El Retorn dels Black - X- Mestres estranys i sorpreses a l'horari
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 28/09/2017 a les 20:14:54
Última modificació 29/09/2017 a les 00:04:21
Tots els capítols de El Retorn dels Black
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


X- Mestres estranys i sorpreses a l'horari

Mestres estranys i sorpreses a l'horari

 

    L'Umbra era un mussol molt ben entrenat, pel que es veia. Només cridant-lo, de seguit baixava de la mussolerissa a punt per acceptar correu i fer nous enviaments. Així que l'Altaïr va poder fer el seu encàrrec a l'apotecari de la Ronda d'Alla sense haver de pujar a la torre. Amb una mica de sort tindria un calderó nou abans de la propera classe de Pocions. Una propera classe que l'esperava dimecres i que estava destinada a tornar a ser un bon desastre...
    Les plomes llustroses de l'Umbra es veien sanes i fortes, i cada cop més les plomes negres cobrien més el seu cos blanc com un ou. El seu antifaç negre al voltant dels ulls grocs li reforçava aquella mirada poderosa. De tota manera, no semblava que li agradés gaire estar-se a la mussolerissa...
    Va haver d'aguantar una hora i mitja d'Història de la Màgia a primera hora del matí del dimarts. Com si la classe de defensa del dia anterior no l'hagués deixat esgotada. Aquell esbarjo va seure al pedrís de sota un dels arcs del claustre de l'escola que donaven als jardins. Feia un sol tímid, però ja era prou per ser que havia començat a fer un setembre rúfol.
    I abans que pogués treure Sorgingoa de la túnica, amb la intenció de tornar a endinsar-se en la seva lectura solitària de coneixements màgics, tres veus la van saludar. L'Evan Wood, la Martha Burns i l'Alaya Kiely li van passar per davant amb les seves túniques de coll escarlata.
    Ella es va guardar el manual a la butxaca interior i es va alçar del pedrís.
   —Però per què estàs sempre sola? —li va dir l'Evan —. Queda't amb nosaltres.
    L'Altaïr es va mirar els companys de Gryffindor. Per una banda, hauria volgut que fossin els seus companys de residència, però, tot i que s'hi seguia veient i estava prou amb la Sue, pensava amb recança en el que va passar amb l'Àstat després de classe de Defensa... Potser n'estava fent un gra massa, però no podia fer-hi res...
    Van anar a tombar-se a la gespa verda dels jardins a parar la brisa.
   —Altaïr que no et trobes bé? —li va preguntar l'Evan amb els seus estrets ulls terrosos amoïnats—. No fas gaire bona cara...
    Era veritat que tenia cert malestar; i el rostre li tenia un to esblaimat i els blanc dels ulls esgrogueït.
   —No tinc res —va mentir l'Altaïr, que no volia parlar amb ells del fet que sentia nàusees des de feia uns dies. I va aconseguir desviar l'atenció cap a un altre tema.
    L'Alaya va sospirar avorrida i volia aprofitar l'hora del pati abans d'anar cap a Encanteris.
   —Voldreu jugar a alguna cosa?
   —D'acord, però un joc de taula no —va fer el ronsa la Martha—, que ja saps que no m'agraden...
    L'Evan va fer un somriure murri.
   —Però les cartes sí, oi?
    Va treure una baralla de cartes màgiques. El rei els va saludar amb el ceptre i els va fer l'ullet, amb moltes ganes de fer una partida.
   —Al burro explosiu! —va cridar la Martha.
    L'Altaïr va participar en el joc i, a poc a poc, es va anar sentint còmode entre els tres lleons. Les cartes petaven a les jugades més bones i la Martha s'emocionava cada cop que li tocava picar les jugades. Anaven passant d'un tema de conversa a un altre.
   —Nosaltres vam tenir Botànica ahir, amb els de Ravenclaw —li va explicar l'Evan, pensatiu.
    Devia ser l'hora que els d'Slytherin havien tingut Defensa amb Hufflepuff.
   —Aquest professor és un xic estrany, no? —va comentar l'Alaya Kiely amb inseguretat.
    L'Evan va assentir, arrugant el front.
   —Estrany? —va demanar l'Altaïr que, tot i que només havia tingut una classe amb el professor Longbottom no l'hi havia trobat pas, fora del que havia passat amb els mussols i els papers en blanc que li van llançar a l'andana.
    La Martha Burns va convenir amb el que dit l'Alaya amb la seva ironia habitual.
   —A mi no em sembla gaire normal que el profe hagi de sortir i entrar cada dos per tres... Potser pateix incontinència urinària...
    El tema era prou curiós com perquè cap d'ells fes massa cas del comentari graciós de la Martha.
   —I ha fet cap altra cosa sospitosa? —va demanar l'Altaïr, a qui el tema del professor Longbottom intrigava d'allò més, mentre jugava la seva carta.
    L'Alaya tenia els seus ulls grossos clavats en les cartes, però, tot i que era el seu torn, no va seguir el joc. Aquell tema també li resultava confús, i tenia la mirada consirosa.
   —També ha empaperat els vidres de l'hivernacle dos i ens té prohibit d'entrar-hi...
    L'hivernacle dos era on havia fer la primera classe de Botànica. No recordava que hi hagués res de perillós, perquè el professor Longbottom decidís tancar-lo. Malgrat tot, havia precintat l'hivernacle perquè no hi entrés ningú...

    Feien cap a classe d'Encanteris tots quatre, bo i parlant animadament pels passadissos. L'Altaïr, però, encara cavil·lava sobre el tema del mestre de Botànica. És clar que ella no el coneixia prou per afirmar que no era així normalment. Tanmateix, alguna cosa li deia que allí hi havia kneazle amagat..
    Va remenar el cap i va mirar de participar en la conversa. Al cap i a la fi, ara es trobava enmig d'un grup que l'havia acceptada tan bé, malgrat la rivalitats que existien entre Slytherin i Gryffindor. Allò no treia, però, que en el fons volgués estar també amb els de la seva residència...
    L'Evan va manifestar que estava entusiasmat perquè aviat es farien les primeres proves de selecció de quidditch i tenia moltes ganes de veure el primer partit de la temporada.
   ―Llàstima que els de primer no ens deixin jugar...
    Tots tres amics Gryffindor els agradava el quidditch i en parlaven engrescats. Encara que no fos el seu tema preferit, va estar-se escoltant perquè, tot i que un xic fora de lloc, se sentia acollida.
   ―El meu germà gran juga d'encistellador! —va exclamar la Martha amb un somriure efusiu—.
   ―Doncs espero que el deixin jugar ―va intervenir l'Alaya―, perquè la Molly Weasley m'ha dit que torna a estar castigat.
   ―Un altre cop!? ―va exclamar la seva amiga.
   ―Renoi, Martha... ―va dir l'Evan―. El teu germà sempre està castigat!
   ―Què hi voleu fer, si va amb qui va...

***

    Quan va posar els peus a la sala comuna, l'Altaïr es va trobar una munió d'alumnes tots amorrats al tauler d'anuncis.
    La monitora d'Slytherin es va tombar pomposament i els seus ulls blaus van fixar-se en l'Altaïr.
   ―Hola! ―va saludar alegrament en veure la bruixa de primer, i es va apartar un ble de cabells de la seva cara pigada.
   ―Què passa? ―va demanar l'Altaïr, referint-se a tota aquella expectació.
   ―És que ja estan a punt les noves llistes d'activitats! Les he penjades aquest migdia. I també hi ha  les dates de proves de selecció de quidditch... ―va explicar la Lucy Weasley―. Ai! És veritat, que els de primer no hi jugueu! En Robin m'ha dit que el primer partit serà el 15 d'octubre, Ravenclaw contra Hufflepuff. Slytherin no jugarà fins al novembre. Has de venir, eh!
   ―Em sembla que el quidditch no...
   ―Oh! He de confessar que mi tampoc no m'acaba de fer el pes del tot ―va dir la Lucy, arronsant les espatlles―, però és l'esport màgic per excel·lència.
    L'Altaïr hi tenia algunes objeccions, davant d'aquella afirmació que parlava del quidditch com «l'esport màgic per excel·lència». Que no hi havia les balabaves? O el duel? I els escacs màgics? A Pirinë no hi havia camp de quidditch, que ella sabés. I el burro explosiu se'l podria considerar un esport d'èlit...
   ―A més, tenim un equip boníssim! I segur que en Robin ja té ganes d'enviar a la banshee el meu cosí Fred i el seu equip de gatets voladors!
   ―També hi ha activitats extraescolars, oi?
    Perquè allò era el que interessava l'Altaïr.
   ―Sí! I tant! Crec que hi ha duel màgic i tot! Potser això t'interessa molt més, tenint en compte com vas respondre al que va passar el primer dia...
    Per què tothom li treia aquest maleït tema?! Defensar-se d'un atac no és igual a tenir passió pel duel...
   ―Sí, és precisament on pensava apuntar-me ―va contestar amb entusiasme, ignorant aquell comentari.
    L'Altaïr no tenia un interès especial en el duel màgic en si, és clar. El que la interessava no eren les lliçons, sinó els seus condeixebles. Efectivament, de nou amb les varetes. I, mira, si de passada també podia aprendre algun malefici per llançar al mico aquell de les grenyes, doncs encara millor. La Lucy es va acomiadar i l'Altaïr va avançar cap al tauler, ara que la massa de gent ja havia llegit el que volia i havia començat a desfilar.
    L'Àstat Zeller estava amorrat davant de l'anunci de duel màgic mirant-se'l amb desfici.
   ―És genial! ―va exclamar quan va veure que l'Altaïr s'hi atansava―. Mira qui ens farà les classes!
    L'Altaïr va mirar el fulletó que estava clavat amb un parell de xinxetes màgiques que s'havien posat a discutir, i amb els seus punxons havien estripat el paper per sobre. Dues varetes creuades encapçalaven l'anunci, juntament amb el titular. Feien saltar espurnes de tots colors i omplien el text breu de llumetes.


Club de Duel Màgic
Defensa Personal amb educació, disciplina i elegància.

Instructors al càrrec:
Professor Filius Flitwick i professor Eöl Dàgor


   ―El professor Dàgor!? ―va exclamar l'Altaïr, amb estupor.
   ―Sí! És fantàstic, oi?
    L'Àstat va treure la seva vareta i va posar-hi la punta al punt negre que hi havia a l'extrem inferior dret del paper de l'anunci. El punt es va il·luminar amb una lluïssor rosada. Allò volia dir que ja estava apuntat.
    Amb un somriure radiant, l'Àstat va anar a escarxofar-se al sofà. L'Altaïr es va mirar la resta d'activitats. La Confraria d'Encanteris hauria estat alguna cosa que li hauria pogut fer el pes, però només era per estudiants d'a partir de tercer (com les sortides a Hogsmeade). Pels alumnes de primer, hi havia disponibles el Club de Duel Màgic, el Club de Balavaves, Escacs màgics, la Magicoral. I tot els clubs d'estudiants que tinguessin ganes de fundar. El Club de Teatre continuava tancat des de feia segles i havien arrencat el reclam d'adeptes per a la protecció dels drets del Calamar Gegant...
    Va tornar-se a mirar el fulletó del Club de Duel. Va arrufar les celles amb disgust observant el nom del professor Dàgor i va seure al costat de l'Àstat amb pesadesa, encara indecisa. En Sílver Macmillan seia a la butaca de davant de la llar de foc, i resolia el joc d'enigmes del Periòdic Profètic. Quan es va tombar, els seus ulls grisos i els seu esguard inquietant de magnetisme estranyament familiar van tornar sorprendre l'Altaïr.
   ―Hi ha res que us faci gràcia? Us apuntareu a alguna activitat? ―va demanar ell, tancant el diari i desant la ploma.
   ―A Duel Màgic, és clar!! ―va exclamar l'Àstat, sense contenir-se.
    La gran passió de l'Àstat no acabava de fer l'Altaïr. Però el seu objectiu eren les varetes i, amb un to natural que va quedar prou convincent, va demanar:
   ―I tu, Macmillan?
   ―Jo també m'he apuntat a Duel Màgic ―va contestar amb un somriure discret sota la seva mirada grisa―. Sempre m'ha agradat moltíssim el duel.
   ―Mmm ―va fer l'Àstat, mirant-se'l de prop, amb un to acusador lleument teatralitzat, examinant-lo amb desconfiança exagerada―. Així que sempre t'ha agradat el duel, eh?
   ―Ja has vist qui n'ensenya? ―va demanar l'Altaïr, mirant els ulls grisencs d'en Macmillan, ignorant el comentari acusatori de l'Àstat.
   ―Sí ―va assentir en Macmillan, que també va fer cas omís del que havia dit l'Àstat―. Però ja està bé. El professor Flitwick va ser campió de duel, i el professor Dàgor era un auror.
    L'Àstat, que s'havia refet la seva manera de seure al sofà, va fer cara de sorpresa.
   ―Ostres! No sabia que en fos campió, en Flitwick!
   ―Jo tampoc no ho sabia, Zeller. M'ho va dir l'Albert Fleming, de Ravenclaw.
    Tant l'Altaïr com l'Àstat de seguida van recordar fastiguejats el nen repel·lent que tenia en Macmillan per company de pocions, i van decidir treure-se'l del cap. En Macmillan va cercar la mirada de l'Altaïr:
   ―Crec que tots dos estan molt qualificats per ensenyar duel, no trobes?
   ―Sí, sí, però...
    L'Altaïr tenia por de poder tornar a tenir una classe com la l'altre dia... No és que no li agradés com a mestre, el professor Dàgor. No tenia uns mètodes convencionals, això sí. Havien tingut una primera classe de Defensa que havia estat molt dura, molt intensa i, segurament profitosa; per molt que li pesés. Però no sabria assenyalar allò concret i subtil que hi havia en l'elf que la deixava intranquil·la...
    Era evident que aquell elf misteriós tenia alguna cosa estranya. Fora del seu tarannà gens habitual, però, sabia que la seva animadversió es tractava en bona part d'un tema personal. No volia tornar a sentir el ridícul que li feia passar el professor Dàgor, amb algun dels seus comentaris desencoratjadors. Que si la pràctica és tan important, que si han d'estar preparats... «La sort no la salvarà dues vegades», havia dit. Insinuava que el seu sortilegi defensiu de la primera nit havia estat, doncs això, sort? Com si ella tingués la culpa que aquell mico grenyut li hagués volgut llençar un malefici perquè sí. Se sentia fora de lloc. Allà tothom semblava saber més d'ella que ella mateixa. Allò la feia sentir molt impotent. Sort... El pitjor és que l'elf fosc tenia raó. I aleshores va tornar a recordar el que li havia dit l'Àstat «Per això hem de millorar les nostres habilitats de defensa i no només comptar amb la sort del moment!». Havia insinuat que ella no era prou hàbil en la defensa, i que el seu contrasortilegi li havia sortit per pura xiripa.
    Tots tres van veure arribar la Susann Smallweed, i l'Altaïr li va assenyalar amb els ulls una cadira buida propera. Es volia treure totes aquelles cabòries i es va refugiar en una conversa nova.
   ―Sue, agafaràs alguna activitat extraescolar?
   ―No trobeu que ens traurà molt de temps? ―va dir dubitativa, atansant la cadira i asseient-s'hi.
    L'Altaïr es va aixecar del sofà i va anar cap al tauler d'anuncis. Va treure la vareta i va tocar el punt negre de l'extrem inferior dret del fulletó amb la punta. Aleshores, va veure la Sue al seu costat que treia la seva vareta i feia el mateix.
   ―Potser ens ho passarem bé i tot ―va dir amb un somriure. Pel que semblava, havia canviat d'idea―. I, si no ens agrada, sempre podem deixar les classes, no?
    L'Altaïr i la Sue van estar-hi d'acord. Hi anirien, a veure com es desenvolupen les classes, i sempre se'n podien desapuntar. La motivació de la Sue, a diferència dels motius acadèmics i d'investigació de l'Altaïr, era no quedar-se sola. O almenys aquesta era la sospita que tenia l'Altaïr.


***

    Dimecres al matí va esmorzar com sempre el seu plat d'ous ferrats sense parlar massa. Aprimera hora van tenir classe de Botànica amb Hufflepuff. La Martha Burns tenia molta raó quan deia que el professor Longbottom era estrany. Es va passar la classe amb els ulls posats en la porta de l'hivernacle dos amb l'expressió amoïnada. Estava pendent de l'hora i suava pertot arreu.
    Les estàtues de dracs llargs i serpentejants que recorrien els teulats punxeguts dels hivernacles tenien una presència insòlita. Una cosa que no havia notat el dia de la classe anterior...

***

    L'Altaïr tenia ganes de ficar-se al llit, després de tot el dia de classes i la tarda practicant sortilegis desarmadors i contramaleficis, tant a classe de Defensa del professor Dàgor com després pel seu compte... Però l'horari tenia una sorpresa per aquell vespre després de sopar.
    La primera classe d'Astronomia, amb els de Ravenclaw.
    Allò volia dir aventurar-se per les escales (sí, més escales...) en espiral que pujaven cap a la Torre d'Astronomia, on s'impartien les classes pràctiques de l'assignatura. No cal dir que haver de fer aquell camí amunt en aquelles hores, carregats amb els telescopis, no li va fer gens de gràcia...
    En entrar al cercle de la torre, l'Altaïr va veure el cel nocturn estrellat amb el fil de lluna a través dels merlets del castell. La pàl·lida llum vespral que venia del sol que s'acabava de pondre resseguia la silueta de les muntanyes. No calia estirar gaire el coll per veure la falda de muntanya i, un xic més enllà, el Llac Negre quiet i lluent... Va córrer cap al centre de la torre i s'hi va asseure, per no veure més que el cel i prou.
   ―Ai, Altaïr ―li va dir la Sue, fent morros―, per què no ens posem més enrere. Aquí quedarem a primera fila...
    Però ella va negar amb el cap, amb el cul clavat al terra de pedra fred de l'alta torre. Aquell era el millor lloc de tots...
    Quan la professora Borgil va entrar a la torre mirant a terra darrere els alumnes, gairebé no se'n van ni adonar. Era una bruixa jove i primeta, de cara llargada i menuda. Semblava ben poqueta cosa, i la seva presència passava prou desapercebuda. Abraçava els llibres contra el pit, i portava els fins cabells pèl-rojos lligats en una llarga trena que li queia al davant per sobre de la seva espatlleta de conillet.
   ―Bona nit ―va dir emocionada, però ningú no va parar atenció.
    Tenia la veu tan fina i bondadosa que semblava que es dissipés en la brisa nocturnal que bufava misteriosa a la Torre d'Astronomia. Alguns alumnes estaven abocats a l'ampit dels merlets i contemplaven la vista de nit dels terrenys de Hogwarts.
   ―Bona nit! ―va repetir, apujant el volum de la veu, però sense canviar aquella cadència amable i feble que la caracteritzava, i li van pujar tots els colors a la cara―. Au va, tothom a lloc.
    Semblava una persona molt tímida i els seus ulls reflectien, en el seu esguard insegur, l'amenaça de les mirades dels alumnes que li queien a sobre totes a l'hora. Els ulls, els tenia d'un color difícil de definir. No eren negres, això segur, sinó clars i encesos. Però tampoc no eren castanys, ni de color avellana, ni verds... eren més aviat d'un color ambarí daurant que s'amagaven espantats rere aquelles ulleres quadrades sense muntura.
    No devia ser el primer cop que s'enfrontava a una classe, però era palès que cada lliçó era una repte per a ella.
   ―L'astronomia implica explorar i descobrir ―els va dir la professora Borgil amb el seu acollidor somriure tímid―. És a dir, que avui dedicarem la primera classe a mirar el cel nocturn a ull nu i a fer servir el telescopi. D'acord?
    Tenia un accent ròtic especial, amb matisos cèltics, així que tothom va associar la seva cabellera pèl-roja a Escòcia, però això va ser perquè ningú no es va fixar en l'agulla de pit que duia, d'un bocí de roba negra amb una creu blanca.
    La professora Borgil caminava amb poca-traça per la torre i, es va entrebancar un parell de cops: un amb les cames de l'Albert Fleming, que ocupava tot l'espai que podia, i una altra amb un la revista de La Bruixa Indiscreta que l'Eco Doppel tenia col·locada darrere el manual del telescopi i llegia d'estranquis. La professora Borgil va veure que l'article dels perfums de temporada de tardor de la bruixa maduixa no parlava precisament de com muntar el telescopi. Descoberta, l'Eco va mirar expectant la professora Borgil, que se li van posar les galtes i les orelles rosades, però aqesta va fer els ulls grossos i li va tornar el llibre sense fer-ne més cas.
    L'única dificultat que l'Altaïr veia a la primera activitat d'observació del cel nocturn va ser distingir el firmament que estava acostumada a veure des d'Artineu i el que es veia allí, a Escòcia... perquè, superada aquesta distància, s'hi defensava prou bé. Conèixer els astres i els moviments celestes era essencial en l'educació del Cercle Màgic on s'havia criat. Pel que feia la part del telescopi, anava tan peix com qualsevol dels seus companys.
   ―Sue, Altaïr ―va dir amb l'expressió afectuosa a les seves alumnes que miraven pel telescopi, ajupint-se a prop seu. Recordar-se noms dels alumnes no havia estat cap problema per a ella―, heu d'anivellar el suport. Si no, quan hàgiu d'escriure les latituds i longituds de les posicions estel·lars, us sortirà malament.
   ―Ai, sí ―va assentir la Sue, posant cara de bona, i va enretirar els tres peus d'una pedra que sobresortia del terra, mentre tapava bé l'Àlthorn amb la túnica.
    Darrere seu, l'Altaïr va sentir que la Valentina Switch i l'Eco Doppel devien comentar alguna cosa molt graciosa, perquè no paraven de riure tot assenyalant la professora.
    L'Anna Winter, que com sempre que podia triar treballava amb el seu amic Lev, va somriure a la professora sense poder-ho evitar quan aquesta va passar pel seu costat.
   ―He col·locat bé les lents, professora? ―va preguntar per cridar-li l'atenció.
   ―Sí ―va contestar ella amb un somriure amable sota els seus estranys ulls ambarins―, molt bé. Ara les heu d'enfocar bé, d'acord?
    La nena dels cabells curts i genolls pelats i el seu company d'aparença nòrdica van continuar treballant amb el seu telescopi.
    En Gaunt i en Macmillan compartien telescopi en total silenci. Cap dels dos no volia ni treballar plegats, ni tampoc en allò. L'Àstat es va alegrar de veure que hi havia alguna assignatura que portava tan malament com ell que, juntament amb en Nott i l'Até Doppel, trastejava el seu telescopi sense entendre-s'hi massa bé. L'Altaïr, però, no va ser capaç de veure-ho, i menys quan intentava no dirigir ni una mirada a en Gaunt. La Sue, per la seva banda, maldava per amagar l'Àlthorn dins la màniga de la túnica...
   ―Què hi amagueu, aquí?... ―va dir simpàticament la professora Borgil, i va allargar la mà cap allò que es movia...
    L'Àlthorn, el ratolinet albí de la Sue, va sortir del racó càlid de sota de la túnica de la noia, cap a la mà de la professora Borgil. En un acte reflex, ella va apartar la mà, es va incorporar d'un salt i es va posar a xisclar.
   ―Traieu-me'l, traieu-me'l d'aquí! ―gemeguejava tot fent saltirons per tota la torre.
    La classe es va posar a riure i, esvalotada, es va posar a fer encara més aldarull. L'Anna, que era dels que no hi participava, va fer cara de disgust, però no hi va poder fer res.
    La professora Borgil no va parar de xisclar, fins que finalment va abandonar la classe deixant la lliçó a mitges, fugint escales avall de la torre d'Astronomia. Els seus sanglots van ressonar en l'eco de la torre.
    Entre els mètodes del professor Dàgor, el comportament estrany del professor de Botànica, i la bleda de la professora Borgil..., els professors aquí, va pensar l'Altaïr, són tots ben bojos... I ara només faltava... Oh, no!
   ―Guaita!! Però si és l'Ovelleta negra!
    En Peeves...

***

    Avui l'Altaïr es pensava tenir un dia tranquil, perquè en teoria havien de tenir la tarda del divendres lliure. Tanmateix, l'horari li tenia preparada una altra sorpreseta...
   ―Què ens toca, ara? ―va demanar l'Àstat.
   ―A veure...
    La Sue remenava la bossa per treure'n l'horari. Efectivament, aquella tarda no la tindrien lliure, però el que l'ocuparia no es podia imaginar que seria...
   ―Vol.
    L'Altaïr es va aturar de sobte... Havia sentit com si li repiquessin castanyes a les orelles.
   ―Què?
   ―Dic que ara ens toca la classe de Vol ―va dir la Sue―. Que ets a la lluna?
   ―Vol? ―va repetir, i les cames se li van tornar de gelatina―. Com que vol?
    La Sue, que no va caure en la fòbia de l'Altaïr, va tornar somriure mentre guardava l'horari a la bossa.
   ―No t'hi amoïnis, Altaïr, segur que ens deixaran escombres per practicar... Jo tampoc no n'he portat cap...
   ―No n'hem portat cap, perquè als de primer no se'ns permet tenir escombres pròpies ―va explicar en Sílver Macmillan, amb la veu lleument avorrida.
    Però l'Altaïr no estava amoïnada per si no els deixaven escombres... sinó precisament per si els en deixarien... L'Àstat va deixar anar un lament.
   ―Segur que seran unes Fantasmal 6 de l'any de la pera...
   ―Són les reglamentàries per l'escola. No esperis escombres millors, Zeller.
    En Macmillan els seguia amb una expressió neutre. Si l'Altaïr hagués estat més atenta, s'hauria adonat que, ben al contrari que l'Àstat, Vol no era una activitat que l'entusiasmés gaire... Tanmateix, l'Altaïr va acotar el cap, amb els ulls desenfocats, i va empal·lidir. Va sentir una suor freda que li regalimava pel front...
    La Sue i l'Àstat se la van mirar amb l'expressió amoïnada.
   ―Que no et trobes bé? ―van demanar tots dos.
    L'Altaïr no tenia cap intensió d'anar a classe de Vol, i s'havia d'empescar una cosa per escapar-se'n...
    Les bessones Doppel van passar pel seu costat amb aire presumit.
   ―Fareu tard ―els va dir la veu llampant de l'Eco Doppel, que s'havia recollit els cabells foscos a banda i banda amb un parell de clips màgics que s'aguantaven amb un sofisticat conjur fixador.
    Per part seva, l'Até Doppel va desafiar l'Àstat a una competició de vol ràpid a gran alçada, si Madame Hooch els donava permís (que per a ella era el mateix que dir que ho farien igualment quan aquesta no mirés) per demostrar les seves habilitats. Ell va acceptar el repte ben content. La Nix Doppel seguia les seves germanes en silenci.
   ―Black... Que no et trobes bé? ―va fer notar en Macmillan.
   ―Mm... Em roda el cap... Estic una mica marejada...
   ―Et portem a la infermeria? ―va suggerir la Sue, veient la mala cara que feia.
    L'Altaïr va pensar que la cosa havia estat d'allò més oportuna. És clar que havia d'anar a la infermeria... Oi que no podia volar en aquelles condicions? No, i ara... No estava per volar en aquell estat... Quines idees, oi? No, no...
   ―M-moltes gràcies... ―va contestar, i va deixar que la Sue l'acompanyés a la infermeria.
   ―Aneu tirant, que jo l'acompanyo.
   ―Ja podràs, per les escales?
    Un reflux li va pujar de sobte per l'esòfag, i una onada de vòmit va emergir de la boca de l'Altaïr. La Sue la va ajudar a caminar, esquivant la vomitada que havia plantat enmig del vestíbul.
    No... més escales ara no...

-------

    I per fi el retron del Retorn!!
Ja en tenia moltes ganes! A veure si reanimem la pàgina!

       No us podeu queixar, que el capítol és llarg! ;) IDéu n'hi , quantes coses, oi? Els de Gryffindor que li diuen coses, el club de Duel (amb en Dàgor com a un dels instructors...), la professora d'Astronomia, el comportament estrany d'en Neville, la imminència de les proves de selecció de quidditch... I ara tenim l'Altaïr malalta! Que t'has passat amb els ous ferrats!!

  Va que us vull llegit! ;)

Antares

 


Llegit 231 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 178 comentaris13/10/2017 a les 16:08:25
#27184Tinc 5 fanfictions i un total de 38 capítols

Just ahir vaig veure que hi havia nou capítol, i un de ben llarg i intens!

El que m'ha cridat més l'atenció és la professora Borgil. No crec que sigui simplement un bleda. Tampoc sé si és humana. O potser ho és però pertany a una espècie de secta. No conec el símbol de la creu blanca sobre fons negre. És real o l'has inventat? És curiosa, però, la reacció tant desmesurada amb el ratolí. Entre el Dàgor i la Borgil el curs es presenta interessant!

I parlant de professors, déu-n'hi-do (amb els guions, no? :P) amb el Neville! Què li passa amb l'hivernacle 2? Em pregunto si les coses estranyes que fan la Borgil, l'Eöl i en Neville estan relacionades o simplement és casualitat.

Que bé que es faci amb els de Gryffindor. Em fa pena que estigui tant sola, però almenys pot comptar amb ells!

Pobra Altaïr! La seva reacció després de sentir la paraula Vol és totalment normal... sempre m'he preguntat com s'ho feien els bruixots per no posar-se nerviosos en fer equilibris sobre un pal de fustra volador a molts metres d'altura. No gràcies, prefereixo un avió.

Espero el proper capítol amb candeletes! :)




AvatarCass Ross 265 comentaris14/10/2017 a les 15:00:11
#27185Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola!

No m'havia adonat que feia tant de temps que havies penjat el capítol! Com passa el temps. En fi, que m'alegro molt que tornem a tenir un capítol de la fanfiction ^^ M'agrada molt, tot i que s'ha de dir que és frustrant el fet d'adonar-se com vas deixant pistes i com vas desenvolupant la trama, però no hi ha suficient cosa per intentar fer teories sobre el que està passant, encara. Molt frustrant! Hahahaha.

Trobo bastant curiós que l'Altaïr es faci més amb els de Gryffindor que amb els de la seva residència (en el sentit de fer més un grup), perquè en els temps del Harry Potter hi havia unes rivalitats molt fortes entre les residències i això no passava. Però, en fi, suposo que serà com tenir lo millor de Gryffindor i lo millor d'Slytherin, no? Perquè al cap i a la fi, les rivalitats són bastant merdoses, perquè llavors va i el Barret que Tria diu que en temps de guerra s'ha d'estar unit per defensar Hogwarts..., pues ja em diràs tu com ho fas si Slytherin i Gryffindor s'odien a mort, i Ravenclaw i Hufflepuff també tela.

En fi, que m'estic anant del tema. A veure què està passant amb el Neville!? Primer, lo de les cartes, ara això... Neville, què coi estàs tramant? Tot i així, vull afegir que ho trobo molt guai que li donis aquest protagonisme i aquesta àurea de misteri en un personatge que als llibres originals de la Rowling estava bastant marginat. I lo de l'hivernacle és doblement sospitós, perquè va ser l'hivernacle on l'Altaïr hi va fer classe. En plan, que si hagués estat tancat des d'abans de començar el curs... He pensat que potser alguna cosa que havia passt llavors hi tenia a veure, però no ho crec.

Trobo molt interessant com vas tractant el tema dels dubtes que té l'Altaïr en relacionar-se amb els altres, amb les amistats.

M'ha fet gràcia el comentari sobre el tema dels esports (mira que criticar el Quidditch, Altaïr...) i el comentari que el Burro Explosiu podria considerar-se un joc d'èlit xD

A veure què tal va amb el duel :) Suposo que d'aquesta manera podrem saber més coses del professor Dàgor ^.^ I també pot ser una oportunitat per l'Altaïr de relacionar-se més amb els de la seva residènia.

He entès perfectament l'actitud de l'Altaïr a la classe d'Astronomia amb això de seure's a primera fila. Pobra Sue hahaha

Tal i com diu l'Unapersona, és curiosa la reacció de la professora Borgil (per cert, m'agrada molt com l'has caracteritzada, sembla un personatge interessant). No sembla pas casual, així que és molt interessant que ho facis, perquè és com si volguessis mostrar-nos que els professors de Hogwarts no són aigua clara xD

Pobra Altaïr, entre el vol i les escales... Per una banda, a veure si es recuepra aviat, i per l'altra, a veure què passa mentrestant. (Tinc la teoria que descobrirà alguna cosa a la infermeria o passarà algo en algun altre lloc mentrestant.)

M'ha agradat molt de llegir-te, fins el següent capítol ^.^

Cassie




AvatarAntares_Black 325 comentaris16/10/2017 a les 19:15:08
#27186Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Unapersona:

Hola!!!

Ja tenia ganes de llegir-vos!

Ai, La professora Borgil! M'ha agradat llegir el que n'escrius. Vaja, que ja de seguida ja sospites d'ella. Mmm com una mena de Quirrell, no?; «Qui sospitaria del po-po-po-pobre i-i ta-ta-tartamut professor Qui-quirrel?» hahahaa No sé pas si ho dius per això. I em resulta molt curiós que la relacionis amb en Dàgor... És interessant. Jo no veuria tan desmesurada la reacció que té amb l'incident amb el ratolí. Ja n'hi ha, de gent que reacciona així amb animals com ratolins o escarabats... I, bé, ella és timidota, li costa enfrontar-se a la classe...

Em pregunto si les teves sospites i la teva teoria que pertany a alguna secta es deu a la seva agulla de pit. No és cap símbol satànic ni res d'això hahahahaaa És una creu blanca sobre camp negre. Es tracta de la bandera de Cornualles. Em pensava que havia quedat clar :)

No et puc dir més sobre la professora Borgil (tot just l'acabeu de conèixer), però el que em sorprèn més és que no m'hagis comentat res del seu nom... xD

(((Em demanes si s'escriu «déu-n'hi-do» amb guions. Bé, jo sempre he escrit (i encara) 'Déu n'hi dó' o 'Déu n'hi do' (perquè així era com ho recollia el diccionari normatiu fins al desastrós abril del 2017). Però ara la norma diu 'déu-n'hi-do', tal com tu ho escrius. Sense majúscula i amb guions.)))

Mmm Que vagi un dia amb els de Gryffindor (com el dia que va anar amb els de Hufflepuff cap a la classe de Defensa) no vol dir que hi pugui comptar ni que es facin amics de l'ànima.

Crec que l'Altaïr no voldria ni un avió xD

Antares

PD: Vaig llegir-me el capítol de la Pedra! (com que no he llegit la Llum, se m'escapaven coses... ja t'ho explicaré). Però encara no he comentat... Aviat! ;)




AvatarAntares_Black 325 comentaris16/10/2017 a les 19:15:54
#27187Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Cass Ross:

Hola!

Sí, ja em pensava que l'havíeu abandonada! -_- Però veig que no! ^^

Ah, no!?! No deixo espai per fer teories!? O.o Vaja! No sé si això és bo o dolent... xD

No és que es faci amb els de Gryffindor... Només que el que va passar la primera nit sembla que faci que hi hagi alguna cosa (que no sabem dir què) entre l'Altaïr i l'Evan. Això no vol dir que no es faci amb els de la seva residència, ni que es porti millor amb els de Gryffindor. Com sabeu, l'Altaïr no ha tingut mai amics. I, d'un dia per l'altre, això costa. D'altra banda, es troba en un bloqueig emocional i, per acabar-ho d'amanir, li fa certa cosa el que li va comentar l'Àstat l'altre dia després de la classe de Defensa...

Continua havent-hi certa rivalitat entre les dues residències. Encara no hem vist quidditch, però crec que ja hi ha hagut molts personatges que ho han fet palès. O no recordeu la reacció dubitativa de l'Evan davant la salutació de l'Altaïr? L'acudit de la Lucy Weasley en el seu discurs de benvinguda sobre l'èxit de Gryffindor amb Bertie Bott? L'actitud de la Sue davant la idea de seure prop dels de Gryffindor a classe d'Encanteris? Alguns comentaris de l'Àstat o d'altres? Sí, considero que sí que n'hi ha, de rivalitat. Però això no treu que, fins i tot en l'època de Harry Potter, alumnes d'una i altra residència es portessin bé i tinguessin potser una amistat i tot.

I sí, com bé dius: «les rivalitats són bastant merdoses».

«A veure què està passant amb el Neville!? Primer, lo de les cartes, ara això... Neville, què coi estàs tramant?» hahaha Jo crec que tot va lligat! xD (I què has de creure tu? si n'ets l'autor!) I, com has dit, és el mateix hivernacle on l'Altaïr va fer la primera classe. Bona observació. Alguna cosa deu haver passat en aquest període de temps... L'embolic d'en Neville es deu haver anat fent cada cop més gros...

«Tot i així, vull afegir que ho trobo molt guai que li donis aquest protagonisme i aquesta àurea de misteri en un personatge que als llibres originals de la Rowling estava bastant marginat.» ^^ Intento donar-li un paper diferent en la història. No aquell de ''podria haver estat l'escollit, però...'', ''si no fos per en Potter...''... i tot això. En Neville té un projecte, per dir-ho així, però la cosa s'ha embolicat un pèl massa... xd

L'Altaïr no només és passota en els esports, sinó que té prejudicis amb el quidditch. Perquè s'ha de volar, no ens enganyem. Per altra banda, això em serveix, fora de desprestigiar-lo (que no és pas la intenció que tinc!), per relaxar una micona el personal. Gent, que amb el quidditch no s'acaba el món! What a big deal!? Però com menys li agrada el quidditch a l'Altaïr, més interessant m'acaba resultant a mi, cosa que es fa del tot irònic! hahahahah

«Trobo molt interessant com vas tractant el tema dels dubtes que té l'Altaïr en relacionar-se amb els altres, amb les amistats.». Com he dit, està bloquejada. Però no t'amoïnis, arriben bons moments! ^^

«A veure què tal va amb el duel :) Suposo que d'aquesta manera podrem saber més coses del professor Dàgor ^.^ I també pot ser una oportunitat per l'Altaïr de relacionar-se més amb els de la seva residènia.» Tot això més varetes! =P

«He entès perfectament l'actitud de l'Altaïr a la classe d'Astronomia amb això de seure's a primera fila. Pobra Sue hahaha» De fet, l'Altaïr es vol allunyar de la vora de la torre xD

Ai, tu també sospites de la professora Borgil? No hi poden haver bledes, simplement bledes, al món? No, han d'amagar alguna cosa. És clar que sí. Pff hahahhaha «és com si volguessis mostrar-nos que els professors de Hogwarts no són aigua clara xD» No, no són aigua clara!! hahahaa

«Pobra Altaïr, entre el vol i les escales... Per una banda, a veure si es recuepra aviat, i per l'altra, a veure què passa mentrestant.» Vol, escales i ous ferrats diaris no són un bon còctel... Ara mateix tenim l'Altaïr vomitant pels passadissos... Però no patiu, que Madame Pomfrey ho guareix tot ^^ «Tinc la teoria que descobrirà alguna cosa a la infermeria o passarà algo en algun altre lloc mentrestant.» Mmm... és possible...

A mi també m'ha agradat molt llegir el teu comentari! ^^

Antares




AvatarUnapersona 178 comentaris25/10/2017 a les 20:21:55
#27188Tinc 5 fanfictions i un total de 38 capítols

Ostreeess!! No havia caigut en el nom de la Borgil! De fet, no el coneixia, he hegut de buscar a Google i m'he topat amb la Tolkien Gateway... M'encanta que vagis posant referències a Arda :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1175 comentaris14/11/2017 a les 15:47:12
#27200Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Ja sé que et devia comentari de fa MOOOOLT, però fisn avui no he tingut una estoneta a la feina… I he hagut de rellegir el capítol, perquè ja no el recordava hgaire bé! Però vull tornar a reviure una mica a la web; a veure si entre tots ens hi posem! :)

Bé, anem al capítol!

Jo penso que l’Altaïr n’està fent un gra massa del que li va dir l’Àstat… Només va dir que havien d’entrenar molt i no comptar només amb la sort, no? És d’ofensa fàcil, aquesta noia… Però està bé que es faci amiga dels de Gryffindor, també… l’Evan va demostrar ser un bon noi des del primer dia :)

I torna a sortir el Neville! Com que estrany? És el cap de Gryffindor, també, a la teva FF, oi? A veure si està traficant amb plantes estranyes, ara… Què hi deu tenir a l’hivernacle dos? I no entenc com tot es relaciona amb els mussols i els fulls en blanc… A no ser que dugués unes llavors amagades a la túnica i els mussols l’ataquéssin com si fossin gossos buscant cocaïna? XDDD I això que sui tant i no pari de mirar la porta… a veure si el venen a detenir, per les seves plantes il·legals? A veure si està cultivant maria! XD

Ok, el germà de la Marta Burns és el quart integrant del grupet del James i l’Alice (en el qual també hi ha el fill d’en Dean i en Seamus i un altre noi, que deu ser l’encistellador aquest, oi?)

Mira que no haver-hi camp de Quidditch a Pirinë… en sèrio no fan quidditch, en aquella escola? Res d’esport a banda d’escacs i llançar caniques? Deuen estar tots ben baconets, als Pirineus… A moure el cul, home! XD Oh, i el teu Fred també és capità de l’equip de quidditch?

No acabo d’entendre el que vol dir l’ALtaïr quan diu que no l’interessa el duel sinó els seus condeixebles? A qui es refereix? ALs seus amics? Vol anar-hi per estar amb la Sue i l’àstat i en Sílver? Perquè segons diu, no li agrada el tema, no li agrada el profe… “Però el seu objectiu eren les varetes” … no ho entenc… AH, la Sue sí que s’hi apunta per estar amb la colla, però l’Altaïr no… què hi vol, doncs?

Ah, i a aquesta noia se li haurà de passar el vertigen per força… set anys a Hogwarts amb aquestes escales li han de curar el vertigen a qualsevol!

La profe d’Astronomia! Ben bé com la senyoreta de la classe d’hitòria de St Claire’s! (No en recordo el nom). Bona dona, però mala mestra… Ja se sap tots els noms dels alumnes, per això, ha fet els deures; això m’agrada en els professors. Encara recordo un profe de la Uni que vaig tenir cada trimestre de cada curs i quan era a quart encara em preguntava com em deia… I això que era de les poques que assistia sempre a classe i participava! Joder el paio, “Bé, qui vol corregir, avu? Sí, tu, la dels cabells curts, com et dius…?” Are you fucking kidding me, dude? He di dir, però, que jo hagués quedat tan malament com la professora Borgin si una rata / ratolí em saltés a la mà! Quin fàstic!

I per què al McMillan sempre li toquen subnormals de companys de classe? No por seure amb l’Àstat i ja està? Si és que sembla que ho busqui...

Mira que ho intento, però en Sílver no em cau bé…  Aquí, Captain Obvious… “No n'hem portat cap, perquè als de primer no se'ns permet tenir escombres pròpies” “Són les reglamentàries per l'escola. No esperis escombres millors, Zeller.”. El vull pegar. XD     

I arribem amb el drama de l’Altaïr i el vol. Mare meva, entre les escales i les escombres… com s’ho farà, per passar el primer any?  




AvatarAntares_Black 325 comentaris06/12/2017 a les 21:51:38
#27203Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Hola!

Quina il·lusió, els teus comentaris!! No negaré que els esperava molt! Però, com que sé que jo també et dec cosetes...

Sí! Hem de reviure la web! I has vist que tenim usuaris nous! Els hem d'integrar ;) (EDITO: Sí, ja he llegit el que m'has dit que has fet. Molt guai!!!)

«Jo penso que l’Altaïr n’està fent un gra massa del que li va dir l’Àstat… Només va dir que havien d’entrenar molt i no comptar només amb la sort, no? És d’ofensa fàcil, aquesta noia…» Tens certa raó, jo també ho pensava. Però per entendre-ho, has de tenir en compte d'on ve. Sempre ha estat sola, no sap com tractar amb la gent. Desconfia perquè no ha obtingut gaire de bo dels altres, excepte de Briubruixina. La Granny també li ha fallat força (en el sentit que no ha estat mai gens transparent i té un comportament estrany i molts secrets), i sempre ha sentit que els seus pares no l'entenen. Sent que la màgia és per a ella, però la seva mare no en pot fer i el seu pare està molt més ficat en la vida muggle que en la màgica. A més, els seus records de l'escola no són els millors del món... I ara, que per fi és on vol ser, es troba que les coses no li surten com voldria. Pensa que ha hagut de marxar de casa, d'anar a viure un país estranger, etc. No oblidem que té onze anys; per molt madura que sia, necessita algú. Ja li passarà, aprendrà a viure a la selva i també a treballar en equip. Per això dic que es troba en un bloqueig que ha de superar.

«Però està bé que es faci amiga dels de Gryffindor, també… l’Evan va demostrar ser un bon noi des del primer dia :)» Sí! Sempre tindrà un racó on anar, quan les serps es posen impossibles! I això li anirà molt bé. També per empassar-se prejudicis. Ai l'Evan! Veig que t'agrada molt, eh! Sí que és un bon noi! A mi també m'agrada molt.

És clar, en Neville ha de sortir! Sí, és el cap de Gryffindor. «A veure si està traficant amb plantes estranyes, ara… Què hi deu tenir a l’hivernacle dos?» Mmm, bona inducció. No és ben bé això, però no vas tan desencaminada... «I no entenc com tot es relaciona amb els mussols i els fulls en blanc…» No sé què vols dir... Algú li està cridant l'atenció, l'està advertint. Els motius i els mètodes, ja es descobriran. Això dels gossos i la cocaïna, i també de la maria, m'ha fet molta gràcia!!

Nosaltres, que coneixem en Neville, ens sembla que no només té un comportament sospitós, sinó que estrany. No fa gens per ell, i tampoc no ens l'imaginem en coses il·legals. Per tant, com dic, aquí hi ha kneazle amagat xD

Sí, el germà gran de la Martha Burns és l'Acus (i sí, és encistellador), potser aquest sentit de l'humor li ve d'aquí! xD. Va amb en James, l'Alice i el Gary (fill d'en Dean i d'en Seamus, com bé dius), encara que fa un curs més que ells. Tots quatre són els famosos esvalotadors!! hahahahaa I et mors de ganes de veure com fan explotar coses però, sobretot de veure com coneixen l'Altaïr!!

«Mira que no haver-hi camp de Quidditch a Pirinë… en sèrio no fan quidditch, en aquella escola?» He fet que no tingués camp, perquè, pel que recordo de la fic original de Pirinë, no en tenia... «Res d’esport a banda d’escacs i llançar caniques? Deuen estar tots ben baconets, als Pirineus… A moure el cul, home! XD» Practiquen d'altres esports i jocs màgics! hahahah

«Oh, i el teu Fred també és capità de l’equip de quidditch?» Ui! Hi va haver moltes discussions. Ara és en Fred Weasley oficialment, però la Dominique (l'anterior capitana) encara li agrada ficar cullerada a l'assumpte hahahahaa És de caràcter fort, la Dominique! Ella va ser molt conflictiva, per això la van canviar. Em sembla que s'explica al capítol IX. Però, sí, és en Fred. Els Weasley són pertot arreu! I, si no, ja ho veuràs! hahaha

«No acabo d’entendre el que vol dir l’Altaïr quan diu que no l’interessa el duel sinó els seus condeixebles? A qui es refereix? [...] “Però el seu objectiu eren les varetes” … no ho entenc…» Doncs això, que s'hi apunta per les varetes. Les vol veure en acció en diversos tipus de màgia, en tots els que pugui. L'activitat del duel li va molt bé: 1- Les arts marcials són una part important del potencial d'una vareta (com els encanteris o la transfiguració) 2-Són activitats que interessen als seus companys. En Macmillan i en Zeller els encanta i sap que s'hi apuntaran 3- Està especialment interessada en la vareta d'àlber d'en Macmillan. Fixa't si està disposava a tirar endavant les seves investigacions varetològiques, que anirà a Duel amb en Dàgor!! S'ha de voler molt!

«AH, la Sue sí que s’hi apunta per estar amb la colla». Sí, no vol quedar-se sola! xD

«Ah, i a aquesta noia se li haurà de passar el vertigen per força… set anys a Hogwarts amb aquestes escales li han de curar el vertigen a qualsevol!» hahahahaaaa telaaa amb el vertigen de l'Altaïr!

«La profe d’Astronomia! Ben bé com la senyoreta de la classe d’hitòria de St Claire’s! (No en recordo el nom). Bona dona, però mala mestra…» Sí, la senyoreta Kennedy. He de confessar que m'hi he basat força. Era el perfil de mestra que necessitava i el seu model m'ha ajudat molt. Però alerta amb opinions com la de l'Unapersona! xD «Ja se sap tots els noms dels alumnes, per això, ha fet els deures; això m’agrada en els professors», una virtut que té :)

Renoi, el teu profe! «“Bé, qui vol corregir, avu? Sí, tu, la dels cabells curts, com et dius…?” Are you fucking kidding me, dude?» buuuuu quin tio! La professora Borgil no suporta els ratolins!

«I per què al McMillan sempre li toquen subnormals de companys de classe? No por seure amb l’Àstat i ja està? Si és que sembla que ho busqui...» Ai sí, entre en Gaunt i en Fleming... pffff Però ell no ho busca. O li assignen o li és igual. Et xerraré que segurament voldria anar amb l'Altaïr, però bé...

«Mira que ho intento, però en Sílver no em cau bé… Aquí, Captain Obvious… [...] El vull pegar. XD» La veritat és que em sap greu cada cop que em dius que en Sílver Macmillan no et cap bé... És un personatge que a mi m'agrada molt. Entenc que encara no el coneixeu prou i no deu fer massa bona impressió... :) Comprenc que li diguis «Capitain Obvious»... I també em va fer gràcia quan em vas dir que és perfecte i que ni tan sols es despentina. Que t'agradaria que tingués alopècia! hahahaa Ho comprenc en certa manera, em fa gràcia, però alhora em sap greu...

«I arribem amb el drama de l’Altaïr i el vol. Mare meva, entre les escales i les escombres… com s’ho farà, per passar el primer any?» hahahaaa Bona pregunta!!! Just keep reading! ;)

Antares