Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 01/04/2013 a les 20:47:14
Última modificació 01/04/2013 a les 20:47:14
Tots els capítols de El dilema de la Bel·latrix
Pròxim capítol >
Aquesta és una ff a dos temps. Els capítols amb noms divertits seran els que explicaran la història de la Clara, i els de títols més foscos, els que expliquin la història de la Bel·latrix i l'Andròmeda, que ja veurem què hi pinten, aquí. De tota manera, ho aniré dient al principi de cada un.
Em dic Clara, Clara Ferrer, i visc a Vallgorguina. Sóc bastant baixa, i prima, i la meva pell és molt blanca. Tinc uns cabells molt bonics, llargs i arrissats, de color castany clar, però se m’inflen cada dos per tres! Tinc onze anys, i els vaig fer el quinze de juny.
A principis de juliol, quan estava jugant amb el meu germà petit, en Roc, vaig veure dues persones molt estranyes entrar a casa. Primer vaig pensar que serien lladres, però de seguida em vaig dir que no, que no trucarien a la porta i que no anirien tan ben vestits.
Eren un home i una dona. Ell era molt alt, i portava una mena de vestit fins als peus, no se li veien les sabates. Tenia una barba blanca, molt llarga, i els cabells iguals. Ella portava un vestit semblant, però de color verd, un abric verd, i un barret negre de punxa. Semblava la meva professora de mates, menys pel vestit i l’abric.
Llavors, els pares em van cridar. No sabia per què, normalment només em cridaven per dir-me coses importants, per menjar, fer els deures i anar al llit.
-Ara vinc, Roc, el papa i la mama em criden.
Quan vaig entrar amb en Roc, els pares el van agafar en braços, com si tinguessin por de que li fes mal. M’estaven mirant tots amb unes cares que em deien que havia fet una malifeta, però jo no n’havia fet cap. Llavors, el senyor de la barba, que només sé d’ell que es diu Albus i que és un bruixot (no existeixen, oi?), va parlar.
-Bé, Clara, t’hem de dir una cosa: has estat admesa a Hogwarts, l’escola de màgia d’Anglaterra.
-I per què tan lluny?
-Els teus pares saben que n’hi ha tres, i han cregut que Hogwarts és la millor per a tu.
-I com ho saben, que n’hi ha tres?
-Ells, com tu, com jo, i com la professora McGonagall, també son bruixots. De fet, de bruixots n’hi ha a tot el món, però no tothom ho és.
Em vaig quedar molt sorpresa. Bruixots, el papa i la mama? Em transformaran en una granota? Jo, tinc por! És veritat que els he vist fer coses amb un pal de fusta i dir paraules molt estranyes, però no em pensava que allò fos màgia de veritat. Ho era? Què farien amb en Roc i amb mi, el papa i la mama?
Jo no sabia anglès, i em van dir que begués una cosa rara, que em faria parlar anglès com si hagués viscut a Londres sempre. Jo em pensava que era per deixar-me inconscient i per transformar-me en granota, però m’ho van fer empassar amb un embut. De cop, em va venir mal de cap, va marxar, i vaig començar a dir coses en anglès a tota velocitat. I de cop, vaig parar. Entenc l’anglès, que bé! I encara millor, el parlo!
Vam passar el que quedava de juliol i casi tot l’agost a casa, però dues setmanes abans de que comencés setembre, vam marxar a Londres (que bé, el meu somni s’ha fet realitat!).
Vam anar a una mena d’hotel, el meu pare i en Roc estaven en una habitació, la meva mare i jo, en una altra. En aquell mateix hotel, hi vaig veure un noi de la meva edat. Vaig anar a parlar-hi. Ell no tenia germans, i en la seva habitació, estava sol, i els seus pares, en una altra.
-Hola! Com et dius?
-Em dic Cedric, i tu? Jo aniré a Hogwarts, tu també?
-Em dic Clara, i sí, aniré també a Hogwarts, amb tu, no?
-Sí, i amb molts altres nens i nenes. No t’havia vist mai per aquí, véns de molt lluny?
-Visc a Vallgorguina. No sé res de Hogwarts, em pots explicar alguna cosa?
-Sí, però on és Vallgorguina?
-A Catalunya, que està dins d’Espanya, que no ho saps?
-No coneixia aquest poble. Bé, a Hogwarts, primer de tot, has de saber que hi ha quatre residències. Es diuen Gryffindor, Slytherin, Hufflepuff i Ravenclaw. Ens tria un barret, que es diu Barret que Tria, i...
-No han pensat gaire en el nom!
-No, tens raó. ...i a cada residència s’hi busquen coses diferents. A Gryffindor, hi van els valents, a Slytherin, hi ha anat molts bruixots dolents, com l’Innominable, a Ravenclaw, els llestos i curiosos, i a Hufflepuff, els que tenen ganes de treballar i esforçar-se en tot, vaja, els que no van bé a cap de les altres.
-Tu on creus que aniràs?
-El meu pare m’ha dit que seria un bon Hufflepuff, però jo vull anar a Gryffindor.
-Jo vull anar a Gryffindor o a Hufflepuff. Potser a Ravenclaw, però de cap manera a Slytherin. Si vaig a Slytherin, marxo.
-Ha, ha, jo faria igual!
-Clara, hem d’anar a comprar els llibres!
-Jo també hi vaig, hi anem tots?
Vaig anar amb la meva mare, i li vaig demanar si podríem anar amb la família d’en Cedric. Em va dir que sí.
Vam entrar a la Ronda d’Allà, i el meu pare em va dir:
-Clara, vols que et compri una escombra de carreres?
-Lluís, que els de primer no poden entrar a l’equip de quidditch de la seva residència!
-Ai, tens raó, Maria! Bé, te la compro l’any que ve.
-Vale, papa!
Vam anar a molts llocs, però cap va ser millor que la botiga d’animals. Hi havia gats, ocells, rates i gripaus. Vaig mirar els ocells, i vaig veure que tots eren mussols. N’hi havia un de molt maco, negre amb les ales, el coll i la cua daurats.
-Aquest, t’agrada? Tothom em diu que és molt maco, però ningú el compra. És un encreuament entre un fènix i una òliba negra, i té un no sé què misteriós.
-Mama, jo vull el negre i daurat!
-Molt bé, et comprarem aquest, si és el que vols.
Vam sortir de la botiga, i la dependenta deia que ja era hora que li compressin aquell, que feia molts anys que el tenia i que estava encantada de que me l’endugués.
Van passar uns quants dies, i llavors, vam anar a agafar el tren. Jo estava molt nerviosa. No teníem el cotxe, allà, i el papa i la mama no volien cridar l’atenció, i vaig anar amb el mateix cotxe que en Cedric, mentre el papa i la mama anaven en metro (no hi cabíem tots).
Quan van arribar el papa i la mama, jo no sabia on era l’andana nou i tres quarts que hi havia al bitllet, i el papa i la mama, per dir la veritat, tampoc. Per sort, el senyor Diggory, em va dir que quan la gent no mirés, anés amb el carro cap a la barrera, i que entraríem.
Ho vaig fer així, i va funcionar. Vam veure a una família on eren molts, tots pèl-rojos, i que deien adéu a dos dels seus fills. Després de dir adéu als pares, vam pujar al tren.
Vam buscar compartiment, però estaven tots plens. En vam trobar un on només hi havia una persona, un dels nois pèl-rojos.
-Podem seure aquí?
-Què? Ah, sí, i tant! Com us dieu? Jo Charlie.
-Jo em dic Clara.
-I jo, Cedric.
Aquell noi era més gran que nosaltres, i anava a cinquè. Vaig veure-li una xapa, pel que devia ser delegat. El vaig reconèixer, era un dels molts germans pèl-rojos.
-Teniu germans? Jo tinc cinc germans i una germana, i sóc el segon de tots.
-Jo no en tinc, i m’agradaria tenir-ne.
-Jo tinc un germà que es diu Roc, és una monada, i té cinc anys.
-A quina residència creieu que anireu? Jo sóc el delegat i capità de l’equip de quidditch de Gryffindor.
-Jo crec que aniré a Ravenclaw o Hufflepuff, no sóc molt valenta, i tampoc és que tingui gaire set de poder, la veritat.
-Doncs a mi el meu pare m’ha dit que podria encaixar perfectament a Hufflepuff, però m’agradaria anar a Gryffindor.
-Gryffindor està molt bé, i és una de les dues residències ‘dominants’ del castell, i l’equip de quidditch és molt bo, però exigeix una gran dedicació. Si mai us fan capitans de l’equip de la vostra residència, tingueu present que us absorbirà molt de temps, i l’haureu de repartir molt bé.
-Ah, sí? El meu pare em volia comprar una escombra, però la mare li va dir que no, que l’any que ve i que els de primer no podem formar part dels equips de quidditch.
-És veritat. Quina cara se li va quedar, oi, Clara?
-Ai, sí! Se li va quedar cara de nen a qui han tret el caramel de la boca.
Vam parlar molt, i ens va passar l’estona. Ens vam canviar. Per canviar-se ells, em van fer sortir a fora, i quan em vaig canviar, van sortir ells. En Charlie em va fer una broma i va fer com que mirava. Per si de cas, vaig tancar la persiana, va ser molt divertit! I encara deia que en Cedric l’havia convençut de fer-ho!
Quan vam arribar al castell, vaig voler pujar amb en Charlie al carruatge, però en Cedric em va dir que no, que havíem d’anar en unes barques. Hi havia tempesta, i em feia molta por! La pluja era molt forta, i sonaven els trons, i els llamps feien brillar el cel. Les onades eren molt grans.
El vent feia anar les barques d’una banda cap a l’altra, quan no em vaig poder aguantar més al costat i vaig caure al llac. Les onades m’enfonsaven, i sentia que em cridaven, però no sabia dir qui.
M’esforçava molt per no ofegar-me, i estava molt cansada. Intentava nedar per arribar a la barca, però les onades eren més fortes i m’empenyien cap al mig, on era molt fondo. De cop, amb el soroll d’un tro, un tentacle gegant em va agafar de la cintura i em va portar a la riba.
Quan em va deixar, els altres ja feia estona que hi eren. Estaven mirant a veure si em veien.
-Clara, estàs bé?
Jo, cansada com estava, només li vaig poder respondre escopint aigua. No va riure gens, i va anar a avisar a un home molt gros. Ell em va deixar l’abric, i semblava una manta gegant, aquell abric.
Vam passar, i la professora McGonagall ens va portar a una sala petita. Ens va explicar quatre coses i vam passar al Gran Saló. Ens vam posar en una fila molt llarga, i vaig veure que molts m’assenyalaven, potser per dur l’abric d’aquell home tan gran. Vaig veure que en Charlie em somreia, això em va calmar una mica. Ben aviat van arribar a la lletra D.
-Diggory, Cedric!
-HUFFLEPUFF!
Jo estava nerviosa. No sabia on em posarien. Esperava que a Slytherin no, per la mala fama que tenia, encara que m’havien dit que d’allà també havia sortit en Merlí, un gran mag. Però em van interrompre.
-Ferrer, Clara!
-Molt difícil de situar... tens el que cal per ser una bona Hufflepuff, però veig que tens sang Slytherin, encara que no les qualitats. També tens molta set de coneixements... Crec que em decidiré per... HUFFLEPUFF!
Vaig respirar molt tranquil·la. Estava a Hufflepuff, amb en Cedric, així que no havia de patir. Em sentia molt a gust amb ell. A la taula de Gryffindor, vaig veure un noi pèl-roig, que havia de ser germà d’en Charlie. Crec que anava a segon, i no em va caure gens bé. Tenia pinta de ser dels que els hi agrada donar ordres, i també semblava que mai havia trencat una sola norma.
Quan vam acabar de sopar (que bo tot!), vam anar cap a la sala comuna, seguint els monitors. Vam anar per un passadís que tenia tota la pinta de conduir a la bodega, i vam dir una contrasenya a un retrat, que es va moure i ens va deixar passar.
Quan vam arribar, vaig anar directa al llit, estava molt cansada. I a més, l’endemà era dilluns, i començaven les classes. Era cert que jo havia llegit i rellegit els llibres de text, sobretot el d’Història de la Màgia, trobava fascinants les revolucions d’éssers, i els acords dels bruixots de diferents països...
I bé, ja torno a ser aquí, aquest cop amb una fan fiction totalment diferent! Pel que es veu, el Barret que Tria ja li ha insinuat alguna cosa a la Clara sobre els seus avanpassats reals...
Dedico el capítol a tothom qui llegeixi i comenti la ff.
Cassandra Ross Anònim Enviat el 08/04/2013 a les 21:59:15 #23871 [Sóc la JoanaPotter, l'única cosa que per uns problemes que he tingut —se m'han borrat les fanfictions i tot!— he decidit fer-me un nou usuari ^^]
Hola!
Una fanfiction nova. A veure si no la borres com la anterior, eh? :) Promet molt, i això que sigui del mateix curs del Cedric fa que m'ensumi algun amorío por ahí. Estaria molt bé :)
Segueix avait,
Cassie Ross
PSD_ Allà on es presenten els nous usuaris, he proposat a veure què semblaria que fes una fanfiction sobre un tema que he escrit allà. Ja em diràs algo, si us plau?
Cassandra Ross Anònim Enviat el 08/04/2013 a les 22:18:23 #23872 Felicitats! He vist que es el teu aniversari ^
Potter_granger Enviat el 09/04/2013 a les 20:36:07 #23873 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Gràcies!
I sí, potser hi ha algun amorío, però no en tots els capítols ho narraré, ja has vist que és una fan fiction a dos temps, es a dir, alguns capítols tractaran d'una història diferent que la principal, però molt important, igualment.
I ja saps que els amoríos no se'm donen bé, l'altra la vaig borrar per què crec que m'estava quedant fatal. Potser la refaig.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 21/10/2013 a les 22:25:43 #24354 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Ohhh, no l'havia llegit encara! Mola molt quan surten personatges coneguts!
Així que una noia del curs del Cedric. Seran amics, igualment, amb el Charlie? Amb el Percy no, per favor, no el suporto! Hahahaha! El Bill també deu córrer per aquí i... no sé qui més!
I descendent de Slytherin? Això vol dir... descendent del Voldy, també? O.O Uf, no? Xuuungo! O només és descendent de "gent" d'Slytherin? Simplement podria ser que els seus pares fossin slys, no? ^^
Seguiré llegint!
Potter_granger Enviat el 24/10/2013 a les 20:50:57 #24371 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols És descendent de Slytherins per part de la seva mare, cosa que ja s'anirà descobrint en els propers capítols. Jeje, és una sorpresa... No, del Voldemort no, però sí que d'algun personatge bastant... malvat.