Conec algú que és pitjor que la professora Umbridge- va dir una veu des de la porta. La germana petita d’en Ron va entrar a l’habitació amb el cap baix i cara malhumorada-. Hola, Harry.
- ¿Qué et passa?- li va demanar en Ron.
- Em treu de polleguera, aquesta noia- va dir la Ginny, i es va asseure al llit d’en Harry amb abatiment.
- ¿Qué ha fet ara?- va demanar-li l’Hermione, interesant-s’hi.
- Es la manera com em parla; com si jo tingués tres anys!
- Es veritat- va dir l’Hermione abaixant la veu-. Es una creguda.
En Harry va quedar parat de sentir l’Hermione parlant de la senyora Weasley en aquells termes, i va trobar natural que en Ron digués amb disgust:
- ¿No podríeu deixar d’atacar-la ni que sigui un moment?
- Sí, és clar; què has de fer tu, sinó defensar-la- li va replicar la Ginny-. Tohom ho sap que estàs penjat per ella.
En Harry va trobar que aquell era un comentari del tot fora de lloc respecte a la mare d’en Ron, i, veient que allà hi havia alguna cosa que no lligava, va demanar:
- ¿De qui...?
Però en va obtenir la resposta abans de formular la pregunta. La porta de l’habitació es va tornar a obrir d’una revolada i hi va apareixer una noia jove d’una bellesa tan imponent que de cop va semblar que a la habitació faltés l’aire. Era alta i esvelta, amb una llarga cabellera rossa, i semblava que emetés una feble resplendor argentada.
- Hola, ‘Aggy- va dir la Fleur Delacourt amb veu gutural-. Quant de temps sense feugue’ns!
Pàgines 93 i 94 de Harry Potter i el misteri del príncep, de JK Rowling

- Parlant de cops amagats, Ronald -va dir en George-, ¿què és això que ens ha explicat la ginny de tu i una noieta que es diu (si la informació que tenim no és errònia) Lavander Brown?
En Ron es va posar una mica vermell. (...)
- Cuideu-vos de vosaltres.
-Quina resposta més grollera - va dir en Fred-. Demostra tenir-nos molt poca consideració. L'únic que volem saber és... com va anar la cosa.
- ¿Què vols dir?
- ¿Va tenir alguna mena d'accident, aquesta noia?
- ¿Com vols dir?
- Ha de tenir una lesió cerebral greu per força!
Pàgines 322 de Harry Potter i el misteri del príncep, de JK Rowling

Es va posar les ulleres(en Harry) i va donar una mirada al seu voltant: a l'altra banda de la finestreta queia una cortina de neu, i, davant mateix, en Ron estava assegut al llit amb l'esquena ben dreta examinant el que semblava un gruixut collaret d'or.
- ¿Què és? - va demanar-li en Harry.
- És de la Lavander -va dir en Ron, amb veu indignada-. No deu pretendre que em posi...
En Harry s'ho va mirar amb més detenimewnt i va esclatar a riure. Penjant de la cadeneta hi havia unes grans lletres d'or que deien <<Amor meu>>.
(...)
- ¿Com ha pogut pensar que una cosa així m'agradaria?- va preguntar-se en Ron de cop, sense saber-se'n avenir.
- Aviam, pensa - va dir en Harry-. ¿No li has insinuat mai que t'agradaria anar pel món amb les paraules <<Amor meu>< penjant-te del coll?

Pàgina 334 de Harry Poter i el misteri del príncep, de JK Rowling

- Les dones- va dir en Ron a en Harry amb aire expert- de seguida es destaroten.
- Però en canvi- va dir l’Hermione, despertant-se del seu somieig- no crec que trobessis cap dona que fes morros durant mitja hora perquè Madam Rosmerta no li reia l’acudit de la bruixa, el guaridor i la “Mimbulus mimbletonia”.
En Ron va fer mala cara.
Pàgina 460 de Harry Poter i el misteri del príncep, de JK Rowling


- ¿Així què, Harry? ¿Faràs servir Felix Felicis o no?- Va voler saber en Ron.
- Sí, veig que ho hauré de fer així- va dir en Harry-. L’efecte dura 12 hores, i no crec que m’hi passi tota la nit... En faré un glop i prou; segur que no hi estaré més d’un parell o tres d’hores.
- Et sents molt bé, quan te’n prens- va dir en Ron amb expressió somiosa-. Tens la sensació que no et pot soritr res malament.
- Però ¿qué dius?- va exclamar l’Hermione rient-. Si no n’has pres mai!
- Ja ho sé. Però m’ho vaig pensar, ¿no?- va dir en Ron com si expliqués una evidència-. Es el mateix...
pàgina 468 de Harry Potter i el misteri del príncep, de JK Rowling

Al cap de cosa d’hona hora, en Hagrid i el professor Llagot van començar a fer brindis extravagants: per Hogwarts, per en Dumbledore, pel vi èlfic i per...
- Per en Harry Potter!- va exclamar en Hagrid amb veu estentònia, i es va fer baixar coll avall la seva catorzena gerra de vi deixant-se’n uns quants regalims a la barba.
- Això- va dir el professor Llagot amb veu una mica pastosa-. Per en Cap-i-pota, el <<supervivent escollit...>> o com sigui que es digui- va murmurar, i també va buidar la gerra.
Pàgina 478 de Harry Potter i el misteri del príncep, de JK Rowling

- Hagrid! obre, que volem parlar amb tu!
A dintre no es va sentir res
- Si no obres la porta, l'esbotzarem! -va dir en Harry, traient la vareta.
- I ara, Harry! -va dir l'Hermione, escandalitzada-. No t'atreviràs...
-¿Què no? -va dir en Harry-. Enretira't...
Abans que pogués dir res més,però, la porta es va tornar a obrir d'una revolada tal com en Harry s'imaginava que passaria, amb en Hagrid plantat al llindar, mirnat-lo de dalt a baix amb els ulls encesos, amb un aspecte força imponent tot i el davantal de flors.
-Sóc un professor! -va dir cridant a en Harry-. Un professor, Potter! ¿Com goses amenaçar-me que en rebentaràs la porta?
- Perdoni'm professor -va dir en Harry,recalcant l'última paraula mentre es tornava a guardar la vareta sota l'uniforme.
En Hagrid es va quedar desconcertat
-¿Des de quan en dius <<professor>> i em tractes de vostè?
-¿Des de quan em dius <<Potter>>, Hagrid?
- Molt agut, molt graciós...-va remugar en Hagrid-. Ara m'has fotut, ¿eh? Vinga, va, passeu, trepa de malagraïts...

Escrit per Jomast.
Agraeixo la col·laboració especialment a Roser (traducció) Padfoot.(cerca) i charlotte evans (cerca)