Un altre bruixot a la familia. - Dudleyó rei meu
Escrit per joni_huguet
Enviat el dia 22/08/2011 a les 00:41:31
Última modificació 22/08/2011 a les 00:54:05
Tots els capítols de Un altre bruixot a la familia.
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Dudleyó rei meu

-Hey Harry desperta, que ja som a Londres (li va dir el seu pare mentre el sacsejava)

El Harry es va incorporar, es va fregar els ulls , va badallar i va mirar per la finestra. Si, allò era casa seva, estava a l'aeroport de Heathrow, va sortir amb els seus pares de la terminal, al sortir aquella porta el Harry va pensar que per fi, notava una mica d'aire fresc, va mirar al cel (que estava ennuvolat ) i va pensar en com li agradava Londres, va agafar amb els seus pares un taxi que els portes a Privet Drive, el viatge el Harry realment no el va notar, estava absort pensant en com li diria als seus pares que ell era un bruixot, no era una cosa fàcil de dir, els seus pares eren unes persones tancades i sobre protectores amb el seu únic fill, segur que el prendrien per boig i hauria d'anar al psiquiatra.

Tant de temps va estar pensant que ni se'n va adonar ja havia arribat a casa , van entrar i van deixar les maletes , la seva mare acte seguit va anar a la cuina a fer el sopar (el Harry va pensar que no calia que es poses, acabaven de venir de les vacances, podien haver demanat una pizza), ell immediatament va anar a la bústia de casa a veure el correu, hi havia cinc cartes! El cor li va començar a bategar, li suaven les mans, va començar a llegir. A veure, Sr Dudley ha guanyat vostè deu mil lliures (aquesta no era), següent, de la companyia elèctrica (tampoc era), l'altre, de l'ajuntament ( al seu pare li tocava fer taula a les eleccions), la quarta i la cinquena eren per a la seva mare. Merda! Va pensar, la decepció li estava envaint el cos, com havia estat tan burro de creure en la màgia, segur que havia estat una broma del Joni, però com? Com s'ho havia fet amb la cosa aquella del portarreu? I la copa, com l'havia arreglada? El Harry se'n va anar a dutxar tot maleint al Joni i tots els seus avantpassats, volia sopar ràpidament i anar-se'n a dormir. Després de dutxar-se, el Harry va baixar a sopar, la seva mare havia preparat huggies (la seva mare era escocesa), el seu pare i la seva mare anaven conversant alegrement sobre com havien anat les vacances, sobre el futur del Harry, de cop van picar a la porta, el seu pare el va manar a obrir la porta (ni que fos el seu criat! Això ja era massa, ja podria haver anat ell!).

Va obrir la porta (de mala gana), era el seu tiet Harry (sempre li havia caigut bé però avui no volia saber res de ningú, li havien pres el pel amb lo de Hogwarts, així que ni el va saludar).

-Hola Harry (li va dir el seu tiet)

-Hola tiet (va remugar el Harry) Tot seguit van anar al menjador on el Harry (Potter) va saludar afectuosament a la Wendy, y el Dudley va anar a donar-li una abraçada al seu cosi.

-Dudleyó rei que tal?(Va dir el Harry tot rient)

-Sempre has de fer la mateixa conya? Saps molt bé que en realitat tenia un altre sobrenom en aquells temps(va contestar el Dudley posant-se vermell)

-Ah si... ja m'enrecordo era campió oi? Però per molt campió que siguessis te n'anaves corrents cuan treia...

-TSSSSSS! Calla ja home que no veus que hi ha roba estesa? (li va interrompre el Dudley)

-Ah clar, d'ell venia a parlar-vos precisament i per els temes tabú que potser ho deixaran de ser (va dir el Harry tot seriós)

-D'ell?! (Van dir la Wendy i el Dudley a la vegada)

-Doncs si, m'envien de Hogwarts , no han pogut enviar-li la carta perquè estava a l'extranger, i segons ma dit la McGonagall era massa complicat fer-li arribar, així que me la van donar a mi, juntament amb la de l'Albus.(Va explicar el tiet Harry
)
-Eeeel meu ffill bruixot? (va preguntar el Dudley amb un fil de veu)

-Efectivament Dudley de cap a peus (va respondre el Harry Potter)

El Harry (Dudley) estava molt content de haver escoltat això, clar al estar de vacances no havien pogut dir-li res, i ell que ja havia començat a odiar al Joni, que creia que era una broma tot, però va girar-se cap al seu pare, estava vermell, dels ulls li estaven començant a caure llàgrimes, el seu pare també plorava?, mai l'havia vist d'aquella manera, va veure a la seva mare i estava pàl•lida, inexpressiva, merda tiet l'has liat parda! (va pensar). Ara segur que el seu pare fotia fora de casa al tiet i ell passaria a estar castigat fins l'apocalipsi.

El seu tiet es va apropar al seu pare a dir-li alguna cosa a cau d'orella , seguidament el se pare es va aixecar, es va assecar les llàgrimes com va poder i li va dir:

-Fill, només et volia dir dues coses la primera es que estic orgullós de tu, i la segona es que vull que arribis a ser tan bon bruixot com el teu tiet, vull que sàpigues que et dius Harry com ell, en el seu honor ja que ell em va salvar la vida quan érem adolescents .

-Més aviat et vaig salvar l'anima, i bé Harry et va bé que passi a buscar-te el dia 29 per anar a comprar les coses a la Ronda d'allà? El Hogwarts exprés surt el dia 1 de setembre, però si vols et pots quedar amb nosaltres a dormir els dies previs a la Marmita Foradada .(li va dir el seu tiet)

-Com vulguis tiet, per cert dels cosins quins van a Hogwarts? (va preguntar el Harry)

-Doncs el James farà segon, i l'Albus començarà aquest any com tu, la Lily encara es massa petita per anar-hi.

El Harry va asentir amb un somriure la resposta del seu tiet, era tan feliç en aquell moment, en quatre dies aniria a comprar el material per anar a la millor escola de màgia del mon, i en set estaria allà a Hogwarts , el seu tiet es va començar a acomiadar de tots, va començar a caminar pel rebedor va agafar el mànec de la porta, i quan se'n n'anava a anar li va dir al Harry:

-Ai no m'enrecordava ja, l'altre dia va ser el teu aniversari no?( i amb un cop de vareta va donar-li un llibre i una òliba) El llibre es Hogwarts la historia (versió actualitzada), i l'òliba(era una magnifica oliva de color vermell) es per a enviar cartes, encara no te nom, doncs jo m'en vaig familia (i va tancar la porta).

Immediatament el Harry es va sentir alegre, va acabar de sopar ràpidament, li va donar un petò a la seva mare i una abraçada al seu pare, el qual li va dir que al dia següent anirien a veure a la seva avia Petunia.

El Harry es va llevar, va vestir-se i va baixar a esmorzar, la seva mare havia fet ous ferrats amb bacó, era un dia d'agost plujós com tants altres, va esmorzar d'una revolada mentre el seu pare es dedicava a llegir el Times, últimament amb la cosa aquella de la crisi, la venda de cotxes havia decaigut, després d'una mitja hora el Harry va sentir que el seu pare li deia que es poses la jaqueta que anaven a la residencia on vivia l'àvia.

Van agafar el cotxe i van anar, al entrar a l'habitació de l'avia aquesta va anar a donar-li una abraçada al seu nét i un altre al seu Dudleyó.

- Dudleyó, rei meu, com que heu vingut a veurem avui? (va dir la seva avia)

-Mama, doncs es que ahir el nen va rebre la carta per dir-ho d'alguna forma (va respondre el Dudley, tot seguit va tancar la porta de la habitació).

El Harry va entendre que la seva avia, també sabia alguna cosa del món màgic, potser ella li ensenyaria alguna cosa, estava ben trasbalsat, en pocs dies li havia canviat tant la vida...

-Aixi que vols que li expliqui la historia del Harry no? (va dir l'avia Petunia)

-Doncs si mama, crec que no hem de deixar que ho faci tot ell, apart, tu ets qui té una versió mes completa del que va passar aquells anys. (va afegir el Dudley)

-Ok, molt bé vine aquí Harry meu, la teva avia t'ha d'explicar moltes coses de com el teu tiet, es va fer un bruixot, tot va començar un matí quan al obrir la porta el teu avi, va veure el teu tiet que era un nadó en un cistell amb una nota, havien matat els seus pares un bruixot maligne anomenat lord Voldemort, nosaltres el varem acollir i durant els primers anys el vam tractar com a un fill, però tot va canviar el dia que va començar a fer coses extranyes ( màgia va pensar el Harry) , el teu avi no li agradaven aquelles coses, així que va intentar que el donessim en adopció, jo m'hi vaig negar, no podia permetre que el meu nebot, el fill de la meva germana Lily el tingués un altre familia, però el teu avi em va "convençer a la força" (quan va dir això la seva avia va començar a plorar) de que se li havia de tractar amb severitat, que si no li permetiem fer màgia automaticament deixaria de fer-ne, també va manipular al teu pare perquè el tractes malament, però amb el pas dels anys sobretot després que el teu tiet li salvés la vida al Harry el va començar a tractar millor i a compendre que havien de ser com germans, i la situació del Harry va ser millor, llàstima que en aquella època va haver d'anar a matar el Voldemort. Desprès de que fes tot alló va a anar a viure ell sol a la plaça Grimmauld, on havia heretat la casa del seu padrí. I més o menys això es tot, ara no voldria que tinguessis una mala impressió del teu avi, era un home treballador i mai no va deixar de lluitar per els qui estimava...

El Harry estava totalment perplex, el seu avi havia estat un maltractador, el seu pare s'havia deixat influenciar per ell, tot això li costava molt de pair, i sobretot com el seu tiet va perdonar-los a tot després de tot el que li havien fet? Cada vegada sentia més admiració per la figura del seu tiet, però clar ell li podria explicar també com havia anat la historia, potser la seva avia havia estat massa dura amb ella mateixa...

Mentre el pensava tot això no s'havia adonat compte de que ara estava sol a la habitació, així que va sortir va dir adéu a la seva avia i va anar amb els seus pares a casa, on ràpidament va pujar a la seva habitació a llegir Hogwarts la historia, amb la que va quedar-se adormit. Al dia següent va quedar-se tancat a la habitació tot el dia, sense parlar amb els seus pares, ells pel que semblava, comprenien la seva actitud, no era fàcil descobrir que el teu avi maltractava a la teva avia, i al teu tiet, ell va continuar llegint el llibre que li havia donat el seu tiet, empapant-se del que seria la seva escola en menys d'una setmana, aprenent les maravelloses histories de gent que havia passat per allà, com l'Albus Dumbledore que havia fet moltissimes coses per a la comunitat màgica, o l'Ernest Salamandric que havia estat un bioleg màgic molt famós, intentant no pensar en tot el que havia descobert de la seva familia, era com si no volguès reconeixer-ho,va dessitgar amb totes les seves forçes anar-sen d'aquella casa, anar-s'en ya a la Ronda d'Allá


Bé sento haver tardat tant a escriure aquest segon capitol però entre els campaments, i que internet no m'ha funcionat gaire bé aquesta ultima setmana he estat bastant liat, espero que us agradi, i sobretot que seguiu llegint els propers capitols i comentant


Llegit 578 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


cigala 2 comentaris24/08/2011 a les 12:31:50
#22769Encara no he escrit cap fanfiction

Estic totalment d'acord amb tu, la idea intrínseca exposada és brillant, les possibles opcions en el desenvolupament del tema són infinites, la claredat de l'argument és majúscula, poques vegades he tingut ocasió de llegir un tema tan amè, amb la longitud justa, amb la mètrica adequada, sense floritures.

Ja ho va dir Quevedo:
El bo si breu dues vegades bo




Avatarivi_potter 512 comentaris28/08/2011 a les 13:49:28
#22775Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ei, m'ha agrdaat moltíssim! Segueix aviat :)