The Weird Sisters: els inicis - Capítol 2: Para sempre atenció al que diuen els elfs de matinada
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 05/11/2016 a les 00:10:58
Última modificació 12/12/2017 a les 23:13:16
Tots els capítols de The Weird Sisters: els inicis
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: Para sempre atenció al que diuen els elfs de matinada

La idea de formar una banda de rock pot sonar molt maca, com una cosa típica de la joventut rebel i inconformista. Es pot pensar que justament basten un parell d'amics amb lleus nocions musicals i passió com per aconseguir que tot vagi bé.

Res més lluny de la realitat. El Kirley McCormack, el Heath Barbary i el Myron Wagtail ja s'havien trobat amb alguns problemes. I això que només era dimecres, tan sols feia dos dies que havien començat el projecte.

—Un lloc per assajar, necessitem un lloc per assajar —va repetir el Kirley, resumint en poques paraules la que ara era la principal preocupació dels tres nois. Estaven asseguts als jardins de Hogwarts, discutint i proposant solicions mentre dinaven a l'aire lliure, en companyia de la Julia, la qual ja havien anomenat primera groupie oficial de... Entesos, encara no tenien nom. Ja en trobarien. Si, total, només era un aspecte secundari, no hi havia necessitat de trencar-se el cap abans d'hora.

—Podem colar-te a la sala comuna de Gryffindor. Et portem mig amagat, li prometem a la Senyora Grassa que l'escoltarem cantar durant una hora (agafa cera per les orelles, m'ho agrairàs) i ja estaria —va encongir les espatlles el Heath, mentre amb un toc de vareta s'encenia un cigarret —Però, la Sala Comuna de Gryffindor... bé, la medalla al lloc més silenciós del planeta no la té.

—Volen coses —afegí el Kirley, que acabava de donar una mossegada a la seva pizza (els efls a la fi havien acceptat els suggeriments de modernitzar una mica el seu receptari. Que estava molt bé mantenir les receptes tradicionals de Hufflepuff, que sí, però incloure dins la dieta els aliments arribats d'Amèrica tampoc estava malament.) —. D'altres exploten.

—Nens de primers que intenten, de manera desastrosa, començar a batre's en duel, i acaben perseguint-se els uns als altres.

—O que persegueixen al Harry Potter. Tothom està emocionant amb l'arribada d'aquest nen.

—No m'ho puc creure. Estàs gelós d'un nen d'onze anys? —el Heath va alçar una cella, mentre que la seva boca traçava un somriure burleta.

—No estic gelós, però no em diguis que l'atenció que ha rebut el noi aquest a vegades no és exagerada!

—És veritat, que ha fet ell? Únicament derrota l'Innominable. Quasi res —va fer befa el Heath.

—No va ser un fet transcendental a la història de la màgia —va afegir-se a la broma la Julia.

—Sí això el Kirley ho fa cada dia! —va acabar el Myron.

—Ho admeto, això de vèncer Qui tu ja saps va estar guai. Molt guai. D'acord, potser es mereix tots els groupies que li han sortit.

—No et preocupis —el Heath va donar uns copets a l'espatla del Kirley, amb intenció de reconfortar-lo— que no crec pas que tingueu els mateixos gustos precisament en pretendents.

—Parlant d'això, tinc una bona notícia. Una bona notícia per mi, és clar.

—I ja que treis el tema; us recordo a vosaltres dos el mateix de sempre —La Julia va assenyalar amb un dit incriminatori al dos Gryffindors —. Que les meves companyes d'habitació estan prohibides. Les seves amigues, prohibides. La meva cosina? Ja t'ho pots imaginar, Kirley.

—En realitat, va ser el Heath el que es va enrotllar amb la teva cosina —es va defensar el noi—. Jo em vaig embolicar amb el seu millor amic.

—La meva família i els seus amics, prohibits —va retificar la pelroja.

—Has entès, Heath? —va demanar el Kirley. D'una banda, el Heath simplement li va mostrar el dit d'enmig al seu amic, però també va assentir davant les paraules de la Julia, mostrant la seva conformitat. Nícanor els salves quan la noia s'enfadava de veres—. Com estava contant: he descobert que ha arribat una noia nova. Americana, abans estudiava a Ilvermony. De sisè. Però és Ravenclaw. Això li resta punt.

—Que tens tu en contra dels Ravenclaw? —Va tornar a alçar una cella el Heath—El meu pare va ser Ravenclaw.

—I només sap parlar sobre les modificacions setmanals de les regles del comerç internacional i com pugen i baixen els mercats. Que si augmenten el gruix de marmites, que si importaran un carregament sencer de pèl d'Unicorn, que si hem d'exportar més ulls de peix globus.... Fins i tot tu et quedes adormit escoltant-lo!

El Heath va posar els ulls en blanc, i va moure lleugerament el cap en senyal d'afirmació. Els cops que havia de fer un trajecte llarg amb tren amb el seu pare, o es veia obligat a portar-se un llibre o automàticament ja es posava els auriculars per escoltar música. Intentar mantenir una conversa de més de deu minuts amb el seu progenitor significava, per gairebé tots els éssers humans i màgics, caure en un sopor immediat.

—El meu pare també va ser Ravenclaw —continuà el Kirley. El seu pare, de fet, compartia generació amb el del Heath; fou al castell on es varen fer amics—. I es passa el dia al seu despatx dissenyant noves escombres, que quasi mai no funcionen, com ja sabeu. Cada dia s'assembla més a l'Alberic Grunnion —va esbufegar. No era estrany que, quan passava per casa seva, una de les noves escombres últim model del seu pare li copegés al cul. Acostumaven a tenir massa vida pròpia. Ara, quan algú es pujava sobre, ben bé podrieu obrir la botella de xampany si aconseguia aixecar-se cinc centrímetres del terra —. I els Ravenclaw són avorrits. Quasi tots. Però, per l'altre costat, les noies d'Ilvermony són la canya. Te'n recordes de les que vàrem conèixer al mundial de Quidditch de l'any passat? —El Heath va somriure i va fer que sí amb el cap. Havia estat un bon estiu, aquell del mundial—. Doncs això. Aquesta tarda miraré d'informar-me més.

—No entenc per què sempre us esteu fixant tant en noies i anant darrere d'elles. Jo no tinc aquesta necessitat —opinà el Myron —. Nosaltres... bé... som millors amics —Es va mirar la Julia amb un somriure, que ella va correspondre —. Però és millor, perquè no som com aquelles parelles cursis i embafadores i geloses.

—Gràcies per presentar-nos els beneficis de la monogàmia —l'interrompé el Heath.

—Però no ens interessen —continuà el Kirley.

—Torni un altre dia.

—Adéu i gràcies.

Els dos Gryffindors van esclatar a riure mentre xocaven els cinc. El Myron va romandre impassible, sense agafar-se malament la broma, i murmurà alguna cosa sobre que tot era esperar, que l'amor ens acaba enxampant a tots. La Julia solament va rodar els ulls, però amb expressió confiada, pensant "Ja veurem que passa. Temps al temps". Els comentaris van ser seguits immediatament, quasi com si es tractés d'una resposta automàtica, per un del Kirley assegurant que ja podien esperar asseguts, però que bé, esperar era l'única cosa per la qual servien els Hufflepuffs.

—Això és enveja. La gent que odia als Hufflepuff, que els odiïn. Nosaltres no ens rebaixem al seu nivell.

—Ser Hufflepuff: una nova manera d'arribar al nirvana i assolir la pau mental, per Myron Wagtail— es va burlar el Heath—. Serà un èxit a les llibreries.

—I tu que fas parlant de llibres si ets Gryffindor?— La Julia va contraatacar, en defensa del seu noi i la seva casa—. Heu de ser més gamarussos. Impulsius. No obriu un llibre ni per casualitat. El que feu és calar foc a les coses, llibres inclosos. Fes-ho millor, Heath, que tu pots.

—Nois, ens hem de tornar a concentrar —el Kirley dona uns cops amb la mà a la gespa, per emfatitzar les seves paraules. Millor que no comencessin amb les rivalitats amistoses entre cases —Necessitem un lloc per assajar.

—Podríem insonoritzar alguna aula —proposà el Heath—. En algun moment n'hi ha d'haver alguna de buida. Apartem els pupitres amb màgia i tindrem suficient espai.

—Pobres de vosaltres com rompeu alguna cosa... —va conjecturar la Julia. Perquè, siguem sincers, ficar aquells tres nois a una aula buida era, aproximadament, com ficar-hi un petit huracà —Us haureu d'enfrontar a la McGonagall.

—No fa por ni res, aquesta dona... —Malgrat que feia set anys que era el Myron era estudiant de Hogwarts, la subdirectora li continuava imposant el mateix respecte que quan era tan sols un nen atemorit i grassonet d'onze anys. Incomptables vegades els nois s'havien vist atrapats al seu despatx, pregant-li a Merlí que el castic fos lleu i en aula conjunta —Des de la primera classe vaig veure que les Transfiguracions i jo... com que nos en duríem bé, no. Com que em quedaria suspesa l'assignatura.

La idea d'assajar a les aules, descartada, aleshores. Perquè no tan sols hi havia el factor perill si rompien alguna cosa, també s'havia de tenir en compte el conserge toca-collons que hi havia pul·lulant per Hogwarts, el mateix que feia una festa amb la seva gata (amb la qual tothom deia que mantenia una relació MASSA especial) cada vegada que aconseguia que un alumne fos castigat.

Hogsmeade tampoc fou una bona pensada. Alguna casa buida hi havia d'haver, per força, però, com que en aquest món res és gratis, segurament haurien de pagar lloguer per apropiar-se d'aquell local. I ells eren estudiants, no tenien gran poder adquisitiu. I el Heath era especialment garrepa. I tan sols podien anar a Hogsmeade durant els caps de setmana (a no ser que utilitzessin els passadissos de la Bruixa Bòrnia o de la Sala dels Trofeus, que els conduïen a Hogsmeade. Que, siguem sincers, qualsevol escusa era bona per utilitzar-lo). No. Hogsmeade no era una bona idea.

Els muggles en la mateixa situació que ells, solien tocar a garatges i trasters, o això semblava. El problema aquí era que els garatges dels muggles solien ser espaiosos, car que allà eran on es guardaven els cotxes, i les motos; que ocupaven bastant espai més que les escombres. L'equivalent hogwarià d'un garatge era l'armari de les escombres; i aquella sala tan fosca i estreta no era suficientment espaiosa com per ficar-los a ells tres acompanyats de dues guitarres. Coses com l'espai vital eren un luxe, que, si podien triar, preferien no prescindir d'ells. I bé, també existia una cambra destinada a guardar les barques utilitzades pels nens de primer cada 1 de septembre; per desgràcia, aquella habitació no tan sols mancava d'espai, sinó que la pesta que feia a aigua i a fusta podrida era important.

El Myron va proposar tocar a l'aire lliure, als jardins, que així estaven en sintonia amb la naturalesa, s'inspiraven i res els aturaria la seva llibertat creativa. Però clar que també hi havia inconvenients. Com la interferència sonora que proferien els ocells, els alumnes parlant o el fet que, si tocaven malament, segurament la seva integritat física es veuria amenaçada. I sense oblidar-nos que "Woodstock va acabar fa vint anys, tio".

Afortunadament, havien aconseguit solucionar un problema: els instruments i l'equip tècnic. Cantar a cappella, no els entusiasmava gaire (no eren un cor de cant gregorià, eren un projecte de banda de rock alternatiu), per tant, necessitaven fer-se amb dues guitarres, i necessitaven amplificar el so d'aquestes. No va ser difícil trobar-hi solució: per alguna cosa eren mags, un Sonorus i va que xuta. Els instruments ja els tenien amb ells. Com ja hem dit, eren mags. Les guitarres màgiques tenien una tecnologia incorporada consistent en que amb la sola activació d'un botó, l'instrument es reduïa fins assolir una desena part de la seva mida original. Així, podies transportar la guitarra per tot arreu. La podies guardar dins la butxaca i treure-la en cas de necessitat! I els dos Gryffindors havien estat prou espavilats per afegir la guitarra dins del seu equipatge. Un problema menys, doncs.

Tanmateix, normalment, les bandes de música no consten tan sols de guitarristes i un cantant. Solen tenir, com a mínim, un baixista i un bateria. Malauradament, cap dels tres no tenia la més lleugera idea de tocar aquests instruments. Sabent com era de penós el Myron amb la guitarra, les possibilitats que toques bé (o decentment) el baix o la bateria jugaven en contra seva. El Kirley just havia començat amb la guitarra, no era bona idea que ara es dediqués a un segon instrument sense haver dominat el primer. El Heath no les tenia totes respecte al fet que fos de veritat bo com a baixista o bateria, i aquesta qüestió s'unia als seus dubtes sobre com aprendria a tocar-los. A Hogwarts no hi havia professors particulars de música, precisament, i els cursets per vídeo dels muggles no era possible veure'ls a la Sala Comuna ja que els mancava reproductor de cassettets (i electricitat).

Però tocar acústicament no sonava malament. Més íntim, es podria transmetre més. No era mala idea per anar tirant, fins que trobessin algun altre músic. Era preferible que, abans de partir a la recerca camarades músics, ja haguessin definit una mica més el seu estil i trobat una bona dinàmica entre ells tres, tenir un lloc físic on practicar. Perquè, siguem realistes, anar penjant cartells per tot Hogwarts que diguessin "Es busca bateria i baixista per una banda que acabem de formar. No tenim nom encara. Ens falta pràctica, així que toquem de puto cul. Tampoc hem trobat lloc on assajar. Ni hem decidit el nostre repertori. Envieu un mussol a la següent direcció per a més informació, gràcies" no era la millor estratègia de màrqueting.

El temps lliure destinat a dinar estava arribant a la seva fi, i, després d'unes quantes bromes i comentaris sobre les seves classes del matí, tornaren al punt inicial: un lloc on assajar. La idea que tenia més números per coronar-se com a la més factible era la d'utilitzar una aula buida; tot i així, el Filch i una colla de professors (encara més) empipats amb ells per haver romput alguna cosa els dissuadien de la idea.

Aleshores, al Myron se li va encendre una llumeta. A la seva ment es va desempolsar el record d'aquell dia de quan feia quart, i s'havia presentat a la cuina a hores intempestives a la cacera d'alguna cosa que poder dur-se a la boca. Els elfs, servicials com sempre, li havien oferit una safata plena de galetes (que havien estat delicioses, per cert. Calentetes, esponjoses, amb uns trossets de xocolata ben cremosa i dolça...). Poc havia pensat en la conversa que estaven tenint els elfs quan ell es presentà en la cuina. Mes en aquell moment rescatà les paraules perdudes que ara sí que tenien tota la pinta de poder tenir sentit i gaudir d'importància:

—Els elfs deuen conèixer alguna sala secreta, escolta! Hi ha molts de túnels i sales secretes a Hogwarts, alguna no coneixerem. I semblaran beneïts... però se les saben totes, ben bé que guien pel castell, mira tu —reflexionà el Hufflepuff abans d'arribar a la conclusió final—. Una vegada els vaig sentir parlar d'una sala... i per com parlaven d'ella semblava especial. Em sona que estava al... sisè? pis.

—Que hi ha, d'especial al sisè pis? —es demanà el Kirley —. A part de l'aula de Runes Antigues —No, no feu cap carussa en parlar d'aquella assignatura. Per estrany que pogués semblar, no li desagradaven les Runes. En part era gràcies a la professora encarregada d'impartir l'assignatura.

—El bany de nois i un en desús —va respondre el Heath.

—I un parell de despatxos. Imagino que us hi podríeu colar sense gaires dificultats, però com sempre, hi ha el problema que se suposa que hauríeu de demanar permís —va indicar la Julia, mentre mirava el seu rellotge. L'agulla dels minuts ja quasi reposava damunt el dotze —. Vinga, nois, cap a classe —va aixecar-se del terra i ja dreta, va estirar-li el braç al Myron, aconseguint que ell es posés dret també, abraçant-lo de pas.

—Quina pena, que jo no tingui classe —el Kirley, a diferència dels seus amics, es va tombar amb un somriu burleta —. I si anem a investigar el passadís del sisè pis, Myron? No em diguis que no és un bon pla.

—Tinc Futurologia, tio. No vull començar a faltar ja... I per una assignatura en la que no em dormo!

—Futurologia. Aquesta assignatura tan precisa, lògica, útil, amb una professora a qui sens dubte no li falta cap bull i és una eminència en aquesta gran ciència —El Heath va rodar els ulls, demostrant la poca estimació que li tenia a l'assignatura. No, mai no l'havia cursada, ja havia deixat clar als tretze que preferia trencar-se el cap a Magimàtica que no passar-se una hora davant una bola de cristall intentar endevinar sí la seva línia del cor era més aviat corba o recta i sí això significava que tendria dos o cinc fills.

—Ens toca Magimàtica a nosaltres, Heath. No sé què dir-te, jo preferiria estar prenent té tranquil·lament que fent càlculs per demostrar les propietats màgiques del set —va opinar la Julia.

—Vinga, que Magimàtica mola molt! Només és agafar-li el truquet —El Heath era del pocs defensors de la Magimàtica en tot el castell.

—Com t'ho explico? Ets odiós. Si vols caure bé, no siguis bo en Magimàtica. No diguis que Magimàtica mola. Digués que és un puto malson —El Kirley era del parer contrari. Per no separar-se del seu amic, decidí agafar a tercer com a optativa Magimàtica. La cosa fou una mica desastrosa.

—Guapo, això va per tu —El Heath li mostrà el dit d'enmig com a comiat, mentre el Myron i la Julia es besaven com si no s'haguessin de tornar a veure d'aquí a dues hores —. Parelleta... —Un últim petò i els dos Hufflepuff per fi es van separar, a contracor.

En pocs segons, allà on hi havia hagut els quatre amics, només hi eren la meitat. El Myron, que de moment no havia mostrat d'intenció d'anar cap a la seva pròxima classe, es va tirar a la gespa al costat del seu amic.

—Crec que passo de Futurologia. És la primera classe. Serà el rollo de sempre.

—Sabia que no em fallaries —els dos van xocar els cinc —. Tirem després cap al sisè pis? No perdem res per investigar si hi ha alguna cosa guai, escolta. I si trobem un lloc on assajar, estaria de puta mare.

—Crec que és una gran idea.

 

 

Cinc minuts més tard, després de pujar set pisos i esperar amb exasperació que les escales canviessin de direcció, el Heath i la Julia arribaven just davant de l'aula de magimàtica. La professora Vector ja estava a allà, fent gala, una altra vegada, de la seva perfecta puntualitat. Els pupitres estaven quasi tots ocupats, amb els pocs alumnes que havien sobreviscut a la severa professora i el seu amor respecte a les redaccions extenses i els càlculs complicats. El Heath va lamentar-se mentalment d'haver trigat tant a arribar al setè pis, feia l'efecte que s'havia perdut el problema lògic que la professora plantejava al principi de cada classe, perquè els alumnes pensessin en ell, i al final de l'hora, si algú havia trobat la solució, era recompensat amb un positiu.

Una mirada estricte, que va servir com a reny silenciós va ser l'única salutació, que reberen els dos amics, que no s'afanyaren a ocupar els seus seients i treure pergamí i ploma, per segurament tornar a emplenar el rotlle de pergamí reglamentari de cada inici de curs. La professora Vector es va allisar la seva túnica roja, i va començar el seu típic discurs de presentació, on tornaria a mencionar les ja conegudes normes de l'assignatura (aquells alumnes duien des de tercer cursant l'assignatura, i en cinc anys no les havien modificat ni una mica. La Vector trobava que tot així, recordar-les mai no sobrava), quan el darrer alumne va travessar la porta de l'aula, clarament exhaust, sense alè, amb els seus cabells castanys i ondulats visiblement xops de suor (com la tela que recobria les seves aixelles) i amb la cara del mateix color que la túnica de la professora.

Provà a pronunciar algunes paraules com a disculpa; malauradament, la seva veu havia estat robada per les escales empinades que feia tot l'efecte que havia pujat a tota pressa, quan el temps se li havia tirat a sobre. La professora Vector el va alliberar de la tortura amb una mirada que guardava cert grau de compassió, i el noi per poc no es va abalançar cap al seu pupitre, visiblement feliç d'abandonar la seva posició anterior.

Tot seguit la Vector començà amb el recordatori anual de les normes, que deia alguna cosa com: bla bla Magimàtica es una branca de la màgia molt digna bla bla hauran de posar el màxim del seu eforç bla bla redacció setmanal de dos rotlle de pergamí com a mínim bla bla. Tan sols un parell de Ravenclaws semblaven estar parant vertadera atenció al discurs, els altres feien com que paraven l'orella i a vegades apuntaven alguna paraula a l'atzar al seu pergamí per a quedar bé i dissimular que la seva ment en realitat estava planificant la seva pròxima sortida a Hogsmeade.

El Heath formava part del segon grup. El seu esperit estava recorrent Hogwarts, buscant una solució per al tema dels assaigs, quan va notar que el seu braç esquerre era colpejant suaument però repetidament.

Es va girar. El noi que havia arribat tard era el culpable d'aquells copets.

—Eh... eh... això... —El Heath es va atracar cap a ell, ja que les paraules del noi era tan fluixetes. fins i tot per a ser un xiuxiueig. Ja havia quedat clar a la classe de Defensa que parlar amb veu potent, forta i clara no era el fort d'aquell Ravenclaw —. No vull semblar xafarder... per casualitat... és a dir, estava per a prop vostre... no vos estava espiant ni res, l'estil James Bond no és el que més em defineixi i... no vull semblar tafaner, que aquests que no agraden a ningú.... —la professora Vector els interrompé colpejant la seva taula i mirant-los fixament, incitant a què es callessin. El noi va girar-se, clarament commocionat pel fet que li haguessin cridat l'atenció, i començar a prendre apunts com un desesperat, sense dirigir-li cap mirada al Heath.

 

—Ànec de goma —va dir-li el Myron al retrat del Glanmore Peakes, en un desesperat intent de veure si aquell quadre, com la Senyora Grassa, responia a alguna contrasenya que els permetés entrar a una sala fins ara desconeguda.

—Argh, per les barbes de Barba-roja, els grumets d'avui en dia sou ben estranys! Si haguessin viscut en els meus temps, ja m'agradaria veure's a vosaltres, grumets d'aigua dolça, al vaixell, navegant mesos sense trepitjar terra ferma! I sense beure rom! Ai... el rom! Porteu el rom! Rom per a tothom!

—Aprovo la idea del rom. M'agrada com pensa, senyor.

—Ja ho crec, mira que si al final tindràs ànima de pirata! La teva cara em sona, he amanaçat mai a cap avantpassat teu?

—La veritat és que no ho sé. Jo sóc del Wagtail, dels Wagtail de tota la vida, de Cornualla. Però crec que per part de la mare sí que hi va haver algun pirata, ho hauria de comprovar. El tiet Hector té un lloro, sap?

—I el rom? Per què no em porteu el rom? Que estaves dient, grumet? Ah, sí, vols que et conti la història de com vaig dona caça a aquella maleïda Serp Marina de Cromer, veritat? Sé que sí! Com començaria? Era principis de febrer del 1704, els muggles m'havien condemnat a la forca per pirata i bruixot, aleshores....

—Tio, crec que m'acabo de carregar una escultura sense voler —va dir el Kirley, traient el cap pel passadís. Ell i el Myron havien decidit repetir-se la feina, el Gryffindor s'encarregaria de l'ala est i el Hufflepuff de l'oest —. Però tampoc era tan maca, els he fet un favor i tot. Que la canviïn per una escultura meva, alegrarà la vista a molta de gent —Es va passar una mà pels cabells, mentre posava el més seductor dels seus somriures—. Ah, per cert, els vàters en aquest pis no som com el de la conselleria, creu-me que ho he comprovat —la cara de fàstic que feu en recordar-ho i la vora banyada dels seus pantalons ho asseguraven —. Estàs segur que estem buscant bé? Perquè molts més amagatalls en aquesta planta no se m'acudeixen.

El retrat del senyor Peakes remugà: algú era tan poca-solta com per a gosar interrompre'l a ell mentre explicava el màgnific relat de com va caçar la serp! Va concloure la seva queixa afirmant que el Kirley seria un corsari traïdor ("Els cabells els du massa curts! Un bon pirata ni s'afaita ni coneix perruquers!") i es prengué un bon glop d'alguna cosa, que, coneixent-lo, tenia moltes probabilitats de ser rom.

—Seria possible. Bé, demà podem seguir amb la investigació. Anem a les cuines per uns batuts de biscuït?

—Vinga.

Els dos amics es varen dirigir cap a les escales, però a mig camí van ser interromputs pels crits d'un alumne que se'ls atracava corrents i es va unir a ells en el camí de descens.

—Ei! Hola nois. Com va? —Els va saludar el Marc Roure, un Gryffindor dos cursos més jove que ells. Al seu pit lluïa la seva nova i brillant placa de capità —. Volia parlar amb tu Kirley, quina sort que et trobo...

—No hauries d'estar a classe, tu? —el va interrompre el noi en qüestió de forma seca. Sabia cap a on aniria aquella conversa, i si la podia evitar, millor.

—La Sheda —També coneguda com la professora de Runes Antigues, però ella, al contrari dels altres professors, odiava que es dirigissin a la seva persona utilitzant el seu cognom. La feia sentir com una vella quan "Jo sóc només un poc més gran que vosaltres. Vint-i-tres acabats de complir" (en realitat, es veia de lluny que una mica més de vint-i-tres anys tenia. Però es conservava bé, la dona) —m'ha enviat a agafar un llibre que s'ha oblidat a la sala de professors. Tampoc és que tu et passis la vida tancat dins les aules, eh.

—Això no ho pots negar, nen —va recordar-li el Myron al seu amic. El Kirley va traçar un mig somriure com a única resposta, acceptant que, ell, precisament, l'alumne més aplicat de Hogwarts no era.

—El cas és que et volia fer una proposta.

—No.

—No m'has deixat acabar de parlar.

—Sé que em diràs. Però vinga, acaba.

—El Charlie Weasley se n'ha anat de Hogwarts. I Gryffindor s'ha quedat sense caçador. En necessitem un, un de bo, i creu-me, entre els lleons no hi ha gaires caçadors decents. Menys tu. Sé que voles bé i... —es va llevar ràpidament la placa de capità i la va llançar amb força en direcció al Kirley. El noi la va enxampar al vol sense cap dificultat, com si hagués estat tota la seva vida preparant-se per a enxampar aquella placa— ets àgil, agafes sense dificultats coses petites i ràpides. Series un gran caçador. No vols formar part de l'equip? —El seu to era amable, neutre, calmat, mes la seva mirada expressava desesperació. "Per favor. Vull guanyar la copa d'una punyera vegada".

—No —va retornar-li la placa al Roure, també via aèria. El capità no fou tan hàbil agafant-la, però sí que fou prou ràpid per evitar que caigués rodolant escales avall—. No vull entrar a l'equip de Quidditch. Ja trobaràs algun caçador, però aquest no serè jo. Enhorabona per la placa de capità, eh? T'ho mereixes —No volia quedar tan antipàtic, per Merlí, que el noi no li queia gens malament.

El Roure, en arribar a la planta baixa, es va acomiadar amb un gest amb el cap i amb la petició que el Kirley es reconsiderés la seva oferta i va dirigir-se cap a la sala de professors, allunyant-se dels dos amics així dels dos amics, car que ells anaven en direcció a les cuines (i per anar a les cuines, havien de passar pel menjador). El Myron va abstenir-se a fer algun comentari referent al diàleg que acabava d'escoltar. Era coneixedor de la poca estimació que tenia el seu amic a l'esport màgic per excel·lència, el Quidditch.

 

 

A sobre del retrat del Glanmore Peakes (o d'una versió d'ell considerablement beguda), que ara cridava a crits com havia quasi atrapat al Kranken i seduït a la filla d'un pirata rival, la classe de Magimàtica estava a punt de finalitzar. Els alumnes es massejaven les mans, adolorides de tots els apunts que havien pres. La professora Vector acabava de felicitar al Thruston per a resoldre l'endevinalla del dia; aleshores el seu posat es va tornar més seriós (encara més seriós) i es va quedar parada al centre de l'aula; era la seva forma d'anunciar que el que anava a dir a continuació era important.

—A causa dels suggeriments que he rebut, cortesia d'una companya de claustre, i que proposaven que podria fer les meves classes més dinàmiques... —Va posar els ulls el blanc; òbviament ella pensava que les seves classes basades en copiar grans totxos sobre les propietats màgiques del mil sis-cents noranta-quatre, a resoldre complicats càlculs matemàtics i a comprovar teòries de famosos teòrics de la magimàtica eren molt participatives, innovadores i entretengudes. Encara així els seus llavis van deixar entreveure un somriue, senyal que la persona que li havia fet aquest suggeriment era apreciada per la Vector —He decidit que els podria resultar últil fer treball en parelles sobre les propietats màgiques del número que vulguin i facin amb ell càlculs que ja els aniré ensenyant durant aquest trimestre. Podríem fixar ja la data d'entrega, just abans de Nadal crec seria una data òptima —El podríem en primera era, òbviament, una simple forma cordial; traduït al llenguatge dels alumnes significava: Més els hi val entregar-me els treballs abans de Nadal o sofriran les conseqüències— Com que tindran mesos per a preparar-lo, els exigiré que sigui d'una llargada considerable. Vint rotlles de pergamí com a mínim. Els deixo aquests minuts per a decidir qui volen que sigui el seu company i me'l comuniquin al final de la classe.

El Heath i la Julia van xocar les mans, mentre s'intentaven convèncer que fer el treball seria divertit i no una tortura repartida, en, com a mínim, vint parts (com els rotlles de pergamí). Li vàren comunicar a la professora la intenció de fer el treball junt. Ella va assentir, assegurant que s'esperava un bon treball d'ells mentre que apuntava a la pissarra Barbary i Entwhistle, i, a la vora, el número que havien elegit.

Els altres alumnes no pareixien posar-se d'acord tan fàcilment a l'hora d'emparellar-se. Les dues Slytherin del fons de la classe, les quals ningú encara havien aconseguit comprendre com és que havien aprovat els quatre cursos de magimàtica, feien com que discutien sobre els números que podrien triar, quan en realitat el tema de debat era el nou pentinat que s'havia fet la Quirina Queshery, estrella permanent de Bruixa Indiscreta. Els tres Ravenclaws que sempre s'asseien a la fila de davant discutien a veure qui es quedava sol. El Ravenclaw que s'havia assegut a l'esquerra del Heath mirava incòmode els seus peus, massa tímid per a demanar-li a algú si el volia fer amb ell.

—Si vols, el pots fer amb nosaltres —va dir-li la Julia amb un somriure càlid.

—Menys treball per cap —va continuar el Heath.

Lamentablement, la professora els va sentir i els va indicar que no, el treball es feia de dos en dos, aprofitant que a classe eren un nombre parell. I, a més a més, si el feien entre tres, es veuria obligada a augmentar el mínim de rotlles pergamí a trenta.

Una de les Slytherin es va aixecar sobtadament del seu lloc, deixant a la seva amiga visiblement sorpresa, i va anar cap al trio de Ravenclaw, cap a la taula del Thruston, més concretament. Després d'una breu conversa la professora va apuntar a la pissarra Avery i Thruston, deixant a l'altra noia Slytherin amb la boca ben, ben, ben oberta i amb gest d'indignació. L'Avery no havia estat beneita; tothom sabia que el Thruston era el millor alumne a Magimàtica (i a totes les assignatures, en realitat. La seva manca de vida social, reduïada a les converses que mantenia amb la bibliotecària quan li tornava un llibre, era el preu que havia de pagar per a tenir un expedient perfecte) i fer el treball amb ell era un excel·lent quasi segur. Aviat hi hagué els dos llinatges dels dos Ravenclaws companys del Thruston apuntats també a la pissarra, i això deixava...

—Tremlett, Selwyn; crec que és obvi que hauran de fer el treball junts. Discuteixin sobre quin número volen fer el treball.

—Però... però professora Vector! —la Selwyn va començar a protestar, cosa que no serví de res car que la professora la féu callar instantàniament; i la noia es veié obligada a seure's devora el Ravenclaw, deixant clar amb la seva expressió facial que no l'entusiasmava ni un pèl.

El Heath mirà al sostre, demanant-se com collons compaginaria la música amb el treball.


Llegit 536 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 44 comentaris05/11/2016 a les 00:46:02
#26986Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Si has arribat fins aquí: felicitats! El capítol es llarg, I know (11 pàgines m'ha ocupat al drive. Estic orgullosa xd). I com és llarg, tinc un parell de coses que comentar:

Ja es presenta el primer problema! Sé que potser està agafat una mica en pinces, això que no trobin cap lloc on assajar, però bé, creu que haureu entès quina és la sala de la qual parlaven els elfs. Com imagineu que la trobaran? Per cert, dada curiosa, segons els videojocs de HP a Hogwarts hi ha una sala de música (i se suposa que música és una optativa com ho poden ser Criança, Runes, Futurologia...), però ho he ignorat, que no em quadrava molt.

He anat escrivint aquest capítol durant estones soltes que tenia, i la veritat és que no estic molt convençuda amb la primera part, no sé si hi ha massa diàleg... Però ja la darrera part m'ha agradat més. Parlant de la darrera part, el Glanmore Peakes és un personatge cannon, un mag escocès conegut per matar a una serp de mar durant el segle XVIII. Segons els videojocs, el seu retrat sí que és la porta cap a una habitació secreta, però, again, ho he modificat (i no em digueu que la seva conversa amb el Myron no és genial HAHA. El meu frikisme m'ha obligat a posar referències a Pirates del Carib, era massa bo com per a no aprofitar-ho xdd). I sí, sé que en català la traducció de butterbeer és batut de bescuit, però ho he fet a posta. Volia mencionar alguna variant de la cervesa màgica, i, com que cervesa de mantega sona TAN malament, idò mira, utilitzo el nom en anglès i quedo internacional. El batut de bescuit em pareixia massa suau pels dos nois, i el whisky de foc era massa, que és un dimecres a la tarda! xD

Com vegeu el tema de magimàtica? Trobeu que  influirà d'alguna manera en ells? Que pensau que volia el noi de Ravenclaw? Per què el Kirley no vol jugar a Quidditch? El Peakes convidarà a rom a tots els quadres de la sisena planta? *música de misterí* 

Moltes gràcies per a llegir! Una abraçada i ens llegim per la web.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris08/11/2016 a les 13:47:06
#26989Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, faig tard, ho sé, però en la meva defensa estava currant-me post a fòrums XD. (Per cert, no he pogut evitar adonar-me que la teva nova foto d'avatar és de Gryffindor! Ja has baixat del burro? T'esperem a Gryffindor amb els braços oberts! XDD)

Uoooo, quin capítol més llarg! De fet, ara que he arribat a la meitat paro per escriure't unamica de comentari, que si no se m'oblidaran les coses!

Aix, les peripècies dels principis! A mi em sembla molt bona idea que comencin tocant en plan acústic, quan en sàpiguen una mica i tinguin un parell de singles ja podrien començar a practicar-los una mica als jardins, però sí, per començar a fer cançons necessiten un lloc més privet! Veig que t'has decidit per la sala de la necessitat, però primer he pensat que potser anirien a ca l'alfred XD Que boi, t'imagines, allà la gent escandalitzada perquè ara se senten sorolls de xerric xerracs i guitarres mal tocades a Ca l'Alfred? XD

Per cert:

" I el Heath era especialment gasiu".--> Què vol dir, "gasiu"? És alguna paraula balear? No l'he entès!

Ohhh, el Ravenclaw aquest que fa tard i parla fluix serà un nou integrant de la banda? Molaria, sembla divertit, així tot despistat i preocupat! XD (T'ha quedat molt bé tota l'escena de la classe de Magimàtica amb la professora Vector! M'he agradat molt com ho has explicat tot!)

OMG Glanmore Peaked! Que gran aquest retrat! És dels videojocs, oi? Hahahaha, m'encanta "Em sones, he amenaçat mai cap avantpassat teu?" XDDD "Probablement, el tiet Hector té un lloro..." Em moro. I en Kirley trencant escultures i provant els vàters a veure què passa! Hahahahahah!

Ohhh, en Roure! Com és que el Kirley no vol ser de l'equip de quidditch, sent tan xulo com és? Encara podria fardar més... Com és que no li agrada el Quidditch? Si és el millor esport del món! ^^

Ahh, i els típics problemes de treball en grup, no només la temàtica sinó formar el grup. Recordo com a clase oganitzàvem uns merders de cal déu quan havíem de fer treballs. A la uni em vaig trobar amb aulgunes sorpreses desagradables, també... U.U' I la de Sly! Que ha deixat penjada la seva amiga per anar-se'n amb el llest! Apa!

(Acabo de llegir el teu comentari i veig que el pirata ja és que el em sensava dels videojocs... BTW, has jugat mai als de lego? Són boníssims! XD)

Espero que segueixis molt aviat, que aquesta història m'encanta. Més per com està escrita que per l'argument, que ja vas dir que era senzillet, però de veritat que les escenes així més "domèstiques" se't donen de meravella! M'ho passo molt bé llegint. No deixis d'escriure!

 




AvatarMercè Granger 44 comentaris28/12/2016 a les 21:55:53
#27009Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

En teoria la foto se suposa que és de Ravenclaw, però crec que depèn un poc d'amb quin ordinador es mira, perquè des del mòbil la veig morada, curiós. Jo em quedo entre Ravenclaw i Gr yffindor, Gryffinclaw i punt. Passaré amb Ravenclaw els dies feiners i amb Gryffindor els dies de festa! xd El Kirley i el Heath m'estan fent estimar molt Gryffindor xDD

És que als jardins, com toquessin allà sense tenir ni puta idea, no en surten vius, vamos, se'ls tiren a damunt xd Ca l'Alfred seria massa total, no m'ho vaig plantejar, per ser sincera. Hagués estat molt divertit, que s'escampés el rumor que els fantasmes s'havien fet rockers! Bah, però ja tinc una altra idea per Ca l'Alfred.

Gasiu significa garrepa (o això diu la pàgina de l'iec). Balear (o mallorquina) crec no és, perquè, almenys, jo, no l'havia sentit mai xd Garrepa em sonava massa fort, i em va semblar que gasiu tenia una connotació més suau, però vés a saber xd El Heath és una mica estirat, ja ho aniràs veient, però tampoc és com l'Oncle Garrepa de Disney! 

El Ravenclaw és mooooolt mono i també divertit (o a jo m'ho pareix. Però no sóc gaire imparcial). Sí, serà un nou integrant (spoiler, però total, vas i cerqués Tremlett a la wiki de HP i ja et diu que forma part de The Weird Sisters). I gràcies!

Hahaha, m'ho he passat molt bé escrivint aquesta escena XDDD El Peakes és massa genial, l'hauré de tornar a aprofitar!

Ah, misteriiii! Uhm, potser el perfil de la wiki de HP del Kirley et podria donar pistes. Potser. Jo no estic dient res.

Estic d'acord, a vegades fer treballs en grup és pitjor. Et trobes amb gent que et deixa plantada (com ha fet l'Slytherin), o gent que no fot ni brot i, vinga, tot el treball l'has de fer sol u__u Però també a vegades pot servir per conèixer gent nova, que també he tingut la sort que em passés això. Suposo que és qüestió de sort.

(I no, mai no he jugat als jocs de lego. De fet, tan sols he jugat a un videojoc de HP, de les relíquies de la mort part 1 per a Nintendo. Bastant mediocre, si he de ser sincera. Però m'ho apunto, a veure si els trobo de segona mà i els provo!)

Molt aviat no he seguit, en fi xd Però gràcies! Intentaré escriure més, que jo també m'ho passo molt bé escrivint aquestes escenes ^^

Una abraçada!




AvatarCass Ross 265 comentaris25/01/2017 a les 12:51:24
#27042Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola!

Per començar, m’agradaria dir-te que m’agrada molt aquesta portada ^^ I els títols dels capítols també són molt divertits. La manera de començar el capítol és interessant i t’atrapa, molt bé. Però el cert és que has sabut mantenir al llarg del text aquest narrador, que m’encanta perquè va molt d’acord amb la personalitat dels personatges. I és una lectura molt àgil i divertida, encara que fas uns capítols molt llargs, m’encanta.

M’encanta com has pintat la sala comuna de Gryffindor, i pobres, que tenen enveja del Harry! No m’estranya, ja ho crec que algú en devia tenir. (Encara que clar, només enveja de la seva fama, perquè qui voldria tenir la seva vida?) L’única crítica és que en algun moment, als diàlegs, no tinc massa clar qui parla, i m’he liat una mica. És interessant saber quines assignatures fa cadascú i sembla que alguns professors prometen. (Especialment, la professora Vector!)  El capità Peakes mola molt, fes-lo aparèixer més, si us plau. I el Roure! Ha estat molt guai que el traguessis a col·lació, desesperat buscant un capità... Evidentment, el Kirley ja sabia què li demanaria. Es deu haver passat temps assetjant el personal perquè sigui caçador xD L’Slytherin traïdora que se’n va amb l’empollón de la classe deixant la seva amiga a l’estacada... Els treballs en grup els organitza el diable.

Fins aviat!

Cass

PS. Tantes vegades que m’he llegit el capítol i havia començat el comentari sense tenir temps per acabar-lo i haver-lo de tornar a començar que m’ha vingut un deja-vú hahaha.




AvatarMercè Granger 44 comentaris06/02/2017 a les 17:26:21
#27081Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Gràcies! Que bé que t'agradi la portada, a jo no m'acaba de convèncer, peró meh, en dibuixar sóc un zero, o sigui que crec que així es quedarà haha. Sort que el capítol no se t'ha fet llarg, perquè telita, curt no és, això està clar xd

Sí, jo la sala comuna de Gryffindor me la imagino com un guirigall constant xd Calmadeta no crec que ho sigui; com també imagino que un poc d'enveja a la fama del Harry algú devia tenir (però no a la vida, com bé has dit. Tot i que des de fora no deu parèixer tan horrible, si no coneixes com el tractaven els seus tiets...). Ai, em sap greu si t'has liat, mira que ho he intentat especificar sempre que he pogut, però a vegades m'ha estat impossible fer-ho sense trencar el ritme!

Veig que el Peakes està guanyant fans! El Kirley també li tindrà enveja al Peakes, aleshores, ell també vol fans! xDDD El Rouresobretot vol que el Kirley sigui caçador perquè sap que és molt bo en e Quidditch, encara que el Kirley no hi vulgui jugar, no és que vagi anant a tot Gryffindor demanant-li si vol ser caçador (al Heath no li demanarà, que el pobre és un poc penós amb el Quidditch xd).

Ara contestarpe al teu comentari del següent capítol ^^

PD: I no te n'has cansat del capítol? Si jo ja l'avorreixo quan he de revisar coses HAHA A o quan em passa això, si no he acabat d'escriure un comentari, m'envio per MP el comentari que ja he fet per no perdre'l. És una ximpleria, però escolta, em serveix xd




Avatarhermione potter 226 comentaris16/12/2017 a les 19:55:58
#27212Tinc 7 fanfictions i un total de 64 capítols

I bé, ja torno a estar aquí altra vegada xD (m'he enganxat, et sóc sincera).

Doncs sí, un capítol molt llarg, t'aviso que he tardat força estona a recordar tot el que et volia comentar  encara crec que em deixo coses a dir-te, però faré l'intent de escriure-ho tot abans no se m'oblidi per complet.

La idea de que el primer que busquin sigui un lloc per assajar m'ha sorprès. Pensava que ja tindrien aquest problema resolt d'alguna manera, tot i que si se'm presentés a mi aquest problema també em costaria (encara que acabaria trobant una solució, ho això espero xD). Suposo que serà la sala de la Necesitat, oi? Bé, això m'he imaginat jo mentre llegia.

M'agrada veure com els alumnes de Hogwarts sempre acaben anat a parlar amb els elfs. Ho trobo molt entranyable, de debò.

Noia nova i l'Ilvermorny que acaba a Ravenclaw... La vull conèixer!!!!!!!!! La curiositat que té en Kirley (penso que és ell) per saber-ne més. Espero que en coneguem més detalls a mida que avanci la història, perquè m'has deixat amb les ganes :)

T'haig de dir que m'agrada molt com expresses els seus pensaments. Tots són molt diferents i això és difícil de fer. Se'm fan curts els capítols gràcies a aquests petits diàlegs i paràgrafs amb pensaments externs, són molt entretinguts!

Sobre el tema de Magimàtica... Primer, el noi penso que o venia a parlar de la noia nova o venia a demanar formar part del grup. Sincerament, espero que sigui la segona perquè crec que (tot i els prejudicis que tenen envers els Ravenclaw) es portarà bé amb els tres nois. Segon, per part dels dos amic, crec que el llarg treball que els hi ha posat la Vector tindrà repercussions en un futur... i dolentes, intuïció. Per cert, has descrit a la Vector exactament com la meva professora de matemàtiques, fins i tot físicament, he flipat en colors perquè fa les classes exactament iguals.

M'ha semblat estranya la resposta tan ràpida d'en Kirley. Per què no li agrada el Quidditch? Espero que en els següents capítols en sapiguem més coses, perquè la vida d'aquests nois és molt interessant!

Doncs bé, sé que m'he deixat moltes coses per comentar i ho sento, però vaig a seguir llegint!!!