La Crònica dels Tres Germans - 46: Deeds will not be less valiant because they are unpraised
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 19/08/2016 a les 11:05:48
Última modificació 19/08/2016 a les 11:05:48
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


46: Deeds will not be less valiant because they are unpraised

El James va arribar a la classe de Transfiguració dos minuts abans que comencés. La resta de Magatotis ja estaven asseguts al pupitre.

—Per fi us trobo! —va exclamar deixant les coses a la taula que compartien tots quatre—. Duc tot el matí buscant-vos.

—Ho dubto molt —va dir el Frank mirant-se’l escèpticament—, perquè fa una hora he entrat a l’habitació a buscar els llibres i encara roncaves.

—Val, porto mitja hora buscant-vos —va corregir-se el James.

—Si encara vas amb la torrada a mig menjar —va seguir el Frank, apartant les engrunes que anava deixant caure el seu amic.

—Us he buscat al Gran Saló mentre esmorzava —es va defensar el James.

—I mira com portes el cabell; no t’has ni dutxat.

—Què ets, ma mare? Em vaig dutxar ahir al vespre, deixa’m estar!

—Són les onze —va recriminar-lo l’Alice—. De debò portes tot el matí dormint? No són hores d’esmorzar... després no dinaràs.

—No m’estranya que es llevi tan tard—va comentar la Geena, preparant els seus apunts—. Ahir devies anar-te’n a dormir a les tantes, James, perquè quan jo vaig pujar a l’habitació a mitjanit, tu encara hi eres, a la Sala Comuna.

—Uo, uo, uo! —els va fer callar el James—. Què passa aquí? Els meus pares s’han mort i us han nomenat els meus tutors legals i jo no me n’he assabentat o què?

—Ens preocupem per la salut del nostre reietó —va riure el Frank, i es va posar a eixugar-li la galta amb un tovalló que el James va apartar d’una manotada, mentre l’Alice i la Geena reien.

—Per a la vostra informació —va seguir el James—, si us estava buscant és perquè ahir a la nit vaig estar parlant amb el meu pare fins les tantes! Ja hi ha un pla per amagar el Mirall!

En el moment en què els altres tres se’l van quedar mirant expectants, però, el professor McMillan va entrar a la classe i va començar a escriure a la pissarra sense perdre ni un moment.

—Ara us foteu i us ho explico després de la classe —va dir el James, mentre buscava paper i ploma com un desesperat amb les mans plenes de la melmelada de la torrada.

Per quan es va haver eixugat i ho va tenir tot a punt, la pissarra ja era plena de runes i fórmules. Apa, ja s’havia perdut.

Aquell tercer trimestre estava sent de malson, especialment aquelles assignatures que tenien una teoria densa. A Transfiguració, per exemple, el James amb prou feines podia seguir el que explicava el professor McMillan, i fins i tot l’Alice, que era la millor d’aquella classe, havia de demanar que repetís les instruccions dues o tres vegades abans de posar-se amb la pràctica.

Abans que no s’adonés de què anava  aquella classe, el professor ja els estava repartint miralls amb un encanteri levitador.

Com que s’acabava de picar amb els Magatotis, el James va decidir no dir res i simplement imitar el que fes l’Alice, però a ella només se la veia molt concentrada, mirant-se al seu mirall i apuntant-se el cap amb la vareta.

Va desistir deu minuts més tard.

—Mmm nois... Què estem fent? —va preguntar exasperat.

—Aquest trimestre representa que hem de fer introducció a les transfiguracions humanes —va explicar la Geena ràpidament—. Hem de canviar el nostre color del cabell. El que passa que l’encanteri és no verbal i... bé...

El James va mirar al seu voltant. Tothom seguia tenint el mateix cabell de sempre, tot i que les cares d’alguns s’havien posat ben vermelles de l’esforç.

—Seria guai saber fer això, oi? —va dir la Geena, que també duia estona intentant-ho.

El James també es va posar a provar-ho sense cap èxit.

—El Teddy devia treure excel·lents ens Transfiguració... —va murmurar el James.

—El Teddy Llopin? —va preguntar la Geena—. El del cabell blau? El recordo vagament de quan fèiem primer... anava a Hufflpeuff, oi?

—Sí; ell és metamorfomag.

—Us recordeu una vegada que es va fer passar pel McNair per aconseguir-nos ingredients de la despensa? —va riure el Frank.

—Sí, però ens van pillar igual... —va sospirar el James, amb un sospir de pensar en els vells temps—. No hauria hagut d’afegir aquell mostatxo, per molt divertit que quedés...

 Es van haver d’aguantar el riure quan el professor va passar per la seva taula per veure si necessitaven ajuda, però pel moment la màgia que estaven fent era més aviat nul·la, així que només es va dignar a donar-li un parell d’instruccions a l’Alice, que era l’única que de debò estava pendent del que feia i va marxar.

—Val, James, ja que no estem fent res de profit —va dir el Frank—. Per què no ens expliques ara això del pla?

—Sí, millor, perquè el meu pare i el Ron vindran aquesta nit —va dir el James abaixant la veu.

—Avui!? —va exclamar la Geena, estressada—. Per què no ho has dit abans?

El James se la va mirar exasperat però va preferir no fer cap comentari, i va seguir explicant.

—Avui a mitjanit, hem de ser dotze persones a Sala de la Necessitat. Farem un encanteri que es veu que és xungo de nassos, el meu pare em va explicar més o menys com funcionava, però no us ho sabria explicar un altre cop... millor que ho faci ell. Però resumint, és una mena de guardasecret pel que calen dotze persones, i m’ha dit que la Geena és qui hauria de triar-les.

—A l’EM som tretze —va murmurar l’Alice sense alçar la mirada del mirall—. Si traiem la Lily, ja som dotze.

—No —va dir la Geena—. Els de cinquè... els de cinquè, encara, perquè aviat seran majors d’edat, i entre ells hi ha Charlie, que hi hauria de ser, al grup. Però crec que definitivament hauríem de deixar els de tercer fora de tot aquest merder.

—Molt d’acord —va assentir el James—. Així seríem nosaltres quatre i ells cinc, nou. Quines tres persones més hi posem?

—El teu pare, James  —va dir la Geena sense pensar-s’hi gaire—. Ell ens està ajudant amb tot, i n’està al corrent...

—... i els vlads el volen mort i tal —va seguir el James.

—Sí —va assentir la Geena—, ell hi està ficat ja de totes maneres.

—I en Ron? —va proposar el Frank—. Al cap i a la fi va ser ell qui va anar a rescatar el Mirall.

—Home, n’eren uns quants, eh? —va somriure el James, que per un moment es va imaginar el Ron tot sol al Museu de Dublín, vestit de negre i penjant del sostre per un fil, en plan Mission Impossible—. No hi va anar pas tot sol...

—Però ho va organitzar tot ell en poques hores —va seguir el Frank—. I a més a més ho va fer aliat amb nosaltres; podem confiar en ell.

—Hi estic d’acord —va assentir la Geena—. El Harry Potter i el Ron Weasley. Queda una plaça.

—A veure —va fer l’Alice, que seguia concentrada al mirall—. Ja que ho farem aquí al castell potser que hi fiquéssim la McGonagall, no?

—Vols dir la directora? —va assegurar-se la Geena.

—Definitivament no vull dir l’altra —va assentir l’Alice—. Ahà! Mireu!

Tots van poder comprovar com una metxa del cabell de l’Alice es va tornar de color violeta pujat.

—Ei, queda guai! —va riure la Geena—. Deixa-t’ho un temps!

—Sí, més que res perquè no sé com desfer-ho...

—Què en penses de la directora, Geena? —va tornar al tema el James.

—Sí —va assentir la Geena—. Crec que no confio en ningú més.

—Molt bé, senyoreta Longbottom —va dir el professor McMillan quan es va acostar a la seva taula—. Deu punts per a Gryffindor. I els altres, si no estiguessin conversant tan animadament, potser també aconseguirien fer algun progrés. Xerrant no s’aproven, els exàmens...

Tots van posar cara de circumstàncies quan el professor va marxar.

—Realment no sé com ens en sortirem, aquest any —va comentar la Geena rascant-se el cap—. Aquesta vegada no tenim els Rondadors...

El James va assentir amb un sospir, creuat de braços.

—Quant falta pels exàmens?

—Dues setmanes —el va informar el Frank—. I la setmana que ve és l’examen d’aparetratge.

—Bé —va sospirar l’Alice, que tot i que anava bé amb Transfiguració, no ho tenia tan fàcil amb totes les assignatures—. Almenys un examen que tenim assegurat d’aprovar...

 

*   *   *

 

Després de dinar, el Frank i l’Alice, que tenien la primera hora de la tarda lliure, van anar a parlar amb la directora per fer plans per aquella nit. El James i la Geena van a arribar a classe d’Història de la Màgia els primers, i es van asseure als pupitres que acostumaven a ocupar. Poc després, van entrar l’Anne Boot i l’Ephran Diggory, que es van asseure deliberadament el més lluny possible d’ells. El James va veure que l’Anne li deia alguna cosa al Diggory amb to eixut, i després es va girar cap al James i li va fer un gest d’impotència, que el James va respondre amb un encongiment d’espatlles.

—Que has parlat amb el Diggory, Gee, d’ençà del ball?

—Nope —va respondre la Geena, fent veure que ni s’immutava—. Si està decidit a fer veure que no existeixo, doncs ja s’ho farà.

El James, que no creia que tingués res positiu per aportar, va preferir callar i preparar els seus apunts mentre la classe s’acabava d’omplir. Havia pensat que la Geena i el Diggory simplement havien tingut una discussió, però pel que es veia la cosa anava més enllà. I si cap dels dos no feia cap pas per acostar-se a l’altre, poca cosa arreglarien. És clar que, per un costat, eren bones notícies, que la Geena ja no estigués amb el Diggory, ja que allò evitava molts moments incòmodes amb el Frank. Però tornarien a estar en les mateixes quan ella comencés a sortir amb algú altre, així que tampoc no era pas motiu de celebració.

Per un moment es va imaginar com de positiu seria que la Geena i el Frank estiguessin junts. Segurament allò faria que explicar al Frank la seva “relació” amb l’Alice fos molt més senzill. És clar que ni tan sos ells no sabia explicar quina era exactament la relació que tenia amb l’Alice...

—James, ja t’has empanat un altre cop —el va treure dels seus pensaments la Geena—. Vols fer el favor d’atendre a classe, que tenim els exàmens a sobre? Ja pensarem en el Mirall aquesta nit!

Sí, va pensar el James, si només fos el mirall...

 

*   *   *

 

Quan els Magatotis van arribar a la Sala de la Necessitat a mitjanit, van veure que els  cinc de cinquè ja hi eren, asseguts a la taula rodona que la Sala sempre feia aparèixer quan sabia que havien de parlar més que no pas entrenar.

—Es pot saber com heu vingut sense que us vegin? —va preguntar el James, desant-se el Mapa de Magatotis a la butxaca de la túnica—. No us hem vist pas a la sala comuna, abans.

—Hem vingut per la tarda —va explicar la Rose—. Fa uns dies que l’Albus i jo venim a estudiar aquí per les tardes...

—I això?

—Perquè la biblioteca està a tope abans dels exàmens —va respondre l’Albus, sense alçar la vista del seu llibre d’Encanteris— i a la sala comuna és impossible fer-hi res com no sigui de matinada.

El James va pensar que en realitat era força bona idea, especialment perquè la Sala feia aparèixer màgicament llibres que et podien caldre depenent del que estiguessis fent.

—Us faria res si venim nosaltres també, de tant en tant?

—Mentre no vingui la Lily... —va fer l’Albus amb un sospir.

Aleshores la porta es va tornar a obrir per donar pas als últims invitats a la festa: la directora acompanyada del Harry i el Ron.

—Mira que bé —va comentar la McGonagall, fent una ullada al seu voltant—. Ja tenim taula i tot.

—Pensava que aquesta sala havia estat destruïda durant la batalla de Hogwarts —va dir el Harry, ocupant un seient a la taula, mentre els de cinquè s’apressaven a desar els llibres i pergamins i la resta també buscaven un lloc.

—Quan nosaltres la vam trobar ja estava com nova —va explicar el James—. Primer vaig pensar que potser es regenerava sola, però jo diria que en vint anys altra gent l’ha pogut anar arreglant mica en mica.

—Ja va bé, per a aquestes ocasions —va assentir el Harry, i quan va veure que tenia la completa atenció dels presents va continuar—: Bé, suposo que tots ja sabreu que durant les vacances de Setmana Santa en Ron i bona part de l’antic ED van aconseguir dur a terme la missió del rescat del Mirall Multiplicador, del que suposo que també haureu sentit a parlar i sabeu quins poders té.

—Fa rèpliques perfeccionades de persones o objectes —va dir la Rose, parlant per tots.

—Per això és tan important que els vlads no es puguin fer amb ell —va assentir el Harry—: Podrien crear un exèrcit immortal.

—Però escolteu —va dir el Lorcan—. Més que amagar-lo... no seria millor destruir-lo? Que ningú no tingui el mirall i apa. No hi ha mirall, no hi ha exèrcit invencible.

—No, no es pot —va intervenir el Charlie, que en realitat era qui més sabia de l’assumpte—. Bé. Hi ha una manera, però ningú no la sap.

—T’importaria elaborar això? —li va demanar el Frank, perquè tots semblaven una mica descol·locats amb allò.

—És... és la manera de destruir els Zürichs —va explicar el noi—. Si el Mirall es destrueix, tot el que el mirall ha creat es destrueix. Totes les còpies.

—Com? —el va tallar la Geena—. Si el mirall es destruís moririen tots els Zürichs?

—Els quatre reis, segur —va respondre el Charlie—, perquè són els únics originals. La resta... qui sap.

—Però... espera —va saltar el Ron—. Això vol dir que sí que hi ha d’haver alguna manera de destruir-lo.

El Charlie va fer un sospir.

—Sí, en teoria hi ha una manera —va dir el Charlie a poc a poc, com si no estigués del tot segur de les seves paraules—. Els fundadors de Hogwarts van posar una mena d’encanteri al Mirall perquè només es destruís en un cas concret. No sé exactament com funciona...

—I quin és, aquest cas? —va demanar el Harry.

—No ho sé —va dir el Charlie—. Pel que diuen no ho van dir mai a ningú, perquè volien protegir els Zürichs de la destrucció. De fet... diuen que van amagar les instruccions en una profecia.

—Una profecia? —va fer el Ron—. De les que es guardaven al Ministeri?

—Eh... suposo.

—De les profecies que van acabar totes trencades durant la batalla del Ministeri?

—Eh... probablement.

—Doncs que bé —va fer el Ron amb cara de pal.

—No entenc com s’amaguen unes instruccions en una profecia —va interrompre el Harry.

—Bé, no se sap exactament com funciona... —va seguir el Charlie—. Bé, jo no ho sé, segurament els Reis dels Zürichs us en podrien donar més informació, però em sembla que la profecia el que diu és que en algun moment es compliran certes condicions i que una persona de certes característiques podrà destruir el mirall. I només es pot fer si totes les característiques de la profecia es compleixen. Si no, no hi ha res a fer.

—Quina mena de màgia és aquesta? —va preguntar l’Albus, del tot destarotat—. Això es pot fer? Delimitar unes característiques per destruir un objecte per tal de protegir-lo de qualsevol altre intent?

—No ho sé, la veritat —va respondre el Harry—. Jo no ho havia sentit mai.

—Pot ser... —va rumiar l’Albus—. Pot ser que sigui alguna mena de màgia antiga que s’ha perdut, com la de les Relíquies de la Mort?

—Podria ser —va ferla McGonagall, encongint-se d’espatlles—. Els fundadors de Hogwarts van viure fa mil anys. Des d’aleshores s’han descobert molts encanteris i molts tipus de màgia, però estic convençuda que també moltes coses han quedat enterrades en l’oblit...

Tots es van quedar en silenci uns instants, rumiant.

—Potser que ens poséssim mans a l’obra, no? —va trencar el silenci el James, que va veure que ja duien allà mitja hora i no havien fet res de res—. Encara que no puguem destruir el Mirall, ja havíeu trobat una manera d’amagar-lo, no?

—Sí, sí —va dir de seguida el Harry—. Ron, tens el mirall?

El Ron es va ficar la mà a la túnica i en va treure un paquet.

—Mare meva! —va exclamar la Geena—. És això? Això és el Mirall Multiplicador?

—Sí, el del museu. El necessitem per fer l’encanteri.

—El... el... —va tartamudejar la Geena—. El podem veure?

—Oh, sí, no hi fa res —va respondre el Ron i es va posar a desembolicar el paquet—. Si no es fa l’encanteri multiplicador no té cap perill; és com un mirall normal... Aquí tens.

I li va allargar a la Geena un mirall de mà, antic, daurat, amb el mànec ple de filigranes. Ella estava tan parada que va estirar les mans per agafar-lo molt a poc a poc, com si el mirall fos viu i la pogués mossegar. Va envoltar el mànec amb la mà dreta, i va notar que estava ben fred.

—Oh. —va fer—. Pensava... pensava que pesaria més.

—Oi? —va assentir el Ron—. Sembla ben normal.

Ben normal i corrent. Un no li pararia cap atenció. No tenia cap inscripció gravada, ni feia cap fulgor especial. No et feia sentir cap pessigolleig quan l’agafaves, ni cap calfred, ni res de res. De fet, el mirall fins i tot estava una mica envellit dels voltants, tot i que un encara podia veure-hi la seva imatge clarament. No tenia res especial. Excepte el fet de ser més especial que cap de les altres coses que hagués vist mai, amb la possible excepció de la Pedra de la Resurrecció.

—No em puc creure que després de tots aquests anys tingui la Relíquia a les mans —va comentar només, i després la va deixar al centre de la taula a la vista de tothom—. Com és l’encanteri que s’ha pensat? El del guardasecret?

—Un d’una mica semblant —va assentir el Harry—. S’anomena l’encanteri dels Dotze Apòstols, i calen dotze persones per dur-lo a terme. El primer pas és fer l’encanteri del Guardasecret sobre el mirall, perquè no se’l pugui trobar. El segon pas és fer l’encanteri dels Dotze Apòstols perquè no es pugui trobar el guardasecret.

—I el guardasecret es pot moure i fer vida normal? —va preguntar la McGonagall.

—Sí, sempre que les dotze persones mantinguin el secret. La força de l’encanteri rau en aquestes dotze persones, i només que una d’elles faci públic el secret, l’encanteri deixarà de protegir el guardasecret i se’l podrà trobar.

—Ara entenc el nom de l’encanteri —va dir l’Alice—. Mola molt, per això.

—Com funciona, aquest encanteri? —va demanar la McGonagall—. Com pot fer vida normal, el guardasecret? Perquè entenc que quan diu que al guardasecret “no se’l pot trobar” és que és completament invisible als ulls del qui el busca, oi?

—Efectivament —va assentir el Harry—, però només d’aquells ulls que el busquen. Només algú que vulgui esbrinar la identitat del guardasecret per fer-se amb allò que guarda serà incapaç de detectar-lo.

—Ja ho entenc —va assentir la directora—. Sembla una màgia ben complexa. Em recorda a l’encanteri que l’Albus Dumbledore va posar al mirall de Gised perquè qui volgués utilitzar la Pedra Filosofal fos incapaç de trobar-la.

—Imagino que deu seu una màgia semblant—va explicar el Harry—. Bé, dons perquè l’encanteri dels Dotze Apòstols funcioni s’ha d’establir completa confiança entre iguals, per la qual cosa tots hem d’estar disposats a ser el guardasecret i també hem d’estar disposats que ho sigui qualsevol altra persona d’aquesta sala.

Tots es van mirar els uns als altres.

—Ja sé que no tots ens coneixem gaire —va seguir el Harry—, però tots coneixem la Geena i ella és qui ens ha escollit. Confiem tots en la Geena i en la resta de persones de la taula?

Va haver-hi un murmuri d’assentiment general.

—Però deu haver-hi alguna manera a l’hora de fer l’encanteri per forçar-nos a confiar els uns en els altres, oi? —va demanar el Frank.

—Efectivament —va fer el Harry i es va treure un feix de targetes i sobres de la túnica—. El guardasecret no l’escollirem nosaltres, sinó l’atzar.

Va agafar una de les targetes, on hi havia alguna cosa escrita i els la va mostrar.

—Aquesta targeta conté el sortilegi del Guardasecret. La primera persona que  llegeixi la targeta una vegada hi hagi aplicat l’encanteri, serà el guardasecret. Veureu que la part de darrere d’aquesta targeta és daurada. Les altres onze targetes són totes blanques. Col·locarem les dotze targetes en dotze sobre idèntics i cadascú llegirà la seva targeta.

Va mirar el seu voltant.

—Per evitar que ningú no vegi la targeta d’una altra persona sense voler, estaria bé que les obríssim en privat i un a un...

Tan bon punt va dir aquestes paraules, a la sala hi van aparèixer unes cortines separadores. El Ron es va alçar per anar a mirar.

—Com mola aquesta sala! —va exclamar després—. Val, ens distribuïm els sobres, passem aquesta cortina per obrir-lo, el tornem a tancar i després passem a la següent cortina. Això farà que es faci efectiu l’encanteri del Guardasecret, i quan ens trobem a l’altra banda, farem l’encanteri dels Dotze Apòstols.

—Està tothom conforme amb aquesta sistema? —va demanar el Harry.

—Em sembla perfecte —va dir la Geena—. De fet, la persona que sigui el guardasecret no serà la que estarà en més perill, perquè serà la qui més protegida estigui. No em molesta que ho sigui qualsevol de nosaltres.

Tothom va assentir.

—Molt bé, doncs —va fer el Ron, que va preparar totes les targetes en els seus corresponents sobres. Que tothom agafi un sobre. I no l’obriu fins que no estigueu sols darrere la cortina.

*   *   *

 

Es van posar en fila per anar passant per les cortines.

El primer va ser el James. Va notar que estava nerviós; era la primera vegada que feia un encanteri d’aquella mena. De cop i volta un se sentia important. Ara seria el guardià d’un Secret. Del mirall, o de la persona que guardava el Mirall.

Va passar la cortina, i, quan va ser sol entre les dues cortines va obrir el seu sobre, va mirar la seva targeta i va passar a l’altre costat, on es reunirien tots.

El següent de passar la cortina va ser l’Albus, que se’l va quedar mirant als ulls.

—Què t’ha tocat?

 

*   *   *

 

Deu minuts més tard, quan el Ron va haver travessat la cortina l’últim, ja van estar tots reunits a l’altra banda, i les cortines van desaparèixer en el no-res.

—Molt bé. Ja s’ha fet l’encanteri del Guardasecret —va anunciar—. A partir d’ara els vlads no poden trobar aquest mirall a no ser que el guardasecret els digui on és.

—Anem a per la segona part, doncs —va dir el Harry.

Amb un moviment de vareta, va fer aparèixer del no res un gran bol transparent que va levitar per la sala fins que ve quedar col·locat al bell mig del terra. Amb un altre moviment de vareta, a dins s’hi va crear un foc portàtil.

—Col·loqueu-vos tots en rotllana al voltant del foc, siusplau.

Tots ho van fer, mirant-se nerviosos els uns als altres, amb els sobres a les mans. Tothom devia estar-se preguntant qui era el Guardasecret. Tothom menys un, és clar.

—I ara? —va demanar l’Andrea.

—Doncs és més fàcil del que us imagineu —va fer el Harry amb un somriure— Un a un, ens anirem acostant al foc —va dir mentre s’acostava al foc—, mostrarem el revers de la nostra targeta —va obrir el sobre i va deixar veure una targeta blanca— direm les paraules “Juro solemnement que no revelaré mai la identitat del Guardasecret” i llançarem la targeta al foc, abans de tornar al nostre lloc.

Quan va llançar la targeta al foc, tots van veure que alguna cosa passava. Quan el tros de paper es va haver consumit, les flames es van alçar dos metres del bol i van agafar un to daurat molt diferent del que tenien, i tots van veure que el Harry brillava amb el mateix to. Allò va durar només uns tres segons, i després tot va tornar a la normalitat, el Harry era el de sempre, i les flames tornaven a crepitejar amb normalitat dins del bol.

Després d’ell, el Ron va fer tres passes endavant.

—Juro solemnement que no revelaré mai la identitat del Guardasecret.

Va mostrar una targeta blanca, la va llançar al bol i les flames es van tornar a alçar, i el Ron va emetre un fulgor daurat durant tres segons.

Després va ser el torn de la directora. Ve fes res passes i va llançar al foc una targeta blanca.

—Juro solemnement que no revelaré mai la identitat del Guardasecret.

Flames, fulgor daurat.

L’Alice va avançar fins al bol i va llançar-hi una targeta blanca.

—Juro solemnement que no revelaré mai la identitat del Guardasecret.

Flames, fulgor daurat.

La Geena va llançar una targeta blanca. Jurament, flames, fulgor daurat.

La Rose va llançar una targeta blanca. Jurament, flames, fulgor daurat.

El Charlie va llançar una targeta blanca. Jurament, flames, fulgor daurat.

L’Albus va llançar una targeta blanca. Jurament, flames, fulgor daurat.

El James es va atansar al bol, va obrir el seu sobre i va mostrar la targeta.

Era daurada.

—Juro solemnement que no revelaré mai la identitat del Guardasecret.

Va llançar la targeta al foc. Aquesta vegada, les flames es van tornar de color blau i ell va emetre un fulgor del mateix color durant uns segons... fins que va parar. I va tornar al seu lloc.

Tots es van quedar parats uns segons.

—S’ha d’acabar l’encanteri —va indicar el Harry.

Així que el Frank va llançar al foc la seva targeta blanca i va fer el jurament, i va brillar de color daurat. Després hi va anar el Lorcan.

I quan tots van ser al seu lloc, les flames es van tornar a alçar, cremant més altes i amb més força que mai. Tots es van haver de protegir la cara amb els braços o les mans, perquè la calor que emetien els cremava. I aleshores tot va parar, el foc es va consumir mica en mica fins que va desaparèixer del tot a dins del vol, i va deixar enrere només les cendres i, per algun motiu, una curiosa olor de sofre. 


Llegit 553 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris19/08/2016 a les 11:28:11
#26881Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii!

Per fí! He trigat tant a penjar que em pansava que ja no ho faria! Hahaha, i això que duia molt temps amb el capítol a mitges i tot pensat.

Guau, aquesta escena de l'Encanteri dels Dotze Apòstols la tenia pensada de feia molt de temps; és molt curiós quan finalment comparteixes una cosa que fa molt temps que tens planejada. I per primera vegada HEM VIST EL MIRALL! Tenim el mirall (sí, ja sé que ja el teníem des de Setmana Santa però no l'havíem tingut a les mans fins ara!). Bé, tant l'encanteri del guardasecret com el dels apòstols me'ls he hagut d'inventar, perquè el guardasecret no es diu mai com es fa als llibres de HP (haureu notat que he avitat dir el que hi posava a la targeta, perquè no tenia ni idea de què fotre-hi! XD).

He posat també un parell de classes al principi, perquè em sembla que feia molt que nos en posava i en realitat m'agrada molt. 

El títol del capítol és d' El senyor dels anells i és una cita de l'Aragorn. "Les gestes no perden valor només perquè no siguin aclamades". Fa referència als dotze apòstols, aquests 12 Gryffindors que acaben de posar la seva vida en un perill terrible per tal de protegir la relíquia, però com que el que estan protegint és un secret, ningú no sabrà mai el que han fet i que estan arriscant. 

I bé, ja som a la recta final de la FF! Si no se m'allarga gaire la cosa, crec que li queden només 3 capitulets de no-res! Un per estudiar i aclarir una mica demes de relacions (James-Alice, Geena-Diggory, la Rose i el seu nòvio, l'ALdrea i el Charlie, etc. que aquí no ho he pogut fer sortir), un pels exàmens, i la tornada a casa. Així que això ja està! O.O (sí, em sorprenc a mi mateixa i tot!). No patiu, que a darrere en venen més! ^^ M'encanta aquesta història!

I res, ara vaig a veure si em poso les piles amb el concurs de Fanficception, ja que he agafat carerilla...

Petons i fins aviat! Comenteu molt! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris22/08/2016 a les 19:16:01
#26882Encara no he escrit cap fanfiction

Osssstres!

Quant de temps eh! Si quasi m'havia oblidat de la fanfiction... però mantenim el nivell eh!                       M'ha agradat molt l'encanteri! L'he trobat molt original! Aviam que en surt jajajaJa s'ens acabat la fic? Que rapid! No estic molt inspirada per comentar pero el seguent comento moltmoltmolt!

Petons i fins el seguent!!




AvatarCass Ross 271 comentaris28/08/2016 a les 00:14:17
#26889Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Merda, ho sento! És que estava penjant uns quants comentaris de cop i m'he equivocat de comentari. Déu meu, ho sento. (Borra-ho, please.)

----

Hola!

Gairebé m’havia oblidat que aquesta fanfiction encara estava activa! Hahaha. Quan vaig veure la notificació al correu va ser una grata sorpresa.

Al principi no me’n recordava res, però crec que m’he situat de nou (sense llegir els capítols anteriors). És guai que hi hagi una escena de classes, ni que sigui per demostrar que en James va molt molt perdut, perquè estem en una escola de màgia i és una activitat que la majoria d’escriptors ens oblidem. La reacció dels seus amics és molt bona: fa gràcia que es comportin com si fossin els seus pares (la sortida del James fa riure), especialment quan li fan rectificar la frase amb la qual comença el capítol.

El fet de posar el Ted Llopin a Hufflepuff, es deu al teu canon mental propi o, com que la Rowling el va posar allà, a tu ja t’estava bé? Estic segur que en Teddy no es va aprendre mai aquest encanteri, no el necessita pas xD

Que guai, l’Alice amb el cabell mig colorit! (Sobretot perquè no se’l sap treure haha) De veritat que al professor no se li passa pel cap de comentar-li o algo?

La tria de les persones que formaran part d’aquest encanteri del guardasecret i els dotze apòstols em sembla molt encertada. Especialment que deixin la Lily fora! (Molt divertida i tal, però tots coneixem la Lily Luna Potter.)

Que fort que la Geena i el Diggory encara estiguin enfadats, però a tots ja ens agrada més hahaha. Estic molt d’acord amb els pensaments del James.

No se m’hagués acudit mai d’utilitzar la Sala de la Necessitat com a sala d’estudis! De fet, és la millor opció que hi ha a tot el castell, com ja dius, perquè se t’apareixen els llibres que necessites!! La idea que durant vint anys la gent l’hagi anat renovant em sembla molt bonica.

És impressionant que destruint el mirall es destruirien els reis Zurichs. (No me’n recordo si ja ho vas explicar, però d’on surt el nom?) Suposo que el Charlie deu estar d’acord amb mi que millor no provar si tots els Zurichs es destrueixen en destruir-se el mirall, encara que sigui una teoria.

Això de les instruccions a la profecia em sembla guai, sobretot perquè aquesta profecia sembla diferent de les normals, no? M’ha agradat que haguem vist el mirall per primera (? o ja ens l’havies descrit?) vegada. No era realment com me l’esperava...

Jo esperava que fos l’Albus, el guardasecret. Però a mans dels Vlad ja ha tingut moltes putades, així que millor que fos un altre. Mola que sigui el James (que hagués sigut la Geena hagués sigut masa obvi, i el Harry... ehem, ehem; i pel que fa a la resta, els Longbottom no haguessin sigut uns mal candidats, però no li podem posar aquest pes a l’Alice, tot i que el Frank sí que el tenim disponible...).

A esperar fins al pròxim capítol! (Que li queden pocs capítols... Hi ha continuació, oi?)

Cass.

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris03/09/2016 a les 11:48:05
#26898Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Hola! Moltes gràcies per comentar! M'alegro que et sembli que es manté el nivell; la veritat és que a mi aquest capítol no m'ha acabat del fer el pes, però era molt necessari. Espero comentari teu al proper, doncs! Petons!

 

Cass Ross: Hola, Cass! Sí, ja sé que feia molt que no penjava capítols... ara crec que ja he agafat bona carrerilla, per això! ^^ Potser hauria hagut de posar un resum de "en episodios anteriores", com feia de vegades... Bé, suposo que ja us heu anat trobant.

M'agrada posar classes, encara que sigui de tant en tant, perquè suposo que en part és l'essència que sigui una escola de màgia, no? L'ambientació en una escola és important! 

Això que dius del Teddy, l'he posat a Hufflepuff perquè la Rowling va di que era de Hufflepuff, però si t'he de ser sincera crec que potser jo també l'hi hagués posat igualment. Ja m'agrada ^^ Volia que sortís encara que fos només anomenat, perquè tinc pensat que surti físicament aviat. Shhh! Ja veureu! ;)

És important saber això que la destrucció del mirall implica la destrucció dels Zürichs, perquè potser en algun moment s'haurà de fer, si no tenen més remiei, però evidentment hauran de tenir en compte tot el que això comportarà. El nom dels Zürichs el vaig triar perquè m'agradava com sonava fonèticament, i té una manera guai d'escriure's. Una Z, la "ch" que sona "k", i hi vaig afegir la dièresi sobre la "ü".

I això de la profecia... Bé, sí que és una mica diferent però no pas tant. Vull dir, que el realitat la profecia del Harry i el Voldemort també era més o menys una descripció de es circumstàncies que s'havien de donar perquè algú pogués destruir-lo: Algú nascut a finals de juliol, que sigui fill de pares que s'hagin enfrontat tres vegades al Voldy i que hagi estat marcat per ell mateix com un igual. I que un dels dos hagi d'acabar molt. Al cap i a la fi, també són una mena d'instruccions de cisrcumstàncies que s'han d'acomplir, oi? Bé, la profecia per destruir el Mirall és una mica així també. Descriu un escenari molt concret que s'ha de complir per destruir el Mirall, i si tot el que es descriu no es compleix és impossible destruir-lo. I com ja us heu degut imaginar, sortirà més endavant, és clar!

M'ha semblat molt interessant l'últim paràgraf que has escrit sobre qui hagués estat millor que fos el guardasecret. Ho he escollit molt, molt a consicència (com us he dit, era una escena que havia pensat fa molt temps), i també ho he escrit amb molt de compte. I no diré res més! XD

Sí, crec que falten només uns 3 capítols i ja esarem finiquitats, però sí, faré una continuació despres (ja sera la 5ena!) ^^

Gracias per comentar i fins aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris06/09/2016 a les 23:35:11
#26903Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Claaaro, perquè l'equilibri de la vida del James era tan còmode que afegir-hi el tema del guardasecret no és res hahaha Pobreeeet! Com l'apretes! Segur que això portarà cua, que com dius tu, era una escena que fa molt de temps que tens pensada, i sé perfectament quins són els tipus d'escenes que es tenen al cap durant segles quan s'escriu una saga... o sigui que això serà clau i fas por hahaha Entenc perfectament el que dius d'escriure aquest tipus d'escenes, és molt estrany posar-les en paraules. Però també és molt gratificant!

No em pensava que passés res de tan important, ja, en aquesta ff! No vas dir que ja estava? xDD M'ha agradat molt l'encanteri i tota la cerimònia, molt elaborat i molt ben pensat! Les classes també han sigut molt guais de llegir, i m'agrada la idea de l'Alice amb els cabells tenyits hahaha I com sempre, em fa molta gràcia que l'Alice tingui tanta mania a l'Agatha xD

Ara, la profecia. Entenc que alguna cosa passarà i els vlads robaran el mirall, no? (Tot i que pot ser que vagi molt a la llarga). Si la profecia diu que la Geena haurà de desvetllar el secret entenc que ho haurà de fer públic al món màgic perquè tothom pugui anar a lluitar contra els vlads-zúrichs o prendre el mirall abans que en facin. Tot i això, em sembla interessant que expliquis que no es pot destruir perquè eliminaríem els Zúrichs! I em sembla que no ho has posat de passada, que pot ser que ens trobem en un moment en què l'única solució és destruir-lo i és clar, és una responsabilitat molt gran perquè es pot convertir en un genocidi. Però és clar, això seria per molt més endavant. Ja ho veurem!

Sorry per la tardança, a veure si continues aviat! ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris05/10/2016 a les 14:11:18
#26959Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Holaaaaa, ja sé que responc supertard, se m'havia oblidat...! U.U'

Hahaha, la vida del Jamesno és que fos supercòmoda, però almenys no és tan incòmode com la d'altres! L'Alice ja ho porta fatal, el Frank ja l'ha palmat un cop a mans dels Vlands, l'Albus també, el Harry i el Ron ja en tenen prou amb lo seu... dins de tot crec que no ha anat tan malament!

"sé perfectament quins són els tipus d'escenes que es tenen al cap durant segles quan s'escriu una saga... o sigui que això serà clau i fas por " Ben vist ben vist! Sip, d'acord serà clau. Però no deixen de ser escenes tranquil·les. Vaig prometre que tot el que quedava era "relativament tranquil", així que no estic pizant fora de test, tampoc XD

A mi no sé si m'acaba d'agradar del tot la cerimònia, entre això de les cortines i la fila, i després la crema de targetes... crec que es fa pesat de llegir i tot. Però vaja, tal i com he pensat l'encanteri, trobo que és com s'havia de fer! 

Ah, els cabells de l'Alice! Has vist el fanart que he penjat? Li he posat la veta aquesta violeta! ^^

I aquest paràgraf trobo que l'has encertat prou bé: "Entenc que alguna cosa passarà i els vlads robaran el mirall, no? (Tot i que pot ser que vagi molt a la llarga). (...) Tot i això, em sembla interessant que expliquis que no es pot destruir perquè eliminaríem els Zúrichs! I em sembla que no ho has posat de passada, que pot ser que ens trobem en un moment en què l'única solució és destruir-lo i és clar, és una responsabilitat molt gran perquè es pot convertir en un genocidi." Ho he explicat precisament perquè tinguin en compte el que passaria, sip! N'hi hauria almenys 4 que moririen segur. I els altres... els altres no ho sabem!

Bé doncs moltes gràcies per comentar! Fins aviat!

 




hermione_phoenix 42 comentaris28/11/2016 a les 19:29:48
#27004Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Walaaaa!! Feia molt de temps que no em connectava XD 

Ho trobava realment a falatr. Espero que estiguis bé i actualitzis quan puguis, que aquesta història em té enganxada!!

Att,

Hermione Phoenix