Abyss - Capítol 67
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 08/03/2017 a les 14:50:23
Última modificació 08/03/2017 a les 14:50:23
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 67

Havia passat ja un mes des que l’Abyss havia arribat, i jo la notava estranya. Estava igual de càlida amb mi, el que teníem no s’havia refredat, però igualment estava diferent. La notava preocupada, tot i que no m’ho volgués dir. I allò em dolia, perquè pensava que confiava en mi per a explicar-m’ho tot, i veia que no era així, no exactament. Hi havia coses que callava, jo ho notava, i volia saber què era. Malgrat la meva curiositat, no m’atrevia a preguntar-li gaire coses, ja que temia que s’empipés amb mi.

Ens vam llevar i vestir i, quan ens vam quedar soles a l’habitació, vaig decidir que li preguntaria què la preocupava. Era evident que passava alguna cosa, però no sabia què era. Li vaig agafar una mà i la vaig abraçar, i en aquell moment vaig notar que m’estrenyia més fort que de costum. Allò era que estava preocupada, ho sabia. La coneixia bé, i podia saber què volien dir certs gestos que ella feia.

-Abyss, et passa alguna cosa -vaig afirmar rotundament.

-No, Shayla. Estic bé -em va somriure, tot i que el seu to era insegur.

-No t’ho preguntava. Sé que estàs preocupada, no t’has d’amagar de res. Què passa?

-És… Hauria de tornar a casa, com a mínim un dia.

-A casa teva? A la vora de l’Abisme?

-Sí -va abaixar la mirada.

-Per què? -amb una mà sota la seva barbeta, vaig fer que tornés a pujar el cap i em mirés als ulls.

-Crec que les coses s’estàn descontrolant. No sé què passa, però tinc un mal pressentiment.

-T’acompanyo.

-No -el seu to és ferm, no admet cap rèplica-. Hi aniré sola. Ja saps què va passar l’altra vegada, Shayla… no vull que es torni a repetir.

-Abyss, i si tu no pots? Potser hi puc feer alguna cosa!

-He dit que no! -va alçar la veu, la meva insistència l’havia fet empipar.

Me’n vaig apartar i la vaig mirar als ulls, dolguda. No era pel fet que no em volgués dur allà, la meva decepció, ja que entenia que no s’arrisqués a posar-me en perill, sinó perquè ja des del principi havia decidit no comptar amb mi, i no pretenia explicar-me res del que passava. Només m’ho havia dit perquè jo li ho havia preguntat, i estic segura que m’havia respost una mica a contracor.

-No pensaves dir-me res de tot això, no?

-Shayla…

-No m’interrompis, Abyss! -el meu to era dolgut, furiós gairebé-. No tenies pensat explicar-me’n res, ho sé! Volies deixar-me aquí mentre tu anaves a solucionar el que fos, i si de cas ja m’ho diries quan tornessis. Si és que tornaves, és clar.

-No, no és així! Shayla, sisplau. Confia en mi.

-Vols que confiï en tu, quan sembla que tu no ho fas -vaig dir volent ferir-la-. No es el primer cop que m’amagues alguna cosa important. Recordes què vas dir a l’estiu? Al teu castell? Que m’ho explicaries tot. Tot! Sense importar si era bo o dolent, si em faria mal saber-ho o no. Perquè m’hauria fet més mal saber que m’has amagat alguna cosa.

-Shayla, jo… -notava que ella tenia la veu trencada.

-Ho vas dir, i ara què? Res! Em vas amagar el que passava a Hogwarts, ara això… Per què, Abyss? Per què ho fas? Pensava que confiaves en mi! -li vaig dir amb amargor.

Em va intentar posar una mà en un braç, i jo la vaig apartar amb ràbia. La vaig mirar amb els ulls espurnejants d’una ràbia que, en realitat, m’havia forçat a sentir, i que estava descarregant en l’Abyss. M’havia dolgut molt que no m’expliqués allò, i volia fer que sentís una mínima part del que jo havia sentit en saber que m’amagava alguna cosa.

-Shayla, em deixes parlar? -va preguntar, gairebé suplicar.

-Digues -li vaig concedir asprament.

-Si no t’ho he dit, ha sigut perquè sabia que insistiries en acompanyar-me. No vull que tornis al castell, si ho puc evitar. L’altra vegada gairebé ens van matar, en Michael ens va salvar. No vull que passi res semblant, per això vull tornar-hi sola -va dir en to conciliador.

-Ja. Però m’ho podies haver dit abans que jo ho hagués notat! Ja veig que no confies en mi, no de la mateixa manera que jo en tu.

En aquell moment es va aixecar. Tenia els ulls com al castell, d’aquell to lila. Tanmateix, no va ni mirar-me i va marxar de l’habitació, tancant la porta amb un cop sonor. Vaig seure a meu llit, vaig abaixar la mirada i em vaig posar a plorar silenciosament. Li vaig fer més mal del que en realitat volia fer-li, i no m’ho vaig perdonar, tot i que el meu orgull no em va deixar demanar-li disculpes.


Llegit 101 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 171 comentaris08/03/2017 a les 20:47:08
#27103Tinc 4 fanfictions i un total de 37 capítols

Ja deia jo que portàvem masses capítols feliços! Molt malament les dues. Per molt perillós que sigui, què pensava l'Abyss, marxar un dia sense dir res o directament dient una mentida? Que no ho veu que tothom (i més la Shayla) veuria que no hi és? També és veritat que moltes vegades costa explicar les coses que són importants per una mateixa... va seré comprensiva.

I la Shayla... coi, que no veu que el que passa és que l'Abyss no la vol posar en perill? Està bé que s'enfadi una mica i que li digui que hauria de ser sincera, però d'aquí a que li cridi i li digui que no hi confia tant com ho hauria de fer... en fi, n'hi ha per fer-los un Levicorpus a les dues, a veure si així es calmen!

A veure si t'anem veient més, per aquí! ;)




AvatarPotter_granger 349 comentaris09/03/2017 a les 08:06:59
#27108Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, totes dues ho han fet malament. Bé, l'Abyss, abans de marxar i de preocupar ningú, volia assegurar-se que realment passa alguna cosa i que no són imaginacions seves. Costa dir la veritat, cert, però en aquest cas l'anava a dir... quan n'estigués segura.

I la Shayla s'ha passat bastant, però s'ha pensat que l'Abyss volia marxar sense dir-li res, així que és per això la seva reacció desmesurada.

Ara ja estaré més sovint per la web, segur que aviat recupero el ritme!