Harry Potter i els Portadors de la Flama - 03-El pacte de les tres flames
AvatarEscrit per david
Enviat el dia 30/06/2004 a les 05:58 pm
Última modificació 30/06/2004 a les 05:58 pm
Tots els capítols de Harry Potter i els Portadors de la Flama
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


03-El pacte de les tres flames

Les ombres es movien, dansaven al so de la música de les flames que il•luminaven el rostre de tres joves, sense saber que aquella nit serien testimonies d'unes paraules que retornarien l'esperança d'un món que s'esquerdava sota l'obra de Lord Voldemort...

- Primer us volia demanar perdó pel meu comportament de l'any passat... - inicià el Harry.

- D'això res!! - van saltar els altres dos.

- Sort que heu promès que no em tallaríeu... - parlà divertit el Harry - Sé que em direu que no, buscareu mil i un tripijocs, però la veritat és que si no hagués estat per les meves maleïdes hormones i el meu orgull moltes coses haurien acabat molt millor...

- Però no en tens cap culpa... - digué el Ron

- Ningú hagués volgut trobar-se en la teva situació de l'any passat: el no saber res, les possessions, el veure perillar el Sirius... - prosseguí l'Hermione - És molt difícil viure i pensar les coses amb claredat en la teva situació...

- Nois, he demanat silenci - la tallà el Harry - Sí, teniu part de raó. Però això no treu que jo tingués cap dret a cridar-vos, a dir-vos lo que us vaig dir... Vosaltres que sou la meva família... - i petites llàgrimes sortien dels seu sulls - Les coses ja eren prou delicades i s'havien de tractar amb premeditació i jo vaig fer el que vaig voler i sense pensar... Us hauria d'haver fet cas - els mirà als ulls - Fins ara tot m'havia sortit bé, cada any sortia airós de cada repte, però l'any passat ja no era un joc de nens...

- Tranquil Harry - li digué l'Hermione - T'entenem... Acceptem les teves disculpes.

- Sí, germà - s'afegí el Ron.

- Gràcies nois - somrigué el Harry - Crec que he entès la lliçó, però a un preu molt alt - digué pensant en el Sirius - Us necessito a vosaltres per a que no torni a passar lo de l'any passat, sense vosaltres no sóc res - i per moderar la tensió afegí - Si em comporto igual que l'any passat us dono permís per a que em peguen un bon clatellot - i acabà rient.

- Fet - van afegir els dos amics rient també.

- Ara us hauria d'explicar el que va passar després de la nit del Ministeri... - digué mirant a l'infinit.

- No cal si no estàs ... - començà l'amiga.

- Shhhhh - va fer el Harry - Ho haig de fer, ho heu de saber per a que després del que us explicaré m'haureu de contestar a una cosa - agafà aire - i la mort del Sirius... sempre la tindré present, però ja està mig curada, però això és un altre tema, ara anem per pams que la història és llarga - acabà posant-se bé les ulleres.

Els altres dos el miraven expectants i intrigats per saber quina història més s'amagava en aquella fatídica nit.

- La conversa que vaig tindre amb el director no va ser gens agradable - mig rigué el Harry - M'hauré de disculpar amb ell també pel meu comportament, encara que em vaig enfadar amb part de raó - comentà més per a ell que per als altres - Res, el fet és que...

I els relatà amb pèls i senyals el vincle de sang que l'unia amb la seva tieta, gràcies a la seva mare. El perquè havia de passar l'estiu amb els seus tiets, com el tenien vigilat per a que no sabés res i per a que no sortís de la casa...

- Vaja... - digué el Ron.

- Mai n'havia sentit a parlar - comentà l'Hermione.

- Per això em vaig enfadar tant aquest any, i més aquell dia - digué mirant-los - Tothom sap més de la meva vida que jo mateix. Sé mitges veritats o mentides - parlà desesperat - Es com si et contessin la teva vida a trossets, i això em desespera... Sé que ho fan pel meu bé, que pensen que no puc carregar amb tot. Però a la meva esquena ja porto més pes del que es poden imaginar... Morts, por per les persones que estimo... Massa cosa - prosseguí afegint - i estar engabiat no ajuda a tranquil•litzar-me. Tot això em va fer esclatar, i vaig acabar fent miques el despatx del director...

- Què què!!! - exclamà l'Hermione.

- Ostres!! Això ni els bessons... - digué el Ron.

- No és per prendre-s'ho amb bromes Ron! - li contestà l'Hermione.

- Per això m'hauré de disculpar - digué el Harry per tallar la discussió - però això no és tot - els mirà als ulls - Encara faltava la cirereta al pastís de la meva vida... Quan estava per marxar fet una fúria, em va fer seure i em va dir unes paraules que han marcat la meva vida... - i es quedà en silenci.

- El què? - digué impacient el Ron.

- La profecia Ron, la profecia... - contestà el Harry.

- Però, però... si està trencada, no? - preguntà l'Hermione.

- Sí, però el director ja la sabia, l'havia sentit abans, molt abans...

I el Harry els relatà la història que hi havia darrera la profecia. Els digué aquelles paraules que mostren com va ser marcat com un igual, com va ser escollit com la persona que s'interposaria en els camí de Senyor Fosc. Aquelles paraules que el marquen com a assassí o com a víctima...

El silenci es va apoderar de la sala. Els dos amics no es podien creure el que havien sentit. El mateix Voldemort havia triat al Harry com al seu enemic, a l'igual que hagués pogut escollir al Neville. I el final no els va deixar tranquils... Quin pes per al Harry pensaven els dos amics. El Harry ho havia dit bé, la cirereta que faltava al pastís de la seva vida.

- Però vols dir que això és segur... - demanà l'amiga.

- Sí, Herm, sí... - sospirà el Harry - Però ara ja ho he entès, ho he acceptat. M'ha costat molt, i en aquells moments em va ser molt difícil pair-ho. Per això vaig estar tant distret el final de curs - continuà explicant - Es que em veia diferent a tothom, jo estava marcat, el meu destí escrit i jo no sabia qui era... Volia estar sol, però volia estar amb gent però llavors volia tornar a estar sol... - i es quedà mirant les flames pensatiu.

- Que vols dir amb que ara ho has entès? - preguntà el Ron.

- Ron, no lluitaré amb el Voldemort perquè estigui escrit - parlà mirant-los - Lluitaré amb el per vosaltres, per la gent que estimo. Lluitaré per pròpia voluntat, per protegir a la gent que aprecio tal com van fer els meus pares, tal com va fer el Sirius... - agafà aire - Heu d'entendre que no podem lluitar per odi, per venjança... Heu d'entendre per a que van lluitar els que ja no estan amb nosaltres, heu d'entendre que van lluitar per protegir-nos, per donar-nos una vida millor. No voldrien veure'ns convertits amb assassins venjatius...

- Tal com vas dir al Sirius durant el tercer curs? - preguntà el Ron.

- Exacte! - parlà el Harry - Lluitaré per donar-vos un món millor... Això és el que ens han ensenyat i que tant ens m'ha costat entendre...

- Aquest canvi d'actitud té alguna cosa a veure amb el que t'ha passat aquest estiu? - preguntà l'Hermione veient cap a on anava la cosa.

- Sempre seràs la bruixa més llesta del món, Hermione - rigué el Harry - Sí, tens raó. Sé que dins d'aquella sala, o el que fos, he aprés, he entès quin sentit té la meva vida, i quin món és el que desitjo.

- Però com? - preguntà el Ron.

- Primer us hauria de parlar del mes que vaig passar lluny de vosaltres... - parlà un poc més trist el Harry - Un mes molt trist... Allí, amb els meus tiets, intentava sobreposar-me a aquell any tant dolent. Però eren massa coses sobre meu... - continuà el relat - Una estona culpava al director per haver-me amagat tantes coses, després m'arrepentia, perquè haig de reconèixer que ha intentat donar-me una infància normal, i això donava pas a la culpa per haver perdut al Sirius per culpa meva... Estava fet un mar de dubtes i de dolor... - silenci durant uns segons - I després la depressió va arribar, és la solució més senzilla: deixar-se endur per la culpa i el dolor, enfonsar-se dins d'un pou on difícilment hi ha sortida... - explicà amb veu tremolosa - I arribem al dia de l'atac, la meva mitja mort, a la foto, i a la sala i la veu...

- I allí vas trobar la sortida al teu dolor, als teus dubtes? - preguntà l'amiga de cabellera castanya.

- Sí, és molt estrany, només recordo algunes frases que ara mateix no tenen gaire sentit. Per exemple frases com: "Ho has de fer per ells, ells són el camí que has de seguir", "No estàs sol, et necessiten i no pel que estàs pensant ara mateix", "encara no és moment de marxar, has d'entendre de tot cor el que vols en la teva vida" "Et necessito..." - els explicà ràpidament, com si tingués moltes idees al cap - Sé que tot és molt estrany, però passés el que passés allí dins, sé que he entès quin ha de ser el meu camí...

- Quin és? -preguntà el Ron.

- Amics, estem en mig d'una guerra - s'aixecà com per a recalcar la importància de les paraules - Una guerra pel poder del món i una guerra per imposar una manera de viure, una manera de pensar, per acabar amb la llibertat. Els que ens governen pensen que el més important és la guerra pel poder, però no ho és! - caminava per davant la llar de foc - Per a mi és més important la forma de viure, la forma d'entendre la vida. Que preferim odi, marginació, racisme... o volem llibertat, amor, respecte per les diferències... - els mirà als ulls un moment - Que volem: odi o amor? Es per això pel que lluitem. I jo lluito per l'amor, lluito per donar a les persones que estimo un futur on siguin lliures per triar, per ser feliços. Un futur on el que importin siguin les persones, els seus actes, i no de quina família venen. Això per a mi és un món millor. I lluitaré per vosaltres dos, lluitaré per donar-vos aquest futur, igual que van fer els meus pares, igual que va fer el Sirius. Ho donaré tot per vosaltres, igual que van fer ells - parlava molt animadament, gesticulant amb força, i molt, molt emocionat - Perquè és així com n'hem sortit vius de tantes i tantes aventures, perquè estàvem disposats a morir pel que teníem al costat. Això és el que sento ara, tota la tristor ha desaparegut de dins meu i només tinc al cap lluitar per vosaltres. Hi ha esperança nois, estem junts i els que han caigut també estan amb nosaltres, també ens acompanyen.... - i aquí acabà la seva veu, i només es podia veure uns ulls verds plorosos però molt brillants.

Els sentiments ja no es van poder aguantar i els tres amics van acabar abraçats, de nou, amb un somriure a la cara.

- No importa que va passar dins la sala, tard o d'hora ho recordaré, el que importa és que estem junts - parlà el Harry una vegada acabada l'abraçada- Estem junts i tenim un futur que defensar, i un món que construir. - Es posà davant dels dos i amb una mirada seriosa els preguntà - Voleu ajudar-me a construir un món millor? Voleu seguir-me pel camí que ens portarà a la batalla final, en la qual lluitarem pel futur de les persones que estimem?

- Amb tu fins al final, Harry - sentencià el Ron.

- Junts, sempre. Hi ha esperança, lluitarem junts! - exclamà l'Hermione.

- Sou el més important per a mi. Amb vosaltres i per vosaltres - Digué orgullós el Harry dels seus amics.

Les flames vermelles feien brillar els ulls del tres amics, com si fossin tres llars de foc de diferents colors. Flames blaves al rostre del Ron, flames de color mel al de l'Hermione, i flames verdes al del Harry. Aquestes flames testimoniaven el pacte de germans, d'amics... Un pacte que portaria la llum a un món ple de foscor. Estarien junts, sempre, i això la foscor no ho podia evitar, perquè aquesta s'esvairia davant una estranya flama de tres colors.

- I que podem fer per lluitar? - preguntà el Ron, més tard, quan l'eufòria ja s'havia acabat.

- Els nostres "estimats adults" estan caminant a cegues per un camí a fosques... - els mirà divertit el Harry - Serem la llum, Ron, convertirem Howarts en un far, en una gran torxa...

I el Harry passà a explicar-los les seves idees i els plans que tenia pensat per a girar la situació actual. Unes idees que serien una alenada d'aire fresc en aquests temps de por, unes idees que van entusiasmar a la resta del trio, i que van ser millorades gràcies a l'aportació de tots.

- Ja seria hora d'anar a dormir, que és tardíssim! I demà tenim molta feina, que hem de començar a moure molts fils a part de començar les classes - sentencià l'Hermione.

- Cert, anem al llit que jo estic mort! - bramà el Ron - I uffff!!! Demà classe, quin pal!

- Ron!! No canviaràs mai!! - li recriminà la prefecta.

- I que no canviï, Herm... - rigué el Harry - com m'alegra d'estar aquí, de nou, amb vosaltres...

I llavors s'alçà i va fer una cosa que no havia fet mai. Va besar al front a la seva amiga que encara estava asseguda. I en moment del contacte va recordar...

Flashback

- Estic sol, estic sol... estan millor sense mi... sóc culpable...- Plorava un Harry, flotant per aquella sala.

- No estàs sol, Harry. Mirà això, a veure si canvies d'idea - parlà una veu molt greu.

Un núvol es formà enmig de la blancor, i en ella es van poder veure unes imatges que van sorprendre al nostre amic.

Una noia, de cabells llargs i castanys estava estirada sobre un llit. Mirava un àlbum de fotos, en aquells moments estava veient una foto on es veia un nen d'uns onze anys, amb ulleres, d'ulls verds i cabell negre que saludava amb la mà, tot somrient, mostrant darrere seu els seus regals de Nadal. Era el primer Nadal del Harry a Howarts. I mentre la noia, plorava i entre sanglots deia: "Torna Harry, et necessito...".

La imatge canvià, i donà lloc a una altra escena prou semblant a l'anterior.

Un pèl-roig, de cara molt pigada acariciava una escombra, acariciava la Raig de foc del seu millor amic. I també plorant deia: " Torna Harry... Vull ensenyar-te les meves millores amb el quidditch, vull tornar-te l'escombra que em vas deixar per a que em pogués entrenar millor... Torna..."

- Estan ells, els necessito, no els puc deixar... - parlà el Harry plorós per les imatges que acabava de veure.

- Molt bé, molt bé... Comences a entendre... - li contestà la veu.

Fi del flashback

- Bona nit petita, bona nit Ron, demà serà un gran dia!! - digué el Harry.

I marxà somrient, pel que acabava de recordar i pel que havia acabat de fer, cap a la seva habitació, deixant a una sorpresa i avergonyida Hermione i un somrient Ron.

Al cap d'uns minuts, quan la sala estava deserta es va poder veure dins la llar de foc una flama que dansava virulenta i majestuosa, una flama de tres colors, la flama que representava el pacte de les tres flames. Com podia ser? Res és impossible, s'ha de creure en la màgia...


Llegit 1360 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarblack_23 18 comentaris01/07/2004 a les 12:25 pm
#126Encara no he escrit cap fanfiction

Scrius mol b!! sobretot continua!!




Avatarcalis 43 comentaris02/07/2004 a les 12:20 am
#131Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Mmm..varies coses....petits detalls res d'importànciA I opinions...
-Aquest Harry és molt Dumbledore, no? Vull dir... sembla que hagi viscut 100 anys de cop...
-Després tot aix`ò de jo lluito per l'amor és una barreja entre moviment hippie i fòrum(plz no te m'ofenguis) però ho trobo massa...mmm...sentimental...
-El ron té els ulls blaus? Creia que eren marrons. De tota manera...segueix escrivint aquesta història és molt interessant.




AvatarKamus 12 comentaris03/07/2004 a les 08:23 pm
#138Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Estic d'acord en que es una mica sentimental, però això no lleva que sigui una historia molt bona, continua q m'agrada molt el teu fan fiction




AvatarGemms 44 comentaris18/09/2005 a les 23:20
#1417Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

NO TINC PARAULES




Avatarlunalovegood 167 comentaris18/12/2005 a les 20:04
#2070Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

totalment d'acord amb el Kamus. escrius molt bé!




Avatare.n.bou 16 comentaris12/07/2006 a les 22:21:20
#10974Encara no he escrit cap fanfiction

ei, molt b! encara que el portador de la flama em recorda a un joc...