La Crida d'Avalon - Capítol 29: Secrets revelats
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 02/02/2015 a les 00:39:28
Última modificació 02/02/2015 a les 21:52:11
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 29: Secrets revelats

RECORDATORI:

Tenim els Desterrats a Avalon amb els menors d'edat de l'Escola del Fènix (els majors d'edat, com en Liam, van marxar) i les noies de la profecia, que ja va començar quan la Júlia es va cremar la cara i la Verònica es va passar al costat fosc. Des de llavors, la Júlia i la Vanessa (germana bessona de la Verònica, una noia de salut dèbil que es va desmaiar quan van saber que la Verònica havia marxat) han estat en convalescència.

 

 

 

Capítol 29: Secrets revelats

 

Quan la Marta va haver marxat cap a la infermeria, la Mei va córrer cap al calaix i va treure el mirallet. Tard, tard, anava tard. Com sempre, de fet. I no tenia gaires ganes de parlar amb el Malfoy, perquè feia tres setmanes que no havien pogut tenir cap conversa i això volia dir que no sabia res de la Júlia. I, és clar, li hauria d'explicar.

De fet no tenia per què preocupar-se, no? Si fos la Lydia segur que ho hauria volgut saber abans, però sabia perfectament fins a quin punt menyspreava la Júlia. Si s'atrevia a sentir-se ofès, s'ho hauria guanyat ell. Oi? Oi?

—Segur que no queda ningú pels voltants? —va preguntar ell tan bon punt la seva cara va aparèixer al mirallet.

—Segur, la Marta ha anat cap a la infermeria. Tu?

—Segur, també. Teniu gent lesionada?

La Mei va sospirar. Era igual dir-li ara que més tard.

—Sí, bé, la Júlia fa uns 20 dies es va cremar. Una mica.

Si no hagués estat perquè parlaven pels mirallets, la Mei estava segura que s'hauria tirat a sobre seu.

—Una mica? Què vol dir una mica? I com que fa 20 dies i jo no en sé res?

—Va tenir un accident a la classe de Foc i li ha quedat la cara cremada. Però està bé, està bé. Avui li donen l'alta. A més, des de quan t'importa tant?

—És la meva germana!

—Doncs mai no he vist que fessis res més que odiar-la.

—Perquè és el que faig! Faig veure que odio la gent però en realitat no és veritat, tu ho saps!

La Mei va plantejar-se si s'havia d'apartar del mirallet davant de la sinceritat sobtada del Malfoy. Ho sabia? El coneixia prou com per saber-ho? I si el coneixia tant, s'havia de preocupar? Ser una persona propera a ell no era res que s'hagués plantejat mai. Parlaven pel mirallet, compartien informació i ja està. Ja està, oi?

—Per cert, hola —va dir el Malfoy.

Llavors es va atrevir a mirar-lo un altre cop i es va adonar que no estava tant enfadat com preocupat.

—Estàs bé?

El Malfoy va somriure de costat.

—Ara et preocupes per mi?

—Si vols et puc començar a pressionar perquè em donis informació a canvi.

—El que sigui. Abans m'expliques com està, però?

—Be, ja t'he dit que bé. L'han cuidat moltíssim. Li han salvat la vista i molta pell de la cara, però una part li ha quedat amb la cicatriu. Del front fins a la galta de la meitat dreta. Això ho tindrà sempre.

—Encara és a la infermeria?

—La Marta i un parell d'alumnes de curació més hi han anat per ajudar la Kaylein a fer l'última revisió. Si tot va bé, avui li donen l'alta.

—Podem parlar aquest vespre i em dius si li han dit res de nou?

—És clar, és clar. Ja buscaré la manera d'escapolir-me. T'aviso com sempre.

El Malfoy va assentir i va tallar la comunicació, i la Mei es va estirar al llit a poc a poc. No era ni de bon tros una situació que hagués imaginat abans de començar la conversa. Ni tan sols volia la informació a canvi. Per què es comunicava amb ell? En ocasions els havia salvat la vida. Però ella no podia saber-ho, això, quan es va decidir. I a ell, de què li havia servit? Havia estat més al dia de les seves germanes, però tampoc era que ell sabés que acabarien amb ella, quan li va enviar el mirallet.

Potser tocava plantejar-se si valia la pena continuar amb això. No podien quedar-se així indefinidament. Era perillós, sobretot si marxaven d'Avalon. Perquè, això sí, no pensava ajudar-lo a entrar-hi.

La porta es va obrir de cop i ella va amagar el mirallet sota del coixí com va poder.

—Joder, Àlex, pots trucar!

—La Marta ens vol veure. Ja. Estan venint amb la Júlia.

Va saltar del llit quan va sentir el nom de la noia i va seguir l'Àlex sense molestar-se a esperar-se per poder amagar el mirallet. Ja el posaria a lloc quan tornés.

Quan va sortir de l'edifici, es va trobar en Mike i en Heath que ja s'esperaven. La Marta venia amb la Júlia, la Kaylein, la Lydia i l'Airina. Va suposar que la Julie arribaria al cap de poc.

—Això vol dir que li han donat l'alta, no?

—Suposo.

—I la Julie?

L'Àlex la va mirar greument i va fer que no amb el cap. O sigui que havien de parlar de... sí, és clar. Ja feia molt de temps que la Vanessa no responia. Tres setmanes, gairebé. Deu dies abans l'havien traslladat a l'habitació de la Cindy, que en tenia cura, però havia millorat poc. Continuava molt dèbil físicament, i amb prou feines si parlava. Necessitava que l'ajudessin a caminar si era una estona llarga, i tenia prohibit sortir sola pel que fos, ni per anar a les termes.

—Ei, nois —va dir la Marta—. Ens acompanyeu? Anem amb la Júlia a la seva habitació.

—Encara no entenc per què necessito que m'escortin —va dir la Júlia de mal humor—. No sóc una assassina en sèrie. Almenys, no encara. I no me'n falten ganes, ara mateix.

—Deixa de queixar-te —li va advertir la Lydia.

—No vull veure com serà d'aquí setanta anys —va fer broma l'Airina.

Tots van somriure menys la Júlia, que va fer rodar els ulls amb exasperació.

—Ha ha ha. El dia que necessiti que m'animin ja et faré cridar.

—Eh, no cal passar-se —li va dir en Mike—. No siguis desagradable. Més desagradable del normal —es va corregir.

—Tu també ets molt divertit.

Tot i així, a partir de llavors es va calmar una mica i no va dir res quan la van seguir tots cap a dins de l'edifici. Al cap de poc van arribar a l'habitació i van obrir la porta.

La Júlia, que anava davant, va estornudar per la pols. L'habitació havia patit els dies que havia estat abandonada. I se la veia... trista, buida. No era un lloc agradable per algú que necessitava recuperar-se, tant físicament com psicològicament.

—La Vanessa està amb la Cindy, oi? —va preguntar la Júlia.

—Sí —va respondre la Kaylein—. Però potser et pots traslladar amb elles...

—Estàs de broma? Així estic millor. Sabeu com de pesat era tenir la Vanessa sense parlar tot el dia? Buit serà igual però no es farà tan estrany.

—Però amb gent estaràs millor —va dir la Lydia.

—És clar, segur que també pots venir a la nostra habitació si t'has de sentir més còmoda —es va oferir l'Airina.

—Sí home. No et preocupis, que no se m'acudiria venir a molestar-vos.

Tots es van mirar entre ells. Surava un mal rotllo a l'aire que havien d'acabar de qualsevol manera possible.

—Em molestes ara —va dir la Lydia, clarament més que molesta—. Podries haver estat més amable. Era un oferiment amb bona fe.

—D'acord, sí, tens raó, perdó. Agafo les coses i vaig...

—No, és que ara l'oferiment ja no està en peu —va continuar la Lydia—. Ara sóc jo la que no vol que vinguis a molestar. Quan tornis a ser persona, ja en parlarem.

La Lydia va marxar tranquil·lament pel passadís cap a la seva habitació i va tancar la porta. Ugh, feia por, quan s'enfadava, perquè ni cridava ni s'indignava. La calma era pitjor.

—Jo... jo crec que també me'n vaig —va dir l'Airina.

—Sí, vés, vés —li va respondre la Kaylein—. Moltes gràcies per l'ajuda, Airina.

—Suposo que anar amb els nois està fora de discussió, no? —va preguntar la Júlia sense molestar-se a dir-li adéu.

—Evidentment —va fer la Kaylein—. Ja saps que està prohibidíssim.

En Heath va fer una mirada pel seu voltant i es va aturar en trobar un cartell de colors a mig camí. Hi posava YENTL, escrit amb bastant mala lletra i colors dissonants.

—La pirada viu sola? —va preguntar senyalant l'habitació amb un cop de cap.

—És clar, la Yentl! —va dir la Kaylein—. Em sembla perfecte. Preguntem-li.

Sense esperar a sentir l'opinió de la Júlia, s'hi va acostar i va trucar a la porta. Al cap d'uns segons es va sentir algú cridant "ja va ja va ja va!" i la Yentl, amb un pijama de Pikachu de cos sencer i uns auriculars bastant grossos a les orelles, va fer la seva aparició.

—Yentl! —es va escandalitzar l'Ayleth—. On vas així? On és la teva túnica?

—Oh, és que només me la poso quan surto. És molt incòmoda, saps?

—Sigui com sigui —va dir la Kaylein remenant el cap amb rapidesa—, la Júlia s'ha quedat sense companya d'habitació i ens preguntàvem si la voldries acollir amb tu.

—Estàs de broma? És el puto Fantasma de l'Òpera! És clar que vull compartir habitació amb el Fantasma de l'Òpera, no estic boja!

Tots van esperar que la Júlia s'indignés més i es posés a cridar o alguna cosa per l'estil. Però davant de la seva sorpresa, es va posar a riure. Tots es van relaxar molt.

—Perfecte doncs —la sacerdotessa va assentir amb satisfacció—. Fantasma, et presento el Pikachu. Pikachu, el Fantasma. L'ajudes a portar les seves coses a l'habitació?

—Sí Senyor! Va va va va va va —i es va emportar la Júlia cap a l'habitació estirant-la pel canell.

—Molt bé, nois, bona feina —va dir la Kaylein—. I tingueu un ull a sobre de la Júlia, d'acord? Està molt descontrolada. No vull que l'Airina pagui per una cosa que no ha fet només perquè la senyora està gelosa d'ella.

—Entès —va dir en Mike molt ràpidament.

—Perfecte. Acabeu de passar bé el vespre, ens veiem d'aquí no-res per sopar!

Van fer adéu amb la mà a la Kaylein mentre s'allunyava i la Marta es va posar seriosa de cop.

—Li estan a punt de fer el diagnòstic. Hem de parlar.

Tots van fer que sí amb el cap i la van seguir cap a l'habitació que compartia amb la Mei.

 

 

 

—I quant de temps tenim fins que la donin per perduda definitivament?

—No ho sé. Dies. Probablement menys d'una setmana. I tots sabem què vol dir. Si li fan un diagnòstic que digui que està transtornada psicològicament voldrà dir que és la tercera de la profecia.

—És igual, que li facin un diagnòstic o no. Tothom pensa el mateix. La Vanessa ha embogit. I ja està —va dir en Heath.

—I la Julie, on és? —va preguntar la Mei—. No em direu que l'hem deixada sola tanta estona...

—Nà, la Hilary l'està vigilant. No us preocupeu —va afirmar en Mike.

Tots es van quedar en silenci.

—I com va la resta, nois? Les classes bé? —va preguntar l'Àlex—. Oh, Marta, i aquella tècnica de curació tan avançada? Com la portes?

—Avui he passat d'un minut, ja —va dir, una mica avergonyida—. Vaig primera de la classe per primer cop des que vam arribar a Avalon.

—Però si va dir que havíeu de fer 30 segons!

—Ja. La Lydia també ha passat els 30 segons, però. També li surt molt bé. I l'Airina, l'Airina està a punt d'arribar-hi.

—Això està molt bé!

—Sí...

La Mei de seguida va veure que dubtava.

—I doncs? Què passa?

—Que no vull haver de fer-la servir mai. Ni jo ni les altres. La Lydia és diferent, perquè no creu que l'hagi d'arribar a fer servir. Però no... no. No vull.

—Mira-t'ho així. Si algun dia l'has de fer servir, com més en sàpigues, millor.

—Ja...

—No és per tallar el rotllo —va dir en Heath— però és hora de sopar.

—Jo no vinc —es va afanyar a dir la Mei—. Tinc l'estómac regirat i em fa por que si menjo alguna cosa ho tregui.

—Ostres, però et trobes bé?

—Si em quedo a descansar em trobaré millor.

Al cap d'una estona de discutir, els va convèncer per què marxessin i va acostar-se a la finestra per assegurar-se que se n'anaven tots. Ja podia estar content, el Malfoy. S'havia quedat sense sopar per fer-li un favor. Amb la gana que tenia...

Quan es va girar per anar a agafar el mirall, van trucar a la porta.

—Sí?

—Sóc la Júlia.

—Oh, passa, passa. Què vols? —va dir quan va haver tancat la porta darrere seu.

—És que m'he trobat els altres Desterrats que anaven a sopar, i quan els hi he dit que no hi aniria m'han dit que podia venir, que així em presentaries definitivament la vostra mascota.

La mirada de la Mei va anar cap a un racó del sostre de l'habitació, on un nuvolet fosc molt petit deixava anar aigua sobre d'una galleda. Era un vestigi del dia que la Mei havia fet ploure.

—Et presento The Oncoming Storm. Onnie pels amics. És més senzill. Jo volia un nom més curt, però en Mike no parava de dir que s'havia de dir The Oncoming Storm, que era el nom perfecte, i mira. Eh, Onnie! L'aigua dintre de la galleda, que si no ho deixes tot fet un desastre! —es va tornar a girar cap a la Júlia—. Hem fet un encanteri a la galleda perquè l'aigua s'evapori i torni al núvol quan sigui dins. Però si ho tira fora ens complica bastant la vida. Encara que l'Onnie és molt bona, en general.

La Júlia es va asseure al llit de la Mei i es va deixar anar per quedar estirada. La Mei va començar un crit d'advertència, però la Júlia ja era sobre el llit.

—Au! Tens alguna cosa punxeguda sota el coixí! Què...?

La Júlia va treure el mirallet i la Mei va enfonsar la cara entre les mans. Podia anar pitjor la cosa?

—Mei? Amb qui et comuniques? Ho saben, els Desterrats?

—Engega'l i tus—al capdavall, ja no li ho podia amagar—. Si sent tossir sabrà que he de parlar amb ell.

La Júlia va fer tot el que la Mei li havia dit i es va esperar pacientment que passés alguna cosa. Al cap de ben poc, la cara que la Mei ja havia vist al matí va tornar a aparèixer.

—D'acord, els he despistat, com...? Espera. Júlia?

—Draco? Què... què?

—Posa't còmoda, Júlia —va dir la Mei—. Tenim molt per explicar-te.

 

 

 

—Que no, que et dic que ja s'han escapat tots. Absolutament tots. Al febrer els dos nois de Gryffindor, al març es van haver d'amagar la Stella i alguns altres. I ara han marxat els últims que quedaven perquè començaven a amenaçar seriosament. El Longbottom també ha desaparegut.

—Llàstima de la Gregory —va opinar la Júlia, asseguda al costat de la Mei—. Estava molt ben situada, és una gran actriu.

—És una gran traïdora, més aviat. Ens tenia a tots enganyats. A més, es va descobrir tota soleta —va continuar el Malfoy ràpidament abans que li puguessin replicar—. Van enganxar la germana del pirat aquell del teatre de Gryffindor, i com que ell ja no hi era, ella s'havia convertit en la seva protectora. En va assumir la culpa. Encara em sembla sentir com cridava durant el càstig... Sí, als Carrow els va fer especial ràbia que la seva alumna preferida fos una agent doble. Quan va sortir del càstig, va anar a buscar la seva protegida i van desaparèixer. Ja no se l'ha tornada a veure per Hogwarts.

—La Gregory tenia una debilitat per l'Ariel, la germana d'en Ged —va explicar la Júlia—. No m'estranya que s'hagi descobert per ella.

—Sigui com sigui, ara que no hi són, les coses s'han tranquil·litzat i podem fer una vida normal.

—Això sereu els Slytherin —va dir la Mei amb recança—. Que pel que em dius, no deuen quedar Gryffindors.

—S'han reduït a una tercera part, tots petits. Ningú de sisè o setè. Hufflepuff està a dues terceres parts. Ravenclaw potser tres quartes, potser una mica més. I si m'ho preguntes, estem més tranquils.

—Ja, ja ho havíem entès.

—Molt bé. Jo marxo, ja. Els meus companys d'habitació arribaran de seguida.

—Sí, la Marta també vindrà aviat. I la Júlia ha d'anar a la seva nova habitació. Són capaces de passar la nit despertes i no deixar que ningú dormi.

—M'ofens. Si féssim una festa, us convidaríem perquè ens ajudéssiu a no deixar dormir els altres.

—Així m'agrada. Oh, Malfoy, vols veure la nostra nova mascota?

—No, gràcies.

—Tse. És que ets desagradable perquè sí.

—Altre cop, gràcies. Marxo. La setmana que ve a la mateixa hora.

—Sí, ja, ja.

La Mei va tallar la comunicació i va deixar el mirallet a un costat, desitjant que la Júlia deixés de clavar-li la mirada d'aquella manera.

—Què? Tinc micos a la cara?

—Portes mesos parlant amb el meu germà, en secret de tothom. Què vols que en pensi?

—Això ens ha salvat la vida vàries vegades. Gràcies a ell vam saber que estaven a punt d'atacar l'escola del Fènix, per exemple.

Repetir el que s'havia dit a si mateixa abans era l'únic que podia fer.

—Continua sense convèncer-me. Sigui com sigui, vaig a la meva habitació, que la Yentl arribarà i no sabrà on sóc.

La Júlia va marxar i va tancar la porta darrere seu.

—I ara què faig, eh, Onnie? I ara què faig...

 

We all know how it feels to be forgotten for a while._________________________________________

 

He tornaaaaaaat! No em tireu als lleons, encara ^^' He estat amb exàmens i després he tingut problemes i bueno, que d'avui ja no passava. La bona notícia és que tornaré a penjar cada dos diumenges!

També m'he de disculpar perquè a aquests capítols tampoc no es desenvolupa molta trama, però us prometo que aviat aviat tindrem acció per donar i per vendre (som a mitjans d'abril, penseu què vol dir, això!). Mentrestant vull donar una mica més de protagonisme als que he tingut més en segon pla, per això aquest capítol és bastant de la Mei i el següent serà del Heath (i de moment tinc una escena escrita que la trobo molt guai i molt graciosa xDD).

De moment, tenim els temes de la profecia que continua, la Júlia que ha descobert la Mei i el Malfoy i porta una mala llet a sobre important... Què us sembla que ara estigui amb la Yentl? I el comentari del Fantasma? És que realment té una lesió súper semblant xDD I el nom de la mascota? Que per cert...

SABIES QUE el nom del mini-núvol, proposat per la Roser, és una referència a Doctor Who? És la meva sèrie de televisió preferida, i The Oncoming Storm és un apel·latiu que certs personatges atribueixen al protagonista, el Doctor. Pel que fa al sobrenom, Onnie, és el que fa que la considerin una femella, i té el significat que trobareu en aquesta pàgina (que em sembla graciosíssim xDD) http://www.urbandictionar y.com/define.php?term=Onnie

Apa, doncs, això és tot. Espero que continueu llegint i comentant i que us continuï agradant! Mil gràcies i fins d'aquí dos diumenges!

 

Marta


Llegit 742 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarLovegood*WeasleyEnviat el 02/02/2015 a les 16:34:54
    #25446

    Es liarà molt amb la Júlia... Quan ha dit allò del fantsma la veritat és que no ho he entès, però quan ho has dit al final del capítol llavors ho he pillat.

    Jo ja tinc ganes d'acció. Hehe. Millor si n'hi ha per donar i per vendre.

    Però se sap alguna cosa més de la profecia. Hi ha una mica de trama.

    Loovegood*Weasley




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 04/02/2015 a les 14:27:14
    #25447He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

    Hoooola!

    Millor tard que mai (pel meu comentari i pel teu capítol, que com hauràs notat, La crònica dels tres germans està passant per un petit adebacle, pe`ro tu almenys publiques, a diferència d'altres! XDDD) En fí, que estic amb mil coses...

    El capi m'ha agradat molt! Encara que no hi ha gaire acció, és molt interessant. m'han agradat les converses de la Mei amb le Malfoy, i m'ha sobtat que decidís explicar-ho a la Júlia... Vale que és la germana del Malfoy però... la Mei no ho ha explicat ni als seus amics, m'he quedat de pedra!

    M'encaaaaanta la Yentl! Loca pirada, fan! També m'ha fet gràcia això del nuvolet (ja no elr ecordava i quan ha sortit m'he fet un fart de riure. Mola molt que tingui així una mica de personalitat, és molt graciós! I Onnie és un nom molt divertit. Qui ha decidit que és femella? XD

    Doooncs em sembla que ja està! Tinc ganes que això avanci i que vagin a Hogwarts i es retrobin amb tothom i... i hi hagi el bany de sang final, clar. Hm. No, no en tinc ganes, ara m'he deprimit U.U En Fred, macho... I suposo que, a banda dels que ja sabem tu també et carregaràs bona part dels teus... En fin.

    Fins aviat i petonets!

    A. Black




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 04/02/2015 a les 22:24:06
    #25448He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Rosa: es liarà, es liarà! Ben aviat tindrem més acció de la que voldríeu, cap problema. Que d'aquí poc arribarà el 2 de maig i està toooot acumulat!

    Agatha Black: hahaha doncs sí, que ja et toca penjaaaar! Però costa molt posar-s'hi quan has fet una pausa, també, a mi aquest capítol em va ser molt difícil d'escriure. Ho explica a la Júlia per dues raons. La primera, que coneix la Júlia i sap que no pararà fins a tenir proves de què està fent, per molt que li doni qualsevol excusa, i també sap que si ella hi confia no ho escamparà (a part, la Marta i l'Amy -profe- saben que té alguna font extra). I la segona, que en aquest moment està confosa i no té gens clar què fer, i necessita compartir-ho. Llavors, la Júlia només era al lloc adequat al moment adequat. La Yentl i el núvol m'agradaria que poguessin sortir més, però no m'hi caben >.< De fet, el núvol-mascota va ser improvitzat. Van decidir que era femella perquè va sortir el sobrenom Onnie, i d'aquí van sentenciar que si li deien Onnie havia de ser femella. Morts, morts! Que m'he de venjar de la pista de la teva ff! Morts, morts!




  • AvatarhpkarinaEnviat el 05/02/2015 a les 16:04:52
    #25449He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    HOLAAAAAAAAAAAAAAAA!!! HE TORNAT A TARDAR LA VIDA PERÒ ESTIC ACÍÍÍÍÍÍ!!!!

    THE ONCOMING STOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOORM!!! AIAIAIAIAI M'ENCANTAAAA!!! (i no és perquè l'haguera proposat jo ni res, eh? :P ) però és molt graciós ^^ I el siginificat d'Onnie li ve també molt bé! haha

    AIii Mei, Mei, Mei.........Acabarà en un embolic molt gros, ja ho veig jo... I Julie, per on para? Tinc la sensació que fa temps que no apareix!

    I Júlia s'ha comportat molt malament.... No es bien..... :( Però m'encanta que compartisca habitació amb Yentl! hahahahaha m'agradaria veure alguna escena d'elles dos!

    OH SÍ, HEAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAATH!!! Aii, quines ganetes!! Buff, dos diumenges..... T___T

    Comence a pensar que la que se morirà de la profecia és Julie, i sabent com eres de tràgica (com jo) i que es morirà prou gent al final, segur que mates a Julie xDDD Deixa almenys que se bese una vegada amb Fred (els Jed són molt cuquis!)

    I fins ací el meu comentari! Ens veiem en dos diumenges! :D

    Rous




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 07/02/2015 a les 23:48:08
    #25453He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Hahhahaha és que em va semblar un nom perfecte, i el sobrenom encara el fa més guai. Nà, per la Mei no us preocupeu, que ja s'arreglarà. A la Julie li he donat un capítol (i pico) de descans, que els propers que li venen seran prou intensos!

    La Júlia encara està molt afectada psicològicament, i això li durarà. A tots, de fet. (Bueno, almenys els que quedin). El capítol del Heath ja està tot escrit i, spoiler, crec que us agradarà. Hahahahhaa però quina mena de concepció tens de mi? Ni que pensés matar gaire gent a la batalla, si és que...

    I de res, perquè t'estic fent passar tanta por que després quan vegis que en realitat no són tants et sentiràs millor xD




  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 14/02/2015 a les 10:31:14
    #25467

    WEEE!!

    Comento tard, pero millor comentar que no comentar. Que guay el nuvolet. El nom li escau molt i es molt divertit, la Mei... la Mei tindra problemes. Pikachu i Fantasma for the WIN!!! Aquestes dues arrivarant lluny! El capitol ha estat molt diverit, es guay veure com diferents coses es van movent i posant en lloc :D

    Bueno, ho deixo aqui perque avui m'espera un dia molt llarg :D




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 15/02/2015 a les 23:13:28
    #25477He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Hi estic completament d'acord! El nom, com ja he dit, és cortesia de la Roser, i quan el va dir va ser un "OMG ha de ser aquest nom!" La veritat és que la Mei no té gaire temps de tenir problemes, tot el que li està passant ara influirà sobretot en el que passarà després de la batalla, en el futur de després. Espero que tinguessis un bon dia i que segueixis llegint i et segueixi agradaant!