El Retorn dels Black - VI- Un llibret en blanc (2a part)
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 18/10/2016 a les 00:23:49
Última modificació 24/09/2017 a les 21:07:19
Tots els capítols de El Retorn dels Black
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


VI- Un llibret en blanc (2a part)

(2a part)

       Tots quatre es van posar drets, disposats a marxar cap a classe. L'Altaïr es va mirar el seu nou mussol dels ulls grocs i l'antifaç negre.

   —Digues-li que vagi a la mussolerissa —li va aconsellar l'Àstat—. Ja hi sabrà anar tota sola.

       L'Altaïr va assentir i va mirar el seu gamarús d'ulleres i li va fer una carícia a les plomes blanques i suaus de la cara.

   —Umbra, vés cap a la mussolerissa, au va.

       L'au va impulsar-se amb les potes, de les quals li sortien uns unglots negres molt esmolats, va emprendre el vol i va desaparèixer per una de les claraboies més altes del sostre arquejat.

   —Umbra? —va demanar en Macmillan.

   —Bé li he de posar un nom, no? —va contestar l'Altaïr, provant de no sucumbir un altre cop al magnetisme dels inquietants ulls grisos d'en Sílver Macmillan—. I trobo que aquest antifaç negre que té fa que sembli que li caigui una ombra al voltant dels ulls. Té un toc misteriós.

       L'Àstat va somriure.

   —M'agrada! —va exclamar en to aprovador.

       Tots quatre van sortir del Gran Saló i van afanyar-se a baixar a la sala comuna a recollir els llibres d'Encanteris i de Botànica, així com la resta del material necessari. L'Altaïr sabia que si se separava de la Sue es perdria pels passadissos, així que la va seguir ràpidament pel laberint sinuós. Quan elles entraven al dormitori a remenar el seu bagul, les bessones Doppel en sortien.

   —Afanyeu-vos! —va rondinar l'Ignis, des de la seva cambreta —. Que encara fareu tard a classe!

   —Que sí, que ja ens afanyem! —va dir la Sue sortint del dormitori agafant l'Altaïr pel braç.

   —No cal que us emocioneu tant —va dir l'Até amb una arruga de fàstic, agafant la seva luxosa motxilla de pell de drac—. Ens toca amb Gryffindor...

       L'Altaïr va sentir que la Sue feia un esbufec sonor. En canvi, ella va pensar en l'Evan Wood: era la seva oportunitat per donar-li les gràcies per haver-la volgut defensar la nit anterior.

       Les dues noies es van retrobar amb l'Àstat i amb en Sílver al vestíbul, i tots quatre van fer cap a la magnífica escala de marbre, que s'enfilava cap amunt des del vestíbul. L'Altaïr va mirar cap amunt des del pedrís on començaven els esglaons. Va respirar fondo, va empassar saliva i va començar apujar rere els seus companys, procurant mirar sempre cap endavant. Es fa posar ben arrambada a la paret, i havia de vigilar de no fregar massa els quadres que omplien atapeïdament les parets de pedra, perquè els personatges dels retrats deixaven anar tot d'exclamacions de queixes i de retrets.

   —Què tens, Altaïr?

       La Sue era força més amunt que ella i els altres dos també s'havien aturat per esperar-la.

   —Em... doncs... —va balbucejar—. És que...

   —Que et fan por les alçades?

   —Doncs això és una vergonya per qualsevol bruixot! —va xisclar teatralment el retrat d'un jove mag, que portava una capa de viatge i muntava una escombra amb un forçat somriure d'anunci.

       La Sue va baixar fins on era l'Altaïr, la va bracejar ignorant el quadre i va seguir pujant enganxada a ella. L'Àstat es va mirar el quadre amb l'expressió cansada.

   —Au, calla tu!

       Encara va tenir un altre ensurt quan un dels trams d'escala es va començar a moure. Darrere seu, els quatre esvalotadors de Gryffindor, que feien un curs més que ells, s'ho passaven molt bé amb les escales mòbils. Fins que un home vell, de llargs però escassos cabells, va aparèixer com una exhalació, respirant amb dificultat amb un gat en braços. Els seus ulls petits com dues làmpades i les galtes xuclades van causar una forta impressió a l'Altaïr. L'home demacrat va renyar els de Gryffindor amb la veu trencada, ensenyant els seu desdentegat somriure groc i embogit. Semblava sortit d'un manicomi, i la Sue i l'Altaïr es van afanyar a arribar al replà. Quan van arribar a la planta, l'Altaïr ho va agrair molt i es va separar de la Sue. No estava acostumada que la toquessin amb tanta confiança, però sabia que si els perdia de vista, es perdria pels passadissos. Així que els va seguir tots tres.

   —Escolta, Sue —va dir l'Altaïr, que de sobte li va venir al cap aquell foc blau que tenien a l'habitació—. Tu creus que els hauríem d'explicar a en Zeller i a en Macmillan allò de l'Ignis?

       La Sue va arronsar les espatlles.

   —Potser ells també en tenen un, de dimoni de foc, al seu dormitori...

   —No ho crec —va insistir l'Altaïr, pensativa—. L'Ignis va dir que l'havien invocat amb un conjur. Així ha de ser un alumne...

       Quan eren a punt de travessar la porta de l'aula d'Encanteris. La Sue es va aturar un moment per fer-li una confidència.

   —M'han dit que el professor d'Encanteris, com que és un tap de bassa, s'ha d'enfilar per poder fer classe —li va dir amb una rialla.

       L'Altaïr va forçar un somriure.

   —Sí, perquè si no, no el veuria ningú, oi? Jo el trobo simpàtic.

       Quan van arribar a la classe, la porta era oberta i van entrar. Era una aula petita i no gaire fonda. Els pocs pupitres que hi havia, organitzats per parelles que formaven un passadís al centre, encara no estaven del tot ocupats. L'Altaïr va localitzar de seguida el nen alt i fort de cabells rossos.

   —Em... Sue —va dir—, vols que anem a seure endavant?

       La Sue va assentir, però es va aturar a les dues passes.

   —No, que al davant hi ha els de Gryffindor.

       Tres estudiants de Gryffindor s'havien assegut als pupitres de primera fila. Dues noies que seien juntes a la parella de pupitres de més al centre parlaven animadament amb el noi ros, que s'havia assegut a la cadira del costat.

   —I què passa? Que no ens podem barrejar amb les altres resid...?

   —Anem enrere amb l'Àstat i en Macmillan —va insistir la Sue.

   —No, jo em quedaré aquí.

   —Tu mateixa —La Sue va dirigir una mirada a l'Altaïr, que estava distreta, i se'n va tornar enrere amb els seus companys de residència.

       L'Altaïr va esperar el moment adequat per interrompre la conversa dels tres de Gryffindor.

   —Evan Wood? —va preguntar entre el soroll.

       Les noies es van girar i la van mirar amb els ulls molt oberts. El noi va fer un bot i es va posar dret.

   —Sí?

       Uns ulls petits i estrets, d'un color fosc de terra, es van posar sobre ella amb suavitat. A la túnica, ja hi lluïa l'escut de Gyffindor al pit, i ella va saber que no s'havia equivocat.

       L'Altaïr va caminar cap a ell i li va donar la mà.

   —Bon intent —li va dir amb naturalitat—, encara que la professora McGonagall m'ha castigat igualment —va arronsar les espatlles—. Em dic Altaïr Black. Te'n dec una.

       El noi va mirar les seves companyes amb una expressió interrogativa. Elles li van dirigir una mirada igual de dubitativa. Sense fer-la esperar més, però, li va encaixar la mà del tot sorprès.

       Recordava perfectament la noia de cabells llargs i foscos. Ella havia fet el sortilegi defensiu la nit anterior. No hi podia haver res de més estrany que tot allò: Una Slytherin que dualitzés contra un altre Slytherin la primera nit, i que l'endemà es presentés a un Gryffindor amb una encaixada. Era com si hagués topat amb una intrusa dins la residència de les serps. Al principi, es va preguntar si s'havia de mantenir prudent. Però de seguida, l'Evan va veure que no hi havia motius de desconfiança en l'expressió de la noia i deixar els prejudicis enrere.

   —Encantat de conèixer-te —va respondre més tranquil—. Per què no seus amb nosaltres?

       L'Evan va assenyalar la cadira buida del costat. L'Altaïr va mirar al seu voltant dissimuladament. La Sue ja havia trobat lloc en un pupitre de les últimes files, amb en Macmillan i l'Àstat, i aquest li va fer senyals amb la mà perquè segués amb ells, però ella no en va fer cas. Va acceptar l'oferta de l'Evan i va deixar els llibres sobre el pupitre buit i van seure tots dos junts. Es va sentir estranya de seure amb un Gryffindor després de tot el que havia sentit a dir aquella nit respecte la suposada enemistat que es mantenia amb Slytherin, però segurament que l'Evan també s'hi sentia. Tanmateix, no es va penedir d'haver-s'hi assegut. Era una sensació agradable.

   —Ben mirat, ets una Hatstall, no?— va fer el noi com si fes broma, però en realitat s'intentava calmar a si mateix.

       L'Altaïr va forçar el cos endavant. A la seva esquerra seia l'Evan, i enllà dues nenes més amb l'uniforme de Gryffindor.

   —Em... —va començar el noi—. Altaïr, ella és la Martha —i va assenyalar amb la mà franca una noia de cabells ondulats semi-curts, ulls somrients i pòmuls alts— i ella l'Alaya —Uns ulls grossos i foscos personalitzaven el seu rostre amb gràcia i tenia un tímid somriure ample.

   —Hola —li van dir totes dues amb timidesa.

       L'Altaïr va obrir la boca, probablement per fer-li una pregunta, quan de sobte va sonar la campana de les nou, que indicava l'inici de la classe, i ella es va veure arrossegada pel silenci de la resta d'alumnes, que ja tots es trobaven asseguts en un pupitre.

       Un bruixot petitet i prim, amb els cabells blancs fets un manyoc, va aparèixer de darrere l'escriptori. El professor Flitwick els va donar el bon dia alegrament, amb una veu aguda i grinyoladissa. L'Altaïr no podia evitar pensar en un aneguet de goma quan el sentia i va reprimir una rialla.

       El professor Flitwick es va presentar i va passar llista. En Gaunt s'havia assegut molt més enrere que l'Àstat, la Sue i en Macmillan, amb les Doppel. En Nott seia tot sol en un pupitre solitari sense parella, un racó de les files centrals prop de la paret. Pel que semblava, les dues residències no es barrejaven, tret de l'Altaïr i l'Evan. El professor Flitwick els va fer una introducció molt interessant sobre els diversos tipus d'encanteris que existien i els diversos usos que podien tenir. A l'Altaïr li va semblar una classe introductòria molt motivadora, i va omplir dos rotlles de pergamí explicant les diferències entre conjurs, sortilegis, maleficis, etc.

       Per a l'homenet, era molt important que els alumnes tinguessin molt clara la intenció que tenien a l'hora de fer màgia.

   —Han d'estar segurs dels seus objectius —deia el professor Flitwick—. Preguntin-se què volen aconseguir.

       També els va remarcar molt que la bona pronunciació de les paraules màgiques i el moviment de la vareta eren essencials per obtenir bons resultats. L'Altaïr va pensar en la dificultat que tenia en Gaunt per vocalitzar i per mastegar les paraules; i això li va donar certa confiança per tenir-hi un avantatge segur. El professor Flitwick els va demanar si podrien fer que un pergamí estripat tornés a ser com era abans, amb l'encanteri reparo. Era evident que volia jugar una mica el primer dia i que no esperava que ho assolís tothom. L'Altaïr va aconseguir arreglar el pergamí, però encara es veia per on havia estat estripat, i en general la resta no ho havia fet millor. Però el professor Flitwick va quedar parat dels resultats de la màgia que va fer en Sílver Macmillan, que va deixar el pergamí impecable amb una destresa impressionant.

       A l'Altaïr la va captivar la forma delicada de la seva vareta. La fusta era clara i lleugera, pràcticament sense vetes, amb uns acabats suaus i detalls subtils. Els seus escassos coneixements d'ebenisteria, apresos durant les hores que passava de tant en tant al taller del seu padrí matern quan era molt petita, li van permetre induir que es devia tractar d'àlber. No era una fusta gaire valorada pels ebenistes, sinó que es feia servir més aviat per fer caixes per transportar aliments. Però en varetologia, era molt apreciada per tots els fabricants de varetes pel seu elegant estil semblant al marfil i pel seu excel·lent treball amb els encanteris. I a classe va donar la talla. També tenien fama de ser molt vàlides en la màgia marcial i l'Altaïr es va imaginar en Sílver Macmillan en un duel d'espases. La seva vareta era visiblement llarga i, per la facilitat amb la qual en Macmillan la va brandar, també devia ser lleugera. El professor Flitwick el va felicitar encantat i va anunciar a la classe que aquell primer trimestre practicarien encanteris elementals.

       El descans entre una classe i l'altra li va passar com una exhalació. I, tret d'una infortunada trobada amb en Peeves pels passadissos, l'Altaïr es va trobar en un tres i no res als hivernacles, traient Mil i una herbes màgiques de la motxilla. Tenien botànica amb els de Hufflepuff, els quals acabaven de tornar de la seva primera classe de Transfiguració. Tan bon punt el professor Longbottom va entrar a l'hivernacle, l'Altaïr va reconèixer el bruixot ros i cara-rodó que tenia vist de l'andana. Com es podia oblidar del comportament estrany de tots aquells mussols que li havien llançat una pluja de papers en blanc? La noia va dirigir una mirada significativa a l'Àstat. Ell també la va mirar amb ulls còmplices. També se'n recordava bé.

   —Bon dia, alumnes! —els va saludar amb un somriure als llavis—. Benvinguts a classe de Botànica. Jo seré el seu professor; em dic Neville Longbottom. Com que avui és el primer dia, dedicarem aquesta hora a familiaritzar-nos una micona amb les plantes.

       El professor Longbottom va deixar una pila de bates gruixudes i gastades de color beix sobre un tamboret de fusta que tenia terra per tot arreu.

   —Avui tocarem terra, i ens embrutarem els dits! —els va enunciar en to amable—. Posin-se les bates i els guants de jardineria, per no tacar-se l'uniforme.

       Els alumnes d'Slytherin i els tres de Hufflepuff van anar a agafar una bata. El professor Longbottom va anar cap a un alumne de Hufflepuff que treia els guants de pell de drac de la motxilla, i li va demanar el nom.

   —Steeve Bell, professor.

   —Doncs no cal que es posi els de pell de drac, senyor Bell —li va dir, posant-li una mà a l'espatlla menuda amb un somriure—. No pateixi que, aquí a l'hivernacle dos, no hi ha plantes perilloses.

       El professor Longbottom s'anava passejant per la parcel·la, responent preguntes que els alumnes poguessin fer de les herbes màgiques que veien. Es notava que era un apassionat de la seva assignatura, i que tenia molta cura i estima per les plantes. En Neville Longbottom es va començar a relaxar, veient que tothom es comportava, i no pas com a d'altres experiències que havia tingut, en què els alumnes començaven, per exemple, batalles de boles d'adob amb molt mal pronòstic olfactiu... Però resulta que l'Steeve Bell es va posar a ensumar un bulb que feia unes flors grogues i blaves i, aleshores va esternudar tan fort, que la primera capa de terra del test va sortir volant i els tres de Hufflepuff i l'Eco Doppel, que es mirava una herba de fulles tacades, van quedar amb la cara bruta de terra. El professor Longbottom els va haver d'acompanyar a l'aixeta a rentar-se la cara.

       Allò havia animat el matí i durant l'hora de dinar van està comentant la jugada. Quan l'Altaïr va veure que el professor Llagot ja havia acabat de dinar i que no era a la taula de professors del Gran Saló, es va menjar un parell de mandarines per postres i va dir als seus companys que se n'anava a fer el càstig famós.

   —Que no sia res!

       A fora, al vestíbul, l'esperava la Lucy Weasley, abraçant un carpesà de pell, amb posat responsable.

   —Hola, Altaïr! —la va saludar, i totes les pigues li somreien amistosament—. Som-hi?

       En passar pels rellotges dels punts, va veure que les maragdes d'Slytherin no eren les úniques que estaven en comptador negatiu. Els robins tampoc no tenien bons resultats, ja a començament de curs.

   —Vaja... Gryffindor també va perdent...

   —Sí —va contestar la Lucy, sense donar-hi importància—. Són aquests de Gryffindor de segon, que sempre estan fent merder... La Molly, la meva germana, que també és monitora, m'ha dit que en Filch i la Senyora Norris els han trobat aquest matí jugant a les escales.

       Així, aquell home vell i demacrat que s'havien trobat quan anaven a classe d'Encanteris, va pensar l'Altaïr, és diu Filch. Però no recordava ningú que pogués respondre al nom de Senyora Norris...

   —Jo també me'ls he trobat —va corroborar l'Altaïr—, però potser també els han trobat en una altra ocasió, perquè jo no he vist cap dona amb en Filch quan els renyava...

       La Lucy Weasley va riure.

   —La Senyora Norris és la seva gata! —va exclamar amb els ulls blaus somrients—. La tracta com si fos la seva nòvia... Però alerta, que vigila més que el seu amo, que ja és a les acaballes...

       L'Altaïr va recordar com l'home abraçava aquell gatot de color de pols, amb aquells ulls grocs com làmpades, i va reafirmar-se en el pensament que aquell home era molt estrany.

   —En Filch és molt vell —li va explicar la Lucy—. Un dia d'aquests els trobarem ofegant-se en algun racó... Quan els meus pares estudiaven aquí, ja feia temps que treballava a Hogwarts. Imagina't si en fa, d'anys, que és aquí!

   —I només aquest home i una gata s'encarreguen del manteniment? —va demanar l'Altaïr.

   —No, també hi ha l'Aracne. No te l'has trobada, encara?

       L'Altaïr va fer que no amb el cap. No havia tingut temps de trobar-se gaire membres del personal...

   —Té un aspecte esgarrifós —va explicar estremint-se—. Està molt prima i se li marquen tots els ossos. I sempre surt d'algun racó sense avisar. A mi sempre em fa uns ensurts...

       L'Altaïr es va haver d'agafar a la barana, amb la vista als esglaons, perquè el tram d'escales que pujaven es va començar a moure. La Lucy ja hi estava acostumada, als capricis de les escales màgiques, i va continuar relatant la relació dels encarregats de manteniment i vigilants.

   —No es poden veure, amb en Filch. Creuen que els prenen el lloc mútuament. Ara que —va afegir amb to seriós—, són pastats.

   —Què vols dir?

   —A tots dos els agraden els càstigs físics —va contestar la Lucy, amb aire ombrívol—. Si no fos perquè la professora McGonagall els ho té prohibit (i perquè Hogwarts tampoc no permet, naturalment), ens deixarien tancats a les masmorres, penjats pels polzes... De vegades he vist en Filch, al seu despatx, polint manilles... Tots dos estan per tancar.

       L'Altaïr va arrufar les celles amb aire sorprès i la Lucy va somriure.

   —Però no pateixis, ja remuntarem els marcadors!

       Aleshores van arribar al replà de la sisena planta i es van posar a passejar pels passadissos estrets. Els quadres de les parets les seguien amb la vista quan passaven i l'Altaïr es mirava els peus: les torxes de les parets projectaven les seves ombres sobre la catifa allargada feia sanefes geomètriques de colors granats i verdosos. Hi va haver uns moments de silenci, fins que la Lucy Weasley va dir tot d'una:

   —Jo també sóc Hastall, ho sabies?

       Havia posat un to de veu estrany, com si per fi hagués tocat el tema al qual volia arribar realment. L'Altaïr va quedar parada davant d'aquella revelació i no va saber què dir. Davant seu tenia una altra persona que, com li havia passat a ella, era a Slytherin però que, per un petit gir, podria haver anat a una altra residència.

   —Doncs sí —va fer, apartant-se la cabellera coure de la cara en gest sincer—. El Barret em volia posar a Gryffindor. Es va estar nou minuts i mig per decidir-se.

   —I per què et va posar a Slytherin i no a Gryffindor, el Barret? —va preguntar l'Altaïr, que allò li havia obert la curiositat.

   —Perquè jo li ho vaig demanar.

   —Per què?

       La Lucy va arrugar el seu front pigat, amb posat greu.

   —Perquè jo volia ser diferent del meu pare.

       La Lucy s'havia aturat. La conversa era tan interessant i delicada, que ni els retrats gosaven obrir la boca.

   —El meu pare també hi va anar, a Gryffindor, i la meva germana també hi va. Quan em vaig posar el Barret al cap, tothom esperava que jo també hi anés. Però ja hi ha massa Weasleys a Gryffindor, no trobes?

       L'Altaïr no podia respondre aquell darrer comentari, perquè no en sabia pas res, del curs generacional de la família Weasley. Li havia cridat més l'atenció el motiu per qual havia triat la seva residència. L'Altaïr havia escollit Slytherin per sobre de Ravenclaw perquè confiava que l'ajudaria a assolir els seus objectius. Un dels quals era aprendre més coses de la seva família màgica. En canvi, els motius de la Lucy eren construir-se un camí diferent.

   —No em malinterpretis —es va afanyar a dir—, Gryffindor és una bona residència. Però jo volia ser per mi mateixa. No volia seguir els passos de ningú. Volia tenir la meva llibertat per ser qui jo volgués. I Slytherin m'ha donat el que volia.

       Ben mirat, va pensar de sobte, a totes dues els havien mogut motivacions semblants: fer-se un destí diferent del que, pel que semblava, se'ls havia imposat.

   —I no et molesta que el teu nom estigui ratllat al tapís dels Sagrats vint-i-vuit, que hi ha penjat a la sala comuna?

   —A mi no m'interessen aquestes coses —va dir tallant, però el to esquerp no anava pas per a l'Altaïr—. Fa moltes generacions que els Weasley érem una família de sang pura, però com que no ens ha importat mai, ens han titllat sempre de moltes coses i ens deien descastats. Un dels meus oncles es va casar amb una bruixa filla de muggles —va dir arronsant les espatlles amb gest d'indiferència—, i això vol dir que hem passat a ser una família de sang mestissa. Quina importància té?

       La Lucy es va aturar davant d'una porta i va mirar l'Altaïr.

   —No. A mi aquestes distincions per la sang, em semblen medievals —i va afegir:— I jo no crec que siguis menys bruixa per tenir ascendència muggle.

       En aquell moment, la Lucy trucava a la porta del despatx del professor Llagot.

   —Bona tarda, Lucy! —va exclamar el bruixot, que duia una bata de seda de color verd poma oberta sobre la seva armilla de botons daurats—. Oh, i Black! Passeu, passeu!

   —Hola professor —va dir la Lucy, amb la seva veu bonica i vibrant, i va fer passar l'Altaïr al davant.

   —Abans sempre em deia “nena” —li va xiuxiuejar la Lucy amb aire confident—. Però, a còpia de queixar-me, ja li vaig deixar prou clar quin era el meu nom.

       El despatx del professor Llagot força espaiós. Almenys era més gran que el despatx de qualsevol professor de l'escola muggle on havia anat l'Altaïr, i això que n'havia trepitjat uns quants. Va tirar el cap enrere per veure el sostre, que feia la sensació de ser a l'interior d'una tenda; draperies de colors maragdes, daurats i carmesins cobrien les parets i el sostre. Del mig de la sala, penjava un recarregat llum daurat que feia una llum roja que banyava el despatx i es reflectia als botons de l'armilla del professor Llagot.

       La Lucy Weasley li va lliurar uns papers que va treure del carpesà de pell.

   —Això són propostes de contrasenyes de la sala comuna de les dues properes quinzenes...

   —Molt rebé.

   —... i això m'ho ha donat en Robin Bole, professor —va continuar la Lucy, mostrant-li uns altres pergamins—. Són les peticions de reserva del camp de quidditch per les proves...

       El professor Llagot anava arreplegant el que la Lucy li donava, i anava assentint a la informació que rebia.

   —Aquesta és una llista dels alumnes d'Slytherin que estarien interessats a seguir amb les activitats extraescolars —i li va donar un pergamí amb una llisteta de noms.

   —Sí, sí... —feia el professor Llagot. L'Altaïr s'ho mirava en silenci, sense saber què més fer o dir—. Ja passaré les reserves del camp a Madame Hooch i la llista dels de Duel Màgic als professors Dàgor i Flitwick...

   —La setmana vinent, penjaré un anunci pels alumnes que es vulguin apuntar a alguna activitat que no hagin fet l'any passat —va contestar la Lucy, i va mirar l'Altaïr amb l'expressió somrient—, com els de primer...

   —Sí, molt rebé...

       Van comentar unes quantes coses més, mentre s'anaven fent comentaris personals entremig, fins que va semblar que ja ho tenien tot enllestit.

   —Que et vols quedar a fer una copeta de batut de bescuit, Lucy?

       La monitora va negar amb el cap.

   —Moltes gràcies, professor, però ara tinc classe de Transfiguració...

   —Oh, vaja! —va exclamar el professor Llagot amb la veu apagada, com si li sabés greu—. Doncs vés, vés. No voldria que fessis tard!

       La Lucy Weasley va tancar el carpesà i es va acomiadar.

   —Ah —va afegir el professor Llagot, abans que la Lucy travessés la porta per marxar—, i digues-li a en Robin que acabades les proves de quidditch, que no estarà tan enfeinat, farem un soparet dels nostres. L'Olly i tu també heu de venir, eh! No us podeu perdre el primer del curs!

       La Lucy va assentir amb un dels seus bells somriures que removien totes les seves pigues pèl-roges, i la seva preciosa cabellera color de coure va desaparèixer per la porta del despatx

       El professor Llagot es va girar cap a l'Altaïr i se la va mirar amb l'expressió entusiasmada. No era una actitud habitual en un professor que t'havia de posar un càstig. Però ara s'havien quedat sols al despatx, i l'Altaïr no podia pensar en res més.

- --------------------

 

       I ja el tenim aquí! Per fi!

   En primer lloc, em sap greu no haver pogut penjar el dijous. Però també espero que avui hagueu gaudit aquest capítol sorpresa!

   Per no empatxar-nos, he pensat que puc passar a penjar dilluns. Si veig que un dilluns fallo, em passo els dijous. I si veig que un dijous fallo, tornarem als dilluns. Com ho veieu?

   He intentat que veiéssiu millor el caràcter de cadascú! Hem assistit a les dues primeres classes del curs i hem tingut una conversa apassionant amb la Lucy Weasley. Com us ha caigut?

   També hem tingut correu. I un paquet de Briubruixina! I, en relació al títol, què deu ser, aquest llibret en blanc??

       Apa, ara us toca comentar a vosaltres!!

Que vull saber què us ha semblat el capítol!

Antares


Llegit 496 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris24/10/2016 a les 18:18:12
#26974Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aquesta segona part del capítol m'ha agradat molt més, amb les classes i els companys i aquesta conversa amb la Lucy! La veritat és que tota la part de l'esmorzar se m'ha fet una mica llarga (entre el menjar, els mussols, el que rebia tothom... que també entenc que és important, sent el primer dia, però són coses que nosaltres els potterheads ja donem per sentat XD)

Aquesta falta d'orientació de l'Altaïr em recorda algú! XD És clar que també em sorprèn que la Sue s'ho hagi après tot en un sol dia! Ai, aquest vertigen! No t'espera res, amb aquestes escales... Pobreta! XD

Que bé que torni a sortir l'Evan! I ma'grada molt que segui amb els de Gryffindor, és clar! Tothom deu haver-s'ho quedat mirant amb neguiteig! Potser es pensen que es coneixen d'abans de Hogwarts! 

I en McMillan té una vareta d'àlber? Com la de les relíquies? No es deia que aquesta fusta no fa bones varetes? M'estic confonent? (Ho acabo de mirar i he vist que està mal traduït; l' "elder" anglès és "saüc", oi? Ostres, quina cagada més monumental... com que de botànica no en sé gens, pensava que elder era àlber, però ja veig que no... U.U' Puto Pàmies... perquè deu haver-ho traduït així? Perquè fonèticament s'assembla...? No li puc entendre el sentit...)

I després classe amb el rofessor Longbottom, quin honor!. Una pregunta! Dius "els alumnes d'Slytherin i els tres de Hufflepuff..." Només hi ha 3 alumnes de Hufflepuff? L'Annie, l'Steve Bell i un altre? Jo, un té una habitació per ell sol! Que guai! XD

Ahà! I en Filch té xicota! XD Hahahaha, mola que tots dos siguin igual d'amargats! Ja la vull conèixer, aquesta altra "conserge".

La Lucy és un personatge molt guai, però tot i així té un posat pompós que em recorda tant al Percy que fa que no m'acabi de fer el pes. I tampoc no m'agrada que sigui la gosseta faldillera d'algú com el Llagot. Ecs! Per cert, diu que va triar Slytherin perquè volia ser diferent del seu pare... i la seva mare? De quina residència era, ella (Audrey, oi?), perquè ho ha dit com volent desmarcar-se de la família... No devia ser Sly, però tampoc Gry perquè si no els hagués posat tots dos al mateix sac... 

En fi, aquest capítol m'ha encantat! Ja tinc ganes de conèixer profes nous, per això, que aquests dos ja els sabia! Vul veure aquest elf! I qui deu fer Defensa? Defensa és la meva assignatura preferida! I Transfiguració?

Però bé, ara toca el cap de setmana, així que ja ho veurem... i a veure quin càstig li posa, aquest... encara la castigarà a berenar o alguna cosa així de les seves per encandilar tontets! (Sempre m'ha molestat, que noies amb dos dits de seny com l'Hermione, la Ginny o la Lily no n'hi deixessin anar un parell de ben dites, a aquest! Semblen ben beneïtes, com si no se li veiés el llautó...!

I ja està, veig que avui encara no has enjat, així que imagino que tindrem capítol dijous. Fins aviat, doncs! Un petó!

 




AvatarCass Ross 266 comentaris04/11/2016 a les 16:12:24
#26984Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

M’ha agradat molt com explicaves totes les classes, per la cura de les descripcions, tant dels professors com de la classe en sí. A la primera, Encanteris, m’ha agradat que l’Altaïr s’assegués amb en  Wood, i se sorprengués que les residències no es barregessin. Pobre Wood, crec que li ha donat un bon ensurt. Però també mola que l’Altaïr sigui tan oberta a fer amistats de les altres cases, fins i tot amb Gryffindor que està enfrontada amb Slytherin, perquè això vol dir que anirem veien una gran diversitat de personatges de cada residència, no? ^^

L’escena de les escales que es mouen, i la pobra Altaïr que té pànic a les altures. Espero que trobi la manera de superar-la, aquesta por, perquè si no, no es podrà moure pel castell tota sola, o com s’ho farà en el vol d’escombres? Tot i així, crec que el quadre ha sigut una mica cruel a l’hora de dir-li que és una vergonya per a qualsevol bruixot. (Aquests quadres de Hogwarts fa massa temps que estan penjats a les parets i són una colla de ressentits i remugaires i ho han de comentar tot.)

La conversa entre la Lucy i l’Altaïr m’ha agradat molt, sobretot per entendre més la Lucy. I el personatge de l’Aracne sembla molt tètric, fins i tot més que el Filch i la Senyora Norris. (Aquesta gata no hauria d’estar morta? Quants anys deu tenir??) Si jo hagués estat en el lloc d’un alumne de primer a qui la monitora de la residència li explica tot això com si res, m’hagués mort de por, escolta. I l’Altaïr sembla simplement sorpresa.

I el Llagot ja era molt més ell, sobretot amb el recordatori final a la Lucy que hi haurà un altre sopar del Club dels Llagoters a la cantonada... Ai, el professor Llagot! Tinc molta curiositat per saber què passarà durant la conversa (no crec que la castigui, estic segur que es posaran a parlar sobre la família Black o alguna altra cosa), perquè ja sabem com el professor Llagot apreciava que la família Black anés a Slytherin, i segur que proporcionarà informació nova a l’Altaïr. O MÉS ET VAL A TU QUE PROPORCIONI INFORMACIÓ NOVA, OKAY? (Ei, ara en sèrio. No et sentis pressionat, només és broma.)

Fins al pròxim capítol, segueix quan puguis!

Cass.




AvatarAntares_Black 330 comentaris22/11/2016 a les 00:32:05
#27000Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Agatha Black:

«Aquesta falta d'orientació de l'Altaïr em recorda algú! XD» Parles de mi o de tu?

I Sue aprèn ràpid... No li poden treure l'ull de sobre... I sí, l'Altaïr tindrà molts problemes amb el seu vertigen...

L'Evan! Ja us vaig dir que m'agrada, aquest personatge. És un enllaç. M'agrada que les residències interactuïn.

«I en McMillan té una vareta d'àlber? Com la de les relíquies? No es deia que aquesta fusta no fa bones varetes? M'estic confonent? (Ho acabo de mirar i he vist que està mal traduït; l' "elder" anglès és "saüc", oi? Ostres, quina cagada més monumental... com que de botànica no en sé gens, pensava que elder era àlber, però ja veig que no... U.U' Puto Pàmies... perquè deu haver-ho traduït així? Perquè fonèticament s'assembla...? No li puc entendre el sentit...)»

Ui... Confusió que vinc a resoldre!! Pàmies la va espifiar del tot. No només va fer una mala traducció, sinó que va crear una total incongruència i una aberració varetològica.

The Elder Wand és 'la Vareta de Saüc' (no pas d'Àlber). Amb el gènere populus, es pot crear certa confusió, atès que engloba diversos pollancres. Solem anomenar 'pollancre' al Populus nigra (pollancre negre); i en canvi diem 'àlber' pel Populus alba (pollancre blanc). En castellà, 'chopo' y 'álamo' respectivament. En anglès, del pollancre en diuen poplar o black poplar. A l'àlber, en diuen white poplar o silver poplar (també el pots trobar per adele). I per abar-ho d'amanir, tenim el trèmul (Populus tremula) . Hi ha un munt de possibles confusions aquí, com veus, però això és la cançó de l'enfadós i no acabaríem mai... o sia que ho deixem aquí.

Tampoc no s'ha de confondre elder amb alder (elder: saüc / alder: vern). Això a nivell de traducció.

Varetològicament, no es pot confondre l'àlber i el saüc. De cap manera. Fins i tot en Cephalopos hi estaria d'acord... xD La fusta d'àlber és molt apreciada per tots els fabricants de varetes pel seu estil elegant semblant al marfil i pel seu excel·lent treball amb els encanteris. M'hi incloc. M'encanta l'àlber (com a fusta per fer varetes, eh, perquè la força màgica del nucli contribueix a la qualitat de la fusta...). Amb això ja podeu veure que aprecio molt en Sílver ^^ Però anem al tema: els portadors de l'alber solen ser duelistes consagrats (o ho seran), perquè és excel·lent en la màgia marcial (no perquè sí, el segle XVIII es va crear l'infame club de duelistes secret de Les Llances d'Argent). Però, alerta, no confonguem la màgia marcial amb les propietats del saüc. El saüc està relacionat amb la mort. Amb totes les forces místiques i espirituals de la mort, de neteja energètica, canvis, evolució, etc. O sia que ai de tu si cremes fusta de saüc... I no és que La Vareta de Saüc (ja la que va fabricar la Mort) sia destra amb la màgia marcial (com ho són les varetes d'àlber), és que juga amb el "pacte amb la mort" a favor. No és un duel "elegant" com l'àlber, és un duel de poder i submissió. La Vareta de Saüc és la que més relació té amb la mort perquè a més té ànima de pèl de Vespral (que és una criatura lligada a la mort). També és capaç de sanar varetes. Té un poder i habilitats extraordinaris.

A més, les varetes de saüc necessiten portadors místics i embadalits amb si mateixos. Que tinguin objectius de poder en facilitat. En canvi, les varetes d'àlber prefereixen bruixots decidits i determinats, i solen sentir-se atrets per les noves aventures. Segons Garrick Ollivander, «És una vareta per a revolucionaris». En aquesta darrera afirmació, però, tinc els meus propis arguments per contradir el senyor Ollibander, que espero que estigui encantat de debatre-ho amb mi.

Sobre el saüc, tu preguntaves: «No es deia que aquesta fusta no fa bones varetes?». No és que no faci "bones varetes", és que té reputació de portar mala sort. Segons la superstició (en el camp de la varetologia n'hi ha un munt) que diu que «amb la fusta de saüc, no prosperaràs mai», però es basa en la por i, encara que molts varetòlegs se'm tirarien a sobre, jo crec que no té cap base. Acceptem que és una fusta controvertida, però no pots sentenciar un material deliberadament (ehem Ollivander, això va pel teu escàs ventall de material...). El que sí que és cert és que és una fusta rara (potser la més rara de totes) i la més difícil de manejar. I això fa que molts varetòlegs no s'arrisquin a treballar-hi, perquè dubten de poder vendre els seus productes. No només tindrien por de tenir una vareta de saüc, sinó que trobar-li un portador no és una tasca gens fàcil. La seva màgia poderosíssima no s'acontenta a quedar-se si no amb el bruixot més superior. I només un bruixot molt avançat i poderós pot guardar una vareta de saüc durant molt de temps.

Un dels més estudiosos de La Vareta de Saüc (va tenir sort de posseir-la durant anys) és en Gregorovitx. Va experimentar molt amb la naturalesa de la vareta amb l'objectiu de duplicar el seu poder. I mira que l'Ollivander i en Gregorovitx no coincidien en moltíssimes coses (com el dilema de l'arç o l'ús de segons quina substàncies com a nuclis), però el tema de la Vareta de Saüc és dels que més els distancia.

I després d'aquests llarg incís sobre varetologia, tornem a la resta de temes xD

«Una pregunta! Dius "els alumnes d'Slytherin i els tres de Hufflepuff..." Només hi ha 3 alumnes de Hufflepuff? L'Annie, l'Steve Bell i un altre? Jo, un té una habitació per ell sol! Que guai! XD». Sí, només hi ha tres Huffies. L'Annie Price, l'Steeve Bell i en Bob Bubble. L'Annie, sí, té dormitori per ella sola, però ja veuràs com acabarà dormint amb les del curs següent xD

«Ahà! I en Filch té xicota! XD Hahahaha, mola que tots dos siguin igual d'amargats! Ja la vull conèixer, aquesta altra "conserge".» Ui, no! Res de xicota!! Que la Senyora Norris es posaria gelosa! hahahaaa De fet, em sembla que ni tan sols un individu com en Filch estaria amb algú com l'Aracne...

Hahahaa El posat pompós de la Lucy és precisament perquè us faci pensar en en Percy. Sinó seria perfecte. «la gosseta faldillera d'algú com el Llagot. Ecs!» Ja sé que l'Alice Longbottom (com en James i els seus amics Burns i Finnigan ;) ) passa d'en Llagot... xD Però la Lucy ho veu com una gran oportunitat. Sön maneres de veure-ho. A l'Altaïr, molt que li requi, també li interessa...

«Per cert, diu que va triar Slytherin perquè volia ser diferent del seu pare... i la seva mare? De quina residència era, ella (Audrey, oi?), perquè ho ha dit com volent desmarcar-se de la família... No devia ser Sly, però tampoc Gry perquè si no els hagués posat tots dos al mateix sac...» em... Això és senzillament perquè no sabem gaire re de l'Audrey... Però com que veig la Lucy i la seva germana de sang pura, l'Audrey també deu ser de sang pura. I contemplo molt la possibilitat que hagués anat a una altra escola (ui, i si faig que hagués anat a Ilvermorny?? O.O O a Dumstrang...).

Profes nous? Doncs aviat veuràs l'elf que t'intriga tant ;) De fet, ell és professor de Defensa ^^ I endevina qui ensenya Transfiguració? Ja pot tenir la feina que vulgui, però no podia fer que ningú més ocupés aquesta plaça... Però la resta dels profes sí que són nous. I, alerta spoiler, tindrem un substitut ben aviat... No dic res més!

«a veure quin càstig li posa, aquest... encara la castigarà a berenar o alguna cosa així de les seves per encandilar tontets!» hahaaha Doncs justa la fusta!

Doncs és clar que se li veu el llautó, però i què? xd

Fins el proper!

Antares




AvatarAntares_Black 330 comentaris22/11/2016 a les 00:32:42
#27001Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Cass Ross:

Tenia moltes ganes que l'Altaïr i l'Evan es coneguessin. Però encara falta perquè arribin a ser amics. I VULL barrejar les residències!

Ui el vertigen... Portarà cua. Sí que anirà per les escales, sense mirar avalll i anant de pressa... però no deixarà de passar-ho fatal... I amb les escombres... de moment no en diré res. Però aquesta primera setmana (sense comptar el dijous i el divendres) ja tindran classe de vol i a veure com s'ho fa...

Tot i així, crec que el quadre ha sigut una mica cruel a l’hora de dir-li que és una vergonya per a qualsevol bruixot. (Aquests quadres de Hogwarts fa massa temps que estan penjats a les parets i són una colla de ressentits i remugaires i ho han de comentar tot.)» És veritat, quins pesats...

A mi m'ha agradat molt d'escriure-la, la conversa de la Lucy i l'Altaïr. I sí, el personatge de l'Aracne és molt tètric. «Si jo hagués estat en el lloc d’un alumne de primer a qui la monitora de la residència li explica tot això com si res, m’hagués mort de por, escolta. I l’Altaïr sembla simplement sorpresa.» hahaha tens raó!

I aquesta frase teva («Senyora Norris. (Aquesta gata no hauria d’estar morta? Quants anys deu tenir??)») em fa gràcia perquè em recorda l'Scabbers...

Sobre el Llagot, no vas gens desencaminat: «no crec que la castigui, estic segur que es posaran a parlar sobre la família Black o alguna altra cosa), perquè ja sabem com el professor Llagot apreciava que la família Black anés a Slytherin, i segur que proporcionarà informació nova a l’Altaïr»

«O MÉS ET VAL A TU QUE PROPORCIONI INFORMACIÓ NOVA, OKAY? (Ei, ara en sèrio. No et sentis pressionat, només és broma.)» Que va! No pressure! i tant que no... xd

Antares




AvatarUnapersona 180 comentaris20/12/2016 a les 20:12:41
#27007Tinc 5 fanfictions i un total de 38 capítols

Acabo de veure el que em preguntaves en una resposta d'un capítol anterior: «Això no ho he entès... Per què "hereus ideològics"? No tenen a veure amb els Weasley (no amb els bessons Weasley no amb res d'això). Almenys jo no l'hi veig... Explica'm el que voles dir...» Em referia als que monten aquell enrenou. No tenen res a veure amb ells però m'hi han recordat.

Anem a la segona part d'aquest capítol.

Umbra! Bon nom :)

Pobra Altaïr, amb el vertigen... i maleït sigui el jove mag del somriure d'anunci! Què t'hi jugues que ell també té vertigen i l'escombra només és un decorat!

Això que l'Ignis vagi sortint a cada capítol deu ser que tindrà algun paper important, no?

«No, que al davant hi ha els de Gryffindor.» Carai, ni que fossin els fills del troll del lavabo. Tampoc és que em sorprengui gaire, tenint en compte la rivalitat sly-gry. «Ben mirat, ets una Hatstall, no?» Sí, sort que ho és, que si no encara li faria un malefici de la mort per sota la taula!

M'agrada la descripció de la classe d'encanteris, pels mateixos motius que la descripció de l'esmorzar.

L'Aracne fa por... sembla pitjor que en Filch! Com ho permet la McGonagall que hi hagi aquest personal rondant per l'escola?

Els Hastall estan mal vistos? Ho dic perquè sembla que la Lucy ho mantingui en privat. Clar que un hastall sly-gry deu ser "molt greu" per bojos com en Gaunt.

«Moltes gràcies, professor, però ara tinc classe de Transfiguració... //  —Oh, vaja! —va exclamar el professor Llagot amb la veu apagada, com si li sabés greu—. Doncs vés, vés. No voldria que fessis tard!» Sí, si fa tard per culpa seva la McGonagall el renyarà!

A veure com "castiga" el Llagot a l'Altaïr... però no sembla gaire estricte! :D




AvatarAntares_Black 330 comentaris23/01/2017 a les 20:16:33
#27038Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Unapersona:

Això dels bessons Weasley, entès!

«Pobra Altaïr, amb el vertigen... i maleït sigui el jove mag del somriure d'anunci!» Ja ho pots ben barrufar! «Què t'hi jugues que ell també té vertigen i l'escombra només és un decorat!» hahaha Imagina-t'ho!

««No, que al davant hi ha els de Gryffindor.» Carai, ni que fossin els fills del troll del lavabo.» M'encanta! Molt divertit!

«L'Aracne fa por... sembla pitjor que en Filch!» L'Aracne? És fatal!

«Els Hastall estan mal vistos? Ho dic perquè sembla que la Lucy ho mantingui en privat. Clar que un hastall sly-gry deu ser "molt greu" per bojos com en Gaunt.» Aquesta és una molt bona observació. Pel que tinc entès, els hatstalls estan molt ben valorats. El que passa és que la Lucy ho porta com un orgull, perquè si és on és és perquè ella ho va decidir. Però l'anàlisi que tu en fas és molt interessant.

«Moltes gràcies, professor, però ara tinc classe de Transfiguració...». No havia caigut fins ara que vaig fer un rodolí! xD

Antares