acabat desemboca al fet de poder ser jardiner.

M'explico (i alerta que és la meva percepció). Aquesta classificació em fa pensar en la felicitat; en com l'entenem i en com la cerquem (concepcions que no sempre coincideixen) o en com la vivim. Per mi, és essencial construir aquest edifici per poder arribar a cuidar-me de les plantes. Per mi, l'edifici és un mitjà per ser jardiner, que va més enllà. El constructor és aquell que cerca una meta material i el jardiner aquell que s'entrega a l'idealisme. El constructor és perseverant i té un objectiu concret. El jardiner entén la felicitat i la vida com un camí, no com una destinació. Aconseguir l'edifici em donarà dret a entregar-me a un benestar de plenitud. Crec que el constructor que fa veure que és constructor (o que viu actuant com a tal), però en realitat aspira a arribar a ser jardiner està lligat per un llast que ell mateix s'ha construït, però que és incapaç d'abandonar.

Perquè em sento incapaç de ser jardiner si abans no he acabat l'edifici. :|

Potser em direu que me n'he sortit sense mullar-me gaire, però de fet he estat molt sincera (constructor). I és que ho sento precisament així.
---

Sistema del llibre Einstein's Dreams d'Alan Lightman (Agatha)
I bé? Quina mena de gent seríeu, vosaltres, si fossiu immortals? Seríeu Ares, o seríeu Després?
Doncs suposo que a priori he de ser Després, oi?, perquè com que sóc l'Ant-ares :lol2: hahahhaaaa

:lol: Havia de fer aquest acudit dolent. No, ara seriosament:

Jo crec que no es pot viure cap de les dues actituds en totalitat. Hi hauria un desequilibri massa gran. Jo no ho podria aguantar. Per una banda, et perds massa coses sent només Ara o sent només Després. Necessito fer moltes coses i, si fos immortal, encara en faria més, perquè tinc temps de fer-les. Però per la mateixa raó que tinc temps de fer-les, no s'ha d'anar atabalat o pararem bojos. Amb l'actitud de Després, la cosa es fa molt més tranquil·la i amena, però em faria sentir malament “no fer res” i perdre'm la sal. Però no em decanto del tot per l'Ara, encara que tingui moment de descans. Crec que el Després és capaç de veure coses que l'Ara es perd i no pot veure. Es poden fer tantes coses sent Després... Es presencia tanta màgia en la quietud i en la paciència... Crec que el Després no es tracta només de relaxar-se, sinó de veure coses que passarien per alt a un Ara. A més, el Després s'ha de cuidar molt per no tornar-se apàtic amb el món (allò que deies de “Jo seria Ara. Tot i que m'agrada molt com veuen la vida els Després, jo em moriria de fàstic”). Tanmateix, com he dit, no puc renunciar a tot el que faria com a Ara. Si fos immortal tindria moments de tot, i hi ha d'haver espai per l'Ara i espai pel Després. El Després inspira l'Ara i l'Ara inspira el Després.

Faria tot allò que faria l'Ara amb ulls de Després.

---

Faccions de Divergent (que ha compartit l'Unoi)

És un tema que hem debatut molt (la Gee ho pot confirmar) i ara no et posaré les desenes de pàgines que he escrit parlant del tema... Miraré de fer una breu (breu? hahaha no t'ho creus ni tu...) anàlisi dels pros i els contres de cada facció.
- Franquesa: Els membres d'aquesta facció diuen sempre la veritat i la demostren amb fets. Són imparcials i lliures de prejudicis.
Franquesa com una facció entregada a la justícia i a la Veritat en si és una manera molt romàntica de pintar-la. Viure en un espai lliure de prejudicis seria molt ideal. Si fos així, potser m'hi avindria. Però Franquesa requereix coses que jo no tinc. I que tampoc no estaria disposada a acomplir. No només han de dir la veritat sinó que han de dit tota la veritat, i veritats personals. Com si apaguessin la set directament amb veritaserum. L'hauria de llançar pel clavegueram, perquè no estic disposada a prendre-me'n per tot... :no No sóc una persona que menteixi, però sóc reservada i també crec que els secrets són importants en la persona. A més, la intimitat desapareix completament. No podria entregar la meva intimitat al grup, als altres. Potser no es tracta tant de tenir assumptes secrets, però sí que cal tenir i cuidar assumptes privats.
No podria viure en un món sense intimitat.

- Abnegació: Tenen un altíssim nivell d'altruisme i rebutgen totalment l'egoisme. S'obliden d'ells mateixos i es consagren a servir els altres.
Abnegació tampoc no és per a mi, és clar. Jo no tinc aquest caràcter abnegat, no vull servir els altres, i tampoc no podria renunciar a l'Art. Potser a Abnegació es podria viure tranquil, però per quina vida...? Seria un espai per protegir-se, però no un espai per a ser.
- Intrepidesa: El seu objectiu és perdre la por a tot. Són valents i actius, i tenen grans habilitats físiques.
Mmm... Intrepidesa? FORA, FORA!!! :bah No només no és per a mi, sinó que QUALSEVOL COSA ABANS QUE INTEPIDESA!!! Ha quedat prou clar que NO?
- Erudició: Es concentren en el coneixement intel·lectual i personal, creuen en la raó com a única manera per arribar al bé.
Crec que Erudició em demanaria molta fortalesa per poder aguantar-hi. No puc evitar veure Erudició com una barreja de les pitjors qualitats que tenen Slytherin i Ravenclaw. A Erudició no hi ha espai per la ment idealista i creativa; només per quadrats. Jo voldria un lloc més aviat tranquil, i sense pressions! No puc treballar sota pressió. Sóc molt detallista i minuciosa i, per fer la feina ben feta, necessito temps i calma. Perquè per fer una cosa malament, no la faig.

- Amistat: Creuen en l'amistat i l'harmonia, i una relació pacífica entre els països. Arriben a les decisions per consens per evitar que hi hagi una minoria descontenta.
Amistat seria un bon lloc, dins del que qui ha. Encara que tampoc no seria una opció desitjada per a mi... Si m'he de quedar amb alguna de les faccions exposades únicament amb el text que ens has posat, viuria aquí o seria Erudició. Però tenint en compte tot el que comporta ser d'un lloc o d'un altre... Amistat, tot i que no em defineix del tot bé, no estaria malament si no fos per LA DROGA!! :cabrejat:

Es veu clar que els els droguen per qualsevol cosa. Si és un lloc “ideal” és perquè és així com t'ho fan creure. No saps mai de les coses són de veritat o fingeixen, si el teu estat d'ànim és fruit dels efectes d'una substància de l'exterior... A poc a poc deixes de ser tu :no: . Els droguen per calmar-los i per tal que obeeixin. Fins i tot els droguen perquè se sentin feliços! Això no és una vida.

De fet, no em puc decantar per cap de les faccions. El món de Divergent és ple d'enganys, de conspiració, de sabotatge, de rivalitats, de violència, de falta d'intimitat, de deixadesa, de teatre... Vida de bogeria a qualsevol lloc on vagis. És una vida enverinada.

Segurament, no encaixaria mai a cap facció (si no és que renuncio a ser jo). I no vull dir que sia divergent. Els divergents no encaixen enlloc perquè ho són tot, pel que tinc entès. Jo no seria res de res. I trobar-me a Sense Facció no hi ajudaria gens.

Com ja he comentat en alguna ocasió, crec que les faccions de Divergent tenen un problema molt gran (amb tot, podem dir que les residències de Hogwarts han sabut apartar-se'n prou). I són la falta de llibertat i la falta de moderació. Totes les faccions tenen extrems. Són rígides. Són esquemàtiques. I són d'excessos i de masses, o manques terribles.

La Gee em deia que aquesta rigidesa i radicalitat tenen una raó de ser. Es veu que és un motiu que no s’explica fins al final de la història. He de dir que jo no m'he llegit Divergent, encara, per tant no puc saber a què es refereix quan diu que:
aquesta falta de moderació té sentit, encaixa en la història una vegada entens de què va tot plegat.
Ens la creurem, doncs. :)

El que jo veig (sense coneixement de causa directe) és que les faccions no només representen una sèrie de qualitats, sinó que dicten com has de viure; pensar,vestir, les rivalitats que tens, les jerarquies...

S'ha de dir que tu pots canviar de facció. En el món de Divergent, t'ajudaria a tenir una visió més àmplia d'aquest món. Com a model de ciutat, està molt bé presentar diversos models de societats i civilització, perquè així un pot triar on vol viure. Centrats a Calaixos i calaixets!, la classificació personal, poder triar i poder canviar després si no em convenç em tranquil·litza perquè em puc canviar de parer sempre que vulgui i no em tanco a res.

En conclusió. Atès que hi ha Divergents, jo em faria Convergent (i no té cap connotació política). No sé si seria aquesta la paraula, però l'he triada en contraposició a Divergent. És a dir, mentre uns poden passar per totes les faccions, els Convergents no podríem estar-nos en cap de les faccions... (i ser a Sense Facció seria fatal...) De tota manera, tindríem en comú que ens voldrien perseguir o matar... Per tant, podria ficar-me per Erudició, treballar a l'ombra paral·lelament i fer-me amo del sistema. Sí, crec que a través d'Erudició (amb gran sacrifici perquè no ho passaria gens bé...) podria arribar al poder i, potser algun dia, canviar les coses.

---

Sistema del Got, a partir d'un fragment de Terry Pratchett (que ha compartit l'Agatha Black)

D'acord, senzill: El vas és el doble de gran del que és necessari.
Ho puc fer així? :mrgreen:

Vist el sistema del vas mig ple o mig buit... diria que no hi té cabuda. Però veient com l'has exposat, em sembla molt guai ^^

A veure, entenc els següent tipus:

-Vas mig ple (este vaso está medio lleno): Optimistes
-Vas mig buit (este vaso está medio vacío): Pessimistes
-Els que no “reconeixen” el seu propi vas ("¿Qué le pasa a este vaso?¿Perdone? ¡Perdone! ¿Éste es mi vaso? Me parece a mi que no. ¡Mi vaso estaba lleno! ¡Y era un vaso más grande!"): Els que volen més del que els ha tocat.
-Vas tombat (habitualmente por una de las personas que pide un vaso más grande): Aquells que abandonen.
-Vas trencat (Ídem): Aquells que abandonen i... Pel temps que m'hi he d'estar, no m'hi vull encaparrar...
-Sense vas: porque estaban al fondo de la muchedumbre y no han conseguido llamar la atención del barman...

Espero no quedar-me sense vas!!! Hahaa A veure, sóc exigent, però no em desentendria del vas que m'ha tocat. I, precisament perquè sóc insistent, no tombaria el meu vas; ni canviaria de bar, que sóc fidel. Total, que em faria caure bé per l'amo, hi entraria a treballar i, de tots els vasos que tingues a la cuina i de totes les begudes del celler, triaria el meu vas al meu gust. Apa! :lol2: hahahaaa

Mmm M'adono que, tal com he fet en la classificació de divergent i en aquesta dels vasos... Pel que sembla, m'adapto al que hi ha... però si el que hi ha no m'agrada, prenc les regnes i m'ho faig al meu gust 8)
Jo definitivament sempre veig el Got Mig ple. De fet, crec que normalment el veig més ple del que en realitat està, i tot sovint somio que s'acabarà d'omplir sol per art de màgia... Aix! ^^ El que no suporto és la gent que va llançant pels aires els Gots dels altres i, per a aquests, estaria disposada a llançar-los el contingut del meu Got a la cara, encara que després em quedi sense líquid!
Quina senyora al·lgoria!! I t'escau molt! :ok

--
2- Exposo un nou sistema

Sistema de classificació del Codi de Colors de Hartman (creat per la doctora Taylor Hartman (doctora en filosofia)) COLOR C O D E

Aquest codi classifica les persones en quatre grups segons la manera de ser, i cada tipus comprèn una sèrie de trets que determinen les fortaleses i limitacions dels que representa cada color (Blanc, Blau, Groc i Roig). Vull aclarir que aquests colors no tenen res a veure amb les teories de l'aura.

En els seus treballs, Hartman explica en detall cada un dels tipus de personalitat i els seus comportaments associats. També va més enllà i suggereix com cada tipus pot interactuar amb altres i dóna consells sobre què es pot fer i què no amb certs tipus de personalitat. Per exemple, amb el Blaus, suggereix ser directa amb ells i actuar adequadament en lloc de forma inadequada en situacions socials.

---TIPUS
Spoiler:
Rojos

Necessiten quedar bé tècnicament, ser correctes i ser respectats. Són líders forts i reptes amorosos.

Volen dur a terme els seus projectes de la millor manera possible. Fan servir la lògica i són realment determinats. Troben la manera més ràpida per anar del punt A al punt B i després anar per feina. Per la qual cosa solen acabat allò que comencen.

Els rojos són assertius, disciplinats, proactius i responsables. Saben ser líders i dominar les accions. Sempre es pensen tenir raó, són competitius i poden ser durs o massa crítics amb els altres. Solen prevaldre la feina sobre les relacions humanes i la seva personalitat és controladora i molt dominant. Els encanta el poder i són la lògica orientada.

No deixen que els sentiments ni les emocions s'interposin en la ruta de seves tasques. Són els membres més productius de la societat. Són grans comunicadors i líders naturals. Són bons per a l'establiment de metes i per assolir-les. Això sí, poden ser insensibles i egoistes; calculadors i manipuladors; i sempre volen tenir raó.
----


Grocs

Necessiten fer-se notar i divertir-se. Estimen la vida, les relacions socials, i els encanta ser positius i espontanis.

Els d'aquest grup viuen per divertir-se i per gaudir de la vida. Es deixen portar pel desig de passar-s'ho bé i per això són plens d'entusiasme i d'espontaneïtat. Els Grocs són els amants de la diversió de la societat.
Són molt socials i han d'estar envoltats de gent. Els Grocs volen ser el centre d'atenció. Són flexibles i agradables, i es troben i connecten amb altres fàcilment. Si bé són amistosos, també estan centrats en si mateixos, i les relacions que formen es queden en un marc superficial. I és que, tot i que solen tenir molts amics, els costa molt aprofundir en les persones.

Són optimistes. Veuen la part bona de tot i sempre tenen una actitud positiva. Els encanta ser voluntaris quan se'ls presenten oportunitats, i això que prefereixen posposar la feina per a una activitat divertida que al revés. Entenen la vida com una cosa per gaudir. Alguns veurien els Grocs com a gent irresponsable, grollera i desagradable. Però alhora són l'enveja dels altres colors de personalitat a causa dels seus esperits despreocupats. De vegades, són indisciplinats i parlen abans de pensar. Els Grocs només poden manejar l'estrès durant un breu període de temps.

----
Blaus

Necessiten tenir integritat i ser apreciats. Se centren en la qualitat i en la creació de relacions sòlides.

Plens de bondat, els blaus cerquen fer el Bé, encara que per aconseguir-ho hagin de sacrificar-se ells mateixos. Cerquen la perfecció i poder ser un xic desconfiats. Són complexos, intuïtius i molt lleials. Quan estimen, estimen amb passió. Són molt emocionals, compromesos i creatius; sempre cerquen ser persones millors en la mesura del possible. Tot i això, són increïblement controladors, solen jutjar els altres i els costa molt perdonar.

Els Blaus volen que la resta els comprengui, atès que desitgen ser estimats i acceptats, per més que ells mateixos no aconsegueixin acceptar-se a si mateixos. Són els “benefactors” de la societat, tal com afirma Hartman. Són emocionals, genuïns i honestos en la seva vida diària. Els Blaus són perfeccionistes i compleixen amb un codi moral fort. Exigeixen molt de si mateixos i dels que els envolten.
Són persones ferotgement lleials. En general, tenen petits grups d'amics molt propers, i aquestes amistats duren tota la vida. Es pot confiar en els Blaus, són dependents i necessiten ser apreciats pels altres. De vegades, el perfeccionisme dels Blaus pot posar-se enmig del camí de la seva vida. Les seves altes exigències són de vegades poc realistes; pels altres pot resultar més molesta que d'altres tipus de personalitat. Els Blaus es preocupen constantment. També poden ser ressentits i implacables.

----
Blancs

Necessiten ser acceptats i ser tractats amb amabilitat. Són persones lògiques, objectives i tolerants amb els altres.

Els Blancs cerquen la pau i fan tot el que és a les seves mans per evitar confrontacions.Els Blancs són els pacificadors de la societat. Ells fugen dels conflictes, i proven de mantenir tot en la seva vida en equilibri. No demanen gaire, només el que els cal per sentir-se còmodes per dins. Són amables, considerats, pacients i no es deixen endur pel seu ego.
En la seva recerca d'evadir el mal, els Blancs són tímids i molt poques vegades expressen el que senten, escapant-se de qualsevol conflicte. Però són capaços de construir relacions des de zero. No tenen metes pròpies, sinó que treballen en les dels altres. Són sincers i pacífics. Són pacients amb ells mateixos i amb els altres i gaudeixen de les coses senzilles de la vida. Els blancs són molt servicials i són grans negociadors.

Poden ser indecisos i semblar avorrits davant dels altres colors de la personalitat. Prenen una actitud passiva a la vida i poden ser fàcilment manipulats. Els Blancs també poden ser mandrosos i poc disposats a assumir una responsabilitat per si mateixos.
---Hi ha un qüestionari de 45 preguntes només en anglès. Vaig trobar un test en castellà, però només era de sis tristes preguntes i està trucat (el vaig fer una pila de cops contestant diverses coses i sempre em sortia el mateix color). O sia que, haureu el text en anglès. Ja us aviso que hi ha molt de vocabulari (si us és d'ajuda, podeu mirar la meva traducció macarrònica: s'accepten esmenes, gràcies).

Afegiu si hi esteu d'acord, i a on us col·locaríeu vosaltres (i a on no).

Test: http://www.colorcode.com/free_personality_test/
Alerta, que és llarg
Spoiler:
1-
Actiu: actua positivament i pren la iniciativa en la resolució de problemes
Entregat als altres: amorós, considerat, empàtic (pren partit de les procupacions dels altres), atent
Objectiu: mostra un judici clar, imparcial i just
Perspicaç: percep idees i conceptes subtils


2-
Indecís: insegur, vacil·lant, ambivalent
Arrogant: satisfet de si mateix, vanitós
Perfeccionista: insistent en l'eliminació de tots els defectes i errors
Inconstant: no acaba el que començar, tot a mitges, no continua les coses fins al final



3-
Entusiasta: ansiós, coratjós, enèrgic
Amable: gentil, agradable, considerat
Altruista: sent i mostra preocupació i empatia per un altre
Productiu: Eficient, enginyós, constructiu


4-
Implacable: inflexible en la gravetat, sever
Malpensat: desconfiat, escèptic, prudent
Indiferent: apàtic, emocional, individual
Ingenu: Confiat, crèdul, desprevingut



5-
Pacífic: calmat, tranquil, serè, afable
Despreocupat: viu el moment, alegre i sense preocupacions
Decisiu: concloent, a punt per actuar
Lleial: de confiança, fidel i segur


6-
Obstinat: inflexible, tossut
Procupat: tendeix a sentir-se angoixat, ansiós, propens a la preocupació
Que interromp: parla abans que els altres hagin acabat
Obsessiu: excessivament amoïnat per idees, persones, emocions, o pel comportament


7-
Sociable: amistós, li agrada sortir, mostra el seu "do de gents"
Assertiu: directe, va al gra i focalitza, determinat
Íntim: Desitja relacions íntimes i estretes amb els altres
No discriminador: no perjudica ni ignora el mèrit individual de l'altre


8-
Autocrític: cerca els propis errors
Manaire: agressiu, dominant, imperatiu, autoritari
Distret: tendeix a distreure's, te dificultats per concentrar-se
Evita conflictes: prefereix el camí de la menor resistència, vol evitar desacords


9-
La veu de la raó: sensat, amb sentit pràctic
Flexible: s'adapta fàcilment als canvis
Motivat: orientat a l'acció, decidit a fer que les coses succeeixin i funcionin
Analític: de raonament complex, organitzat, curós


10-
Crític amb els altres: propens a criticar i trobar errors en els altres
Desinteressat: desmotivat, sense interessos, incapaç d'inspirar-se
Hipersensible: susceptible, delicat, s'ofèn amb facilitat
Irresponsable: no s'hi pot confiar, no s'exigeix comptes


11-
Determinat: Ferm, decidit, que no cedeix
Reflexiu: considerat, atent, preocupat
Que sap escoltar: escolta amb paciència, amb atenció i sense jutjar
Positiu: optimista, encoratjador, esperançador


12-
Desmotivat: difícil d'encaminar a l'acció, inactiu
Vanitós: egocèntric, egoista, arrogant
Exigent: que pressiona massa, li agrada ser al comandament
Que no perdona: implacable, que guarda rancor


13-
Alegre: content, ple de vida, joiós
Compassiu: altruista, empàtic, considerat
Inventiu: creatiu, imaginatiu, troba solucions pràctiques
Responsable: formal, de confiança, no deixa córrer les coses


14-
Impulsiu: precipitat, actua sense pensar
Impacient: neguitós, precipitat, intolerant
Canviant d'humor: malhumorat, temperamental, emocionalment desigual
Comunicador indirecte: llança indirectes


15-
Líder: fer-se càrrec d'un grup o l'administració d'aquest són naturals
Pacient: suporta amb calma el malestar o la provocació
Amant del divertiment: gaudeix el moment, juganer
Respectuós: educat, amable, cortès


16-
Gelós: envejós, cobejós
Reticent: vacil·lant, reservat, tímid
Discutidor: busca-raons antagònic, de debat
Detestable: irritant, molest


17-
Equànime: imparcial, de tractament fàcil i tranquil
Inclusiu: que involucra, que convidar, anima els altres a unir-se al grup
De confiança: responsable, te'n pots refiar
Focalitzat: concentra l'atenció i l'energia en un determinat objectiu


18-
Agressiu: bel·licós, egoista, va cap endavant
Amb baixa autoestima: mancat d'autoestima innata
Ambivalent: insegur, amb l'actitud de “no importa”
Inconsistent: erràtic, inestable i variable


19-
Deliberat: determinat, contemplatiu
Poderós: autoritari, influent, al comandament
Equilibrat: practica una perspectiva de vida saludable
Persuasiu: capaç de convèncer


20-
Indisciplinat: fora de control, indulgent
Tímid: vergonyós, apocat, poc assertiu, tranquil
Insensible: manca de compassió, sense sentiments
Crític: crítica, va a la recerca d'errors

21-
Pensador creatiu: de pensament imaginatiu, creatiu i que no es conforma
De perspectiva clara: té un punt de vista objectiu i imparcial
Detallista: atent i meticulós amb els detalls
Visionari: es caracteritza per la visió o la previsió


22-
Sempre vol tenir la raó: pensa que guanyar és més important que les relacions; amb la necessitat irracional de ser correcte a costa dels altres
No compromès: no està disposat a comprometre's, deslleial
No afectat: no mostra interès ni preocupació
Propens a sentir culpabilitat: se sent culpable fàcilment


23-
Tolerant: receptiu, acollidor, està d'acord amb els altres
Espontani: disposat a fer o a arriscar sense planificació
Pragmàtic: Pràctic, realista, viable
Educat: de bones maneres, cortès, apropiat


24-
Desorganitzat: actua a l'atzar, de manera no sistemàtica, desordenat
Egoista: preocupació primària per a un mateix sobre dels altres
Emocionalment intens: pesat emocionalment, extrem, i sufocat
Individualista: emocionalment separat o desconnectat


25-
Motivat: urgentment impulsat, és el motor d'arrencada
Sincer: genuí, veritable, digne de confiança
Diplomàtic: preocupació per un mutu acord
Fa partícips els altres: convida els altres a participar, a involucrar-se



26-
Despistat: s'oblida fàcilment de les coses, perd el fil amb facilitat
Avorrit: cansat, no s'emociona, apàtic
Difícil de complaure: difícil de satisfer o d'aplacar
Groller: amb falta de tacte, irreflexiu, desconsiderat


27-
Eloqüent: s'expressa amb facilitat i claredat, bon orador
Orientat a la qualitat: pretén obrar amb excel·lència i precisió
Centrat: ben equilibrat, sòlid, constant
Indulgent: que perdona, tolerant

28-
Centrat en si mateix: absort en si mateix i en els propis assumptes
Calculador: astut, intrigant i manipulador
Fariseu: Moralment crític, no hipòcrita
Inexpressiu: Impassible, no comunica emocions


29-
Metòdic: control d'una de les respostes emocionals; disciplinat
Carismàtic: encantador, magnètic, apel·lant
Confiat: segur de si mateix, creu en la pròpia capacitat
Intuïtiu: coneix i percep per la intuïció


30-
Amb expectatives poc realistes: s'estableix normes poc raonables o impossibles
No productiu: inactiu, poc fructífer
Amb por d'afrontar els fets: no està disposat a acceptar la responsabilitat ni les conseqüències de les seves decisions
Intimidador: fa que altres se senten cohibits o temorosos


PART 2 : Situacions

Aquesta secció es compon de 15 situacions amb quatre reaccions possibles per cada una.

31- Quan era un nen, i el meu amic tenia problemes, jo:
Preocupat, empàtic i lleial - independentment del problema
Donava suport, pacient i sabia escoltar
Sense prejudicis, optimista i minimitzava la gravetat de la situació
Protector, amb recursos, i proposava solucions


32- En la meva joventut, jo era criticat sovint per ser:
Sense control, entusiasta, o avorrit
Massa sensible, d'humor canviant, o gelós
Pertorbador, no compromès, o desorganitzat
Busca-raons, manaire, o falta de tacte


33- En la meva joventut, la vida era més significativa quan:
Tenia molts èxits, oportunitats de lideratge i del reconeixement
Era lliure de la pressió, del conflicte i de la tensió innecessària
Tenia molt bons amics
Se'm permetia ser juganer, optimista i despreocupat


34- Quan de petit tenia vergonya, la meva reacció natural era:
Distanciar-me i treure importància a la situació dels altres, mentre sentis el dolor en silenci
Lluitar contra la situació i la indignació
Calmar-me, retirar-me, i amb freqüència mantenir la ira en fins que més tard explotava en algun problema menor
Sentir una forta emoció negativa, ferit (potser plorava); cosa que encara ara faig


35- Fer les meves tasques i obligacions era:
Una activitat saludable, que s'havia de fer bé. La vida familiar requereix la cooperació i treball en equip
Una cosa per la qual se'm reconeixia que era eficient, sobretot quan la meva llibertat i els meus permisos eren en joc
Un requisit necessari, que un cop fet podria sortir a jugar
Una cosa que estava disposat a fer, però que requeria esforç


36- Si hi havia alguna discussió amb un dels pares, en general era:
Una falta de respecte a l'autoritat o impertinència verbal
Agredir verbalment i ser inflexible
Emocionalment pertorbat
En silenci obstinat, incòmode, i / o confós sobre com respondre


37- En interactuar amb els altres de petit, jo estava més preocupat per:
Ser elogiat, divertir-me i per sentir-me lliure
Tenir el meu espai, ser tractat amb amabilitat, i quedar-me sol
Tenir raó, ser aprovat i respectat
Ser comprès, apreciat, i atès


38- En prendre decisions amb un grup d'amics, jo solia ser:
Impulsiu, poc atent, i interrompia els altres
Indecís, tímid i poc disposat a convidar els altres a participar
Egoista, impacient i exigent
Malpensat, preocupat, i poc realista amb les meves expectatives respecte el comportament dels altres


39- En situacions socials, jo era sovint el més:
Seguit pels altres, perquè jo era assertiu, ferm i anava per feina
Admirat pels altres, perquè era considerat
Protegit pels altres, perquè jo era gentil i amable
Envejat pels altres, perquè jo estava i no tenia preocupacions


40- Quan de petit m'equivocava, em sentia:
Autocrític en silenci, però era verbalment tossut i a la defensiva
Fora de lloc i esporuguit, però m'ho guardava per a mi
Avergonyit i nerviós, i mirava d'escapar-me de la situació
Culpable, autocrític i vulnerable a la depressió. M'hauria agradat fer-ho bé


41- Per sentir-me viu i positiu en la meva joventut, he cercat:
L'aventura, el lideratge, i molta acció
L'emoció, l'activitat lúdica i la companyia dels altres
La seguretat, la creativitat, i el propòsit
L'acceptació, la seguretat i moure'm al meu propi ritme


42- Si un amic em fallés:
M'agradaria actuar com si res no hagués passat, retirar-me de la relació, i buscar altres amics
Em sentiria profundament ferit i em resulta gairebé impossible de perdonar del tot
Em sentiria ferit, mantindria els meus sentiments dins meu, i evitaria qualsevol interacció amb aquest individu
M'agradaria expressar la meva indignació i exigir una disculpa


43- Quan era un nen, jo era:
Tranquil, de tractament fàcil, o mandrós
Tenia un bon comportament, o deprimit
Juganer, content, o desagradable
Confiat, determinat, o exigent


44- Era conegut més aviat per ser:
Tossut, determinat, o autoritari
Compassiu, honest, o no perdonava
Amable, agradable, o sense motivació
Carismàtic, positiu, o indisciplinat


45- Quan era jove, generalment se'm veia com:
Acontentat, la veu de la raó, o sovint aclaparat
Lúdic, entusiasta, o irresponsable
Proactiu, orientat a l'acció, o temperament canviant
Preocupat pels altres, sensible o difícil de complaure
Veureu que cada color representa una personalitat molt tancada i que una persona és, de fet, una mescla de cada tipus. Pel que n'he llegit, em sembla que aquesta classificació, per tant, funciona per percentatges. És a dir, us podeu declarar clarament d'un grup concret o podeu parlar de la proporció que teniu de cada color.

No recomano que llegiu el següent spoiler si no heu vist encara on encaixeu.
Spoiler:
Dins les agrupacions de personalitat per colors del codi de Hartman, gran part de la població pertany als Blaus, seguits pels Grocs. Els Rojos ocupen els tercer lloc i els Blancs són els menys nombrosos.

Imatge
Diuen que l'avaluació de la personalitat amb el codi de colors de Hartman és «és la prova de personalitat més precisa, completa i fàcil d'usar disponible». També afegeixen que «A diferència d'altres proves de personalitat, el codi de color no només identifica el que fas, sinó per què ho fa. Això li permet obtenir una visió molt més profunda i més útil». És clar que jo no he llegit els treballs de Hatman sencers... i només disposem d'una informació superficial. Si us interessa, hi ha aquest pdf: http://www.colorcode.com/media/whitepaper.pdf


3- He fet el test i a mi m'ha tocat RED. Us deixo els meus resultats del test:
Spoiler:
MOTIVE [ Power ]
Reds are motivated by Power. They seek productivity and need to look good to others. Simply stated, reds want their own way. They like to be in the driver's seat and willingly pay the price to be in a leadership role. reds value whatever gets them ahead in life, whether it be in their careers, school endeavors, or personal life. What reds value, they get done. They are often workaholics. They will, however, resist doing anything that doesn't interest them.

ABOUT RED

Reds like to be right. They value approval from others for their intelligence and practical approach to life, and want to be respected for it. Reds are confident, proactive, and visionary; and but can also be arrogant, selfish, and insensitive. When you deal with a RED, be precise, factual, direct, AND show no fear!

http://www.colorcode.com/media/cc/video/red.mp4
Crec que és prou encertat, el roig per a mi. Tanmateix, jo no tinc una personalitat tan tan dominant com per ser-ne al 100%. No sóc una roca, ni sóc indiferent al meu voltant. Diríem que sóc un roig emblavit. Potser trauria els bocins de: «Plens de bondat, els blaus cerquen fer el Bé, encara que per aconseguir-ho hagin de sacrificar-se ells mateixos» i «Són els “benefactors” de la societat». Crec que sóc una barreja clara de roig i de blau. De blanc, poc en tinc; i dic si fa no fa el mateix que del groc.


4- Altres
Alguns contesteu el tema, però no aporteu cap sistema nou :(
(He dir que a mi en Paulo Cohello no m'agrada. Em sembla que aquest home llegeix massa llibres d'autoajuda... U.U')
Doncs jo no he llegit gaire cosa seva (de fet, Brida mateix no me l'he ni acabat). És prou especial. Tot i que encara no ho tinc del tot clar, em decanto més per dir que no m'agrada. I tens tota la raó amb això que deu llegir massa llibres d'autoajuda! :lol2: hahahaaa
- Franquesa: Imagineu-vos! Imagineu-vos poder dir tot el que penses, tot el que sents, sense que ningú no et tatxi de "maleducat" o de "falta de tacte". Que ningú no se sentís ofès perquè dius les coses pel seu nom.
hahahaaa :riure: Creus que això t'aniria bé a tu, Gee!! hahahaa
Per cert, he de dir, Unoi, que precisament les dues faccions que t'atrauen a tu (franquesa i amistat) crec que són les més incompatibles entre elles. Mentre que els Francs sempre busquen el debat i no tenen pèls a la llengua, els Amicals no volen mai discussions. No són francs. Amb l'excusa de "no buscar problemes" evitaran els enfrontaments i et faran un somriure encara que diguis que els vols assassinar l'àvia. Tot els sembla bé. Tot és guai. Pau i amor. Crec que es traurien les seves caselles els Francs i els Amicals! XD
Em pixo!!! :lol2:

---

Ja tinc ganes de llegir-vos!

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Agatha Black » dc. abr. 06, 2016 7:35 pm

Hola, de nou!

No tinc encara cap nou mètode classificatori pensat, però em veia de gust comentar aquest que ha exposat l'Antares. Quan se m'acudeixi alguna cosa nova, ja m'hi passaré.

M'ha semblat molt interessant aquest test de personalitat per colors. Em pregunto, però, què tenen a veure els colors amb tot l'esquema... vull dir, que al cap i a la fi els colors acaben sent una mica... aleatoris (entenc que hi ha una relació, que el vermell és el color "ferotge", el groc el color "alegre" i el blanc el color "pacífic", però tot i així això varia segons les cultures i en realitat...) Vaja, que hi podrien haver posat noms d'animals, o de plantes, o d'elements de la taula periòdica :atontat Per a mi gairebé tindria més sentit catalogar-los per adjectius (com al de les 16 personalitats), i seria més adient... O tot això dels colors té algun significat ocult que no he acabat de copsar?

Bé, he fet el test, i quan l'he començat m'he quedat ben contrariada, perquè he vist que totes les preguntes s'havien de respondre tenint en compte el teu comportament quan eres petit. I el primer que he pensat ha estat "Molt malament. Això així no té sentit! Perquè la gent CANVIA." Sí que hi ha gent que és igual quan és petita que quan és adulta, però molta no ho és. La gent pot canviar, evolucionar... I he pensat que, tot i que per les descripcions que havia fet l'Antares jo sabia que era clarament BLAVA, si responia el qüestionari tenint en compte el meu comportament quan era nena, sortiria BLANCA.

Doncs no ha estat el cas! He respost el test com em deien, responent segons els meus comportaments de cria, i sabeu què? He sortit BLAVA com al 70%! M'he quedat una mica parada! Ara mateix no sé si és que els nens blancs tendeixen a convertir-se en adults blaus, o és que realment les meves respostes de nena eren de persones blaves! Si és així... ara contestaria moltes de les preguntes de manera diferent! :think:

Però vaja, m'ha sortit el que esperava: Blava amb molta diferència de la resta.

Crec que tinc algunes característiques dels vermells (amb això que sóc assertiva, disciplinada i proactiva, i també puc ser dura o crítica amb els altres. Però no sóc gaire competitiva, ni dominant, ni calculadora, ni manipuladora, i crec que em domina molt més la meva part sentimental que no pas la lògica. Tampoc no posaria mai la meva vida professional per davant de la personal... L'únic que tinc dels grocs és el positivisme i que m'agrada ser el centre d'atenció. Però no sóc una persona gaire social, no tinc un grup gaire gran d'amics, ni sóc flexible, ni connecto fàcilment amb els altres. De fet això que ha dit l'Antares "Alguns veurien els Grocs com a gent irresponsable, grollera i desagradable" crec que s'aplicaria a mi. Hi ha molta gent que em resulta grollera i desagradable, i encara més que trobo massa irresponsables. I normalment és gent groga... Definitivament no sóc groga. I després hi ha els blancs. Crec que abans era blanca, de més joveneta. Era molt, molt ingènua i mirava de fugir sempre dels conflictes i tractava de ser amable i comprensiva amb tothom. Després, durant l'adolescència em vaig adonar que no podia ser així, que no podia deixar que les coses "passessin sense més" i consentir el que era inadmissible. Crec que en gran part em vaig forçar a mi mateixa a caniar, i me n'alegro, perquè m'agrada molt més com sóc ara. Vaig començar a jutjar molt el comportament dels altres i a no amagar el que pensava només per "evitar conflictes".

Pel que fa als blaus, crec que m'acosto molt a tota la descripció fil per randa, excepte per una frase: "desitgen ser estimats i acceptats, per més que ells mateixos no aconsegueixin acceptar-se a si mateixos". Ho sento però I'M FUCKING GREAT 8) De veritat, tinc sempre l'autoestima pels núvols, i sé que puc resultar arrogant i vanitosa. I sabeu què? M'ENCANTA. :nose Sí que vull ser estimada i acceptada, però si no és el cas, tampoc no m'importa gaire, perquè jo ja m'estimo i m'accepto de sobra! :ok La veritat és que no m'importa tant el que pensin els altres de mi, perquè jo em tinc en molt bon concepte, i si els altres no m'hi tenen és perquè ells estan equivocats. :nose

Per la resta, completament blava! :ok

Heu fet el test, els altres? Us ha sortit el que esperàveu? L'heu contestat tenint en compte com éreu quan éreu PETITS? Què en penseu que es faci tenint en compte la personalitat de quan eres petit? M'ha recordat una mica el Barret que Tria això... perquè és evident que el barret ara em posaria a Gryffindor, però jo als onze anys... crec que hauria estat més a Ravenclaw, potser... és el que hauria triat en aquell llavors, probablement. Ja us dic que de petita jo era força diferent a com sóc ara... Qui sap. Potser el Barret hagués vist una Gryffindor en potència, igual que aquest test ha vist que jo ara sóc blava i no pas blanca, com em sembla que era...
Imatge

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Agatha Black » dt. abr. 19, 2016 7:52 pm

Hola!

Com vaig dir, he estat buscant tipus de classificacions i n’he trobat un que m’he semblat molt interessant! Es diu el test de l’Eneagrama, en què trobem 9 tipus de personalitats diferents. És una classificació que es pot trobar a molts llocs, i cada personalitat es pot anomenar de maneres diferents, per això sempre es fan servir números, que és una designació totalment objectiva. De totes maneres, a mi m’agrada designar-ho d’alguna manera, així que us hi he posat “títols de personalitat" dobles.

El que m’ha semblat original d’aquesta classificació és que no se centra en les virtuts de cada persona, sinó més aviat en els defectes, en com reaccionem en els moments de dificultat o quan no estem bé anímicament depenent del tipus de personalitat que tinguem.

Els títols expliquen una mica com són les persones quan estan bé, però entre parèntesi us he posat allò que poden esdevenir en els seus pitjors moments. Aquí us els poso!

Tipus 1: El perfeccionista (el jutjador)

Els 1 tenen el costum de comparar la realitat amb que “hauria de ser”. Tenen un conjunt d’ideals amb els que es mesuren a ells mateixos i als altres. Normalment són durs i crítics, intransigents. Valoren l’ètica i la integritat per sobre de la conveniència. En la seva millor cara, són justos i moralment heroics. Però quan no estan sans, creen una preocupació mundana per les regles i les normes, i es consideren per sobre de la resta. Tenen unes estrictes normes de conducta, i moltes vegades poden ferir els del seu voltant amb comentaris crítics, àcids, i fins i tot cruels. Poden ser radicals i veure les coses sempre en blanc o negre. Bàsicament creuen que tot es pot veure de dues maneres: la seva i l’equivocada.


Tipus 2: L’altruista (el màrtir)

Els 2 són persones interpersonals i entenen la vida com un ball de donar i rebre. Dediquen la seva vida a fer coses pels altres, suposadament desinteressadament, però en realitat moltes vegades ho fan esperant ser idolatrats i mirant sempre que els tornin el favor d’alguna manera. En els seus millors moments poden ser generosos, amorosos i entregats, però de vegades també poden ser envejosos, tafaners i es fiquen en els assumptes dels altres, perquè els agrada ajudar, ho vulguis o no. Necessiten sentir-se apreciats i reconeguts. De vegades fan ús de l’adulació i la manipulació per aconseguir dels altres el que ells creuen que és just que els sigui retornat per la seva preocupació.


Tipus 3: L’exitós (el fals)

Els 3 són persones que es mesuren pels seus acompliments i per l’aspecte que presenten als altres. Esperen ser estimats no pel que són, sinó pel que han aconseguit. Sempre presenten una imatge pública favorable, tot i que potser no estiguin tan bé com intenten fer veure. En la seva millor faceta són gent hàbil i professional, dedicada i treballadora. Quan no estan sans, però, es posen un màscara per semblar el que no són i es poden tornar falsos i superficials, per tenir aquesta imatge de guanyadors, ja que per a ells guanyar és l’única opció que existeix. Tot sovint, s’acaben convertint ells mateixos en un article que volen vendre al altres, ja que sempre es preocupen per com els altres els veuen.


Tipus 4: L’artista (el drama queen)

Els 4 són gent que viu de la seva imaginació i sentiments. Tot sovint s’identifiquen amb una imatge de ser defectuosos, però en comptes de voler canviar o posar-hi remei, sovint pensen que això els dóna originalitat i singularitat i es recreen en aquest fet de ser “diferents”. Són idealistes, tenen bon gust, i són expressius, artístics i sempre busquen conèixer-se més a ells mateixos. Quan no estan sans, però, comencen a enfocar-se en allò que falla en les seves vides, allò que els falta, i això pot fer que es tornin especialment negatius, cínics i depressius; es tornen molt introvertits i fan ús de la seva imaginació per mirar de viure en altres realitats, perquè qualsevol cosa sembla més atractiu que “l’aquí i l’ara”. Sovint són envejosos, perquè creuen que tothom està millor que ells. Sovint malhumorats o extremadament sensibles, de vegades es poden tornar extravagantment masoquistes, enfonsant-se ells mateixos en el fang, en el seu auto-odi mòrbid.


Tipus 5: L’observador (l’antisocial)

Els 5 són gent que es retira del món i viu en la seva ment. Poden ser intel·ligents i savis, o avars i paranoics. Tendeixen a anticipar el futur, i moltes vegades tenen un transfons de por social: intenten evitar sentir-se invadits o engolits pels altres. Solen ser molt reservats perquè sovint se senten agobiats o sufocats. Són perceptius, objectius i analítics, saben analitzar i sintetitzar el coneixement. Sans, poden ser idealistes i contribuir al món amb la seva saviesa. Quan no estan sans, poden caure en una estat de dissociació, se separen massa dels seus sentiments i es tornen freds i es tanquen, i es dediquen a acumular, ja sigui temps, diners, espai o informació fins a un punt de vegades paranoic. Molt malalts, es poden tornar esquizoides o autistes, totalment asocials.


Tipus 6: El lleial (l’esbirro)

Els 6 són persones que anticipen els perills del món, i resulten específicament temorosos. N’hi ha de dos tipus: el fòbic i el contrafòbic, i això fa que dues persones 6 puguin semblar radicalment diferents, però en realitat hi ha punt que els associa.

Els 6 fòbics sans són constants, lleials i diplomàtics, obedients, però de manera voluntària i compromesa. Són justos i no volen passar mai per sobre de ningú. Quan no estan tan sans, són summament obedients i tot sovint busquen la protecció d’alguna autoritat externa que els faci sentir més segurs i que comencen a idealitzar, i li juren lleialtat a canvi de protecció. Poden acabar sent completament dependents. Això evidentment és un problema quan són lleials a les persones equivocades. Quan estan molt malalts es tornen dèbils i impotents, i sempre busquen l’ajuda dels altres.

Els 6 contrafòbics, en canvi, quan estan sans miren el perill de cara i són valerosos, aventurers i experimentats, creatius i originals. Però quan estan menys sans, es tornen inquiets i centren les seves energies en activitats físiques, es tornen competitius i amaguen les seves pors en màscares fredes o dures, i s’entreguen a la inseguretat: es tornen desafiants i rebels, i sovint creuen que el món confabula en la seva contra. En els pitjors casos es tornen agressius i inestables, i per sufocar les seves pors es tornen completament impulsius i sovint prenen decisions precipitades i errònies, i poden ser grollers i perillosos.


Tipus 7: L’entusiasta (l’il·lús)

Els 7 són persones que sempre busquen múltiples opcions i futurs positius. S’enfoquen sempre en la part positiva de tot, imaginant opcions i possibilitats. Solen fer llimonada sense llimones. Els sans, són aventurers i normalment multi-talentosos, creatius, curiosos i entusiasmats amb tot. Es recuperen ràpidament de les calamitats. Quan no estan sans, però, poden recórrer sovint a l’escapisme i a negar la realitat. S’acaben creant una presó d’expectatives frustrades i obligacions, se senten desvalguts i aleshores comencen a sublimar el dolor satisfent alguns apetits, i es poden tornar a addictes al menjar, a les drogues, a les activitats o fins i tot a les idees, i es posen a condimentar la realitat amb fantasies del que serà. Normalment són gent impulsiva, eloqüent i narcisista, i sol semblar més intel·ligent del que és, perquè tenen molts interessos, però normalment el seu coneixement és extens però poc profund (perquè s’entusiasmen amb tot, però després ho avorreixen). En els pitjors casos, acaben perdent la línia entre la realitat i la fantasia, obsessionats amb versions grandioses d’ells mateixos.


Tipus 8: El fort (el dictador)

Els 8 són persones que necessiten ser fortes i vèncer qualsevol dificultat. Són dinàmics i independents i miren d’enfocar el seu poder per coses constructives. Els 8 sans són inspiradors, protectors i enfocats en la justícia, valents, enèrgics, honestos i directes. Són amics lleials i generosos que volen protegir els seus. També tenen una part més vulnerable interna que protegeixen: en el fons, són com nens que veuen el món per primera vegada. Quan no estan sans, però, el seu poder denigra i els corromp. Aleshores fan agressives demostracions de força, i tendeixen als excessos. Busquen confrontacions i disputes per veure quins són els motius dels altres. De vegades inflen la seva presència, i sembla que ocupin molt d’espai en una habitació i poden resultar dominants, intimidants i insensibles. Molts cops, d’això no se n’adonen i no saben com d’intimidants poden resultar, i creuen que no tenen res de què disculpar-se. Molt malalts, són capaços de fer molt de mal per mantenir la seva imatge grandiosa i invulnerable. De vegades, la seva set de justícia els pot portar a ser molt venjatius si s’enfaden.


Tipus 9: El mediador (el nihilista)

Els 9 són persones receptives i flexibles que s’adapten a l’ambient i solen minimitzar la seva presència. Quan estan sans, mostren una modèstia personal profunda, i són elegants, confiats i de pensament simplificat. Són estables, empàtics, no jutgen gaire la gent i se senten còmodes amb ells mateixos. Acostumen a ser optimistes, però no viuen als núvols com els 7, sinó que toquen de peus aterra i viuen en el present. Són diplomàtics i tranquils i se’ls dóna bé resoldre conflictes. Quan no estan sans, però, els 9 converteixen la modèstia en ocultació, esborren les seves prioritats i ambicions, i oculten les seves opinions només per evitar conflictes i mantenir la pau. A més, es tornen obstinats i solen ofuscar-se en detalls absurds i es queden estancats, i s’obliden del seu propòsit original. Tenen problemes per dir directamente que no, però normalment hi demostren amb un comportament passivo-agressiu, i culpen interiorment als altres de la vida que no poden tenir. En el seu pitjor estat, es poden enfonsar en un autoabandonament mandrós, com si només esperessin la mort. Tot se’ls fa tediós i muntanya amunt. Poden parlar contínuament sobre el que haurien de fer, però mai no troben les forces per fer-ho.


I ja està. El que m’ha cridat especialment l’atenció d’aquest esquema és que jo a primera vista m’he sentit reflectida amb les personalitats 1 i 7, però quan he fet el test, la que m’ha sortit més forta és la 8! Això sí, la 1 i la 7 estaven empatades en segon lloc, i molt, molt properes a la 8 (la 8 tenia 37 punts i la 1 i la 7, 35 punts; la resta totes sobre els 20 més o menys). Després, quan he llegit explicacions més extenses de la 8 sí que m’hi he sentit més identificada, encara que en primera instància no l’havia vist tant, tant, marcada. Curiosament, per això, de seguida que vaig llegir la 8 vaig pensar que era la que encaixava més bé el personatge de l’Agatha Black de Cròniques de Hogwarts! Ja era conscient que teníem coses en comú, però m’ha fet molta gràcia veure que encaixem exactament en la mateixa personalitat!

Apa, i aquí teniu el test! Tot i que n’hi ha molts, us deixo aquest perquè és el que trobo més complet, i és la pàgina on he trobat la info més ben explicada de cada tipus.

http://personarte.com/test.htm

(Us aconsello que abans de fer-lo mireu de veure en quina personalitat creieu que encaixaríeu, i després comprovar si és el resultat que us ha sortit. Us pot sorprendre!)
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 402
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Cass Ross » dt. abr. 19, 2016 10:39 pm

Hola!

Mare meva, quin pecat. Em pensava que havia comentat el de l'Antares, però es veu que no...

Codi de Colors de Hartman

Em va sorprendre molt que s'hagués de fer segons com eren de nens... Ja saps, com si me'n recordés, tu. Què va, m'ha costat recordar segons què com ho hauria fet de nena... En fi, tal com m'esperava, sóc blava. Realment, és que la personalitat dels blau ressona molt amb mi, m'he quedat sorpresa. (Això és com els horòscops de TUMBLR, tant precisos que fan por haha). Tot i així, tampoc estaria tant lluny dels blanc, perquè hi ha certes coses amb les que m'identifico.

Test de l'Eneagrama

M'he llegit el tostón de personalitats perquè la Gee ho demanava, haha. A veure, jo m'identifico amb els tipus 1, 4 i 9. El test diu que sóc del grup 5 i en segon lloc hi ha el grup 4. (En tercer lloc han coincidit 3, lol.) Rellegint-me les definicions, veig que amb el cinc m'hi identifico excepte les dues últimes línies, però no sé. I del 4 també hi han certes coses certes.

Cassie.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 368
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: marta_ginny » dc. juny 29, 2016 1:48 pm

No havia vist que hi havia noves classificacions! Crap, Gee, m'has pres la dels eneagrames! Tinc un amic que hi entén moltíssim i ara us n'explico alguna coseta més, que és molt interessant ^^

Llavors, com que veig que no ho ha posat ningú... LES RESIDÈNCIES D'ILVERMORNY! Per si de cas, explico que Ilvermorny és l'escola de màgia d'Amèrica. He llegit la història de la fundació i us la recomano moltíssim, és a Pottermore, i tot seguit he fet la cerimònia de selecció. I sorpresa! Resulta que sóc PUKWUDGIE! Podeu fer la selecció aquí: https://my.pottermore.com/ilvermorny-sorting i llegir la història aquí https://www.pottermore.com/writing-by-j ... ilvermorny

Us explico una mica com són les residències, però s'entén molt més bé si llegiu tot el text :)

-Horned Serpent: equivalent a Ravenclaw, residència de la fundadora d'Ilvermorny. Representa la ment i és la residència dels acadèmics.

-Wampus: representa el cos i no té un equivalent clar a Hogwarts (parcialment hi veig Gryffindor). Residència d'un dels fills adoptius de la fundadora, Webster Boot, avantpassat dels Boot de Hogwarts! És la residència dels guerrers.

-Pukwudgie: representa el cor i és més un equivalent de Hufflepuff. Residència del marit muggle de la fundadora. És la residència dels guaridors.

-Thunderbird: representa l'ànima i també és parcialment Gryffindor. Residència de l'altre germà Boot, és la residència dels aventurers.


La veritat és que primer m'ha sorprès perquè, com a bona Ravenclaw que sóc, esperava Horned Serpent. Però la veritat és que n'estic molt contenta. A Hogwarts tiro més a Raven que a Huffie, però d'alguna manera em sento més còmoda a Pukwudgie que a Hufflepuff! A veure què us surt a vosaltres! Ara faig la resta dels que em falten i els poso aquí :)
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 368
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: marta_ginny » dc. juny 29, 2016 8:24 pm

Continuo! He fet el test dels colors, i com a la majoria, m'ha sortit BLAU! Definitivament és el que defineix com sóc fil per randa. Crec que no hi ha una sola frase de l'explicació amb la qual no em senti identificada! L'única cosa que diria que no és jo és el "els costa molt perdonar". Una característica MOLT meva és que perdono molt ràpid si m'ho demanen. Si ho verbalitzes, no tinc cap problema a perdonar, però de vegades hi ha persones que no et demanen perdó i comencen a tractar-te bé, com si no hagués passat res... i potser per a elles és una manera de demanar perdó, però a mi em costa molt perdonar si no ho verbalitzen.

Pel que fa a les altres, podria ser blanc, perquè sempre busco evitar el conflicte, les discussions em posen molt nerviosa, però sempre tinc metes que vull assolir i no em conformo amb menys del que crec que em mereixo. O sigui que descartat tot i que en tinc alguna característica. I també tinc part de vermell, perquè em considero una persona eficient i em molesta molt la gent que no ho és. I siguem sincers, m'agrada tenir raó i sé com sortir-me amb la meva. Tot i això... la part personal i creativa SEMPRE va abans que la laboral/ acadèmica. És molt important a la meva vida i tinc clares les meves prioritats en aquest sentit.

O sigui que blau!

Pel que fa als eneatipus són molt interessants, perquè es van crear no per descriure la personalitat, sinó per descriure com reacciona la persona davant dels obstacles. Hi ha tres grans blocs: el visceral/instintiu (tipus 8, 9 i 1), el sentimental/emocional (2, 3 i 4) i el de pensament/cerebral (5, 6 i 7). Per això se centra en les reaccions d'un tipus X "sa" i "no sa", sobretot les negatives. Per exemple, jo sempre tiro més als tipus emocionals en la majoria de tests, però en aquest em va sortir cerebral. Primer vaig pensar que no podia ser, però quan em van dir de què anava realment ho vaig entendre: la part emocional predomina en la meva persona, però quan m'enfronto a un obstacle passo a "mode mental". Quan tinc un problema necessito classificar-lo, analitzar-lo i controlar-lo. I això és molt característic d'un tipus cerebral.

En un altre test em va sortir el tipus 6, que en certa manera em defineix perquè sóc una persona que preveu totes les possibilitats. Si una situació m'espanta, la imagino deu mil vegades dins del meu cap per estar preparada per qualsevol cosa que pugui passar. I m'agrada conèixer les normes de cada situació, però això no vol dir que les segueixi sempre o que no busqui la meva manera d'aplicar-les.

Aquesta vegada, però, ha canviat. La triada amb més puntuació total és la de pensament, tot i que el que m'ha sortit més alt ha estat el 4 (seguit de prop pel 5, el 7 i el 6). Això m'ha sobtat, perquè el 4 és el que assigno a la meva jo de 15 anys. Jo era molt, molt tipus 4, però crec que ja no ho sóc. Diria que m'ha sortit perquè només podies posar "molt, poc o gens", i moltes vegades m'he trobat amb ganes que hi hagués dues opcions més, perquè hi havia "molts" que eren més "molt" que els altres, però que no podien ser "poc" perquè els poc eren menys. Té sentit? Hahhaha

Havent investigat una mica més els altres, crec que sóc 5 (que de fet estava molt a prop del 4). Per començar, és de pensament. I després... diu que les pors del 5 són eminentment socials, cosa que... bé, em defineix. El pànic que em suposen certes situacions socials és molt gran. Moltes vegades, quan estic en un lloc amb molta gent i no em sento 100% còmoda, necessito marxar una estona perquè si no tinc la sensació que explotaré. "Cuando los Cinco están a la defensiva, pueden retirarse y ponerse hostiles como una forma de manejar su hipersensibilidad a los demás. Generalmente temen las relaciones íntimas dado que estas pueden conducirlos a sentirse agobiados, sofocados o engentados.". ME! "Cuando los Cincos son menos sanos, caen del no-apego en la disociación, el estado interno de separarse de los sentimientos." Això també és molt típic de mi. Si una cosa em supera, si no la puc controlar, entro en un estat de passivitat perquè deixi de ser una preocupació tan gran. Provoco que deixi d'importar-me deixant-ho en un racó del meu cap També em costa molt exterioritzar. Puc parlar durant hores de mi, però hi ha certes coses que no sortiran de la meva boca. L'autocontrol és una de les característiques més prominents a la meva vida. Autocontrol i control de la situació. Tan bon punt perdo aquest control... entro en pànic. I en general això em passa en situacions socials. So yup. That's me.

A veure què sou a Ilvermorny i la resta!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Agatha Black » dj. juny 30, 2016 7:48 pm

No he respost abans perquè primer em volia llegir tota la història d'Ilvermorny (algú entén el perquè d'aquest nom? És un joc de paraules? No el sé veure... Perquè si se l'ha inventat tal qual és força enrevevessat de dir, especialment en anglès, que les R són tan suaus! (I cada vegada que hi penso em ve al cal el Gündensmoooooorgen XD)).

Bé, doncs primer, quan he llegit les descripcions, he dubtat entre Wampus i Thunderbird (com deia la Marta, totes dues tiren cap a Gryffindor), però finalment m'ha sortit Thunderbird! Crec que m'agrada més, sí, en part perqupe és la residència dels aventurers, però especialment perquè diu que és la residència de l'ànima, que crec que és el meu punt més fort. M'agrada molt! I una criatura que pot controlar el clima és massa guai (L'Storm és la meva X-men preferida i té aquest mateix poder). Imagineu-vos poder controlar el clima! faria que estigués ennuvolat a tot arreu, excepte just a sobre meu! Així aniria pel món amb un focus de llum natural a sobre! (Cridar l'atenció? Qui, jo? XD) I quan algú em fes enfadar, crearia petits nuvolets que li tiressin un llamp al nas! XD

Això sí: he de reconèixer que el Wampus és la criatura que més m'agrada de les quatre (tot i que el Pukwudgie mola molt, la veritat!)

PD: No vull dir res, però la Rowling és Gryffindor i Thunderbird. Però no vull dir res, insisteixo! :elis

PD2: Estic encantada que surti la família Boot! OMG! :ballar:
Imatge

Avatar de l’usuari
Antares_Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 332
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Antares_Black » dj. jul. 07, 2016 1:51 am

Per què tothom respecta les normes del confessionari (i si algú se'n salta alguna es corregeix) i aquí tothom va per lliure i no passa res?????? :cabrejat:

Vull dir... Hi ha uns apartats. N'hi ha que us deixeu coses: o aporteu un sistema i no us classifiqueu als exposats, o dieu el vostre tipus i no exposeu cap nou sistema. :no

Dit això, començo. :mrgreen:

1- Em classifico

El test de l’Eneagrama (que ha compartit Agatha Black)
(Us aconsello que abans de fer-lo mireu de veure en quina personalitat creieu que encaixaríeu, i després comprovar si és el resultat que us ha sortit. Us pot sorprendre!)
Vaig fer el que dius, i em vaig llegir fil per randa els tipus. Sé que el tipus 1 fa per mi, perquè tinc aquestes coses clares, però sempre miro que posar-me al centre (si es tracta de ser diplomàtic, tipus 9, jo mateix). Però llegint llegint he notat que encaixava clarament en el tipus 4, l'Artista dramaqueen xD (us sorprèn?). Ui, el 4 m'ha tocat molt! (tret de l'enveja; no sóc especialment envejós, ni en les meves pitjors cares; tinc d'altres defectes). També sóc del el tipus 5 (sobretot per la dedicació a acumular... Col·leccionista i Diògenes). Quan era petit, hauria encaixat al tipus 8, potser... Però ara no me'n queda gens.

Suposo que els Tipus 1, 4 i 5 farien per mi. Els 2, 6 i 7, definitivament NO. I el 3 tampoc perquè, tot i que no negaré pas que m'agrada l'èxit (Sí, Slytherin), no em mesuro per guanys, sinó per potencial; no vull ser cap façana, atès que les meves metes són meves (no res que serveixi per presentar-se davant dels altres) i crec en la dignitat de la persona (per tant, no sóc un article de res).

I no anava gaire desencaminat! Us deixo els resultats del test:
Spoiler:
Imatge
Imatge
----

Les residències d'Ilvermorny (que ha compartit marta_ginny)
Llavors, com que veig que no ho ha posat ningú... LES RESIDÈNCIES D'ILVERMORNY!
Jo també havia pensat fer el proper d'això :o i vaig venir (el dimecres, però no vaig poder contestar llavors) al tema per posar-lo i em trobo que l'has posat tu!!! hahahaa

En marxa!!

Sóc de HORNED SERPENT!
Algú ho dubtava xD

Qualsevol que no s'hagi llegit encara la història, QUE HO FACI!!! Perquè és genial! I ho veurà tot molt més clar. Lluny de sentir-me condicionat a l'hora de fer el test, estava molt tranquil perquè sabia que em sortiria el que havia de sortir i que faria per a mi. Al cap i a la fi, com que m'havia llegit la història, m'estimava cada residència per igual.
Spoiler:
Ara que ja sé quina és la meva, però, Horned Serpent a mort! :lol2: hahahaa
M'agradaria dir-te, Marta, que NO HI HA EQUIVALENTS amb les residències de Hogwarts! No només ho ha dit la Rowling, sinó que ja podem veure que no. (però suposo que això ja ho has vist al que he posat al Facebook)
---

2- Aporto un nou sistema de classificació

Doncs ja us podeu començar a descalçar, perquè el mètode classificació que aporto va de Peus:

Sistema dels tipus de peus!

Aquest mètode es basa en una part molt petita de la podomància, l'art endevinatori de llegir els peus (com la quiromància, però enlloc de les mans els peus)

Es distingeixen tres classes de peus segons la seva forma (Egipci, Grec i Romà), però també parlarem del peu Quadrat, el Germànic, el Celta i el Polinesi.

Mireu la forma del vostre peu i dieu si us sentiu identificats o no amb la personalitat que descriuen. Afegiu quina és el tipus de peu que parla millor de vosaltres en cas que creieu que no encaixa amb el vostre peu.

((( Si teniu un peu molt atípic, teniu menys o més de cinc dits... o qualsevol característica que se surti del que veiem com a freqüent o majoritari, comenteu el que més us escau (bé, si no teniu peus, també ho podeu dir... i, naturalment, no caldrà que us classifiqueu). Aquí no discriminem ningú! Ni tan sols per raó de peus! xD

Anem pels tipus!
Egipci
Imatge
El dit gros és el més llarg, la resta de dits es van escurçant esglaonadament com el perfil d’una piràmide. És visible en les estàtues dels faraons, atès que correspon a l'ideal de bellesa que tenien els artistes egipcis de l'antiguitat.

Segons les estadístiques, es tracta del peu més comú, quasi amb un 60% dels europeus. Per aquest motiu, la majoria de les sabetes s'han adaptat a aquest tipus de peu. El posseeix un 49% de la població mundial.

De forma delicada i subtil, (el Peu Egipci, també se l'anomera Peu Afilat o Peu d'Aigua), allargada i estreta en la qual tots els dits es fusionen i el dit gros s'estreny en la part superior. Són persones plenes de secrets i misteris per descobrir (estan plens d'aspectes ocults). Denota una persona somiadora, amb un esperit idealista. Valoren la privacitat i són reservades, solen ser impulsives i tenen canvis d'humor.

És característic de les persones que per damunt de tot aprecien la seva vida íntima i privada (els agrada mantenir la seva vida el més privada possible); tendeixen a tenir aspectes ocults i allunyar-se de la realitat. Saben apreciar la intimitat i l'espai personal, tant que de vegades sembla que els agradi allunyar-se dels altres. Propenses a “fugir” del ritme de vida usual. Cerquen una mica de temps en solitud i coses per fer sols. Se submergeixen en la seva pròpia imaginació, i alhora rebels (davant dels convencionalismes de la vida quotidiana).

També són emprenedors, amb un alt carisma, seguretat en si mateixos i bons esportistes. Potser no els ho sembli, però tenen una forta personalitat (o la desenvolupen). No solen passar desapercebuts.

Els agrada l'art i pertanyen al mitjà artístic.

Són persones una mica tímides, però amb un intel·lecte molt profund. Són sensibles, saben escoltar i s'emocionen amb els sentiments dels altres.
Spoiler:
Imatge
---
Grec
Imatge
Índex visiblement més llarg (anomenat dit de Morton); la resta de dits forma una escala descendent; amb el gros és més baix que l'índex. Fa la sensació de tenir un perfil triangular. Es pot observar en les estàtues gregues de l’època clàssica i, segons les llegendes, les deesses gregues tenien aquest tipus de peu. Significava força, intel·ligència i atracció sexual. També es pot trobar en algunes obres posteriors, com ara l'Estàtua de la Llibertat.

Gairebé un de cada tres europeus té un peu grec; configuren entre un 14% i un 15% de la població mundial.
En sabates puntudes, el peu grec pot arribar a tocar les vores.
En el tipus de peu grec, pot haver-hi una separació més gran del normal entre el dit gros i índex), i en alguns casos pot portar problemes i dolors.

Peu propi de persones molt actives, esportives, hàbils i dinàmiques. Els costa esta tranquils. D'altra banda, aquesta activitat de vegades pot provocar-los mal humor. Tendeixen a motivar-se i a mostrar molt d'entusiasme per les coses de la vida. Per altra banda, solen ser molt impulsives, una qualitat que els pot comportar fàcilment un estrès excessiu. Acostumen a arrossegar els dels seu voltant cap el seu entusiasme, cosa que els ajuda a ser bons líders i caps d'equip (sempre que sàpiguen controlar els seus impulsos), i denota la seva gran capacitat de convenciment. Solen ser persones creatives i molt innovadores que sempre estan fent coses. Sempre tenen noves idees, no deixen d'imaginar ni de crear. El peu grec detona una algú de naturalesa infantil, amb sentit lúdic de la diversió.

Són persones molt treballadores i emprenedores. Destaquen per ser nobles i alegres, amants de la família i de les relacions interpersonals. Bons negociants, amants de la bellesa i dels diners també, tossuts, insegurs i possessius.

-
Spoiler:
La forma dels peus grecs ha estat descrita en la Síndrome de Morton, que s'anomena així en honor al cirurgià ortopedista Dudley Morton (1884-1960), que va ser qui el va descriure originalment com a "La Triada de Morton". Al dit més llarg (l'índex) s'anomena Metatarsus atavicus, i segons deia Morton és una de les formes evolutives dels peus prènsils (que poden agafar-se) que tenien les formes “pre-humanes”.
També de l'anomena peu grec perquè un antic déu grec, Panagiotis Synodinos, tenia aquesta característica. Des d'aleshores, aquesta síndrome s'ha associat a la reialesa, i per això va formar part dels cànons de bellesa de les escultures del període grec i va persistir com a estàndard estètic durant els períodes de l'Imperi Romà i dels Renaixement.
Spoiler:
Imatge
---
Romà
Imatge
Els dos o inclús els tres primers dits (gros, índex i cor) tenen la mateixa allargada.
El peu Romà pertany al 25% de les persones.

((( Alerta perquè n'hi ha que el confonen amb el peu quadrat (o també amb el peu polinesi), però tenen matisos. Si tots els dits del peu tenen pràcticament el mateix llarg, potser a excepció del dit petit, aleshores és un peu Quadrat, no pas Romà.

Els de peu Romà, són amants del canvi permanent.

És característic de les persones de cos equilibrat i ben proporcionat. Potser el peu que s'adapta millor morfològicament a diverses activitats. És típic de les persones extravertides i de naturalesa sociable (però en realitat també poden ser solitaris).

Els que tenen aquest tipus de peu sempre estan disposades a aprendre coses noves i a participar en experiències intel·lectuals, estimulants i innovadores. Les persones amb el peu romà tenen un caràcter aventurer; és un tipus de peu propi dels viatgers, per això també s'anomena “peu de l'aire”, atès que són peus lleugers, de forma harmònica i proporcionada, que facilita que siguin aerodinàmics. Són autodidactes i adoren descobrir noves cultures i enriquir-se amb nous coneixements.

El posseïdor de peus romans tendeix a ser sempre el primer d'arribar als llocs i a cridar l'atenció a tot arreu on es planti. Indica qualitats de líder.

El perill d'aquestes persones rau en la seva seguretat desmesurada i en el seu orgull excessiu que, en ocasions, pot dur-los a ser incapaços d'acceptar fàcilment els seus errors i a tenir comportaments excèntrics que els poden causar algun problema. A més, no toleren els fracassos.
Spoiler:
Imatge
---
Quadrat
Imatge
En els Peu Quadrat, tots els dits tenen la mateixa allargada, formant una mena de rectangle.
Aquesta forma quadrada és una de les més infreqüents: només un 10% dels europeus la tenen. Els posseïdors de peus quadrats han de tenir cura a l'hora de comprar calçat, per tal que puguin tenir prou espai pels dits dins la sabata.

La principal característica de les persones que tenen el peu quadrat és que són persones molt analítiques amb valors molt sòlids i no es deixen endur pels seus impulsos. Sempre es prenen el temps que necessiten per prendre cada decisió, sospesant les coses positives i negatives de la qüestió. No es deixen influir pels impulsos momentanis, i les seves decisions tenen bases molt sòlides i s'hi mantenen ferms. Normalment són pràctiques, confiades i segures: es diu que un sempre serà dependent d'un amic amb peus d'aquestes característiques. D'altra banda, són persones en qui es pot confiar i que sempre acaben allò que comencen o que es proposen.

Tenen una capacitat natural per enganyar, però també és cert que són propensos a ser malinterpretats. Aquesta classes de peu es troba amb freqüència en espies.

La majoria són seriosos, tenen un gran sentit de la responsabilitat, i amb ells es pot assolir un bon nivell de confiança.

Són pràctics i resolutius. Coherents amb els seus principis, transmeten seguretat i són de fiar. Els encanta fer el que fan. Són calmats i calculadors a l'hora de prendre decisions.
---
Germànic
Imatge
El dit gros és el més llarg, i els quatre dits restants són més curts i tenen la mateixa allargada. El dit gros sobresurt, de manera que fa la sensació d'un peu amb un esglaó.

Es diu que aquesta estructura prové de l'Europa Central, i pot ser complicat de trobar sabates que hi calcin bé. Són signe de naturalesa nostàlgica i sentimental.

Excel·lents artistes (inclòs músics); amb tendència a la melancolia; amants de la tranquil·litat; reticents a la tecnologia; introvertits, d'esperit i pensament liberal.
Spoiler:
Imatge
---
Celta
Imatge
El segon dit és el més llarg, després, el dit gros i el tercer son igual de llargs i per últim el quart i cinquè dit queden més curts. S'assembla al peu grec, però els dits anular i xic no formen una escala sinó que tenen la mateixa longitud.

Sol tenir una protuberància a la base del dit gros, on tendeixen a formar-se galindons. Denota una naturalesa poc convencional.

Les persones amb peus celtes solen ser bones en matemàtiques, són de poques paraules però precises. Tenen tendència a ser sedentàries; són amants dels animals. Són força empàtics.
Spoiler:
Imatge
---

Hi ha qui anomena el peu romà o el peu quadrat (hi ha confusió) “peu Polinesi”, pels personatges dels quadres del pintor Gauguin, però aquest nom pot crear una mica de confusió, atès que, de fet, el peu polinesi és aquest:
Polinesi (escala de dos en dos i el gros sol)
Fa com els esglaons d’una escala, el primer esglaó és el dit gros, que és el més llarg, el segon i el tercer dit son iguals, i després el quart i cinquè dit fan l’últim esglaó.
Imatge
---

Els noms poden variar segons els autors: una mateixa forma pot ser anomenada de diverses maneres i un nom pot correspondre a més d'un tipus de peu. Tot plegat crea confusió. Però sobre les diverses fonts, he escollit la que més possibilitats oferia, la més repetida i la més coherent.

---

Si la podomància hagués entrat en el programa de Futurologia, la saleta de te embafada de la professora Trelawney faria molta olor de peus!!! :lol2: Hahahha :lol2:

[/spoiler]

3- Em classifico en el meu propi sistema
Spoiler:
Jo tinc peus egipcis!!! He dubtat un xic amb el peu esquerre perquè tinc un dit cor d'una longitud semblant a l'índex... Crec que se m'adiu prou bé (tret d'algunes coses, com això de l'esport...), tot i que no sé si pensaria el mateix si en tingués qualsevol altre...
4- Opcional:
M'ha semblat molt interessant aquest test de personalitat per colors. Em pregunto, però, què tenen a veure els colors amb tot l'esquema... vull dir, que al cap i a la fi els colors acaben sent una mica... aleatoris (entenc que hi ha una relació, que el vermell és el color "ferotge", el groc el color "alegre" i el blanc el color "pacífic", però tot i així això varia segons les cultures i en realitat...) Vaja, que hi podrien haver posat noms d'animals, o de plantes, o d'elements de la taula periòdica :atontat Per a mi gairebé tindria més sentit catalogar-los per adjectius (com al de les 16 personalitats), i seria més adient... O tot això dels colors té algun significat ocult que no he acabat de copsar?
Jo també m'ho preguntava!!! I no en tinc ni idea!! Potser és el que dius tu de la relació de ferotge, alegre, pacífic... Però, en tot cas, sembla cosa de l'autora, perquè tampoc no correspon ni als xacres, ni a l'aura... Deu ser una percepció seva. Dic jo... :eh:
m'he quedat ben contrariada, perquè he vist que totes les preguntes s'havien de respondre tenint en compte el teu comportament quan eres petit.
Jo també ho he pensat. Però són les primeres trenta preguntes; després demana per la joventut i ara. Jo ho he entès així... Però tampoc no n'entenc l'objectiu.
Heu fet el test, els altres? Us ha sortit el que esperàveu? L'heu contestat tenint en compte com éreu quan éreu PETITS? Què en penseu que es faci tenint en compte la personalitat de quan eres petit? M'ha recordat una mica el Barret que Tria això... perquè és evident que el barret ara em posaria a Gryffindor, però jo als onze anys... crec que hauria estat més a Ravenclaw, potser... és el que hauria triat en aquell llavors, probablement. Ja us dic que de petita jo era força diferent a com sóc ara... Qui sap. Potser el Barret hagués vist una Gryffindor en potència, igual que aquest test ha vist que jo ara sóc blava i no pas blanca, com em sembla que era...
Pensa que el Barret va veure en Neville com un Gryffindor! Sí, la gent canvia. I els onze anys som en plena recerca; però també som en plena recerca als seixanta! Li hauríem de preguntar a la Rowling.
Ho sento però I'M FUCKING GREAT 8) De veritat, tinc sempre l'autoestima pels núvols, i sé que puc resultar arrogant i vanitosa. I sabeu què? M'ENCANTA. :nose Sí que vull ser estimada i acceptada, però si no és el cas, tampoc no m'importa gaire, perquè jo ja m'estimo i m'accepto de sobra! :ok La veritat és que no m'importa tant el que pensin els altres de mi, perquè jo em tinc en molt bon concepte, i si els altres no m'hi tenen és perquè ells estan equivocats. :nose
:lol2: hahhaahahaa molt bona!!!

---


I jo crec que per avui ja he xerrat prou!
Apa, que vull saber dels vostres peus! :mrgreen:

Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Agatha Black » dt. jul. 19, 2016 12:08 pm

Per què tothom respecta les normes del confessionari (i si algú se'n salta alguna es corregeix) i aquí tothom va per lliure i no passa res?????? :cabrejat:

Vull dir... Hi ha uns apartats. N'hi ha que us deixeu coses: o aporteu un sistema i no us classifiqueu als exposats, o dieu el vostre tipus i no exposeu cap nou sistema. :no
Apa! Ara com que ens has renyat ningú no comenta! Doncs jo seré valenta i comentaré, i m'arrisco a endur-me l'ira de l'Antares! :lol2:

Mira, per una vegada em toca una cosa "atípica"! (perquè normalment sempre entro en les categories majoritàries). M'ha fet gràcia, perquè molta gent em diu que tinc els peus estranys, i vet aquí l'explicació! Resulta que jo tinc Peu Grec, amb el segon dit més llarg que el polze i els altres baixen formant una piràmide, com en el dibuix.

Pel que fa a la descripció hi encaixo força, sóc activa i dinàmica, faig moltes coses i SEMPRE ESTIC ENTUSIASMADA :ballar: Hahahaha! També estic d'acord amb el fet que sóc impulsiva de vegades em causo estrès jo sola perquè m'apunto a tot i el dia no té prou hores per acabar tot el que he de fer...! XD M'agrada que digui que és creatiu i innovador, i fins i tot infantil amb això del sentit lúdic de la diversió. Molt bé! Treballadora, emprenedora, noble i alegre, encaixen. El final, però, que diu de " Bons negociants, amants de la bellesa i dels diners també, tossuts, insegurs i possessius" crec que no se m'aplica gaire... Tossuda potser sí, però no sóc gens possessiva ni insegura. I tampoc no dono massa importància, als diners, la veritat... Dono més importància al temps, a tenir temps per fer coses que m'omplin que no pas a tenir un gran sou...

I sí, ja sé que és només l'apartat 1, però encara no tinc un mètode classificatori nou!Tan bon punt en tingui un altre tornaré a fer els punts 2 i 3! (De tota manera jo ja n'he posat uns quants...!)

Apa, a veure quins peus teniu els altres! ^^
Imatge

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 402
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Cass Ross » dj. ago. 29, 2019 11:49 am

Hola!

Fa molt de temps que volia presentar un nou sistema de classificació de les residències de Hogwarts amb un plantejament molt original. Però fins fa poc simplement t'havies de llegir tota la informació que els creadors havien fet i anar pensant tu què creies que eres. Ara, però, n'han fet una versió en test que és un molt bon lloc per començar.

En aquest sistema de classificació, hi ha la residència primària i la residència secundària. [Links al final!] La residència primària és PER QUÈ fas les coses: les teves motivacions, els teus valors, com penses... En canvi, la residència secundària és sobre COM fas les coses: les teves accions, com interactues amb el món... A més a més, també hi ha la possibilitat de ser una residència cremada (per exemple, un Ravenclaw cremat); en aquest cas, alguna peça de tot allò en que creies es trenca però encara creus en la manera que ho fa aquella residència. (Really, a la pàgina web original ho expliquen millor!) També hi ha la possibilitat de modelar una residència: ja sigui perquè t'agrada alguna cosa de com funciona aquella residència, però en un moment donat estaries disposat a saltar-te el seus sistema de valors si hi ha una drecera, com si diguéssim.

I, per últim però no menys important, aquí teniu el test que els creadors de la pàgina també han fet per poder-te classificar en aquest sistema. Al principi del test et donen les definicions bàsiques de residència primària i secundària per començar, i llavors vas responent les preguntes. En aquest sentit, no són tant òbvies com molts altres testos sobre residències, així que són molt interessants. (Em sembla que algunes preguntes varien una mica segons les respostes anteriors.) També s'ha de tenir en compte que en cap moment et donen una resposta definitiva, sinó que et van donant indicacions sobre cap a on tires, i tot queda molt a que acabis decidint tu. (Per exemple, complementant amb la resta d'informació que he passat.) I si refresques la pàgina pots tornar a començar el test tantes vegades com vulguis!

Ara us passo uns quants enllaços: [Està tot en anglès]

Master Post (hi ha informació sobre com comparar residències si no estàs segur sobre quina escollir i coses d'aquestes...)

The Basics (definició de conceptes llarga i extensa, molt millor que el que he intentat explicar jo)

Que us divertiu!

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Unapersona
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 225
Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
Rang: Persona

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Unapersona » ds. ago. 31, 2019 12:00 am

Hola!

A veure, ara tinc crisi existencial perquè sembla que no soc Ravenclaw segons aquest test! (és broma, res greu, però m'ha sorprès). En breu, m'ha sortit Gryffindor Primary (???) i Hufflepuff Secondary (que ja em quadra més).

Expandint una mica més, que em sortís Gryffindor m'ha sorprès molt. Tant, que he repetit el test diverses vegades per provar altres opcions. Em diu que també podria ser Hufflepuff o Slytherin, però Ravenclaw de cap de les maneres :roll: Bé, em sorprenc a mi mateix estant d'acord amb gairebé tota la descripció dels Gryffindors primaris, o sigui que canvi de residència? :P

Després m'ha sortit Hufflepuff Secondary (Ravenclaw com a segona opció, cosa que em quadra més perquè sempre m'he considerat "Ravenpuff"), i estic completament d'acord amb la descripció, sense sorpreses.

Algunes preguntes/respostes que m'han cridat l'atenció:

"When you sit down and consider the terrifying lack of objective truth in our reality, how do you feel?" Com que "when"? La mateixa pregunta ja està esbiaixada, perquè suposa que realment la persona creu que la realitat no és objectiva (i que a més això és "terrifying"). Sí que m'ho plantejo, a vegades, però no amb tan dramatisme... no m'he pogut estar de respondre "I don’t sit down very often and consider the terrifying lack of objective truth in our reality. Are you okay?" xD Per cert, espero que la resposta Ravenclaw no sigui únicament "I would like to dispute the very basis of this question. I think there is some objective truth in the universe", que és molt estereotípic, no?

La resposta "I like having a plan, but I also like throwing the plan away" m'encanta, m'ha fet riure i l'he triada. I és que sí, jo planejo molt, quan sé que he d'anar a algun lloc o trobar-me amb algú planejo ben detallat tot el que faré i diré. Però després ignoro olímpicament els plans perquè m'adono que no eren realistes!

"Is knowing things or knowing people more useful when solving problems?" Quina mena de pregunta és aquesta? Depèn del problema, no? Això m'ha deixat molt descol·locat i em sembla que he triat "things" perquè és més genèric, però vaja, ni idea.

I bé, això és tot. Suposo que la conclusió és que no soc Slytherin, i que la resta ja veurem. El test el trobo ben fet, tot hi haver-hi alguna pregunta curiosa. S'ho han treballat, i això està bé. Gràcies per compartir-ho, Cass!
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona · Nova fanfic properament (no feu cas d'això de properament, ho poso aquí per autopressionar-me una mica)

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Agatha Black » ds. ago. 31, 2019 4:31 am

Bueeeeeeno, doncs en un gir inesperat dels aconteixements, jo sóc... Gryffindor / Gryffindor. :lol2: Si és que no sé ni per què em prenc la molèstia de fer tests...

He de dir, però, que com a Primary també m'ha suggerit Hufflepuff (però com a segona opció), i que com a secundari he sortit Hatstall (no sé amb quines residències, sospito que Gry/Sly, que són els improvisadors) i m'han hagut de fer més preguntes per finalment adjudicar-me Gryffindor de nou. Així que per primera vegada no em sento ofesa en aquests tests, perquè es veu que tinc capacitats per a altres residències també (en altres tests em sento idiota (per molt baixa puntuació en ravenclaw), vaga (per molt baixa puntuació Sly) i mala persona (per molt baixa puntuació en Hufflepuff).

I bé, doncs he llegit per sobre els resums de primari/secundari de cada residència i he llegit les explicacions llargues dels dos tipus de Gryffindor i he de dir que estic d'acord tant amb el que diu de cada residència com amb el que m'han assignat a mi, molt bé! :clap:

El que no m'han agradat tant han estat les preguntes de vegades (o més a aviat les respostes). per exemple, hi ha una pregunta que diu "Are you a good person?" I les respostes són:
a) I try
b) No one is a good person
c) I don't care
Ehmm... disculpeu, on és la d)Hell, yeah? Doncs evidentment tries la "a", però clar, triar la "a" és com dir "en realitat no, però faig el que puc".

No sé, estic d'acord amb l'unapersona que també hi ha preguntes desviades com "què fas quan no ets capaç de prendre una decisió?" Quina mena de pregunta és aquesta? És que no m'hi he trobat mai en aquesta situació! XD Al final he escollit "I froze", perquè honestament no sé què faria. Definitivament no consultaria amb altra gent, ni em posaria investigar, simplement faria el que considero més correcte i ja...

Així que m'agraden molt les descripcions i els resultats, però trobo que el test és una mica defectuós.

Per cert! Cass! Que has explicat molt, pero no has dit què t'ha sortit a tu! T'ha sortit Gryffindor primary, com sospito? I de secondary, Ravenclaw o Hufflepuff? :mrgreen:

I Unapersona, pot ser que no hagis llegit be els "basics". En cap moment diu que el "Primary" sigui més important que el "Secondary". El secondary pot ser més dominant ;) Així que pots ser Ravenclaw perfectament tenint Gry/Rav, o ser Hufflepuff amb Gry/Hufflepuff.

Per exemple, comenta que la Ginny només és Gryffindor per Secondary, que és molt Gry, mentre que el primari no ho és (el seu primari possiblement és Slytherin o Hufflepuff (més loyal que idealistic)). La Katniss Everdeen també és Gryffindor per seu secundari, però el sey primari és Slytherin (passa que el secundari és més fort).

En realitat les paraules no estan ben agafades perquè porten a la confusió que el primari és el més fort, quan no té per què ser així. Imagina-t'ho més com a Filosofia (primary) i Eines (secundari). És a dir, que en el teu cas tens idealisme Gryffindor pero actues de la manera Ravenclaw/Hufflepuff, i en el teu cas la manera d'actuar és més important que la filosofia. :ok
Imatge

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Calaixos i calaixets!

Entrada Autor: Agatha Black » ds. ago. 31, 2019 11:52 am

Ei,

Torno a comentar perquè li he estat donant voltes al tema, i fucking shit, this is it. Aquest sistema crec que és perfecte. Sí! Primary = manera de pensar, Secondary = manera d'actuar. De cop i volta estic entenent moltes coses i... wow. :o És que això ho explica tot.

Tenia força gent propera que no tenia clar a quina residència posar i com explicar-los que "bueno, sí, ets una mica Slytherin, però ets Gryffindor". I és perquè tenen manera de pensar Sly i manera de fer Gry, o al revés, i tothom té en té una més forta que l'altra. I lo dels "cremats"... 8O és veritat, crec que els cremats de cop i volta donen explicació a molt canvis de comportament, depressions, etc.

A més, he estat fent introspecció i m'he adonat que el meu Primari és clarament Gryffindor, i que a més el meu primari (la meva manera de pensar) és el més important en mi, però que el meu secundari (manera de fer) és (fucking shit)Gry/Sly, i em fot, em fot molt, pero m'he adonat que de vegades tinc una manera de fer que em surt naturalment Slytherin i que el que faig normalment és forçar-me a mi mateixa a actuar Gryffindor (perquè modelo Gryffindor), i quan no em forço a mi mateixa i simplement actuo sense pensar de la manera Slytherin em sento súperculpable... Això em passa quan menteixo (les mentides em surten molt naturals i em queden molt bé, i és una cosa que sempre m'ha donat vergonya :no ), quan em poso una faceta per encaixar en alguna situació particular (això ho faig sovint, que depenent de la situació o de la gent amb qui em trobo, actuo d'una manera o d'una altra en comptes de ser 100% genuina, que és com voldria ser en realitat, però sé que em pot portar problemes (per exemple a la feina, o quan he de ser amable amb algú només perquè és amic d'un amic/familiar quan en realitat el trobo insofrible)) o quan dono discursos per convèncer algú del meu punt de vista fent servir algun argument que SÉ que li tocarà la fibra (això és manipulació, gent). Aquestes coses em surten molt naturals i són trets clarament Slytherin, i per això el meu secundari és Hatstall: perquè naturalment tinc una manera de fer Slytherin però conscientment em forço a actuar Gryffindor, perquè modelo Gryffindor, perquè és com vull ser. De totes maneres, com que per la meva personalitat él meu Primary és més fort que el Secondary, sempre, sempre sortiré Gryffindor encara que el Secondary tiri per dos costats...

Estic flipant molt amb aquest test...
Imatge

Respon