Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 25/08/2012 a les 15:08:36
Última modificació 25/08/2012 a les 15:08:36
Tots els capítols de La noia misteriosa
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
En aquest capítol hi ha un enigma de l'esfinx, a veure qui el pot resoldre sense mirar la solució!
La setmana que ve era la tercera prova, i no s’havia entrenat ni res. Va passar la setmana entrenant molt durament, fins al punt que gairebé no tenia temps per fer els deures. Va entrenar sola, no volia que ningú l’empipés. Bueno, això deia ella, la veritat era que no volia fer mal a ningú amb els maleficis i encanteris que faria servir.
Va arribar el diumenge, i amb ell, la família Weasley. La Mary va estar callada tot el dinar, fins que en Charlie se li va adreçar.
-Tu ets la Mary, qui segons en Ron, sense tu no hauria guanyat al de Slytherin?
-Sí.
-Jo sóc en Charlie Weasley. Treballo de caçador de dracs. Et vaig veure a la primera prova, vas volar molt bé. En Harry i tu esteu gairebé igualats, no sé si ets millor tu o ell. Jugaves a quidditch?
-Sí, vaig estar de caçadora als equips de Beuxbatons i Durmstrang.
-Jo també vaig ser caçador. Crec que en Marc Roure, el porter suplent del Puldmere United, va dir que jo hauria pogut jugar en la selecció nacional. I és veritat que des de que vaig marxar fins que va ingressar en Harry a l’equip, Slytherin ha guanyat tots els campionats de Quidditch i totes les Copes Interresidències?
-Sí –Van respondre en Fred i en George a l’uníson amb un to de repulsió.
-Vaja.
La resta del dinar va passar en silenci, i la tarda la van passar voltant pels terrenys de Hogwarts. Van anar a sopar, i quan el cel començava a posar-se morat, van dir als paladins que ja podien anar tirant cap al laberint.
Els cinc paladins es van preparar, i al primer xiulet, van entrar en Cedric, la Mary i en Harry. Al cap de cinc minuts, va entrar en Víktor, i al cap de cinc més, la Fleur. La Mary anava caminant ràpid, no volia cansar-se, però tampoc volia acabar a mitja nit. De cop, es va trobar amb un dels uixecs d’en Hagrid. En lloc d’enfrontar-se a l’uixec, li va donar un tros de carn, i la va seguir com un gosset.
Per una altra banda, la Fleur s’acabava de desfer d’una esfinx. L’enigma no havia sigut pas difícil. Però es va trobar amb un núvol de boira daurada, que va voler travessar, però hi va haver una inversió cel-terra. Ella, que tenia vertigen, va cridar i va llançar una pluja d’espurnes vermelles.
Tant la Mary com en Harry la van sentir.
La Mary anava pel bon camí, li ho indicava la seva vareta, a la qual havia fet l’Embruix Brúixola. Va arribar a una cruïlla, on va xocar amb en Harry. Van veure que en Krum li feia el malefici del suplici a en Cedric, que es retorçava de dolor i cridava.
-Víktor, es pot saber què fas?
En Víktor va centrar la seva atenció en la Mary, i li va fer el malefici del suplici. Ella no va cridar, com si fos muda.
-Expelliarmus! Animo Linqui!
En Krum va quedar estès a terra, i van avançar tots tres. En Cedric va fer espurnes vermelles per deixar-les a sobre en Krum. En Harry va tirar pel camí de la dreta, en Cedric i la Mary pel de la dreta.
A la següent bifurcació, la Mary i en Cedric es van separar. La Mary es va endur un ensurt de mort al veure l’esfinx plantada allà, davant seu, al mig del camí.
-Et pots apartar, sisplau?
-No, fins que no hagis respost correctament l’enigma que et plantejaré. Si contestes correctament, et deixaré passar. Si l’erres, t’atacaré. Si no saps la resposta, sempre pots girar cua sense dir res.
-Em dius l’enigma?
-Molt bé. Són tres germans. El primer, no hi és, ja ha marxat. El segon, tampoc hi és, encara ha de venir. Només hi és el tercer, el més petit de tots. Quan el vols anomenar, només veus a un dels seus germans. Tots tres són els reis d’un gran regne.
-Hmmm, difícil, força difícil. Tres germans i només hi és un... Arbre, fruit i llavor? No, es veuen tots tres. El regne... És gran, tots tres són els reis... El temps! Els germans són el passat, el present i el futur, només hi és el present, però quan el volem anomenar, és a dir quan diem en aquest instant... L’instant ja ha passat, per tant veiem el passat, que no hi és per què són els temps antics (o no tant), i el futur és el que ha de venir.
-Molt bé.
La Mary va prosseguir el seu camí, i es va trobar amb en Harry i en Cedric que discutien havent vençut l’acromàntula d’en Hagrid.
-Hola, nois! De què discutiu?
-Discutim sobre qui agafa la copa.
-L’agafem els tres? Va, Harry, t’ajudo.
-Gràcies, Mary.
Van anar tots tres cap a la copa, i la van agafar, la Mary pel peu, i en Harry i en Cedric cada un per una nansa. De cop, van ser transportats a un cementiri, a molts quilòmetres de Hogwarts, on haurien de ser.
Van caure a terra en parar el portarreu. Es van aixecar. En Cedric va proposar de treure la vareta, la Mary va proposar de mirar cada un en una direcció. De cop, van sentir una veu freda que deia:
-Mata a l’altre noi i a la noia.
-Obitus per subitum!
-Compte, Cedric!
Però en Cedric no va poder esquivar el malefici a temps, va caure a terra mort. Van fer un altre malefici, que la Mary va esquivar. Un la va fregar, en aquell moment es va sentir pudor de cabells socarrimats. Al final, la veu freda va dir:
-Deixa-ho, ja me n’encarregaré jo més tard. Lliga’ls a tots dos.
Els van lligar a tots dos esquena contra esquena, en la mateixa làpida. Quan van estar les cordes ben tibades, els van entaforar un drap negre a la boca, per emmordassar-los. Després, en una marmita gegant, va posar un líquid, i després, va treure pols d’ossos i els va posar a la marmita.
-Ossos del pare, aportats en la ignorància, renovareu el vostre fill!
Es va tallar una mà i la va posar a la marmita.
-Carn... del servidor... aportada amb molt de g-gust... reviuràs... el teu senyor.
Després, li va fer un tall al braç a en Harry, i quan va posar la sang a la marmita, va recitar:
-Sang de l’enemic, presa per la força, ressuscitaràs el teu adversari!
En Harry i la Mary van desitjar que tot hagués sortit malament, i que aquell nadó deforme s’hagués ofegat. En lloc d’això, va sortir-ne un home, un home amb la pell molt blanca, alt, prim, amb el ulls vermells i el nas com el d’una serp... Lord Voldemort havia tornat.
Aleshores, va fer una mà platejada a en Cuapelada i li va tocar la marca. Llavors, van aparèixer moltes figures encaputxades, que es van disposar en un cercle, on hi havia cinc forats, un dels quals era per a dues persones.
(Aquí sap tothom què va passar, m’ho salto i passo directament al duel)
-Bé, Cuapelada, deslliga’ls.
En Cuapelada va deslligar en Harry i la Mary, que es van posar davant d’en Voldemort, un al costat de l’altra. Llavors, en Voldemort va dirigir-se a la Mary.
-Tu ets la filla d’en Severus, no? Ja et recordo, quant et vas posar insolent... Tenies quatre anys, però no et pensis que t’he perdonat per tenir quatre anys.
Després, es va adreçar als dos.
-Vinga, ara toca fer la reverència.
En Harry i la Mary no van voler fer la reverència. Aleshores, amb grans rialles per part dels cavallers de la mort, van notar com si una mà gegant els hi corbés l’esquena cap endavant. Tanmateix, la Mary va contrarestar el malefici, tan per a ella com per en Harry.
-Crucio!
En Harry era a terra, es retorçava i cridava de dolor. La Mary no va poder aguantar, i també va cridar, no tan fort com en Harry, però va cridar. Quan el dolor va parar, ràpidament es van aixecar, i en Voldemort va llançar un malefici de la mort dirigit a la Mary, que el va esquivar. En Harry també va esquivar el que li havia dirigit en Voldemort. En Voldemort n’hi va dirigir un altre a en Harry, que s’hi va enfrontar amb un sortilegi desarmador. Es van enlairar en una cúpula daurada, i en Voldemort cridava als cavallers de la mort que intentessin matar, o com a mínim, deixar fora de combat a la Mary.
La Mary estava tenint un duel aferrissat contra els trenta cavallers de la mort, que intentaven matar-la de totes les maneres possibles, fins que la va tocar un malefici estabornidor. Llavors, la van deixar en pau, en aquell precís moment, es va trencar el fil daurat que unia les varetes d’en Harry i d’en Voldemort i en Harry va caure sobre la Mary. La va agafar, i després, per poder portar el cos d’en Cedric, la va agafar d’un canell i en Cedric amb l’altra mà. En veure que no podia fer res, va seure, es va posar la Mary a sobre les cames i va atreure la copa amb un Accio. Van ser portats cap al castell.
Quan van aterrar, tothom estava en silenci. En Harry no es podia moure, immobilitzat per la Mary, que estava inconscient. Encara tenia a en Cedric agafat pel canell. Amb un gran esforç, es va treure la Mary de sobre. Venien corrents el professor Dumbledore i el professor Murri. En Harry va treure la vareta i va reanimar a la Mary.
Llavors, el professor Murri es va emportar en Harry al seu despatx, i la Mary es va quedar sola amb el professor Dumbledore.
-Bé, Mary. Has sigut transportada amb el portarreu en companyia d’en Harry i en Cedric, t’has enfrontat a en Voldemort i has tornat amb en Harry, no?
-No. Jo no m’hi he enfrontat, a en Voldemort. Ha sigut en Harry el que ho ha fet, jo m’he enfrontat als cavallers de la mort. Però l’heroi ha sigut en Harry.
-No t’equivoquis, Mary, tots dos heu sigut uns herois. Bé, acompanya’ns a la professora McGonagall, al professor Snape i a mi a fer una visiteta al despatx del professor Murri.
Van anar cap al despatx del professor Murri, i el van estabornir. Llavors, van fer venir a la Winky i el van interrogar, quan es va haver transformat en en Barty Mauch fill.
Després, van anar al despatx del professor Dumbledore, i hi havia en Sírius.
(Això m’ho salto, tothom sap què va passar)
Quan van sortir de la infermeria al dia següent, es va celebrar el banquet de final de curs, el matí següent començarien les vacances. La Mary va seure amb en Louis.
-Bé, no havia pensat en això fins ara, Mary, però resulta que els meus pares m’han enviat dos bitllets per un vaixell fins a França. Em temo que algú haurà de quedar-se aquí.
-No, Louis. Pensa-hi bé. La Fleur estudia a Beuxbatons, una escola francesa, i nosaltres a Hogwarts, una escola anglesa. La ubicació de l’escola de la Fleur és la clau: ja estarà a França, no necessitarà anar-hi! Només es desplaçarà des de casa seva a casa teva.
-Tens raó!
La Mary i en Louis seguien pensant en el que farien quan estiguessin a França, durant els dos mesos de vacances. Van aprofitar aquella tarda per passejar i fer el seu equipatge, i a la nit, que van fer un mini torneig en Ron, en Louis, la Mary i la Parvati, ja ho tenien tot fet, només faltaven els taulers, un d’en Ron i l’altre de la Mary.
El matí següent, la Mary estava excitadíssima. Per fi anirien a França! Estava tan nerviosa, que es va intentar posar el barret al peu, i el mitjó al cap. Quan va tenir totes les peces de roba al seu lloc, va sortir.
Va agafar el bagul i van anar cap a l’estació tots plegats. Al tren, van jugar partides de diversos jocs, però no a balabaves, ja que la Mary, que era molt dolenta jugant-hi, no volia anar cap a França empastifada d’allò enganxós que escopien les bales.
Van arribar a l’estació, i estaven vestits amb roba de muggle bonica i senzilla. La Mary també portava un toc de maquillatge i les arracades i el collaret de robins.
La Mary hi havia estat pensant, i havia notat que el collaret i les arracades eren d’or i robins, cosa que evocava els colors de Gryffindor amb discreció. El professor Snape li ho havia regalat després de que la triessin per a Gryffindor, i pensava que si hagués estat triada per a Slytherin, les joies potser serien de plata i maragdes.
************************************** *********************************
Bé, aquí la tercera prova i el final de curs! No ha sigut fàcil adaptar-ho de manera que no canviés el curs de la història.
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 27/08/2012 a les 21:02:36 #23542 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Estiu estiueeeet! això que ara a nosaltres se'ns en va i voldríem que es quedés xD Això que estigui a França promet! A veure què passa!