Homo homini lupus - 1: Carpe diem
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 26/08/2016 a les 11:37:55
Última modificació 26/08/2016 a les 11:37:55
Tots els capítols de Homo homini lupus
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


1: Carpe diem

Avís: Aquesta FF està pensada pel concurs "Fanfictception" i s'ha basat en la fanfiction "Caradot" de la marta_ginny.

 

---- --------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------

 

L’Amèlia Bones, alumna de setè de Hufflepuff, estudiant modèlica, cap de monitors, perfeccionista extrema i probable futura Consellera d’Afers Màgics, va alçar el cap dels seus apunts d’Història de la Màgia quan va ser conscient, que, de nou, era l’única que estava atenent a classe. És clar que, en realitat, aquella classe només els interessava a ella i al Caradoc. Els altres quatre només s’havien apuntat al MAG d’Història perquè s’havien adonat que, entre que eren de residències variades i tots feien assignatures diferents, si no la cursaven amb prou feines es veurien durant els dos últims cursos a Hogwarts.

A la seva esquerra, en Caradoc Dearborn —també Huflepuff, també monitor, amabilitat personificada, ulls dolços i somriure encantador— fullejava el Periòdic Profètic en busca de la crònica del partit de Quidditch del dia anterior, per veure si, contra tot pronòstic, els Appleby Arrows havien marcat alguna cistella, encara que fos per casualitat.

A la dreta, l’Emmeline Vance —Ravenclaw, desastre ambulant, cabell fosc indomable, arracades llampants, no-estic-boja-sóc-excèntrica— s’estava a punt d’adormir sobre el pupitre. Per evitar-ho, esbossava alguna cosa en un pergamí que havia començat parlant sobre algun gòblin que no devia haver fet gran cosa amb la seva vida, perquè se n’havia cansat al cap de dues ratlles, i dibuixar era molt millor, on vas a parar.

I a darrere, hi havia els tres Gryffindor: La Marlene McKinnon —capitana de l’equip de quidditch, filla de muggles, addicta a les apostes, s’acaba de posar ferros a les dents i encara no ha trobat la manera de pronunciar bé certes consonants—  delineava les noves tàctiques de quidditch amb un boli bic, perquè en sèrio, gent, entenc lo de les varetes, les pocions i les mandangues, però això d’escriure amb plomes d’ocells és per fer el fatxenda i ho sabeu.

Al seu costat hi havia en Benjamin Fenwick —Benjy pels amics, pell morena, cabells foscos, amant de les estrelles, les constel·lacions i dels artilugis muggles (especialment els que serveixen per observar estrelles i constel·lacions) —, que aprofitava l’estona per fer els deures d’Astronomia, perquè mai no hi havia prou feina d’Astronomia, i mira, veus, allò d’allà és l’Ossa Major. I si t’interessa alguna bajanada més, és que ets idiota.

I l’última integrant del grup, la Dorcas Meadowes —cabell ros, cara rodona, romàntica empedreïda, els llibres que porta a la motxilla són de lectura i no pas de text, ups, quines coses, no me n’havia adonat— llegia per enèsima vegada Orgull i Prejudici, procurant que la veu monòtona del professor Binns no es mesclés amb les paraules de l’Elisabeth Bennet. La Dorcas intentava aconseguir una bona educació, i l’escola no parava d’interferir-hi.

—De veritat que em pregunto què penseu fer quan arribin els exàmens —va comentar l’Amelia veient el panorama.

—Demanar-te els apunts —va dir en Caradoc.

—Supendre —va dir en Benjy.

—Entregar-lo en blanc —va sospirar l’Emmeline.

—Seguir llegint... —Dorcas.

—No pensho ni preishentar-m’hi, a l’examen d’Hishtòria —va respondre la Marlene, escopint-li una mica al Benjy sense voler—. I ja que hem deixat això resholt, per què no parlem millor del que farem avui? Una no fa elsh divuit cada dia!

—Què tenies pensat fer? —l’Emmeline va alçar el cap del seu pergamí esbossat, de cop i volta totalment recuperada de la son—. Podem anar a les cuines a buscar marranades i fer una minifesta aquesta tarda al costat del llac!

—No, no! —va exclamar la Marlene—. Això ésh el que fotem cada any! Per aquesht any jo tenia penshat que... que ensh deshmeleneshim una mica.

—Molt bé, a partir d’ara tens prohibit dir paraules que continguin més d’una essa —la va advertir el Benjy, mentre s’eixugava el braç al jersei de la Marlene—. Per què redimonis no vas a Sant Mungo i que t’arreglin les dents en un moment? Aquestes coses que t’han posat fan por!

—La shiènshia muggle eshtà molt més degenvolupada que elsh voshtreish curanderosh!

—Torna-ho a dir sense semblar un guèiser —la va reptar el Benjy.

—Ésh el meu anivershari i eishcupo a qui em dóna la gana!

—Per què no tornem al que volies fer avui? —va suggerir en Caradoc, posant pau, tot i que tots es divertien amb les picabaralles dels dos Gryffindor—. Què vols dir amb això de “desmelenar-nos”?

—A que ens fan fora de Hogwarts... —va comentar l’Amelia en veu baixa sense immutar-se i seguint prenent els seus apunts, tot i que tenia l’antena posada en la conversa.

—Au, va, no shigueu tan caguetes! —va seguir la Marlene—. Aquesht ésh el noshtre últim any a l’escola. No shé shi ush n’heu adonat ja, però she’ns ha acabat el xollo! L’any que ve tot sheran contractes, feina, reshponshabilitatsh, imposhtosh... Aquesht any l’hem de viure al màxim! Ésh l’última oportunitat de treure-li shuc de veritat a l’eshcola!

—Ho dius com si fóssim uns avorrits... —la va tallar l’Amelia.

—Qui, tu, avorrida? —va fer la Marlene, amb un somriure tort—. Naaaa. Shi etsh l’ànima de la feshta...! Pregunta a qui vulguish! L’Amèlia? Un deshcontrol! Però shi finsh i tot elsh de shegon la lien més que noshaltresh!

—Parla pels vostres de segon —va puntualitzar l’Amelia—. No n’has agafat un per l’equip de quidditch?

—Encara en traurem coshesh bonesh del Potter aquest...

—Podem tornar a... —va tallar-les l’Emmeline.

—Aqueshta nit, shenyorsh meush, —ve fer la Marlene—. Aqueshta nit ensh eshcapem del castell com em dic Marlene i anem a shelebrar-ho a Hogsmeade com Gryffindor mana!

L’Emmeline, en Benjy i la Dorcas, que tot just va alçar el cap del seu llibre quan va sentir aquella frase, van intercanviar mirades emocionades.

L’Amelia i en Caradoc també van intercanviar mirades. Les seves no eren d’emoció.

—O sigui que sí que ens fotran fora de Hogwarts —va fer en Caradoc.

—Què ensh han de fotre fora! —va desestimar-ho la Marlene amb un gest de menyspreu—. Shom totsh majorsh d’edat! Elsh profesh no shón reshponshables del que fem, no elsh poden denunshiar ni resh. Shi ens pillen, el màxim que ensh pot caure ésh un càshtic.

—Jo m’apunto! —va saltar la Dorcas—. Estic farta de llegir aventures només als llibres! Les aventures un les ha de buscar!

—La Marlene té raó; és el nostre últim any —va assentir l’Emmeline—. Si no ho fem ara, ja no ho farem. La majoria del nostre curs s’han escapat del castell algun cop per la nit, i mai no ha passat res.

—I a més a més avui hi ha lluna plena —va explicar el Bengy—. Molarà sortir en una nit tan maca!

L’Amelia i en Caradoc es van mirar. Sí que feia una mica de respecte, allò de trencar les normes, però per altra banda, l’Amelia sentia una mena d’adrenalina que, en el fons, no li desagradava del tot.

—Hi haurà d’anar algú sensat a vigilar-los, no? —va dir en Caradoc amb un somriure.

—Està bé —va assentir l’Amelia amb posat altiu—. Vindré per evitar que us fiqueu en cap merder.

La Marlene va alçar el puny en senyal de victòria i l’Emmeline i la Dorcas van xocar de mans. Una aventura! Què podia sortir malament?

 

 

*   *   *

 

Així que aquella nit, a les dotze, els sis alumnes de setè curs van saltar els murs del castell i se’n van anar a Hogsmeade.

No van veure, però, que sota una capa d’invisibilitat, tres alumnes de segon, cansats de no saber què feia el quart integrant del seu grup cada lluna plena, també van sortir del castell, decidits a esbrinar d’una vegada per totes on redimonis havia anat el seu amic.

 


Llegit 435 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris26/08/2016 a les 12:47:55
#26884Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Okay, sento que la història no estigui acabada encara, però espero poder-la tenir la setmana que ve! Com veieu, la història està ambientada el 2 de novembre de 1972, quan els sis amics fan setè curs a Hogwarts. El dia us el puc dir exacte perquè és l'aniversari de la Marlene McKinnon, i el primer capítol de "Caradoc" està ambientat el mateix dia: 2 de novembre, en què l'Amelia, l'Emmeline i el Caradot van a visitar els arbres del parc en l'aniversari de la Marlene. També va ser el mateix dia del funeral dels Potter, que van morir dos dies abans. Perquè us hi ubiqueu, he posat ja que els Rondadors fan segon. 

En aquest capítol hi ha vàries referències a coses que menciona la Marta a la seva fanfiction: la Marlene és capitana de quidditch (ha sel·leccionat el James per l'equip) i porta aparells ortodòntics perquè es negava que li arreglessin les dents els sanadors; en Caradot pateix pel seu equip de quidditch, els Appleby Arrows (que es veu que en aquella època eren ben dolents! XD), en Benjy és fanàtic de l'Astronomia; l'Emmeline dibuixa i pinta en la seva època a Hogwarts, i la Dorcas llegeix el seu llibre preferit (que després col·locaran al seu arbre quan mori). Espero que us hagi agradat com els he presentat. Hi ha coses que m'he inventat jo, com ara que la Marlene és filla de muggles, o que sovint es piquen ella i en Begy, a qui, com veureu li agrada xinxar. 

I seguim! Que la Marlene té un aniversari per celebrar i està ben engrescada! Espero que us hagi agradat el plantejament! Com sempre, els comentaris són més que benvinguts!

PS: Haureu notat que tots els títols són en llatí. Suposo que tots sabeu el que vol dir "Carpe diem" així que no ho explico. "Homo homini lupus (est)" (el títol general de la FF) vol dir "L'home és un llop per a l'home", al qual trobareu sentit més endavant.




AvatarAntares_Black 331 comentaris12/09/2016 a les 19:36:35
#26906Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

Doncs, vinga, comencem a comentar!

M'agrada molt la introducció que fas de cada personatge a l'inici del relat.

Això del boli bic m'ha fet molta gràcia!

La Dorcas llegeix Orgull i Prejudici! <3 I això que «La Dorcas intentava aconseguir una bona educació, i l’escola no parava d’interferir-hi.» m'ha encantat!

Em sembla molt bé que marquis que la Marlene porta ferros i que ho facis marcant les consonant que no diu bé. És un bon recurs. A mi aquestes coses m'agraden, em fan gràcia i donen personalitat al personatge! Però per què fas servir sh, que és un dígraf anglès? Si per el so ∫ tenim la nostra x formosa i el nostre preuat ix... I les que són sonores, en lloc de ∫ has de fer un so més aviat de ʒ , no?

La Marlene volia que es «deshmeleneshin»! Hahahaha I en Benjy li diu que sembla un guèiser!!! Molt bo!

«L’Amèlia? Un deshcontrol!»?? hahha si home! XD

Ostres, en «Potter aquest» és en James! Hi ha una festa? No hi podia faltar!

Què passa si a classe del professor Binns, un alumne alça el braç i uns altres dos xoquen les mans? No res, no passa res; és la classe del professor Binns. Què ha de passar a banda que entri a classe travessant la pissarra?

Ui! El factor intriga se l'enduen, com no podia ser de cap altra manera a les teves fics, els Magatotis!! Com t'ho has manegat per casar-ho tot, eh! Hahaha!

Trobo que les referències estan molt ben posades.

«Jo m'apunto». On s'apunta? → «Jo m'hi apunto»
«per la nit» → «de nit» (o «a la nit», segons el context)

Entenc que l'«en sèrio» forma part de la teva quota de barbarismes xD (o sia que no m'hi fico), però sí que afegiré un darrer apunt... CABELLS!!!

Segueixo!
Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris13/09/2016 a les 12:24:18
#26912Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Trobo que el punt fort d'aquest capítol són els sis paràgrafs introductoris, crec que dónen molta informació de manera breu i divertida. Em va agradar molt com em van quedar, tot i que la del Benjy queda una mica sosa comparada amb els altres... 

Això que em dius de les "sh" o les "x". Al principi ho havia fet tot amb x i ix, el problema és que de "s" a "ix" hi ha molta diferència, i hi ha paraules que tenen més d'una essa, i quan m'ho vaig mirar... no s'entenia res! Mira: elx voixtreix curanderoix  En "Curandereoix" sembla sortit del poblat de l'Astèrix! XD  Em va semblar que hi havia parts que eren massa difícils d'entendre, i en canvi amb les "sh" només s'han d'anar intercalant h i s'entén molt bé (i crec que tomthom infereix el so ∫  que vull dir).

M'ha anat molt bé que els Rondadors fessin segon, perquè la Rowling va dir que van descobrir que el Remus era home-llop precisament a segon, així que he fet que ho descobreixin tots a la vegada.

Ai, els cabells, aquests cabells que sempre poso en singular! Mira que ho sé i no me n'adono!

 




AvatarCass Ross 266 comentaris22/09/2016 a les 20:30:04
#26929Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Penso que has aconseguit entendre els personatges de la Marta molt bé. La seva fanfiction, Caradoc, va ser molt bonica (especialment les escenes de l’arbre, on els que es queden vius recorden els que s’han mort) i tu has aconseguit fer-me recordar això des del moment que descrivies cadascun dels personatges. Les descripcions són un deu: molt concises, els detalls bàsics de cadascú però narrat d’una manera divertida i que deixa traspuar la personalitat de cadascú.

La conversa també ha sigut molt interessant per anar veient la personalitat de cadascú. Sembla una idea molt divertida, aquesta de sortir una nit de lluna plena, i m’ha fet gràcia que ho comentessin com si res. Clar que ningú sap que hi ha un home llop per Hogwarts... La menció als Rondadors m’ha fet molta gràcia, perquè si ells parlen de disbauxa, els altres no podien faltar-hi gens ni mica!!  El Potter aquest... Encara els sorprendrà a tots, jugant a Quidditch, i quan siguin més grans i es coneguin tots plegats a l’Orde del Fènix, segur que els farà gràcia recordar enrere i pensar que van dir “—Encara en traurem coshesh bonesh del Potter aquest...”. Hahaha.

Les últimes frases del final són molt interessants per relacionar les dues històries ^^

De tot el capítol, algunes de les frases que m’han agradat més són: “La Dorcas intentava aconseguir una bona educació, i l’escola no parava d’interferir-hi.”, “—La shiènshia muggle eshtà molt més degenvolupada que elsh voshtreish curanderosh!”, el diàleg sobre què farien quan arribés l’examen d’Història, i tota la descripció del principi, tant dels personatges com de la classe.

Fins aviat,

Cass.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris23/09/2016 a les 13:36:58
#26934Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cass Ross: Hola!

Oh, sí, m'alegro que les descripcions ràpides us hagin agradat tant! Trobo que va ser un encert! ^^ Però evidentment part del mèrit és de la marta que ja els va definir súperbé amb els seus arbres!

M'agrada molt pensar que en el futur seran de l'Orde del Fènix i que es faran amics dels Rondadors i que la gent que mola treballi junta contra en Voldemort. 

Els fragments que menciones també m'0agraden molt a mi! ^^




AvatarUnapersona 183 comentaris28/09/2016 a les 17:10:13
#26942Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Hola! Ja era hora que comencés a llegir aquesta història! M'han ENCANTAT les descripcions inicials. Humorístiques, informals, concises i marquen molt bé el caràcter de cadascú. Les discussions entre ells també són molt bones, i el contrast entre la bojeria d'ells amb la concentració de l'Amelia està molt ben trobat.

Bé, continuo amb el següent!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1177 comentaris05/10/2016 a les 10:03:04
#26954Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Unapersona: Hola! M'alegro que t'hagi agradat tant! Jo també trobo que les descripcions inicials són el punt fort del capítol! I sí, l'Amelia és la més centrada del grup, però dels bojos n'hi ha un bon rang! Que no és el mateix la Dorcas que la Marlene! XD