Retrobament inesperat - Davant del mirall
AvatarEscrit per harryalbus
Enviat el dia 22/09/2016 a les 20:25:25
Última modificació 22/09/2016 a les 20:25:25
Tots els capítols de Retrobament inesperat
impresora Versió per imprimir



Davant del mirall

-Vatua l’olla, un altre cop!

És el setè dia que m’aixeco tard. M’esperen a la feina i a sobre he de continuar escrivint el llibre que he començat.

Estic bastant adormissada, no sé molt bé on tinc el cap. El primer que faig és esmorzar i després em vaig al lavabo per pentinar-me.

-Òndia!

Davant meu tinc una terrorífica imatge, sí, amb els cabells encrespats i negres i uns ulls semblants a aquells vampirs quan tenen set.

De sobte, el mirall es torna tèrbol i aquella imatge pren moviment. Es riu maliciosament i apuntant-me amb una vareta crida:

-Crucio!

No noto cap canvi… Però se’m glaça el cor quan veig darrere el mirall un home cridant de dolor i suant fred. Em sento impotent, com puc travessar a l’altre banda? Mentres penso, l’home ja és mort.

La imatge canvia, ara veig a un ésser pàl·lid i lleig, esgarrifant! Entra dins una casa silenciosament. I escolto:

-Lily agafa el nen i escapa!

A l’instant una llum verda m’enlluerna i la veu es debilita. Miro més detingudament... l’home està desplomat a terra i un altre raig de llum il·lumina la casa acompanyat per un crit i un riure macabre.

Hi ha plors, un nen plora des del bressol mentre la criatura immunda s’apropa cap a ell. Un raig de llum verd comença a sorgir de la seva vareta però en un instant l’ésser s’esfuma i queda sol el nen amb una cicatriu al front, com un llamp, i el cos inert de la mare al costat.

-Vull sortir d’aquí!- crido.

Les forces m’abandonen cada cop més... Aquell era el meu desig, volia continuar el meu llibre i no sabia com; ara tenia la solució. L’esperança, el desig complert i el problema solucionat a través d'un mirall.

............ ........................................................................... ........................................................................... .....

Quan torno de la feina, ja còmode, em poso a escriure. Qui ho havia de dir, que jo escriuria? En un principi ningú s’ho creuria.

Arribo el dia de l’aniversari d’en Harry. Així es deia el nadó orfe. Té onze anys i no està a casa dels seus tiets per causes de creences familiars davant la màgia.

La porta s’obre deixant entrar un gèlid vent que em congela i darrere d’aquesta es deixa veure un home gegantí, ple de pèls la seva cara.

Els tiets d’en Harry gairebé es fan pipí a sobre, els hauríeu d’haver vist!

L’home barbut es diu Hagrid i entra amb un gruixut abric i un paraigües a la mà.

Demana pel Harry, els tiets no volen que en Harry estudiï màgia...

De fet, no sé molt bé que va passar perquè em vaig anar a beure aigua mentre que suposo en Hagrid agafà en Harry i marxaren a Hogwarts. 

................................. ........................................................................... ...........................................................

-Estic fins els nassos! Sempre molestant i amb cara de fàstic, renoi!

Com podeu veure estic massa endinsada en el món de Hogwarts, tant, que fins i tot en Draco fastigós em molesta. Odio les seves cares i a sobre és una mosqueta boniqueta.

A vegades, em pregunto perquè el professor Snape té tanta estima al Malfoy quan és sempre un escorpí. Arriben moments que m'angoixo pel meu personatge, vull dir, en Harry. Sort dels amics!

Ah, quina gràcia el dia que en Harry va conèixer en Ron. En el tren. I l'Hermione... bé, és massa setciències, però una bona amiga, molts cops, però és bastant busca-raons. Tinc sort de no viure a l'altre banda del mirall. Diria el mateix en Harry? i el Ron?

L’Hermione ja em suposo que dirà:

-És massa perillós!

Perdoneu, segur que no us esteu assabentant massa, però l’altre dia en Harry va trobar un mirall, on va veure als seus pares i li va ensenyar a en Ron, que es va veure sol i com a capità, bastant ambiciós.

Aquell mirall es deia Igsed, mirall d’Igsed. Em va recordar al mateix mirall que vaig veure tèrbolament quan desitjava saber com continuar la història. Interessant...

El que més em va sobresaltar va ser el tercer dia consecutiu que en Harry va anar a mirar el mirall, estava en Dumbledore i no el vaig veure!

No és per a res, però no m’agrada trobar-me amb el director de Hogwarts, tot i que és molt bona persona.

Bé, resulta que el professor Dumbledore li va dir a en Harry que no era bo anar a mirar el mirall, doncs era quelcom fals. Jo vaig pensar el mateix quan el vaig veure per primer cop al lavabo, perquè jo estava veient un món fantàstic.

Crec que el protagonista es va decebre bastant tot i que en Ron intentava animar-lo. Això passa bastant a les persones tossudes, quan tenen alguna cosa al cap ja pots intentar treure-l’hi. Tot té els seus avantatges i inconvenients, no?

.............. ........................................................................... ........................................................................... ...

Algun cop us heu afluixat quan teniu por?

Doncs bé, l’altre dia, després de que els tres amics de Hogwarts investiguessin sobre una tal pedra filosofal, em vaig atemorir.

Us recordeu del fastigós i repugnant ésser sense nas? El vaig tornar a veure quan en Harry va haver passat totes les proves per arribar fins la pedra filosofal.

-Què es el que passa!?- exclamo i pregunto a la vegada.

No sé com però de cop el professor d’Arts Obscures d’en Harry té dos caps. Dos caps! Sí, estrany, eh? Un seu i l’altre de l’innombrable.

Pobre Harry, després de l’esforç en trobar la pedra filosofal ara li volen prendre. M’espanto i m’amago, en Harry està inconscient al terra. Corro a mirar i sí, conserva la pedra i el professor s’ha esfumat.

Vaig estar uns quants dies més preocupada pel Harry, però en un tres i no res vam tornar-nos a veure. En la Gran Sala, Gryffindor guanya la Copa de les Cases, després d’haver empatat amb Slytherin i emportant-se les cares de sorpresa de tots els de la casa contrincant.

De cop, em trobo un altre cop a la meva habitació, firmant el llibre titulat Harry Potter i la pedra filosofal que després de molts sofriments observant des del darrere del mirall tèrbol del lavabo he acabat.

 


Llegit 376 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris04/10/2016 a les 11:38:43
#26952Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Havia llegit aquesta FF fa dies però encara no m'havia donat temps de comentar-la. És interessant i molt diferent de les FF que acostumem a tenir, que es basen en personatges del món de HP, no pas del món real! Entenc que és un one-shot, oi? (Vull dir, que no tindrà continuació, oi sí?). M'ha fet sensació de relat curt.

M'ha agradat molt com has fet que la Rowling realment visqués pràcticament de primera mà el que va passant al llibre. Com passa por i angúnia, com se sorprèn del que fan els personatges... és clar que ho fa ella, però de vegades els personatges d'un sembla que actuïn per lliure i que prenguin les seves pròpies decisions. A mi em passa, que sovint escric FF o relats curts. És molt curiosa aquesta sensació que de vegades tens, com si no fossis qui controla el relat, sinó un simple observador que va relatant el que veu en primera persona, com si no pogués fer res per aturar-ho! XD

L'escena del mirall del labavo és força esfereïdora; com veu les imatges clarament, com si fos allà. I m'agrada molt com parla del Harry com si fos un íntim amic...

La idea està força bé; m'ha agradat. Sí que trobo, però, que hauries de cuidar una mica més la forma i el llenguatge. Fas molts paràgrafs d'una sola frase, i molt seguits, i això trenca una mica la continuïtat del relat.També tens alguns errors que es podrien millorar, la majoria castellanismes (riure's, "no sé molt bé" en comptes de "no sé gaire bé", problemes de verbs ser/estar, etc.) De totes maneres l'he trobat molt interessant i força original, així que t'animo a seguir practicant i penjant més fanfictions que se t'acudeixin; m'agradarà molt llegir-les.

Fins aviat!

Agatha Black