Homo homini lupus - 4: Do ut des
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 04/09/2016 a les 01:27:50
Última modificació 04/09/2016 a les 01:27:50
Tots els capítols de Homo homini lupus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


4: Do ut des

Mitja hora més tard, estaven asseguts al despatx de direcció, mirant com l’Albus Dumbledore acabava de preparar unes tasses de te donant-los l’esquena. Tots estaven preocupats, però cap d’ells no semblava més avergonyit que l’Amelia, que encara no havia gosat mirar el director a la cara i es tapava els ulls amb una mà.

—He de reconèixer —va dir finalment l’Albus Dumbledore quan es va donar la volta i els va acostar una safata perquè tots agafessin una tassa de te—, que per anar tan beguts, han sabut mantenir el senyor Llopin a ratlla prou bé. Mai no se m’hauria passat pel cap pegar un home-llop al morro amb una revista. M’ha semblat molt inspirat.

Els sis amics no van saber què dir. Semblava molt afable com per anar a expulsar-los, oi? És clar que el Dumbledore era tan excèntric que un no sabia mai què esperar-se...

—Tampoc no havien utilitzat mai la Força, amb mi —va dir després, amb ulls enriolats—. Em temo que haurà de practicar més, per això, senyoreta McKinnon.

La Marlene, que començava a recuperar la sobrietat, va escopit una mica de te quan va sentir això.

—Em... em shap greu, profeshor Dumbledore.

—Professor —va saltar en Caradoc, que era qui estava en millors condicions—. Com sabia que érem allà?

—Oh, el taverner d’El Cap de Senglar i jo som... vells coneguts —va explicar el director—. M’ha avisat quan han sortit del bar, però quan he vist que trigaven i que hi havia lluna plena he decidit sortir a assegurar-me que anés tot bé.

En Benjy, que ja s’estava inquietant, va saltar gairebé sense pretendre-ho, però de debò de debò que no es podia creure que ningú no fes a pregunta més evident:

—A què juga amagant un home-llop a Ca l’Alfred? Ja sé que nosaltres no teníem permís per ser fora del castell, però què hi ha de la gent de Hogsmeade? I si algú hi entra? I no és un xic perillós, tenir-lo a l’escola d’amagades?

—El personal docent n’està informat —va sospirar el Dumbledore—. Però si tot està controlat no veig per què ningú hauria de prendre mal, ni tampoc per què la resta dels alumnes han de fer-ne res, de la condició del senyor Llopin...

—Perquè si ho sabessin —el va interrompre l’Emmeline amb molta més valentia de la que tindria amb unes copes de menys, de nou adonant-se de què anava tot allò abans que la resta— ho explicarien als seus pares, i a aquests no els faria gens de gràcia saber que els seus fills comparteixen sostre amb un home-llop.

—I troben que és millor no acceptar-lo a l’escola? —va demanar el Dumbledore—. Que es criï fora de la comunitat màgica i forçar-lo a aprendre sobre les seves habilitats en algun altre lloc? Potser dels clans d’homes-llop dels boscos?

—Evidentment que no —va fer el Benjy—. La majoria de clans d’homes-llop estan aliats amb les Forces del Mal... Però si se’ls fes entendre als pares que no representa cap peri...

—Senyor Fenwick —el va interrompre el director—. Hi ha pares que consideren un perill als fills de muggles. Com creu que es prendrien el fet que els seus fills comparteixin classe amb un híbrid?

—No té cap mena de lògica —va remugar ell.

—No —va estar-hi d’acord el Dumbledore—. Però no podem arreglar el món d’un dia per l’altre, oi?

—Si ens ha de fer fora, digui-nos-ho ja i no ho allargui més! —va acabar esclatant la Dorcas, que havia estat tota l’estona en silenci en un racó, i quan s’hi van fixar van veure que tenia els ulls negats de llàgrimes.

—Dorcas, no ens farà fora! —va exclamar l’Amelia quan la va veure—. Estigues tranquil·la! No ens expulsarà pas... oi? —va acabar, mirant el Dumbledore amb els ulls com plats.

Qui va respondre, però, no va ser el Dumbledore, sinó l’Emmeline.

—No, no ens expulsarà —va di, intel·ligentment, abaixant la tassa de te de la que acabava de beure—, perquè si ho fes hauria d’explicar per què ho fa. I nosaltres aleshores podríem explicar què hi ha a ca l’Alfred. Ni tan sols no ens castigarà. M’equivoco?

El Dumbledore se la va estudiar per sobre les ulleres de mitja lluna.

—És vostè una persona molt perceptiva i intel·ligent, senyoreta Vance...

—Quid pro quo, doncs? —va fer en Caradoc, estranyat—. Vostè manté la nostra aventura d’aquesta nit en secret a canvi que nosaltres mantinguem el secret del tal Llopin?

—No m’ha deixat acabar —va seguir el Dumbledore—. I per cert, l'expressió llatinca correcta és "Do ut des". El que anava dir, senyoreta Vance, és que és vostè una noia molt intel·ligent, però, tal i com diuen, el Diable en sap més per vell que no pas per Diable.

Tots es van quedar mirant el director en silenci.

—Què vol dir, amb això? —va fer l’Emmeline.

—No és que no confiï en vostès —va dir el Dumbledore—. Em semblen una colla la mar de maca i responsable. Certament espero poder conèixer-los més en el futur i els seguiré la pista una vegada siguin fora de Hogwarts, perquè crec que a tots els espera un futur brillant. Però ara per ara... no els conec prou com per córrer riscos...

—Què està dient? —va fer l’Emmeline, ara una mica espantada, i va ser aleshores que es va adonar que els seus companys tots feien cara son... la Dorcas badallava, en Benjy s’estava adormint... i la Marlene ja estava roncant.

I quan l’Emmeline va abaixar la mirada cap a la seva tassa de te, va notar que a ella també se li estaven tancant als ulls.

—Què... què ens hi ha ficat, al te...?

Quan L’Emmeline, que era l’única que quedava desperta, es va haver adormit, el Dumbledore va fer un moviment de vareta, i tres figures platejades van desaparèixer per la finestra. Amb un altre moviment, es va desfer de les tasses de te, i va esperar pacientment que la professora McGonagall, el professor Flitwick i la professora Coliflor arribessin.

No van trigar ni deu minuts. I es van quedar certament parats quan van veure els seus alumnes roncant a les cadires.

—Què ha passat? —va demanar la professora Coliflor, espantada.

—Res greu —va fer el Dumbledore amb un somriure—. De nou, una petita escapada. He de dir que no els faltava gaire per adormir-se, tampoc, quan els he trobat.

—Fem com sempre doncs? —va preguntar el menut professor Flitwick—. Els enviem als llits com si res i ens fem els bojos pel matí?

—Sí —va assentir el director—. Són una colla espavilada, aquests.

—I normalment no armen pas sarau! —va exclamar la professora Coliflor, fent levitar els cossos de l’Amelia i el Caradoc—. De la senyoreta Bones no m’ho esperava pas, això!

Va marxar seguida del professor Flitwick, que feia levitar el cos de l’Emmeline. La professora McGonagall, però, que encara no havia obert la boca, es va quedar endarrerida i, dissimuladament, va seguir la mirada del director amb la seva. Va restar impassible, i només va esperar uns segons, fins que tots els altres van haver marxat, i aleshores va tancar la porta.

—Han descobert el senyor Llopin? —li va demanar la directora.

—Sí —va assentir el Dumbledore—, però demà ja no recordaran aquesta part.

La McGonagall va sospirar, sense dissimular l’expressió de reprovació que sentia envers algunes de les decisions del director.

—Què en fem, dels tres de segon? —va demanar aleshores.

—Ah, —va fer el Dumbledore, de nou enriolat— una capa molt útil, la del senyor Potter, oi?

—Sí —va fer ella, posant els ulls en blanc—, però algú els hauria de dir que quan se n’hi fiquen tants a sota, la capa només els arriba als turmells...

—Per què no deixem que se n’adonin tots sols? —va proposar el Dumbledore—. Potser serem capaços d’evitar algunes desgràcies seguint-los la pista, mentrestant.

La directora va assentir.

—A ells no els ha esborrat la memòria?

Abans de respondre, l’Albus Dumbledore va mirar per la finestra, per on s’hi entreveia la lluna plena.

—És una vida ben solitària, la dels homes-llop —va comentar el director—. I aquests tres bandarres han aturat a sis alumnes de setè abans no fessin mal al seu company. “Es diu Remus”, ha dit un. Què li sembla si donem una oportunitat a l’amistat, a veure què passa?

—Els tindré l’ull a sobre —va respondre la professora McGonagall.

—No ho dubto —va respondre el director.

Es va quedar mirant com la subdirectora s’enduia la Marlene, la Dorcas i el Benjy cap a la seva Sala Comuna i, quan la porta es va haver tancat, va obrir un calaix del seu escriptori, i en va treure un pergamí que contenia una llista noms i cognoms. Va sucar la seva llarga ploma de fènix al pot de tinta i, amb la seva lletra elegant, va afegir sis noms més a la llista, seguits de signes d’interrogació.

A dalt de tot s’hi podia llegir les paraules “Orde del Fènix”.


Llegit 350 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris04/09/2016 a les 01:44:52
#26900Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa, un altre, només en falta un!

M'ha fet molta gràcia escriure aquest final amb la McGonagall i el Dumbledore, que han pillat perfectament als Rondadors sota la capa, però els deixen fer... sempre amb un ull a sobre! De vegades els professors s'adonen de moltes més coses de les que en pensem oi? Algú dubtava, que enganxaven alumnes pul·lulant fora d'hores setmana sí, setmana també? Si haguéssin d'expulsar tothom que se saltés les normes...!

El títol, "do ut des" vol dir en llatí "una cosa a canvi d'una altra" (bé literalment és "dono perquè em donis"). Aquí és un secret a canvi d'un altre. Sovint (i especialment en anglès) es confon per "quid pro quo", com li passa al Caradoc. "Quid pro quo" vol dir "un cosa en comptes d'una altra", que originalment es feia servir només per aplicar a incorreccions gramaticals, a mals usos que es feia de certes paraules. (Sí, "quid pro quo" és tot sovint un "quid pro quo" XD). Després es va ampliar per a altres tipus d'equivocacions o confusions. 

Evidentment, al final el Do ut des ha quedat en no-res, perquè ja coneixem el Dumbledore i la seva manera de fer que les coses surtin sempre com ell vol, oi? Suposo que s'ha entès que al te hi ha posat un encanteri obliterador, a banda d'un somnífer.

I imagino que heu entès també que, tot i que a primera vista no se'ls veu, si un és prou observador, als Rondadors se'ls veuen els peus quan se n'hi amaguen més d'un o dos a sota. XD Ells a la seva i no s'adonen de res, però al Dumby i la McGo no hi ha qui els enganyi! Esperem que se n'adonin aviat! Hahaha!

Espero que us hagi agradat. Tornaré aviat amb el final!




AvatarAntares_Black 325 comentaris12/09/2016 a les 19:41:38
#26909Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Apa! Representa que en Dumbledore també ha vist Star Wars!? xD hahahaa! Que bo! Té sentit; a en Dumbledore li agraden les coses muggles! Ja me'l veig mirant Star Wars! Dient: «jo vull una espasa làser» o «què hi fa, aquest Yoda aquí. Passa, fuig, que ja m'hi poso jo!»

Vells coneguts!? Quina cara que té!

M'ha encantat la conversa d'en Dumbledore i la McGonagall. I aquest tros m'ha fet gràcia:

Dumbledore: «Ah, una capa molt útil, la del senyor Potter, oi?»

McGonagall: «Sí, però algú els hauria de dir que quan se n’hi fiquen tants a sota, la capa només els arriba als turmells...»

Que monos, ni se n'adonen!

M'ha agradat molt que apunti els sis noms com a possibles futurs membres de l'Orde del Fènix (perquè és això el que fa, oi?)!! Aquest Dumbledore ja ho té tot pensat, com sempre!!!

De fet, sí que s'hi pot entendre un Do ut des → en Dumbledore no els deixa que responguin el secret d'en Llopin que han descobert aquest nit, però els apunta per l'Orde del Fènix. És un intercanvi de secrets.

Aquest capítol m'ha agradat molt! Especialment (com et deus imaginar), la sortida estel·lar d'en Flitwick, la McGonagall i la Coliflor! M'encanten, tots tres! <3 I m'agrada que surti la cara manipuladora d'en Dumbledore. Hauria d'haver anat a Slytherin!

Antares

--

«Mai no (se) m’hauria passat pel cap» → «Mai no m’hauria passat pel cap»

«Què hi ha de...?» → «Què me'n dius de...?» (em sembla que això ja t'ho he posat en algun capítol anterior)

a escondidas → «d'amagat» o «d'amagatotis», però no d'amagades!

«ni tampoc per què la resta dels alumnes han de fer-ne res» → «la resta dels alumnes ha de fer-ne res»

«Hi ha pares que consideren un perill als fills de muggles» → «Hi ha pares que consideren un perill els fills de muggles» (els fills de muggles, CD) (un perill, CPred)

«llatinca» → «llatina»

«aquests tres bandarres han aturat (a) sis alumnes de setè» (sis alumnes de setè, CD)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris19/09/2016 a les 10:08:33
#26922Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Crec que fa molt per en Dumbledore, això de veure Star Wars! ja me l'imagino allà amb la túnica enmig del cine menjant crispetes! XD 

M'ha agradat molt posar una escena McGonagall-Dumbledore, sobretoit perquè la McGoangall sap el que ha fet amb els de setè i se'l mira reprovadorement (això d'esborrar la memòria als alumnes segur que és una cosa que ella no faria mai!).

I lo dels Rondadors, que van amb la capa tan tranquils i se'ls veuen els peus em sembla molt graciós!ells allà liant-la i la McGoangall i el Dumby seguint-los amb la mirada... Hahaha!

I sé, els Dumbledore està apuntant-los a tots sis com a possibles membres de l'Orde. ^^ Tens raó que sí que hi ha una mica de "Do ut des".




AvatarCass Ross 265 comentaris22/09/2016 a les 20:31:51
#26932Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

La conversa amb el Dumbledore al seu despatx m’ha agradat molt, perquè és molt estil Dumbledore. I els temes que comenten són interessants, llàstima que els estudiants no els recordaran ja sigui per l’alcohol, ja sigui per la poció.  El detall que el Dumbledore diu que són vells coneguts (ni tant sols amics!) amb el taverner de Les Tres Escombres m’ha agradat, d’aquesta manera que sembla que vacil·li i sense reconèixer que és el seu germà, tot a causa de l’Ariana...

La reflexió que fan sobre els homes llops, i perquè no es pot explicar que en Remus Llopin és un home llop a la resta d’alumnes del castell de Hogwarts és molt interessant. El tema com la majoria dels homes llops s’alien amb les forces del mal. I els Rondadors! Espero que se n’adonessin aviat, que se’ls veia els turmells quan estaven tots junts sota la capa!! El que em fa més gràcia és que estic segur que ells es pensaven que Dumbledore no en va saber mai res, però què va, que és en Dumbledore, per Merlí. Aquesta conversa, en que els tindran l’ull a sobre però els deixaran fer perquè un licantrop de dotze anys hauria de tenir l’oportunitat de tenir els amics que es mereix... M’ha agradat molt.

Pel que fa al grup de setè, la conversa de l’Emmeline amb el Dumbledore quan la resta s’està adormin... Jo també m’espentaria! Si no fos que nosaltres tenim una perspectiva diferent, i sabem una mica més que ella sobre què està parlant en Dumbledore. Però sí, tu, el Dumbledore sempre està movent una mica els fils com ell vol, no?  El final, amb ell apuntant el nom de tots sis a la llista de possibles candidats a l’Orde del Fènix m’ha semblat un colofó perfecte per a la història.

Fins aviat,

Cass.

PS: El Dumbledore sap sobre Star Wars! De veritat, hi ha alguna cosa que no sàpiga, aquest home... (Qui va matar a Ariana Dumbleore? Qui va trair a la família Potter? – Bé, ja callo.)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris05/10/2016 a les 11:33:33
#26957Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cass Ross: El Dumbledore sempre ha tractat l'Aberforth amb una mica de menyspreu. Vull dir, que va pel món dient a la gent que no sap llegir i que fa "certes coses" amb les cabres... XD M'ha semblat que no diria pas que és el seu germà!

Ai els Rondadors... és clar que es creuen més llestos del que són! Es pensen que en Dumbledore no en sap res, però ja estan ell i la McGoangall seguint-los els peus pels passadissos! XD A mi també m'agrada la conversa que tenen sobre si dir o no als pares que tenen un home llop a Hogwarts... i que algusn pares pensin que tenir-hi fills de muggles ja hauria d'estar prohibit! Imagina't mestissos!

I sí, jo també m'hagués espantat, de l'Emmeline. Ja sabem que el Dumbledore no és "dolent" però auqesta mena de coses, com esborrar memòries, trobo que fa molt per a ell! M'aegro que t'hagi agradat!