De Beauxbatons a Ilvermorny - El jet-lag dura poc
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 31/07/2016 a les 19:59:26
Última modificació 31/07/2016 a les 19:59:26
Tots els capítols de De Beauxbatons a Ilvermorny
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


El jet-lag dura poc

El jet-lag dura poc

Una llum encegadora es deixava pas entre les cortines de l’habitació. La noia de cabellera color caoba que estava estirada al llit va començar a obrir el ulls a poc a poc.

-Pogta les maletes amb les mans! Ges de màgia, Anthony –es queixava la mare de l’Odette de bon matí.

Les maletes... va pensar l’Odette. Ja no es recordava que aquell mateix vespre faria camí (amb vehicles muggles) cap a Washington i ja no tornaria a veure a cap persona de França fins les vacances de Nadal.

L’Odette va aixecar-se del llit i es va vestir amb unes peces de roba muggle que va trobar: una samarreta de màniga curta i uns texans estripats. Es posava exactament aquelles peces perquè sabia que la seva mare, tot i ser bruixa, seguia sent una gran admiradora de la moda francesa.

Va baixar a esmorzar amb la vareta a la butxaca del darrere dels texans, posada expressament allà perquè al seu pare li treia de polleguera.

-Bon dia –va dir-li el seu pare, que només feia que entrar i sortir de la cuina-. Espero que estiguis preparada.

L’Odette li va dirigir una mala mirada, d’aquestes que es diu: si les mirades matessin... i va seguir esmorzant el seu croissant de mantega amb suc de préssec.

Mentre mirava per última vegada per la finestra de la cuina, ella sentia els crits de la seva mare molt llunyans, les queixes del seu pare a trenta anys llum i els petits conjurs que a la seva germana no li sortien de manera no-verbal com si els digués des de l’entrada de casa.

Ilvermorny estarà bé, es repetia mentalment una vegada i una altra, però després d’haver passat quatre anys a Beauxbatons se li feia molt difícil anar a fer els cursos que li quedaven tan lluny de casa i en una altra llengua.

-Desperta! –va cridar la Poline fent que la seva germana despertés dels seus pensaments.

-Estava reflexionant.

-No reflexionis tant, que encara arribaràs al Nirvana i tot!

L’Odette li va dirigir una ganyota a la seva germana i va pujar fins a la seva habitació per acabar de guardar les coses que li quedaven per allà despedregades.

Abans de baixar la maleta fins al cotxe, va fer una última ullada a la seva habitació. Estava tota buida. Ja no hi quedava cap de les seves fotos ni les dels seus amics. Aquella habitació que havia guardat tants bons records, ara quedava sola i buida, sense ningú que la usés per a res.

Va baixar les escales a poc a poc, intentant acomiadar-se com Déu mana de la casa en al que havia viscut durant tants anys, però el clàxon del cotxe que l’esperava fora va fer que el seu acomiadament fos curt i poc digne després de tot el que havia passat en aquella casa.

 

El temps que va durar el viatge fins a l’aeroport es va fer etern. L’Odette seguia sense entendre per què havien de viatjar amb transport muggle si ells eren mags i podien desaparetre fàcilment. Bé, misteris de la vida que una noia de quasi quinze anys no podia respondre.

-Ens espera Mr.Brown a l’aeroport de Washington –va anunciar l’Anthony quan descarregava les maletes del cotxe-. Ell ens portarà fins a la nostra nova llar.

“Nova llar”, que malament sonava aquell nom. A més a més, ella i la Poline no passarien més de tres mesos seguits allà, ja que els seus pares preferien internar-les a l’escola, com a Beuxbatons. Quina barra que tenen, pensava l’Odette cada vegada que li venia al cap el nom l’Ilvermorny.

Dalt de l’avió, la més jove de la família Gagnon va decidir asseure’s a la banda de la finestra amb la seva germana al costat. Durant aquell trajecte no volia ni mantenir contacte visual amb cap dels seus pares.

La Poline es va posar l’aparell de música muggle que havia robat a la veïna a les orelles i va tancar els ulls quan l’avió va enlairar. Aquelles hores a l’avió es farien llargues, però a l’Odette li agradava molt jugar a un joc, quan anava en avió. Era l’anomenat: Caça al Bruixot. En tractava de posar-se a mirar per l’avió, quan estigués enlairat, i distingir als bruixots de tots els muggles. La veritat, el joc era molt fàcil, ja que com tots sabem els mags no acostumen a portar gaire bé la dissimulació del que realment són, però almenys passaria l’estona.

 

-Desperta, Odette, que ja hem arribat! –cridava la Poline al mig de l’avió, sacsejant amunt i avall a la seva germana perquè es despertés.

L’Odette va obrir els ulls a poc a poc i es va trobar a un pam de la cara de la seva germana gran, que la mirava amb una mirada histèrica i a segons d’un atac de nervis.

-Ja vaig... Com si tinguéssim tanta pressa per baixar.

-La tenim, únicament PERQUÈ JA NO QUEDA NINGÚ A L’AVIÓ!

La Poline va respirar profundament i va començar a baixar de l’avió amb l’elegància d’una francesa amb classe, cosa que havia heredat de la seva mare, qui les esperava ja fora de l’aeroport amb les maletes al costat mentre el seu home parlava amb un jove ben plantat que duia una mala combinació de pantaló de ratlles vermelles i samarreta de quadrats grocs.

La mare de les nenes se les va mirar amb aires de tranquil·litat quan les va veure arribar i va un moviment de dits per fer que les maletes s’aixequessin soles. Va posar les mans a sota, fent veure que les portava ella sense fer cap esforç, i les va dipositar al maleter del cotxe del jove mag americà.

-Podeu anar pujant al cotxe, ara mateix us porto a casa –els hi va dir el jove a les tres dones de la família Gagnon.

Les tres van assentir amb educació i van asseure’s als seients del darrere.

L’Odette es va quedar mirant per la finestra, analitzant la que serà la seva nova ciutat, quan la seva germana li va dir:

-El jet-lag durarà poc, ja veuràs.

La germana petita li va dirigir una ganyota i va seguir mirant per la finestra cap a aquella ciutat tan gran que tan poc s’assemblava a on vivia.

********************************************************** ************************************************************

Doncs res, ja torno a ser aquí (que marxi, tant esperar i un capítol tan curt!)

A partir d'ara els capítols ja seran més llargs i més inventats xD perquè ja marxarem cap a Ilvermorny.

He escrit part d'aquest capítol a les estones que tenia lliure si no sé si haurà quedat tan bé com voldria, però bé, us l'he portat.

L'he volgut penjar avui perquè, com tots sabem, és un dia especial :)

Petonets!


Llegit 360 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 178 comentaris01/08/2016 a les 09:34:37
#26877Tinc 5 fanfictions i un total de 38 capítols

Hola! Vaig llegir-me el capítol ahir a la nit però estava massa cansat per escriure el comentari :)

La pobra Odette està una mica deprimida però suposo que ja li passarà. No pot ser que estigui tan malament, Ilvermorny! M'ha fet gràcia el joc de Caça al Bruixot. Però vols dir que hi ha gaires bruixots en un avió? Podent utilitzar mètodes més ràpids no crec que n'hi hagi gaires.

A veure com li va per la nova escola!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1176 comentaris01/08/2016 a les 11:06:16
#26878Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Jooooo ja volia veure Ilvermorny, però veig que encara no surt. Que dormilega, l'Odette, que es passa tot el viatge clapant! I mira que és un viatge llarg!

Està molt ofesa amb els seus pares... però espero que se li passarà tot quan vegi Ilvermorny i com mola! XD Quines ganes de capítol nou!

M'agraden molt aquestes frases: 

- "el clàxon del cotxe que l’esperava fora va fer que el seu acomiadament fos curt i poc digne després de tot el que havia passat en aquella casa."

-" el seu home parlava amb un jove ben plantat que duia una mala combinació de pantaló de ratlles vermelles i samarreta de quadrats grocs"

Ja t'he dit alguna vegada que m'agrada molt com fas les descripcions, que reflecteixen el punt de vista del personatge. Ho trobo molt encertat! 

Segueix aviat! ^^

Petonets




AvatarAntares_Black 325 comentaris01/08/2016 a les 18:42:53
#26880Tinc 8 fanfictions i un total de 34 capítols

M'ha agradat el detall que la mare, tot i ser bruixa, vestís a com si fos muggle perquè és seguidora de la moda francès (ho he trobat original). Però el que ha estat genial de debò és això de: «Va baixar a esmorzar amb la vareta a la butxaca del darrere dels texans, posada expressament allà perquè al seu pare li treia de polleguera.». M'ha encantat perquè m'ha recordat de l'Ull-foll!!!

De fet, aquest ha estat un capítol de bones frases, i molt divertides! Especialment:

«No reflexionis tant, que encara arribaràs al Nirvana i tot!»

«baixar de l’avió amb l’elegància d’una francesa amb classe»

«un jove ben plantat que duia una mala combinació de pantaló de ratlles vermelles i samarreta de quadrats grocs.»

Però jo crec que el premi de riure se l'endur la frase:

«La Poline es va posar l’aparell de música muggle que havia robat a la veïna a les orelles»

Què vol dir!? Que va ROBAR a la veïna!!? I ho dius amb tanta normalitat!! Ningú no se n'ha adonat!? hahhaahaaa Que boo!

M'han quedat dubtes sobre les edats. Dius: «una noia de quasi quinze». Ah! Que té quasi quinze anys?! Però no havíem quedat a la ressenya que en té setze?

I, per cert, qui se suposa que és l'Anthony? És el pare o és un servent? És que no m'ha quedat clar per com en parles i perquè a ell li dius pel nom, però la mare no sabem com es diu...

I tant que era un dia especial! «...quan el setè mes s'acaba...»

Ja n'espero el tercer capítol!

Antares




AvatarCass Ross 265 comentaris28/08/2016 a les 00:10:58
#26887Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola!

Jo també esperava que ja sabríem d’Ilvermony, o almenys ja la veuríem més instal·lada a Washington, tot i així el que hem vist és que tot just arribava a territori americà! En fi, ens haurem d’esperar al nou capítol : )

Com ja t’han dit, m’ha agradat molt aquest capítol per les descripcions que feien. Hi havia alguns comentaris que eren molt divertits. El paràgraf final en el qual comentava com s’acomiadava de casa seva i va i toquen el clàxon per donar-li pressa. Quina poca sensibilitat, escolta! Hahaha.

Jo crec que per a viatges tant llargs, encara que siguin mags, i potser alguns no ho voldran admetre, viatjar a la manera muggle, amb avions, pot arribar a ser la manera més segura. Per arribar a Hogwarts, bé feien servir un tren (encara que fos màgic, no deixa de ser un invent muggle). Estic segur que per King’s Cross (com em sembla que ho va escriure la Gee en una de les seves fanfics) hi pot haver bruixots que fan servir el tren. En tot cas, pel que fa a transports màgics, crec jo que hagués estat més segur fer servir un portarreu que no pas fer una aparició. (No sé si es pot aparèixer en un lloc que no coneixes...)

Com l’Antares, m’agradaria destacar el fet que va robar l’aparell de música (i els auriculars, suposo) a la veïna. M’ha semblat molt divertit!

Cass.




Avatarhermione potter 226 comentaris01/09/2016 a les 16:21:33
#26893Tinc 7 fanfictions i un total de 64 capítols

Unapersona: Aquí la que va tard sóc jo, no pateixis xD

Mai se sap, tu ets pots trobar bruixots en qualsevol lloc, a més, el joc és compatible a qualsevol lloc i en qualsevol moment hahah

Espero que li vagi bé...

Agatha Black: De moment encara no surt, culpa meva (òbviament xD)

A l'Odette no li semble gens bé el què li han fet, i els hi està fent pagar molt car.

Les frases no sé ben bé cm¡om ho faig perquè em surtin tan naturals ahahah

Gràcies!!!

Antares: Sobre la mare, és francesa sisplau! xD I era per fer-ne referència, sé que agrada molt aquesta frase d l'Ull-foll.

El va robar sí, és així la Poline, a més, tinc el pressentiment que no els hi queia gaire bé la veïna, per dir-ho d'una manera fina xD

Em vaig equivocar escrivint, hauria d'haver posat quasi SETZE, culpa meva, ara ho arreglaré.

És el pare, però l'Odette li parla com més de tu a tu, en canvi, amb la seva mare li costa més parlar-hi i per això no li diu mai pel nom.

Jo també l'espero... xD

Cass Ross: Al proper sortirà Ilvermorny, ho prometo. Veig que us heu quedat tots amb les ganes de veure'l.

Sí, molt poca sensabilitat hahahah

Jo també ho crec, per això justament vaig triar que anéssin en avió. Trobo que per anar en un lloc que no coneixes i tal, és molt més còmode perquè saps on vas a parar (normalment).

Ens veiem al proper!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris01/09/2016 a les 17:04:49
#26895Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aaaaai quines ganes d'arribar a Ilvermorny! Com que en tenim molt poca informació serà molt interessant veure com és des del teu punt de vista :) El joc de Caça al Bruixot m'ha semblat molt guai! És un molt bon detall, perquè tenim molts jocs d'aquests que fem "on the way" i té sentit que hi hagi equivalents pels bruixots!

Tinc dubtes que es pogués aparetre amb seguretat tan lluny i sense saber el lloc on vas... Jo crec que hi ha d'haver unes normes i unes guies per aparetre, potser no està permès entre països! Com ja han dit, jo apostaria més per un portarreu, que et porta al lloc exacte, tot i que també podria ser que no es permetés entre països. Que complicat!

Total, que bé, l'avió hahaha Continua aviat que tinc moltes ganes de veure com s'adapta a la nova vida, i conèixer companys nous i tot!




AvatarMercè Granger 44 comentaris28/09/2016 a les 15:21:03
#26941Tinc 3 fanfictions i un total de 6 capítols

Ai, just en veure aquesta fic em va cridar l'atenció, no fa falta dir perquè (l'originalitat i Ilvermorny) i he de dir que, de moment, no m'està decebent gens ni mica *-*



M'encanta la idea de canviar de país i de família, i com ho reflecteixes. I les dues germanes m'agraden molt, sobretot la química que hi ha entre elles. Són genialsTambé m'agrada el teu estil d'escriptura, és frecs i divertit. Com ja han dit, hi ha algunes frases que són genials xdddd



No comentaré gaire res més, el capítol és curt i encara no parla d'Ilvermorny :Però tiempo al tiempoesperaré pacientment a què tornis a penjar. Continua, que pinta interesant :)