Kate Smith - 2- La Ronda d'Alla
AvatarEscrit per kiddy
Enviat el dia 28/02/2006 a les 18:36
Última modificació 28/02/2006 a les 18:36
Tots els capítols de Kate Smith
< Anterior capítol ||


2- La Ronda d'Alla

L'endemà, la Kate es va despertar tota confosa: havia somiat que era bruixa o era veritat? Va córrer a mirar sobre del seu escriptori i va veure, efectivament, que era real. La noia es va vestir ràpidament i va anar a lavabo a pentinar la seva cabellera rossa. Va mirar-se una estona els ulls blaus que tenia a l'altra banda del mirall i va baixar a esmorzar, però encara dormia tothom, així que va tornar a pujar a l'habitació a fer-se la maleta per anar a visitar els avis.

Mentrestant, un altre mussol li va entrar per la finestra. Aquest cop, però, no era gris, sinó marró. Va suposar que contenia una altra carta d'aquella misteriosa escola i la va deslligar de la pota del mussol per llegir-la:

 

Estimada senyoreta Smith:

Ens plau comunicar-li que ahir vam estar parlant els seus pares i jo i vam arribar a un acord: vostès es passaran la resta del mes a Londres i aleshores el meu recent ajudant, en Rubeus Hagrid, la passarà a buscar a les 10 en punt el matí del dia 31 d'agost, davant de la botiga Posa'l Disc. Com ja vam acordar, vostè passarà la nit en un hostal i l'endemà agafarà el tren de l'andana nou i tres quarts a les 11 en punt.

Atentament,

Albus Dumbledore

 

La Kate va afanyar-se a respondre-li que ja li anava bé, i va lligar la nota a la pota del mussol. Tot seguit va baixar a la cuina on l'esperaven els seus pares i els seus germans, que la miraven amb una expressió de por i respecte alhora. Va fer com si no passés res i va saludar a tothom amb un bon dia.

 

- Bon dia, maca. Ahir va venir aquí a casa el director d'aquesta escola que tu dius, i ens va dir que era de vital importància que poguessis anar-hi perquè els teus poders es poguessin desenvolupar correctament- va dir la seva mare.

 

- També ens va dir que és director des de fa poc, que abans ho era un tal ‘professor Dippet' i que per tant no sap encara ben bé com funciona tot.

 

- Mare, m'he d'estar a Londres fins al 31 d'agost, i llavors em vindran a buscar.

 

- Sí, ja ho sabem. Ho veieu, nois? La Kate no us farà cap encanteri, no patiu. Serà una bruixa bona, oi reina?

 

- És clar que sí! Us ho prometo!

 

I així es van escolar els dies que li quedaven a la Kate per estar amb la seva família, fins que va arribar el ‘fatídic' dia en que es separarien i no es tornarien a veure fins nou mesos més tard.

 

El vespre anterior tot eren corredisses per tenir les coses a punt:

 

- Jim! On m'has deixat el meu raspall de dents! Torna-me'l ara mateix! I tu, Karen, torna'm la meva samarreta nova, que el primer dia vull causar bona impressió!

 

- Jo no te l'he agafat, ha sigut la Hanna!

 

I així va transcórrer l'última tarda, i l'últim vespre. Només se sentien els comentaris de la mare per sobre del xivarri general:

 

- Agafa el necesser! Renta't les dents quan siguis allà! Vigila molt, i si voleu amb escombres, vés amb compte i no corris massa!

 

L'endemà al matí, la Kate es va despertar ben puntual, a les 7, per tenir temps de dutxar-se a casa dels avis i arribar d'hora a la cita amb el desconegut ajudant del Dumbledore. Es va vestir i va anar a esmorzar on ja l'esperaven els pares, els avis i els germans. Segurament que tots s'havien llevat d'hora perquè volien aprofitar bé les dues hores que estarien amb ella, ja que tothom feia una cara molt trista.

 

Aquestes hores van transcórrer molt lentament per ella, però al final va arribar l'hora de sortir i, acompanyada pels pares, anar a la botiga de Posa'l disc. Quan hi van arribar van veure un home (o més ben dit un gegantàs) que no devia tenir pas més de vint anys.

 

- Bon dia. Sóc en Rubeus Hagrid, l'ajudant que el Dumbledore els va comunicar. No cal que pateixin per res, la seva filla estarà segura i protegida amb mi.

 

I se la va endur. La Kate, però, no va deixar-lo marxar sense fer una abraçada als seus pares i germanets, que a tots els rajaven les llàgrimes.

 

Després va seguir en Hagrid fins a una taverna molt vella. Semblava que la seva família no la veia, ja que giraven el cap de l'aparador de la botiga de música al supermercat del costat. Silenciosament els va dir adéu amb la mà i va entrar a La Marmita Foradada. En Hagrid n'havia sortit per la porta de darrere, i sort que era gros, perquè sinó ella no l'hauria vist, amb tanta gent com hi havia dins la taverna.

 

Va sortir i va veure que estaven en un senzill ‘pati de darrere', i que en Hagrid picava uns maons de la paret amb un paraigües rosa. Ella va tenir la sospita de què s'hi amagava dins, ja que no creia que, a part de la vareta, hi hagués cap altre mètode per fer màgia. Tot seguit, els murs de la paret es van enretirar i van formar un arc, que donava l'entrada a un carrer ple de gent vestida amb capes i barrets, botigues a banda i banda i un tràfec general.

 

- Benvinguda a la Ronda d'Alla- va dir-li en Hagrid.

 


 

Wenu, aki un altre capítol! no us penseu que els penjaré tant sovint, que no tinc gaire temps! Espero quie us agradi. Gràcies pels comentaris! si em voleu proposar alguna cosa, jo estic a les vostres ordres!

 

=D


Llegit 1649 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)