Escrit per Mercè GrangerEnviat el dia 05/11/2016 a les 00:10:58
Última modificació 24/08/2018 a les 03:24:24
Tots els capítols de The Weird Sisters: els inicis
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
La idea de formar una banda de rock pot sonar
molt maca, com una cosa típica de la joventut rebel i inconformista.
Es pot pensar que justament basten un parell d'amics amb lleus nocions
musicals i passió com per aconseguir que tot vagi bé.
Res més lluny de la realitat. El Kirley McCormack,
el Heath Barbary i el Myron Wagtail ja
s'havien trobat amb alguns problemes. I això que només
era dimecres, tan sols feia dos dies que havien començat el
projecte.
—Un lloc per assajar, necessitem un lloc per assajar —va
repetir el Kirley, resumint en poques paraules la que ara era la
principal preocupació dels tres nois. Estaven asseguts als jardins
de Hogwarts, discutint i proposant solicions mentre dinaven a
l'aire lliure, en companyia de la Julia, la qual ja havien
anomenat primera groupie oficial de... Entesos, encara no tenien
nom. Ja en trobarien. Si, total, només era un aspecte secundari, no
hi havia necessitat de trencar-se el cap abans d'hora.
—Podem colar-te a la sala comuna de Gryffindor. Et portem mig
amagat, li prometem a la Senyora Grassa que l'escoltarem cantar
durant una hora (agafa cera per les orelles, m'ho agrairàs) i ja
estaria —va encongir les espatlles el Heath, mentre amb un toc
de vareta s'encenia un cigarret —Però, la Sala Comuna
de Gryffindor... bé, la medalla al lloc més
silenciós del planeta no la té.
—Volen coses —afegí el Kirley, que acabava de donar
una mossegada a la seva pizza (els efls a la fi havien acceptat
els suggeriments de modernitzar una mica el seu receptari. Que estava molt
bé mantenir les receptes tradicionals de Hufflepuff, que
sí, però incloure dins la dieta els aliments arribats
d'Amèrica tampoc estava malament.) —. D'altres
exploten.
—Nens de primers que intenten, de manera desastrosa, començar
a batre's en duel, i acaben perseguint-se els uns als altres.
—O que persegueixen al Harry Potter. Tothom està emocionant
amb l'arribada d'aquest nen.
—No m'ho puc creure. Estàs gelós d'un nen
d'onze anys? —el Heath va alçar una cella,
mentre que la seva boca traçava un somriure burleta.
—No estic gelós, però no em diguis que
l'atenció que ha rebut el noi aquest a vegades no és
exagerada!
—És veritat, que ha fet ell? Únicament derrota
l'Innominable. Quasi res —va fer befa el Heath.
—No va ser un fet transcendental a la història de la
màgia —va afegir-se a la broma la Julia.
—Sí això el Kirley ho fa cada dia! —va
acabar el Myron.
—Ho admeto, això de vèncer Qui tu ja saps va
estar guai. Molt guai. D'acord, potser es mereix tots
els groupies que li han sortit.
—No et preocupis —el Heath va donar uns copets a
l'espatla del Kirley, amb intenció de reconfortar-lo— que
no crec pas que tingueu els mateixos gustos precisament en pretendents.
—Parlant d'això, tinc una bona notícia. Una bona
notícia per mi, és clar.
—I ja que treis el tema; us recordo a vosaltres dos el mateix de
sempre —La Julia va assenyalar amb un dit incriminatori al
dos Gryffindors —. Que les meves companyes
d'habitació estan prohibides. Les seves amigues, prohibides. La
meva cosina? Ja t'ho pots imaginar, Kirley.
—En realitat, va ser el Heath el que es va enrotllar amb la
teva cosina —es va defensar el noi—. Jo em vaig embolicar amb
el seu millor amic.
—La meva família i els seus amics, prohibits
—va retificar la pelroja.
—Has entès, Heath? —va demanar el Kirley.
D'una banda, el Heath simplement li va mostrar el dit
d'enmig al seu amic, però també va assentir davant
les paraules de la Julia, mostrant la seva
conformitat. Nícanor els salves quan la noia
s'enfadava de veres—. Com estava contant: he descobert que ha
arribat una noia nova. Americana, abans estudiava a Ilvermony. De
sisè. Però és Ravenclaw. Això li resta
punt.
—Que tens tu en contra dels Ravenclaw? —Va tornar a
alçar una cella el Heath—El meu pare va
ser Ravenclaw.
—I només sap parlar sobre les modificacions setmanals de les
regles del comerç internacional i com pugen i baixen els mercats.
Que si augmenten el gruix de marmites, que si importaran un carregament
sencer de pèl d'Unicorn, que si hem d'exportar més
ulls de peix globus.... Fins i tot tu et quedes adormit escoltant-lo!
El Heath va posar els ulls en blanc, i va moure
lleugerament el cap en senyal d'afirmació. Els cops que
havia de fer un trajecte llarg amb tren amb el seu pare, o es veia
obligat a portar-se un llibre o automàticament ja es
posava els auriculars per escoltar música. Intentar mantenir una
conversa de més de deu minuts amb el seu progenitor significava, per
gairebé tots els éssers humans i màgics, caure en un
sopor immediat.
—El meu pare també va
ser Ravenclaw —continuà el Kirley. El seu pare,
de fet, compartia generació amb el del Heath; fou al castell on es
varen fer amics—. I es passa el dia al seu despatx dissenyant noves
escombres, que quasi mai no funcionen, com ja sabeu. Cada dia
s'assembla més a l'Alberic Grunnion —va
esbufegar. No era estrany que, quan passava per casa seva, una de les noves
escombres últim model del seu pare li copegés al cul.
Acostumaven a tenir massa vida pròpia. Ara, quan algú es
pujava sobre, ben bé podrieu obrir la botella de xampany si
aconseguia aixecar-se cinc centrímetres del terra —. I
els Ravenclaw són avorrits. Quasi tots. Però, per
l'altre costat, les noies d'Ilvermony són la canya.
Te'n recordes de les que vàrem conèixer al mundial
de Quidditch de l'any passat? —El Heath va
somriure i va fer que sí amb el cap. Havia estat un bon estiu,
aquell del mundial—. Doncs això. Aquesta tarda miraré
d'informar-me més.
—No entenc per què sempre us esteu fixant tant en noies i
anant darrere d'elles. Jo no tinc aquesta necessitat
—opinà el Myron —. Nosaltres... bé...
som millors amics —Es va mirar la Julia amb un somriure,
que ella va correspondre —. Però és millor,
perquè no som com aquelles parelles cursis i embafadores i
geloses.
—Gràcies per presentar-nos els beneficis de la
monogàmia —l'interrompé el Heath.
—Però no ens interessen —continuà
el Kirley.
—Torni un altre dia.
—Adéu i gràcies.
Els dos Gryffindors van esclatar a riure mentre xocaven els cinc.
El Myron va romandre impassible, sense agafar-se malament la
broma, i murmurà alguna cosa sobre que tot era esperar, que
l'amor ens acaba enxampant a tots. La Julia solament va rodar
els ulls, però amb expressió confiada, pensant "Ja
veurem que passa. Temps al temps". Els comentaris van ser
seguits immediatament, quasi com si es tractés d'una
resposta automàtica, per un del Kirley assegurant que ja
podien esperar asseguts, però que bé, esperar era
l'única cosa per la qual servien els Hufflepuffs.
—Això és enveja. La gent que odia als Hufflepuff,
que els odiïn. Nosaltres no ens rebaixem al seu nivell.
—Ser Hufflepuff: una nova manera d'arribar al nirvana i
assolir la pau mental, per Myron Wagtail— es va burlar
el Heath—. Serà un èxit a les llibreries.
—I tu que fas parlant de llibres si ets Gryffindor?—
La Julia va contraatacar, en defensa del seu noi i la seva
casa—. Heu de ser més gamarussos. Impulsius. No obriu un
llibre ni per casualitat. El que feu és calar foc a les coses,
llibres inclosos. Fes-ho millor, Heath, que tu pots.
—Nois, ens hem de tornar a concentrar —el Kirley dona
uns cops amb la mà a la gespa, per emfatitzar les seves paraules.
Millor que no comencessin amb les rivalitats amistoses entre cases
—Necessitem un lloc per assajar.
—Podríem insonoritzar alguna aula —proposà
el Heath—. En algun moment n'hi ha d'haver alguna de
buida. Apartem els pupitres amb màgia i tindrem suficient espai.
—Pobres de vosaltres com rompeu alguna cosa... —va conjecturar
la Julia. Perquè, siguem sincers, ficar aquells tres nois a una
aula buida era, aproximadament, com ficar-hi un petit huracà
—Us haureu d'enfrontar a la McGonagall.
—No fa por ni res, aquesta dona... —Malgrat que feia set anys
que era el Myron era estudiant de Hogwarts, la subdirectora
li continuava imposant el mateix respecte que quan era tan sols un nen
atemorit i grassonet d'onze anys. Incomptables vegades els nois
s'havien vist atrapats al seu despatx, pregant-li a Merlí que el
castic fos lleu i en aula conjunta —Des de la primera classe vaig
veure que les Transfiguracions i jo... com que nos en duríem
bé, no. Com que em quedaria suspesa l'assignatura.
La idea d'assajar a les aules, descartada, aleshores. Perquè no
tan sols hi havia el factor perill si rompien alguna cosa,
també s'havia de tenir en compte el conserge toca-collons que hi
havia pul·lulant per Hogwarts, el mateix que feia una
festa amb la seva gata (amb la qual tothom deia que mantenia una
relació MASSA especial) cada vegada que aconseguia que un alumne fos
castigat.
Hogsmeade tampoc fou una bona pensada. Alguna casa buida hi havia
d'haver, per força, però, com que en aquest món
res és gratis, segurament haurien de pagar lloguer per apropiar-se
d'aquell local. I ells eren estudiants, no tenien gran poder
adquisitiu. I el Heath era especialment garrepa. I tan sols
podien anar a Hogsmeade durant els caps de setmana (a no ser que
utilitzessin els passadissos de la Bruixa Bòrnia o de la Sala dels
Trofeus, que els conduïen a Hogsmeade. Que, siguem sincers,
qualsevol escusa era bona per utilitzar-lo). No. Hogsmeade no era
una bona idea.
Els muggles en la mateixa situació que ells, solien tocar
a garatges i trasters, o això semblava. El problema aquí era
que els garatges dels muggles solien ser espaiosos, car que
allà eran on es guardaven els cotxes, i les motos; que ocupaven
bastant espai més que les escombres. L'equivalent
hogwarià d'un garatge era l'armari de les escombres; i
aquella sala tan fosca i estreta no era suficientment espaiosa com per
ficar-los a ells tres acompanyats de dues guitarres. Coses com l'espai
vital eren un luxe, que, si podien triar, preferien no prescindir
d'ells. I bé, també existia una cambra destinada a
guardar les barques utilitzades pels nens de primer cada 1 de
septembre; per desgràcia, aquella habitació no tan sols
mancava d'espai, sinó que la pesta que feia a aigua i a fusta
podrida era important.
El Myron va proposar tocar a l'aire lliure, als jardins, que
així estaven en sintonia amb la naturalesa, s'inspiraven i res
els aturaria la seva llibertat creativa. Però clar que també
hi havia inconvenients. Com la interferència sonora que proferien
els ocells, els alumnes parlant o el fet que, si tocaven malament,
segurament la seva integritat física es veuria amenaçada. I
sense oblidar-nos que "Woodstock va acabar fa vint
anys, tio".
Afortunadament, havien aconseguit solucionar un problema: els instruments i
l'equip tècnic. Cantar a cappella, no els entusiasmava gaire (no
eren un cor de cant gregorià, eren un projecte de banda de rock
alternatiu), per tant, necessitaven fer-se amb dues guitarres, i
necessitaven amplificar el so d'aquestes. No va ser difícil
trobar-hi solució: per alguna cosa eren mags, un Sonorus i
va que xuta. Els instruments ja els tenien amb ells. Com ja hem dit, eren
mags. Les guitarres màgiques tenien una tecnologia incorporada
consistent en que amb la sola activació d'un
botó, l'instrument es reduïa fins assolir una desena part
de la seva mida original. Així, podies transportar la guitarra per
tot arreu. La podies guardar dins la butxaca i treure-la en cas de
necessitat! I els dos Gryffindors havien estat prou espavilats
per afegir la guitarra dins del seu equipatge. Un problema menys, doncs.
Tanmateix, normalment, les bandes de música no consten tan sols de
guitarristes i un cantant. Solen tenir, com a mínim, un baixista i
un bateria. Malauradament, cap dels tres no tenia la més lleugera
idea de tocar aquests instruments. Sabent com era de penós
el Myron amb la guitarra, les possibilitats que toques bé
(o decentment) el baix o la bateria jugaven en contra seva.
El Kirley just havia començat amb la guitarra, no era bona
idea que ara es dediqués a un segon instrument sense haver dominat
el primer. El Heath no les tenia totes respecte al fet que fos de
veritat bo com a baixista o bateria, i aquesta qüestió
s'unia als seus dubtes sobre com aprendria a tocar-los. A
Hogwarts no hi havia professors particulars de música,
precisament, i els cursets per vídeo dels muggles no era
possible veure'ls a la Sala Comuna ja que els mancava reproductor
de cassettets (i electricitat).
Però tocar acústicament no sonava malament. Més
íntim, es podria transmetre més. No era mala idea per anar
tirant, fins que trobessin algun altre músic. Era preferible que,
abans de partir a la recerca camarades músics, ja haguessin definit
una mica més el seu estil i trobat una bona dinàmica entre
ells tres, tenir un lloc físic on practicar. Perquè, siguem
realistes, anar penjant cartells per tot Hogwarts que diguessin
"Es busca bateria i baixista per una banda que acabem de formar. No
tenim nom encara. Ens falta pràctica, així que toquem de puto
cul. Tampoc hem trobat lloc on assajar. Ni hem decidit el nostre repertori.
Envieu un mussol a la següent direcció per a més
informació, gràcies" no era la millor estratègia
de màrqueting.
El temps lliure destinat a dinar estava arribant a la seva fi, i,
després d'unes quantes bromes i comentaris sobre les seves
classes del matí, tornaren al punt inicial: un lloc on assajar. La
idea que tenia més números per coronar-se com a la més
factible era la d'utilitzar una aula buida; tot i així,
el Filch i una colla de professors (encara més) empipats
amb ells per haver romput alguna cosa els dissuadien de la idea.
Aleshores, al Myron se li va encendre una llumeta. A la seva ment
es va desempolsar el record d'aquell dia de quan feia quart, i
s'havia presentat a la cuina a hores intempestives a la cacera
d'alguna cosa que poder dur-se a la boca. Els elfs, servicials com
sempre, li havien oferit una safata plena de galetes (que havien estat
delicioses, per cert. Calentetes, esponjoses, amb uns trossets de xocolata
ben cremosa i dolça...). Poc havia pensat en la conversa que estaven
tenint els elfs quan ell es presentà en la cuina. Mes en aquell
moment rescatà les paraules perdudes que ara sí que tenien
tota la pinta de poder tenir sentit i gaudir d'importància:
—Els elfs deuen conèixer alguna sala secreta, escolta! Hi ha
molts de túnels i sales secretes a Hogwarts, alguna no
coneixerem. I semblaran beneïts... però se les saben totes, ben
bé que guien pel castell, mira tu —reflexionà
el Hufflepuff abans d'arribar a la conclusió
final—. Una vegada els vaig sentir parlar d'una sala... i per com
parlaven d'ella semblava especial. Em sona que estava al...
sisè? pis.
—Que hi ha, d'especial al sisè pis? —es
demanà el Kirley —. A part de l'aula de Runes
Antigues —No, no feu cap carussa en parlar d'aquella assignatura.
Per estrany que pogués semblar, no li desagradaven les Runes.
En part era gràcies a la professora encarregada d'impartir
l'assignatura.
—El bany de nois i un en desús —va respondre
el Heath.
—I un parell de despatxos. Imagino que us hi podríeu colar
sense gaires dificultats, però com sempre, hi ha el problema que se
suposa que hauríeu de demanar permís —va indicar
la Julia, mentre mirava el seu rellotge. L'agulla dels minuts ja
quasi reposava damunt el dotze —. Vinga, nois, cap a classe —va
aixecar-se del terra i ja dreta, va estirar-li el braç
al Myron, aconseguint que ell es posés dret també,
abraçant-lo de pas.
—Quina pena, que jo no tingui classe —el Kirley, a
diferència dels seus amics, es va tombar amb un
somriu burleta —. I si anem a investigar el
passadís del sisè pis, Myron? No em diguis que no
és un bon pla.
—Tinc Futurologia, tio. No vull començar a faltar ja... I
per una assignatura en la que no em dormo!
—Futurologia. Aquesta assignatura tan precisa, lògica,
útil, amb una professora a qui sens dubte no li falta cap bull i
és una eminència en aquesta gran ciència
—El Heath va rodar els ulls, demostrant la poca
estimació que li tenia a l'assignatura. No, mai no l'havia
cursada, ja havia deixat clar als tretze que preferia trencar-se el
cap a Magimàtica que no passar-se una hora davant una bola de
cristall intentar endevinar sí la seva línia del cor era
més aviat corba o recta i sí això significava que
tendria dos o cinc fills.
—Ens toca Magimàtica a nosaltres, Heath. No
sé què dir-te, jo preferiria estar prenent té
tranquil·lament que fent càlculs per demostrar les propietats
màgiques del set —va opinar la Julia.
—Vinga, que Magimàtica mola molt! Només és
agafar-li el truquet —El Heath era del pocs defensors
de la Magimàtica en tot el castell.
—Com t'ho explico? Ets odiós. Si vols caure bé, no
siguis bo en Magimàtica. No diguis que Magimàtica mola.
Digués que és un puto malson —El Kirley era
del parer contrari. Per no separar-se del seu amic, decidí agafar a
tercer com a optativa Magimàtica. La cosa fou una mica
desastrosa.
—Guapo, això va per tu —El Heath li mostrà el dit
d'enmig com a comiat, mentre el Myron i la Julia es
besaven com si no s'haguessin de tornar a veure d'aquí a
dues hores —. Parelleta... —Un últim petò i els
dos Hufflepuff per fi es van separar, a contracor.
En pocs segons, allà on hi havia hagut els quatre amics,
només hi eren la meitat. El Myron, que de moment no havia
mostrat d'intenció d'anar cap a la seva pròxima
classe, es va tirar a la gespa al costat del seu amic.
—Crec que passo de Futurologia. És la primera
classe. Serà el rollo de sempre.
—Sabia que no em fallaries —els dos van xocar els cinc —.
Tirem després cap al sisè pis? No perdem res per investigar
si hi ha alguna cosa guai, escolta. I si trobem un lloc on assajar,
estaria de puta mare.
—Crec que és una gran idea.
Cinc minuts més tard, després
de pujar set pisos i esperar amb exasperació que les escales
canviessin de direcció, el Heath i
la Julia arribaven just davant de l'aula
de magimàtica. La professora Vector ja estava a allà,
fent gala, una altra vegada, de la seva perfecta puntualitat. Els pupitres
estaven quasi tots ocupats, amb els pocs alumnes que havien sobreviscut a
la severa professora i el seu amor respecte a les redaccions extenses
i els càlculs complicats. El Heath va lamentar-se
mentalment d'haver trigat tant a arribar al setè pis, feia
l'efecte que s'havia perdut el problema lògic que la
professora plantejava al principi de cada classe, perquè els alumnes
pensessin en ell, i al final de l'hora, si algú havia trobat la
solució, era recompensat amb un positiu.
Una mirada estricte, que va servir com a reny silenciós va ser
l'única salutació, que reberen els dos amics, que no
s'afanyaren a ocupar els seus seients i treure pergamí i ploma,
per segurament tornar a emplenar el rotlle de pergamí reglamentari
de cada inici de curs. La professora Vector es va allisar la seva
túnica roja, i va començar el seu típic discurs de
presentació, on tornaria a mencionar les ja conegudes normes de
l'assignatura (aquells alumnes duien des de tercer cursant
l'assignatura, i en cinc anys no les havien modificat ni una
mica. La Vector trobava que tot així, recordar-les mai no
sobrava), quan el darrer alumne va travessar la porta de l'aula,
clarament exhaust, sense alè, amb els seus cabells castanys i
ondulats visiblement xops de suor (com la tela que recobria les seves
aixelles) i amb la cara del mateix color que la túnica de la
professora.
Provà a pronunciar algunes paraules com a
disculpa; malauradament, la seva veu havia estat robada per les
escales empinades que feia tot l'efecte que havia pujat a tota pressa,
quan el temps se li havia tirat a sobre. La professora Vector el va
alliberar de la tortura amb una mirada que guardava cert grau de
compassió, i el noi per poc no es va abalançar cap al seu
pupitre, visiblement feliç d'abandonar la seva posició
anterior.
Tot seguit la Vector començà amb el recordatori anual de
les normes, que deia alguna cosa com: bla bla
Magimàtica es una branca de la màgia molt
digna bla bla hauran de posar el màxim del
seu eforç bla bla redacció setmanal de
dos rotlle de pergamí com a mínim bla bla. Tan sols un
parell de Ravenclaws semblaven estar parant vertadera
atenció al discurs, els altres feien com que paraven l'orella i
a vegades apuntaven alguna paraula a l'atzar al seu pergamí per
a quedar bé i dissimular que la seva ment en realitat estava
planificant la seva pròxima sortida a Hogsmeade.
El Heath formava part del segon grup. El seu esperit estava
recorrent Hogwarts, buscant una solució per al tema dels
assaigs, quan va notar que el seu braç esquerre era colpejant
suaument però repetidament.
Es va girar. El noi que havia arribat tard era el culpable d'aquells
copets.
—Eh... eh... això... —El Heath es va atracar
cap a ell, ja que les paraules del noi era tan fluixetes. fins i tot per a
ser un xiuxiueig. Ja havia quedat clar a la classe de Defensa que parlar
amb veu potent, forta i clara no era el fort
d'aquell Ravenclaw —. No vull semblar xafarder... per
casualitat... és a dir, estava per a prop vostre... no vos estava
espiant ni res, l'estil James Bond no és el que més em
defineixi i... no vull semblar tafaner, que aquests que no agraden a
ningú.... —la professora Vector els interrompé
colpejant la seva taula i mirant-los fixament, incitant a
què es callessin. El noi va girar-se, clarament
commocionat pel fet que li haguessin cridat l'atenció, i
començar a prendre apunts com un desesperat, sense dirigir-li cap
mirada al Heath.
—Ànec de goma —va
dir-li el Myron al retrat del Glanmore Peakes, en un
desesperat intent de veure si aquell quadre, com la Senyora
Grassa, responia a alguna contrasenya que els permetés entrar a
una sala fins ara desconeguda.
—Argh, per les barbes de Barba-roja, els grumets d'avui en dia
sou ben estranys! Si haguessin viscut en els meus temps, ja m'agradaria
veure's a vosaltres, grumets d'aigua dolça, al vaixell,
navegant mesos sense trepitjar terra ferma! I sense beure rom! Ai... el
rom! Porteu el rom! Rom per a tothom!
—Aprovo la idea del rom. M'agrada com pensa, senyor.
—Ja ho crec, mira que si al final tindràs ànima de
pirata! La teva cara em sona, he amanaçat mai a cap avantpassat
teu?
—La veritat és que no ho sé. Jo sóc
del Wagtail, dels Wagtail de tota la vida, de Cornualla.
Però crec que per part de la mare sí que hi va haver algun
pirata, ho hauria de comprovar. El tiet Hector té un lloro, sap?
—I el rom? Per què no em porteu el rom? Que estaves dient,
grumet? Ah, sí, vols que et conti la història de com vaig
dona caça a aquella maleïda Serp Marina de Cromer,
veritat? Sé que sí! Com començaria? Era principis de
febrer del 1704, els muggles m'havien condemnat a la forca
per pirata i bruixot, aleshores....
—Tio, crec que m'acabo de carregar una escultura sense voler
—va dir el Kirley, traient el cap pel passadís. Ell i
el Myron havien decidit repetir-se la feina,
el Gryffindor s'encarregaria de l'ala est i
el Hufflepuff de l'oest —. Però tampoc era tan
maca, els he fet un favor i tot. Que la canviïn per una escultura
meva, alegrarà la vista a molta de gent —Es va passar una
mà pels cabells, mentre posava el més seductor dels seus
somriures—. Ah, per cert, els vàters en aquest pis no som com
el de la conselleria, creu-me que ho he comprovat —la cara de
fàstic que feu en recordar-ho i la vora banyada dels seus pantalons
ho asseguraven —. Estàs segur que estem buscant
bé? Perquè molts més amagatalls en aquesta
planta no se m'acudeixen.
El retrat del senyor Peakes remugà: algú era tan
poca-solta com per a gosar interrompre'l a ell mentre explicava
el màgnific relat de com va caçar la serp! Va
concloure la seva queixa afirmant que el Kirley seria un corsari
traïdor ("Els cabells els du massa curts! Un bon pirata ni
s'afaita ni coneix perruquers!") i es prengué un
bon glop d'alguna cosa, que, coneixent-lo, tenia moltes probabilitats
de ser rom.
—Seria possible. Bé, demà podem seguir amb la
investigació. Anem a les cuines per uns batuts de biscuït?
—Vinga.
Els dos amics es varen dirigir cap a les escales, però a mig
camí van ser interromputs pels crits d'un alumne que se'ls
atracava corrents i es va unir a ells en el camí de descens.
—Ei! Hola nois. Com va? —Els va saludar el Marc Roure,
un Gryffindor dos cursos més jove que ells. Al
seu pit lluïa la seva nova i brillant placa de capità —.
Volia parlar amb tu Kirley, quina sort que et trobo...
—No hauries d'estar a classe, tu? —el va interrompre el noi
en qüestió de forma seca. Sabia cap a on aniria aquella
conversa, i si la podia evitar, millor.
—La Sheda —També coneguda com la professora de
Runes Antigues, però ella, al contrari dels altres professors,
odiava que es dirigissin a la seva persona utilitzant el seu cognom. La
feia sentir com una vella quan "Jo sóc només un poc
més gran que vosaltres. Vint-i-tres acabats de complir" (en
realitat, es veia de lluny que una mica més de vint-i-tres anys
tenia. Però es conservava bé, la dona) —m'ha enviat
a agafar un llibre que s'ha oblidat a la sala de professors. Tampoc
és que tu et passis la vida tancat dins les aules, eh.
—Això no ho pots negar, nen —va recordar-li
el Myron al seu amic. El Kirley va traçar un mig
somriure com a única resposta, acceptant que, ell, precisament,
l'alumne més aplicat de Hogwarts no era.
—El cas és que et volia fer una proposta.
—No.
—No m'has deixat acabar de parlar.
—Sé que em diràs. Però vinga, acaba.
—El Charlie Weasley se n'ha anat de Hogwarts.
I Gryffindor s'ha quedat sense caçador. En necessitem
un, un de bo, i creu-me, entre els lleons no hi ha gaires
caçadors decents. Menys tu. Sé que voles bé i...
—es va llevar ràpidament la placa de capità i la va
llançar amb força en direcció al Kirley. El noi
la va enxampar al vol sense cap dificultat, com si hagués estat tota
la seva vida preparant-se per a enxampar aquella placa— ets
àgil, agafes sense dificultats coses petites i ràpides.
Series un gran caçador. No vols formar part de l'equip?
—El seu to era amable, neutre, calmat, mes la seva mirada expressava
desesperació. "Per favor. Vull guanyar la copa d'una
punyera vegada".
—No —va retornar-li la placa al Roure, també via
aèria. El capità no fou tan hàbil agafant-la,
però sí que fou prou ràpid per
evitar que caigués rodolant escales avall—. No vull entrar a
l'equip de Quidditch. Ja trobaràs algun caçador,
però aquest no serè jo. Enhorabona per la placa de
capità, eh? T'ho mereixes —No volia quedar tan
antipàtic, per Merlí, que el noi no li queia gens
malament.
El Roure, en arribar a la planta baixa, es va acomiadar amb un gest amb el
cap i amb la petició que el Kirley es reconsiderés
la seva oferta i va dirigir-se cap a la sala de professors, allunyant-se
dels dos amics així dels dos amics, car que ells anaven en
direcció a les cuines (i per anar a les cuines, havien de passar pel
menjador). El Myron va abstenir-se a fer algun comentari referent
al diàleg que acabava d'escoltar. Era coneixedor de la poca
estimació que tenia el seu amic a l'esport màgic
per excel·lència, el Quidditch.
A sobre del retrat
del Glanmore Peakes (o d'una versió
d'ell considerablement beguda), que ara cridava a crits com havia
quasi atrapat al Kranken i seduït a la filla d'un pirata
rival, la classe de Magimàtica estava a punt de finalitzar. Els
alumnes es massejaven les mans, adolorides de tots els apunts que havien
pres. La professora Vector acabava de felicitar al Thruston per a
resoldre l'endevinalla del dia; aleshores el seu posat es va tornar
més seriós (encara més seriós) i es va quedar
parada al centre de l'aula; era la seva forma d'anunciar que el que
anava a dir a continuació era important.
—A causa dels suggeriments que he rebut, cortesia d'una companya
de claustre, i que proposaven que podria fer les meves classes més
dinàmiques... —Va posar els ulls el blanc; òbviament
ella pensava que les seves classes basades en copiar grans totxos
sobre les propietats màgiques del mil sis-cents
noranta-quatre, a resoldre complicats càlculs matemàtics
i a comprovar teòries de famosos teòrics de la
magimàtica eren molt participatives, innovadores
i entretengudes. Encara així els seus llavis van deixar
entreveure un somriue, senyal que la persona que li havia fet aquest
suggeriment era apreciada per la Vector —He decidit
que els podria resultar últil fer treball en parelles
sobre les propietats màgiques del número que vulguin i facin
amb ell càlculs que ja els aniré ensenyant durant aquest
trimestre. Podríem fixar ja la data d'entrega, just abans de
Nadal crec seria una data òptima —El podríem en
primera era, òbviament, una simple forma cordial; traduït al
llenguatge dels alumnes significava: Més els hi val entregar-me els
treballs abans de Nadal o sofriran les conseqüències— Com
que tindran mesos per a preparar-lo, els exigiré que sigui d'una
llargada considerable. Vint rotlles de pergamí com a mínim.
Els deixo aquests minuts per a decidir qui volen que sigui el seu company i
me'l comuniquin al final de la classe.
El Heath i la Julia van xocar les mans, mentre
s'intentaven convèncer que fer el treball seria divertit i no
una tortura repartida, en, com a mínim, vint parts (com els rotlles
de pergamí). Li vàren comunicar a la professora la
intenció de fer el treball junt. Ella va assentir, assegurant que
s'esperava un bon treball d'ells mentre que apuntava a la
pissarra Barbary i Entwhistle, i, a la vora, el
número que havien elegit.
Els altres alumnes no pareixien posar-se d'acord tan fàcilment a
l'hora d'emparellar-se. Les dues Slytherin del fons de la
classe, les quals ningú encara havien aconseguit comprendre com
és que havien aprovat els quatre cursos de magimàtica,
feien com que discutien sobre els números que podrien triar, quan en
realitat el tema de debat era el nou pentinat que s'havia fet
la Quirina Queshery, estrella permanent de Bruixa Indiscreta. Els
tres Ravenclaws que sempre s'asseien a la fila de davant
discutien a veure qui es quedava sol. El Ravenclaw que
s'havia assegut a l'esquerra del Heath mirava
incòmode els seus peus, massa tímid per a demanar-li a
algú si el volia fer amb ell.
—Si vols, el pots fer amb nosaltres —va dir-li
la Julia amb un somriure càlid.
—Menys treball per cap —va continuar el Heath.
Lamentablement, la professora els va sentir i els va indicar que no, el
treball es feia de dos en dos, aprofitant que a classe eren un nombre
parell. I, a més a més, si el feien entre tres, es veuria
obligada a augmentar el mínim de rotlles pergamí a trenta.
Una de les Slytherin es va aixecar sobtadament del seu lloc,
deixant a la seva amiga visiblement sorpresa, i va anar cap al trio
de Ravenclaw, cap a la taula del Thruston, més
concretament. Després d'una breu conversa la professora va
apuntar a la pissarra Avery i Thruston, deixant a
l'altra noia Slytherin amb la boca ben, ben, ben oberta i amb
gest d'indignació. L'Avery no havia estat beneita;
tothom sabia que el Thruston era el millor alumne a
Magimàtica (i a totes les assignatures, en realitat. La seva
manca de vida social, reduïada a les converses que
mantenia amb la bibliotecària quan li tornava un llibre, era el preu
que havia de pagar per a tenir un expedient perfecte) i fer el treball amb
ell era un excel·lent quasi segur. Aviat hi hagué els dos
llinatges dels dos Ravenclaws companys
del Thruston apuntats també a la pissarra, i això
deixava...
—Tremlett, Selwyn; crec que és obvi que hauran de fer el
treball junts. Discuteixin sobre quin número volen fer el
treball.
—Però... però professora Vector!
—la Selwyn va començar a protestar, cosa que no
serví de res car que la professora la féu callar
instantàniament; i la noia es veié obligada a
seure's devora el Ravenclaw, deixant clar amb la seva
expressió facial que no l'entusiasmava ni un pèl.
El Heath mirà al sostre, demanant-se com
collons compaginaria la música amb el treball.
Mercè Granger Enviat el 05/11/2016 a les 00:46:02 #26986 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols Si has arribat fins aquí: felicitats! El capítol es llarg, I know (11 pàgines m'ha ocupat al drive. Estic orgullosa xd). I com és llarg, tinc un parell de coses que comentar:
Ja es presenta el primer problema! Sé que potser està agafat una mica en pinces, això que no trobin cap lloc on assajar, però bé, creu que haureu entès quina és la sala de la qual parlaven els elfs. Com imagineu que la trobaran? Per cert, dada curiosa, segons els videojocs de HP a Hogwarts hi ha una sala de música (i se suposa que música és una optativa com ho poden ser Criança, Runes, Futurologia...), però ho he ignorat, que no em quadrava molt.
He anat escrivint aquest capítol durant estones soltes que tenia, i la veritat és que no estic molt convençuda amb la primera part, no sé si hi ha massa diàleg... Però ja la darrera part m'ha agradat més. Parlant de la darrera part, el Glanmore Peakes és un personatge cannon, un mag escocès conegut per matar a una serp de mar durant el segle XVIII. Segons els videojocs, el seu retrat sí que és la porta cap a una habitació secreta, però, again, ho he modificat (i no em digueu que la seva conversa amb el Myron no és genial HAHA. El meu frikisme m'ha obligat a posar referències a Pirates del Carib, era massa bo com per a no aprofitar-ho xdd). I sí, sé que en català la traducció de butterbeer és batut de bescuit, però ho he fet a posta. Volia mencionar alguna variant de la cervesa màgica, i, com que cervesa de mantega sona TAN malament, idò mira, utilitzo el nom en anglès i quedo internacional. El batut de bescuit em pareixia massa suau pels dos nois, i el whisky de foc era massa, que és un dimecres a la tarda! xD
Com vegeu el tema de magimàtica? Trobeu que influirà d'alguna manera en ells? Que pensau que volia el noi de Ravenclaw? Per què el Kirley no vol jugar a Quidditch? El Peakes convidarà a rom a tots els quadres de la sisena planta? *música de misterí*
Moltes gràcies per a llegir! Una abraçada i ens llegim per la web.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 08/11/2016 a les 13:47:06 #26989 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Vale, faig tard, ho sé, però en la meva defensa estava currant-me post a fòrums XD. (Per cert, no he pogut evitar adonar-me que la teva nova foto d'avatar és de Gryffindor! Ja has baixat del burro? T'esperem a Gryffindor amb els braços oberts! XDD)
Uoooo, quin capítol més llarg! De fet, ara que he arribat a la meitat paro per escriure't unamica de comentari, que si no se m'oblidaran les coses!
Aix, les peripècies dels principis! A mi em sembla molt bona idea que comencin tocant en plan acústic, quan en sàpiguen una mica i tinguin un parell de singles ja podrien començar a practicar-los una mica als jardins, però sí, per començar a fer cançons necessiten un lloc més privet! Veig que t'has decidit per la sala de la necessitat, però primer he pensat que potser anirien a ca l'alfred XD Que boi, t'imagines, allà la gent escandalitzada perquè ara se senten sorolls de xerric xerracs i guitarres mal tocades a Ca l'Alfred? XD
Per cert:
" I el Heath era especialment gasiu".--> Què vol dir, "gasiu"? És alguna paraula balear? No l'he entès!
Ohhh, el Ravenclaw aquest que fa tard i parla fluix serà un nou integrant de la banda? Molaria, sembla divertit, així tot despistat i preocupat! XD (T'ha quedat molt bé tota l'escena de la classe de Magimàtica amb la professora Vector! M'he agradat molt com ho has explicat tot!)
OMG Glanmore Peaked! Que gran aquest retrat! És dels videojocs, oi? Hahahaha, m'encanta "Em sones, he amenaçat mai cap avantpassat teu?" XDDD "Probablement, el tiet Hector té un lloro..." Em moro. I en Kirley trencant escultures i provant els vàters a veure què passa! Hahahahahah!
Ohhh, en Roure! Com és que el Kirley no vol ser de l'equip de quidditch, sent tan xulo com és? Encara podria fardar més... Com és que no li agrada el Quidditch? Si és el millor esport del món! ^^
Ahh, i els típics problemes de treball en grup, no només la temàtica sinó formar el grup. Recordo com a clase oganitzàvem uns merders de cal déu quan havíem de fer treballs. A la uni em vaig trobar amb aulgunes sorpreses desagradables, també... U.U' I la de Sly! Que ha deixat penjada la seva amiga per anar-se'n amb el llest! Apa!
(Acabo de llegir el teu comentari i veig que el pirata ja és que el em sensava dels videojocs... BTW, has jugat mai als de lego? Són boníssims! XD)
Espero que segueixis molt aviat, que aquesta història m'encanta. Més per com està escrita que per l'argument, que ja vas dir que era senzillet, però de veritat que les escenes així més "domèstiques" se't donen de meravella! M'ho passo molt bé llegint. No deixis d'escriure!
Mercè Granger Enviat el 28/12/2016 a les 21:55:53 #27009 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols En teoria la foto se suposa que és de Ravenclaw, però crec que depèn un poc d'amb quin ordinador es mira, perquè des del mòbil la veig morada, curiós. Jo em quedo entre Ravenclaw i Gr yffindor, Gryffinclaw i punt. Passaré amb Ravenclaw els dies feiners i amb Gryffindor els dies de festa! xd El Kirley i el Heath m'estan fent estimar molt Gryffindor xDD
És que als jardins, com toquessin allà sense tenir ni puta idea, no en surten vius, vamos, se'ls tiren a damunt xd Ca l'Alfred seria massa total, no m'ho vaig plantejar, per ser sincera. Hagués estat molt divertit, que s'escampés el rumor que els fantasmes s'havien fet rockers! Bah, però ja tinc una altra idea per Ca l'Alfred.
Gasiu significa garrepa (o això diu la pàgina de l'iec). Balear (o mallorquina) crec no és, perquè, almenys, jo, no l'havia sentit mai xd Garrepa em sonava massa fort, i em va semblar que gasiu tenia una connotació més suau, però vés a saber xd El Heath és una mica estirat, ja ho aniràs veient, però tampoc és com l'Oncle Garrepa de Disney!
El Ravenclaw és mooooolt mono i també divertit (o a jo m'ho pareix. Però no sóc gaire imparcial). Sí, serà un nou integrant (spoiler, però total, vas i cerqués Tremlett a la wiki de HP i ja et diu que forma part de The Weird Sisters). I gràcies!
Hahaha, m'ho he passat molt bé escrivint aquesta escena XDDD El Peakes és massa genial, l'hauré de tornar a aprofitar!
Ah, misteriiii! Uhm, potser el perfil de la wiki de HP del Kirley et podria donar pistes. Potser. Jo no estic dient res.
Estic d'acord, a vegades fer treballs en grup és pitjor. Et trobes amb gent que et deixa plantada (com ha fet l'Slytherin), o gent que no fot ni brot i, vinga, tot el treball l'has de fer sol u__u Però també a vegades pot servir per conèixer gent nova, que també he tingut la sort que em passés això. Suposo que és qüestió de sort.
(I no, mai no he jugat als jocs de lego. De fet, tan sols he jugat a un videojoc de HP, de les relíquies de la mort part 1 per a Nintendo. Bastant mediocre, si he de ser sincera. Però m'ho apunto, a veure si els trobo de segona mà i els provo!)
Molt aviat no he seguit, en fi xd Però gràcies! Intentaré escriure més, que jo també m'ho passo molt bé escrivint aquestes escenes ^^
Una abraçada!
Cass Ross Enviat el 25/01/2017 a les 12:51:24 #27042 He escrit 13 fanfics amb un total de 62 capítols Hola!
Per començar, m’agradaria dir-te que m’agrada molt aquesta portada ^^ I els títols dels capítols també són molt divertits. La manera de començar el capítol és interessant i t’atrapa, molt bé. Però el cert és que has sabut mantenir al llarg del text aquest narrador, que m’encanta perquè va molt d’acord amb la personalitat dels personatges. I és una lectura molt àgil i divertida, encara que fas uns capítols molt llargs, m’encanta.
M’encanta com has pintat la sala comuna de Gryffindor, i pobres, que tenen enveja del Harry! No m’estranya, ja ho crec que algú en devia tenir. (Encara que clar, només enveja de la seva fama, perquè qui voldria tenir la seva vida?) L’única crítica és que en algun moment, als diàlegs, no tinc massa clar qui parla, i m’he liat una mica. És interessant saber quines assignatures fa cadascú i sembla que alguns professors prometen. (Especialment, la professora Vector!) El capità Peakes mola molt, fes-lo aparèixer més, si us plau. I el Roure! Ha estat molt guai que el traguessis a col·lació, desesperat buscant un capità... Evidentment, el Kirley ja sabia què li demanaria. Es deu haver passat temps assetjant el personal perquè sigui caçador xD L’Slytherin traïdora que se’n va amb l’empollón de la classe deixant la seva amiga a l’estacada... Els treballs en grup els organitza el diable.
Fins aviat!
Cass
PS. Tantes vegades que m’he llegit el capítol i havia començat el comentari sense tenir temps per acabar-lo i haver-lo de tornar a començar que m’ha vingut un deja-vú hahaha.
Mercè Granger Enviat el 06/02/2017 a les 17:26:21 #27081 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols Gràcies! Que bé que t'agradi la portada, a jo no m'acaba de convèncer, peró meh, en dibuixar sóc un zero, o sigui que crec que així es quedarà haha. Sort que el capítol no se t'ha fet llarg, perquè telita, curt no és, això està clar xd
Sí, jo la sala comuna de Gryffindor me la imagino com un guirigall constant xd Calmadeta no crec que ho sigui; com també imagino que un poc d'enveja a la fama del Harry algú devia tenir (però no a la vida, com bé has dit. Tot i que des de fora no deu parèixer tan horrible, si no coneixes com el tractaven els seus tiets...). Ai, em sap greu si t'has liat, mira que ho he intentat especificar sempre que he pogut, però a vegades m'ha estat impossible fer-ho sense trencar el ritme!
Veig que el Peakes està guanyant fans! El Kirley també li tindrà enveja al Peakes, aleshores, ell també vol fans! xDDD El Rouresobretot vol que el Kirley sigui caçador perquè sap que és molt bo en e Quidditch, encara que el Kirley no hi vulgui jugar, no és que vagi anant a tot Gryffindor demanant-li si vol ser caçador (al Heath no li demanarà, que el pobre és un poc penós amb el Quidditch xd).
Ara contestarpe al teu comentari del següent capítol ^^
PD: I no te n'has cansat del capítol? Si jo ja l'avorreixo quan he de revisar coses HAHA A o quan em passa això, si no he acabat d'escriure un comentari, m'envio per MP el comentari que ja he fet per no perdre'l. És una ximpleria, però escolta, em serveix xd
hermione potter Enviat el 16/12/2017 a les 19:55:58 #27212 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols I bé, ja torno a estar aquí altra vegada xD (m'he enganxat, et sóc sincera).
Doncs sí, un capítol molt llarg, t'aviso que he tardat força estona a recordar tot el que et volia comentar encara crec que em deixo coses a dir-te, però faré l'intent de escriure-ho tot abans no se m'oblidi per complet.
La idea de que el primer que busquin sigui un lloc per assajar m'ha sorprès. Pensava que ja tindrien aquest problema resolt d'alguna manera, tot i que si se'm presentés a mi aquest problema també em costaria (encara que acabaria trobant una solució, ho això espero xD). Suposo que serà la sala de la Necesitat, oi? Bé, això m'he imaginat jo mentre llegia.
M'agrada veure com els alumnes de Hogwarts sempre acaben anat a parlar amb els elfs. Ho trobo molt entranyable, de debò.
Noia nova i l'Ilvermorny que acaba a Ravenclaw... La vull conèixer!!!!!!!!! La curiositat que té en Kirley (penso que és ell) per saber-ne més. Espero que en coneguem més detalls a mida que avanci la història, perquè m'has deixat amb les ganes :)
T'haig de dir que m'agrada molt com expresses els seus pensaments. Tots són molt diferents i això és difícil de fer. Se'm fan curts els capítols gràcies a aquests petits diàlegs i paràgrafs amb pensaments externs, són molt entretinguts!
Sobre el tema de Magimàtica... Primer, el noi penso que o venia a parlar de la noia nova o venia a demanar formar part del grup. Sincerament, espero que sigui la segona perquè crec que (tot i els prejudicis que tenen envers els Ravenclaw) es portarà bé amb els tres nois. Segon, per part dels dos amic, crec que el llarg treball que els hi ha posat la Vector tindrà repercussions en un futur... i dolentes, intuïció. Per cert, has descrit a la Vector exactament com la meva professora de matemàtiques, fins i tot físicament, he flipat en colors perquè fa les classes exactament iguals.
M'ha semblat estranya la resposta tan ràpida d'en Kirley. Per què no li agrada el Quidditch? Espero que en els següents capítols en sapiguem més coses, perquè la vida d'aquests nois és molt interessant!
Doncs bé, sé que m'he deixat moltes coses per comentar i ho sento, però vaig a seguir llegint!!!
Mercè Granger Enviat el 18/08/2018 a les 19:11:56 #27252 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols I jo encantada de que tornis a estar aquí!
Jo també quan vaig començar a idear la història no hi vaig pensar, però després hi caus... i sí, necessiten un lloc, i a Hogwarts no és pas tan fàcil com a les sèries, que tots tenen un garatge amb misteriosament bona acústica. Però bé, així em va donar una mini-trama :3 No diré res... perquè está molt clar que sì HAHA.
Els elfs mereixen més representació!
I els teus desitjos s'han fet realitat! Ja la coneixes!
Ai que maca, gràcies *-* Faràs que em piso vermella HAHA.
Interessants teories. No vas mal encaminada. Per fer la Vector vaig agafar diferents elements de profes de mates que he tingut, la veritat. Suposo que deu haver-hi certes coses que són universals entre els profes de matemàtiques (com el radio-cassette de les profes d'anglès. Que ja estem al s. XXI, hi ha ordinadors!).
Un altre tema que queda per descobrir! Ja hi ha algunes pistes, i n'hi haurà més pròximament :)