Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 22/07/2012 a les 17:54:42
Última modificació 22/07/2012 a les 17:54:42
Tots els capítols de La noia misteriosa
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
La Mary va sortir amb expressió abatuda del despatx de l’Snape, encara que sentia una gran alegria. Va trobar-se amb en Louis, i en francès per què els altres no ho entenguessin, va dir-li:
-Sí que em deixen venir, avisa a la Fleur.
En Louis va avisar a la Fleur, i van ajuntar-se tots tres. Van començar a fer plans per les vacances.
-Què tal si una nit anem al teatre? Sempre fan obres que estan bé, podríem mirar.
-Molt bona, Fleur! Si n’hi ha, algun dia, podríem anar a una festa, i posar-nos la nostra millor roba de muggle!
-És clar, Mary! Doncs el que jo he pensat, potser no us agraden les conseqüències, però si que us agradarà la pensada: una festa de pijames!
-I Louis, quines seran les conseqüències? Ressaca?
-Endevineu-ho vosaltres! Això si, alcohol zero.
-Ja ho tinc! L’endemà haurem de netejar tot el que haurem embrutat a la nit! Per cert, què hi podem fer, a la festa de pijames?
-Un sopar pica-pica!
-Veurem pel·lícules!
-Parlarem sobre xafardejos recents!
-Un con...
-Eh, noies, pareu el carro! Encara ni s’ha decidit què farem a les vacances i ja esteu planificant una festa de pijames? Primer planifiquem en general i després els detalls. Com diuen els muggles, no comencem la casa per la teulada.
S’ho van passar molt bé, i van fer plans, alguns amb sentit, i uns altres que no en tenien, com per exemple, construir una rèplica a escala real de la Torre Eiffel al jardí de casa d’en Louis.
Quan van sortir del gran saló, van anar a la sala comuna de Gryffindor, tots tres. Van entrar, i tothom es va quedar mirant a la Fleur.
-Què mireu?
-Tu no ets de Gryffindor, ni de Hogwarts, ets de Beuxbatons!
-Sí, i què?
-Doncs que teòricament, no pots entrar aquí!
Qui va dir això va ser l’Hermione, que estava molt enfadada. No podia suportar que la Mary, una amiga seva, la deixés plantada per un noi que surt amb sis noies a la vegada i una meuca. Tot això ho va dir a la Mary, que al seu torn, també es va cabrejar molt amb l’Hermione.
-No m’esperava això de tu! I no us he deixat plantats, només he anat amb altres amics, uns que no veia des de feia temps. Si no ho pots aguantar no som amigues, i tot arreglat.
-A aquest li dius el teu nòvio? Sabies que està sortint amb dues noies més? Amb la Parvati i la Lavender.
-Mentida! Jo no surto amb sis noies a la vegada, i mai faria el salt a la Mary.
-I això que has dit de mi, que sóc una meuca, també és mentida. La meuca ets tu, i un ocellet m’ha dit que ets la preferida dels professors, una setciències, una arrogant i una presumptuosa !
-Sou tots tres una colla de pòtols, i si en Crabbe i en Goyle us fan miques, no m’importa gens. Us ho mereixeríeu, mira què et dic.
La Mary, en Louis i la Fleur van marxar per on havien vingut, sense escoltar les queixes de la Senyora Grassa, i van anar a buscar un lloc en què l’Hermione no els pogués empipar.
-En Harry em va ensenyar un passadís on podem parlar, el problema és que al sortir, en Filch ens descobreixi. Hic! Ostres, ara... hic! ...m’ha entrat singlot.
-Et passa quan menges massa?
La Mary va assentir amb el cap. Al final, van decidir anar al jardí, a l’ombra del bedoll a parlar. Pel camí, es van trobar en Harry i en Ron.
-Mary, t’hem estat buscant!
-Mira, això que t’ha dit l’Hermione, nosaltres no ho pensem. No creiem que anar amb altres amics sigui deixar plantat a algú. Si l’Hermione segueix enfadada amb vosaltres, no ho sé, però si sap que hem parlat amb tu, més aviat que t’hem dit això, s’enfadarà molt amb nosaltres. No l’hi diguis, sisplau!
-No penso tornar a parlar amb ella fins que em demani perdó, així que no li diré això de cap de les maneres.
A la conversa, s’hi van afegir la Parvati i la Lavender.
-I de nosaltres ha dit que sortim amb en Louis Matieu! No és que no el consideri agradable, però no és el meu físic ideal. Hauria de ser una mica estil Draco Malfoy, però més bona persona.
-Lavender, no t’enrotllis!
-Ja paro, Parvati! Bueno, a reveure.
La Parvati i la Lavender van marxar, i en Harry i en Ron les van seguir. La Mary, en Louis i la Fleur van anar cap allà, però van trobar que ja hi havia una altra persona: la Pansy Parkinson.
-Louis, he de parlar amb tu. No cal que sigui en privat, eh!
-Què passa, Pansy?
-Mira, que la Stella m’ha dit que l’altre dia vas parlar amb ella i li vas dir, sense saber que és la meva germana, que et caic fatal i que quan em trobessis, em faries un malefici.
-Jo no li he dit això, s’ho va inventar.
-Louis, potser li van dir això que estava ofuscada amb màgia de la fal·làcia.
-Tens raó, Fleur. STELLA, VINE ARA MATEIX!
-Què vols, Pansy?
-Abans de que et diguessin això de que a en Louis li caic fatal i que em faria un malefici, què recordes?
-Que algú em feia un encanteri. Confundus, crec que era. Bueno, era alguna cosa semblant.
-Recordes qui?
-No, me’l van fer per l’esquena. Espera, Pansy! Crec... Crec que la veu era de la Weasley, o de la sang de fang aquella.
-La Granger?
-Sí, eren la Weasley o ella, una de les dues.
-Molt bé, Stella. Ja pots marxar. Vosaltres tres, us podeu quedar.
Es van quedar amb la Pansy, i van parlar de moltes coses: dels plans que tenien per les vacances, van criticar a professors i al zelador, en Filch...
-Fleur, tu què faràs a les vacances?
-Jo? Aniré amb en Louis i la Mary, i passarem les vacances a casa d’en Louis. Serà divertit, ja comencem a fer plans, alguns per riure, els hem fet.
-Ah, sí? Com quin?
-Construir una rèplica a mida real de la Torre Eiffel al jardí d’en Louis. I també, fer una rèplica del museu del Louvre amb escuradents.
-Quines coses que us inventeu! Però això últim es pot fer! Potser arruïneu a la família d’en Louis a ulls dels muggles, però es pot fer.
-Ho farem, Louis?
-Massa feina, no podem fer màgia.
-Jo sí. Recordeu que sóc major d’edat, no? Ho puc enganxar amb màgia, i vosaltres feu l’estructura.
-Tens raó! Fer-ho com muggles seria un rotllo, però tu, Fleur, com que pots fer màgia, pots enganxar-ho, i si ens equivoquem, no hem de llençar els escuradents! A part, en necessitarem menys.
La tarda se’ls va passar molt ràpida mentre parlaven de les vacances, i no se’n van adonar que ja era l’hora de sopar.
Van anar-hi, i després es van dir adéu amb la Fleur. Van anar cap a la torre de Gryffindor, i allà, en Louis i la Mary van enllestir els deures que els quedaven. No era gaire, i quan van acabar, amb en Harry i en Ron (l’Hermione havia anat a dormir), van fer un petit torneig d’escacs. En Harry contra la Mary i en Louis contra en Ron.
En Harry era bastant dolent, i la Mary era bona, així que va guanyar ella en cinc minuts. En canvi, entre en Louis i en Ron, la partida va estar molt renyida, i al final, en Ron va fer un escac i mat amb un cavall.
La final seria molt emocionant. En Harry animaria en Ron, i en Louis, a la Mary. Va començar en Ron. La Mary va fer una jugada defensiva poc coneguda actualment, i molt eficaç. Quan la reina d’en Ron va matar el seu cavall, que era el que havia estat esperant, ella va matar la reina amb un alfil agosarat.
Al cap d’una hora de partida, quan eren els últims que quedaven, va aparèixer la professora McGonagall i van haver d’anar a dormir. La Mary va fer un encanteri a les peces per què recordessin la seva posició, i van anar a les habitacions.
L’endemà, a l’hora d’esmorzar, es van trobar tots quatre. La Fleur se’n va anar amb les seves amigues, les de Beuxbatons.
-Com va anar la final?
-Va ser divertit, eh, Ron?
-Sí. Vam haver de deixar-la perquè ja eren les tres de la matinada quan va venir la professora McGonagall i ens va fer anar a dormir. La Mary va fer una jugada molt poc corrent, i molt eficaç.
-I com ho vau deixar? Tot per la sala comuna?
-No, ho vam desar. I la Mary va fer un encanteri per què les peces recordessin les seves posicions.
L’Hermione no parava de llançar-los males mirades, però ells no li feien cas. Quan va ser hora de Pocions, van anar a les masmorres, i l’Hermione va anar a seure amb en Dean i en Seamus. En Harry i en Ron van seure amb en Neville, i en el pupitre de davant, en Louis i la Mary. Avui tocava beuratge apaivagador, i la Mary, l’Hermione i en Louis van ser els únics que ho van aconseguir fer del tot bé.
A en Dean li va quedar amb el color que tocava, però no amb la tonalitat exacta, una mica més clar, i en Neville... Ja se sap, en Neville és en Neville, i no va fer-ho tan malament com de costum, però tampoc es podia dir que ho hagués fet del tot bé.
A la tarda, que tocava Futurologia, van pujar per l’escaleta a l’aula enxubada i plena de vapors de la professora Trelanwey. Tocava quiromància. La Mary li va mirar les mans a en Louis, i li va preveure un gran futur, molt ple d’èxit. En Louis no hi va veure res, era un negat en l’art de preveure el futur.
Quan van acabar les classes, van anar a sopar. L’Hermione ja s’havia calmat una mica, però no s’havia reconciliat amb la Mary. En Harry va anar amb l’Hermione, i en Ron, amb la Mary i en Louis. Van parlar de moltes coses, sobretot del petit torneig d’escacs que ells havien organitzat. La final estava emocionant.
Van acabar de sopar i van pujar a la torre de Gryffindor. Van continuar amb la final. La Mary va fer que les peces se situessin on eren i van seguir. En Ron gairebé fa escac i mat, i al final, van acabar rei contra rei. Van decidir deixar la partida en taules, és a dir, empat. Com que tenien molts deures, van posar-se a fer-los.
L’endemà al matí, quan es van llevar, en Louis va tenir una pensada que, a parer d’en Ron i la Mary, era genial: fer un torneig d’escacs per a tot Gryffindor. Van anar a esmorzar, i van discutir-ho. No hi hauria edat mínima, però sí que es faria per cursos. Això es feia per evitar que els grans guanyessin amb massa facilitat.
Van comunicar-ho a la professora McGonagall a la sortida de Transfiguració, i li va semblar bé. Va dir que el torneig es podia fer aquell cap de setmana, i que si calia, ella els hi deixaria un tauler d’escacs. Van acceptar, i com que en tenien pocs, van demanar-ne algun a la professora McGonagall, els altres els haurien de portar els propis alumnes.
A l’hora del pati, la Pansy Parkinson va anar a trobar a en Louis i la Mary, i van decidir començar la investigació sobre qui havia fet la màgia de la fal·làcia a la Stella. Van preguntar-li qui recordava que li havia fet el sortilegi, i no en van treure aigua clara. A en Louis se li va acudir una cosa que va aclarir molt el misteri: qui hagués sigut, havia de tenir un nivell superior al del seu curs, ja que aquella màgia no s’ensenyava a quart, i molt menys a tercer.
-Qui coneixem que tingui un nivell superior a l’habitual?
-No té per què ser de Slytherin, ho podria haver fet a l’hora del pati.
-Tens raó. Crec que ja sé qui...
-Animo Linqui!
********************************************* ****************************
Molt bé, un altre capítol!
Qui atacarà a la Pansy, que no vol que se sàpiga qui li ha fet la màgia de la fal·làcia a la Stella? De ben segur que és algú que col·labora amb la persona que vol trencar l’amistat entre en Louis i la Pansy, o la mateixa persona
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 22/07/2012 a les 18:05:48 #23468 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols M'agrada que facis l'Hermione dolenta, personalment no m'ha caigut mai bé xD Però tot i això, suposo que estarà posseïda per algú, francament. Suposo que ella serà la que ha fet l'encanteri a la Stella i l'Animo Linqui a la Pansy. Bueno, continua aviat i ho sabrem! ^^