Sentinella - El nen que no va sobreviure, 1a part
AvatarEscrit per The Weird Sisters
Enviat el dia 17/10/2005 a les 21:52
Última modificació 18/10/2005 a les 00:25
Tots els capítols de Sentinella
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


El nen que no va sobreviure, 1a part

El Severus va obrir els ulls i es va incorporar de sobte. Una suor freda l’hi recorria tot el cos i els batecs del cor estaven accelerats. Va intentar respirar fons i va buidar la ment de tot pensament; era un acte reflex que feia sempre que estava espantat. Més tranquil, va observar l’habitació on es trobava; la túnica estava al lloc on l’havia deixat la nit anterior i els llibres que havia estat consultant seguien oberts per la mateixa pàgina. Era fosc, però la lluna encara estava prou alta com per entrar per la finestra i il·luminar part de l’habitació.

La seva mirada es va parar en la finestra, va notar una punxada a l’estòmac, va tancar els ulls i, inevitablement, el record del qual fugia se li va presentar més nítid que mai. Recordava el seu alumne de cinquè recolzat a la finestra, més tard foscor i la lluita contra l’encanteri, finalment ell sol davant de la finestra sense atrevir-se a confirmar les seves sospites. Sentia que ho podia haver evitat, no sabia per què, però tot allò el traumatitzava més que ser excavaller de la mort. El Severus va intentar dormir; a primera hora del matí havia quedat amb l’Albus per a preparar les noves estratègies de l’Orde, però ja no ho va aconseguir així que es va llevar, es va vestir i es va preparar un te.

Va estar repassant llibres sobre forces del mal fins que els primers rajos del sol van fer inútil la utilització de l’espelma. Aleshores va tancar el llibre, va agafar els pergamins de les seves investigacions i ho va guardar tot dins d’un bagul. Va baixar a la cuina, tot estava mal ordenat i brut. Va apartar la vista d’aquella cuina, no tenia ganes ni de moure la vareta per netejar-la, i sort que no ho va fer, perquè aviat es va adonar que hi havia algú a fora i no portava túnica. Era un adolescent pèl-roig amb ulleres i pantalons curts. Duia una cartera que li penjava per un costat; semblava que buscava alguna cosa i es mirava estranyat la casa. El Severus se’l va mirar igual d’estranyat. Aleshores va decidir sortir a veure que passava: no passaven muggles sovint per davant de la seva casa. Va procurar semblar el més muggle que va poder, encara que la seva roba no va enganyar al pobre noi que se’l va mirar espantat.

El podria ajudar en alguna cosa? – va preguntar el Severus amb una ganyota de menyspreu a la cara, com si estigues parlant amb un alumne de Hogwarts que l’hagués molestat a l’hora de dinar.

El noi va empassar saliva. No era el més normal del món que sortíssin persones amb túnica negre d’una casa sense bustia i et miresin amb cara de superioritat. Si senyor, - va dir finalment. – Estic buscant al senyor Snape amb residencia a l’avinguda dels alquimistes, número 6, – va acabar llegint la direcció d’una carta que duia a la mà.

Per què el busca? – va preguntar el Severus previngut. Estava segur que era inofensiu, però no acostumava a refiar-se del muggles ni de les estrategies dels bruixots, i sobretot no es refiava dels adolescents.

Bé, veurà.. – va començar el noi sorprès de que no estigués clar el que volia. – Porto una carta per a ell. Sóc carter, – va especificar pensant que aquell home de túnica negre i cara de pocs amics no hi tocava.

L’Snape se’l va mirar marcant els seus gestos que ara ja semblaven de fàstic. Van passar uns moments en silenci.

Doni-me-la a mi, ja li faré arribar, - va dir finalment l’Snape.

El jove se’l va mirar amb desconfiança, però va allargar-li la carta, no tenia ganes de barallar-se amb el que podria ser un boig perillós. A més no trobava la casa ni la bústia, segurament la direcció estava malament.

El Severus la va agafar i va tornar a dins de la casa. De sobte es va parar abans d’entrar, es va girar i va aixecar la vareta apuntant cap a l’esquena del noi que ja marxava.
“Obliterar” va xiuxiuejar. El noi va parar un moment desconcertat, però més tard va seguir el seu camí segur de que ja havia entregat la carta al senyor Snape en persona, convençut de que era un home del més normal. Ja faltava poc per acabar aquell dia esgotador, sempre s’aprofitaven d’ell perquè era nou, mira que fer-lo treballar el dia de Nadal. Estranyat per la inusual calor, però feliç el carter va marxar a entregar les últimes cartes del matí.
Un cop dins de la casa i segur l’Snape va mirar el sobre, no acostumava a rebre correu muggle, i menys de la India. El va mirar atentament i amb una lleu suspita del assumpte va obrir el sobre.

Sr. Snape,

El consulat britànic de la India sent comunicar-li la mort del seu pare, Gaudium Phillipe Snape, el passat dia 16 de juny. Essent vostè l’únic familiar amb edat legal per a rebre l’herencia, tots els seus bens i pertenencies se li enviaran pertinentment el pròxim dia 20 de juliol. Podrà passar-les a recollir a partir de les 10 hores del matí a l’aeroport de Haethrow.
En quant als assumptes legals, podrà arreglar els papers per reclamar els drets de l’herencia a l’ofina del carrer Wrapes, nº 10, a Londres, oberta de 9 a 21 hores.

Atentament,
John Frederik Goodman,
Vicepresident del consulat britanic a la India.


El Severus es va quedar paralitzat. No tenia noticies del seu pare des de que la seva mare va morir i ell va fugir de casa. I ara tenia tota la seva herencia. No es feia il·lusions perqué sabia que el seu pare no havia estat mai ric, sempre havia sigut un vividor,i visquent a la India.....però bé, hauria d’anar a buscar el que l’hagués deixat, si no ho feia encara l’anirien a buscar o sospitarien. Ja havien fet arribar a un carter muggle i no els ho posaria més fàcil.

El Severus va seure un moment per poder digerir totes les emocions i records que li provocava aquella notícia, però va mirar el rellotge i es va aixecar de cop. Arribava tard a la cita amb el Dumbledore; ja se n’havia oblidat.

Va agafar la capa, es va posar dret un moment, va treure un paper arrugat de la butxaca on hi havia inscrita una adreça i vigilant que ningú el veiés per la finestra, va desaparetrer. Va aparetre en una havitació fosca que no havia vist mai on un quadre d’un bruixot estrafolari el va mirar despectivament i es va girar per seguir fregant el terra de dins de la pintura. El Severus va començar a buscar una porta per sortir, però abans de que pogués girar-se algú va aparetre al seu costat i una porta es va obrir a la seva esquena.

Bon dia Severus! – va dir la veu cansada del Dumbledore des de la porta. – Bon dia Remus! Heu tingut cap dificultat per trobar la nova direcció de l’orde?

Bon dia Albus! – va contestar un demacrat Remus Llopin. – No, cap.

El Severus es va limitar a fer gestos amb el cap; no es sentia capaç de pronunciar cap mena de mot. Seguidament el Dumbledore els va fer passar una sala de te amb una gran llar de foc i unes butaques infinitament cómodes i confortables.

El Severus va mirar al seu antic company d’escola. Havia vist al Llopin amb aspecte malaltís infinitat de vegades, però sempre era després de la lluna plena i ja feia disset dies de l’última. Tot i aixó el Llopin semblava estar pitjor que mai.

El Dumbledore els va fer seure i amb un toc de vareta va fer apareixer una taula i un plànol del que semblava una urbanització muggle. El Severus es va recolçar en una de les butaques i tot el cansanci d’aquella nit sense dormir se li va presentar, al mateix temps que una escalforeta reconfortant el començava a envair.

Molt bé, com ja sabeu l’Orde del Fenix s’ha vist forçada a canviar de lloc de reunió, ja que sense l’últim Black.., – en Dumbledore va fer una pausa. El Llopin va estosegar i es va regirar incomode en la seva butaca. – sense en Sirius, en Kreacher ha quedat lliure i ja ens va demostrar que està de part d’en Voldemort, així que hem buscat un lloc més segur.
A el Severus començava a costar-li mantenir els ulls oberts. El to de veu d’en Dumbledore era com un somnífer que entrava per les orelles, com una cançó de cuna o una lliçó del professor Bins.

Aquesta nova direcció està molt més protegida i compta amb un guardasecret, –
seguia la tranquil·la veu del director de Hogwarts, - Però el que ara ens ocupa és la seguretat d’en Harry. Està molt afectat i em fa por que faci alguna imprudencia. He portat un mapa on podem situar les guardies al carrer privet fins que poguem anar a buscar al Harry. Comencem per tu Remus...

El Dumbledore va començar a parlar de la missió que duria a terme el Llopin, però el Severus ja no l’escoltava, la veu del Dumbledore s’havia convertit en un murmuri llunyà.
Ara es trobava en un passadís molt llarg amb una finestra al final. El Severus es dirigia cap a la finestra on de sobte hi va apareixer el Blaise Zabini. Sabia que no podia permetre que es tires, així que va començar a correr, però alguna cosa impedia que es mogués.

Ho sento professor Snape, però és el meu destí, el meu destí..., -
repetia el Blaise amb una veu d’ultratomba des de la finestra.

El Severus va continuar lluitan contra la força que el retenia, però per molt que s’esforçava no aconseguia apropar-se a la finestra. Es va girar per descobrir per quin motiu no podia moures i aleshores va descubrir que el seu pare estava allí, agafant-lo per la capa, i mirant-lo amb despreci.

Mai has fet res bé, - la veu del seu pare es sobreposava a les paraules del Blaise. – Sempre m’has decepcionat, no pots ni evitar que un alumne teu es suicidi.

El Severus es va girar al mateix temps que el Blaise es tirava per la finestra. Aleshores unes llagrimes d’impotencia i rabia contra el seu pare li van lliscar per les galtes.

NOOOO!! – va cridar.

Severus! – el seu pare el cridava, però ell havia caigut al terra, -
Severus!


El Severus va obrir els ulls per anar a trobar-se amb els del Dumbledore que el miraven per sobre de les ulleres de mitja lluna. Havia caigut al terra de devó i el Llopin que estava al costat se’l mirava sorprés i gairebé espantat. El Severus es va incorporar i va tornar a seure a la butaca. El Dumbledore va fer un gest amb el cap al Llopin, aquest es va tranquil·litzar rapidament i va començar a buscar per les seves butxaques fins que va semblar que trobava el que buscava.

Té, pren-ne, t’anirà bé, - va dir-li al Severus al mateix temps que l’oferia un tros de xocolata.

Tot i seguir trasvalsat pel somni, el Severus es va mirar amb desconfiança al Llopin, però fent un esforç per oblidar les seves diferencies va acceptar la xocolata i fins i tot va aconseguir fer un gest de gratitut. Més tard va alegrar-se d’haver-ho fet perquè la xocolata el va tranquil·litzar moltíssim.

Severus, - va començar el Dumbledore, - potser et serà dur ara, però hem de parlar de l’incident d’en Blaise Zabini.

El Severus es va quedar parat i els pocs colors que havia recuperat, gràcies al xocolata, després del somni, van tornar a desapareixer de la seva cara i una expressió de terror va apareixer a la seva cara. Quan es va poder recuperar va aconseguir tragar saliva i assentir amb el cap.

El primer que m’interesaria saber és si existeix algun indici que et faci pensar que la familia Zabini ha tingut, o té, relació amb les forces del mal, i més concretament: amb en Voldemort i els seus caballers de la mort.

El Severus va intentar recordar tot el que sabia dels pares d’el Blaise Zabini, feia molt de temps n’havia sentit a parlar. Segons la seva informació el pare d’el Blaise era fill de muggles i treballava de guaridor a Sant Mungo; i la mare era d’una família de bruixots i treballava a la secció de justicia de la conselleria. Tots dos havian estat Slytherins, però no es coneixia que mantinguessin cap relació directa o indirectament amb el senyor de les forces del mal. Aquesta era tota la informació que el Severus sabia i res feia sospitar d’ells, només que mai els havia vist en persona; així que després de pensar en tot això el Severus va negar amb el cap.

Sí, el que m’imaginava, - va dir el Dumbledore fent un sospir i posant-se bé les ulleres, - jo tampoc trobo cap relació en tot això. Tot i així sembla sospitos que sense motiu aparent aquest noi es tires per la finestra. Exactament que va dir abans de fer-ho, Severus?

El Severus que havia fixat la seva mirada a sobre la moqueta, va aixecar el cap lentament, per contestar. El Llopin se’l mirava amb una barreja d’espectació i compassió a la cara. De sobte el Dumbledore va fer un gest de sorpresa i es va quedar mirant la porta de la sala per on havien entrat el Llopin i el Severus.

Ha arribat algú, - va dir el director.

Es va sentir un soroll i la porta es va obrir de cop. Un home bestit molt estrafolari; amb un barret tapant-li mitja cara i una gabardina fins als peus de color marró; va entrar rapidament i es va plantar davant del Dumbledore.

Albus, el Potter ha desaparegut! S’ha escapat! – va exclamar amb la respiració accelerada.


Llegit 1392 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataraccra 70 comentaris17/10/2005 a les 22:02
#1623Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

UA!!! Pobre Snape amb sentiments de culpa!!!! Això es posa interessant!! En Potter és mort?!




AvatarThe Weird Sisters 8 comentaris17/10/2005 a les 22:06
#1624Tinc 1 fanfictions i un total de 11 capítols

HO SENTO! m'he confos i ho he enviat dos vegades i com no el podia borrar me n'he sortit aixi de malament!
Doncs el Potter és.... muahahahha




Avatarllewellyn 63 comentaris17/10/2005 a les 23:01
#1625Encara no he escrit cap fanfiction

uiuiui, pobret, jejejeje que ràpid que heu nat eee, un cop us hi heu posat...jejejeje continueu




AvatarAina 131 comentaris18/10/2005 a les 18:26
#1626Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Uooo sembla que el jomast ja ho ha arreglat!! Pobret Remus, això de que li matin al Sirius.
EEi pero que malament que ens deixes, això no es faa!
Q booo lo de l'Snape! jaajaj




AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris18/10/2005 a les 19:35
#1630Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

No!! que bona la xocolata nnyammm.
Ai ostia, quan ho arreglat no he posat qui ho ha escrit dishhh. Spice siters a vaure si ho arreglau.
Si que s'ha escapat jaja juju no em facin riureee.
Pobre snape te un problema mental , haurà de anar a un manicomi.
MOlt bée!! endevant a veure si poseu un resum que ja no recordo de que tractava.




Avatarilluminati 62 comentaris19/10/2005 a les 21:22
#1637Encara no he escrit cap fanfiction

uuuuooo!! :O
En Remus sempre porta xocolata a sobre! :O Això sí que és anar preparat! xD
Cada quan publiqueu un capítol de ff¿? O la pengeu quan en teniu un nou tros?
I en Harry¿? S'ha fet monjo budist i ha desaparegut¿? :O Misteriii!




AvatarSolysg 96 comentaris22/10/2005 a les 18:06
#1653Encara no he escrit cap fanfiction

Guau ,molt be , continueu