Holaa! Perdoneu el retard, però he estat d'exàmens i no tenia temps... em sap molt greu, però suposo que em podreu ententre ^^
Aquest capítol és mooolt curt, ja us aviso, però no crec que us desagradi, és cert que no hi passa gaire cosa fins al final, però us dinarà peu a molts comentaris que espero que em feeu! :)

Un pettoo!

La Laura es va aixecar sobresaltada pel soroll insuportable del despertador. El va apagar amb un cop de mà i es va posar d'esquena a la tauleta, llavors, de cop, es va recordar que no estava a casa i que es trobava en una magnífica escola de bruixes i bruixots i que, a més a més, era el primer dia, un fantàstic primer dia.

- Olga!.- va cridar, saltant del llit i dirigint-se al lavabo.- Ja és hora de llevar-se! T'importa si passo primer a la dutxa?

La Laura va sentir el silenci com a resposta i va tornar a treure el cap a l'habitació. En veure que la seva companya no s'havia mogut un pèl, es dirigí a la finestra i la obrí de bat a bat perquè la llum entrés i la despertés.

- Mmm... no vull...- va es queixar.

- És el primer dia!!!- va fer emocionada la Laura.

- No podràs...- va murmurar.

- Com dius?

- Perquè...? Perquè... no ho sents?- va començar a gemegar i a moure's.

- Olga!- la Laura es començava a preocupa.- Vols despertar d'una vegada?!- i li va fotre un bon clatellot.

- Què passa?- va fer seient al llit de cop.

- Bon dia!- va dir la Laura somrient.- No passa res, que va! Només que fa com deu minuts que intento despertar-te! És el primer dia, espavila, no vull arribar tard.

- Jo... - la Olga va mirar al seu voltant desconcertada.- Ostres, és veritat, que estem en una escola que margina els alumnes...

- Tu també? Pensava que eres més positiva que els nois...- va dir l'altre jove entrant a la dutxa.

- Sí, però he somiat...- va dir entrant al lavabo i rentant-se les dents.

- I?- va fer la Laura traient el cap per la cortina.

- Doncs que no m'ha agradat gens el que he somiat!- va dir com si fos obvi.

- Ah...- va fer desconcertada.

Al cap de mitja hora, van sortir de l'habitació i es van trobar amb els nois a la sala comuna.

- Hola! Com anem?- va preguntar la Laura.

- Bon diiiaaaaa...- va dir badallant en Lyle.

- Anem a esmorzar, a veure si ja han solucionat lo de les residències.- en James semblava esperançat.

Es van dirigir cap al Gran Saló. Una riuada de gent es va acumular a l'entrada. Tothom semblava força animat to i que comencessin les classes.

- Laura!

La noia es va girar buscant el propietari de la veu que la cridava.

- David! Bon dia.

- Com has dormit? I on has dormit? I perquè carai no estàs a Hufflepuff.- va bromejar.

- No entenc el que va passar... però hem dormit en una sala comuna amb habitacions... no sé com acabarà tot això, però m'han tocat bons companys de residència.- va fer somrient.

- Tu sempre tan positiva!- en David li va despentinar els cabells carinyosament i va entrar.

La Laura es va reunir amb els seus tres companys, que ja estaven menjant a la taula que havien fet aparèixer ahir. Va començar a menjar de tot el que hi havia allà damunt, i per molt que mengés, les safates no disminuïen. Era un passada!

Al cap d'una estona, van veure el cap de cada residència que passava per les taules repartint el que van pensar que eren els horaris.

- I nosaltres quines classes farem?- va preguntar en James.- És que no ens informen de res!

- Senyor Potter, vostès faran aquest horari.- va dir la professora McGonagall donant-los un horari a cada un.

Els quatre nois s'ho van mirar. Hi deia:

Dilluns: Encanteris, Pocions, PATI, Vol, DCFM, DINAR, Herbologia.

Dimarts: DCFM, Transfiguració, PATI, Història de la màgia, Herbologia, DINAR, Astronomia.

Dimecres: Història de la màgia, Vol, PATI, Pocions, Encanteris, NO HI HA TARDA.

Dijous: DCFM, Pocions, PATI, Transfiguració, Encanteris. DINAR, Herbologia

Divendres: Transfiguració, Vol, PATI, Història de la màgia, Herbologia, DINAR, Astronomia.

- Es pot saber a qui se li acut posar Història de la màgia a primera hora?!- va exclamar en James.

- A la nostra estimadíssima dire...- va afegir en Lyle.

- Per cert, on s'ha ficat?

- S'ha donat a la fuga.- va sospirar la Laura.- Hauríem d'anar passant perquè, no sé vosaltres, però jo no tinc ni idea de on és cada classe...

Els altres tres es van mirar.

Crec que mai havia passat tanta vergonya com aquell dia... el recordaré tota la vida. Però no ens avancem, seguim el rumb de la història...

La Laura, l'Olga, en James i en Lyle, es trobaven en algun pis perdut per alguna part de l'immens castell. Corrien d'una banda a l'altre sense trobar-se amb ningú.

- Parem un moment!- va fer l'Olga.

Tots van obeir.

- Laura, tu tens germans que van venir aquí! Et deuen haver explicat alguna vegada com arribar a les classes no?

- Doncs no... però tampoc és el mateix que t'ho expliquin i després trobar-te aquí! Això és molt gran.

- Centrem-nos.- va fer en Lyle.- On som ara mateix?

- En un lloc perdut del castell...- va sospirar la Laura.

- Perquè no tornem a baix de tot i ens ho tornem a mirar?

Així ho van fer. Van tardar deu minuts en baixar fins al hall, i un cop allà va intentar recordar on els hi havien dit que era l'aula d'encanteris. Van discutir-ho una estona i van tornar-se a posar en marxa.

- Hem pujat dos pisos, hem girat a l'esquerra i després...- van parar de cop.

- És aquí!- va exclamar la Laura trumfant.

- Quina porta és?

- Em... segurament és aquesta.- es va dirigí a una de les portes.

- Quanta estona passa de l'hora de classe?- va preguntar en Lyle avanç de que obrissin la porta.

- Uns... vint minuts.

- Deixeu-me a mi.- va fer la Olga.

La Laura va sospirar i va empènyer la porta. Van entrar en una aula gran, amb tot d'alumnes que duien la vareta a la mà i es miraven els nouvinguts.

- Mare de Déu! Saben quina hora és?- va fer la professora Legende.

- Ho sentim molt professora.- va començar a dir l'Olga.- Estàvem parlant amb la directora sobre el problema que hi va haver ahir a la nit... ja sap.- en veure que no deia res va afegir.- Heborough.

- Oh. Si, es clar.- va dir.- Molt bé doncs, seguin on puguin, ara els repartiré la ploma.

- Perquè se suposa que necessitem una ploma?- va fer en James mentre seia amb en Lyle i darrera seien les dues noies.

- Per practicar...

La professora els va repartir les plomes i els hi va explicar molt ràpidament el que havien de fer.

La Laura va observar el seu voltant, tothom estava concentrat en el Wingardium Leviosa, ara tocava fer màgia. Es va mirar la seva ploma, no havia de ser tan difícil fer-la levitar.

- Wingardium Leviosa!

En Lyle tenia la vareta aixecada amb la ploma flotant davant seu.

- Jo també ho puc fer!- es va picar en James- Wingardium Leviosa!

la ploma a penes va tremolar. La Laura i la Olga van esclatar a riure.

- Si tanta gràcia us fa, perquè no ho intenteu?!

- Val! Va, jo ho provo.- va dir l'Olga tota emocionada.- Wingardium Leviosa!

Va passar exactament com en James. Res.

- Ostres... això no funciona.- va dir mirant la vareta.

- Ara no li donis la culpa a la vareta, si no saps fer màgia...

- Mira qui parla! Com que tu l'has pogut moure...

- Ja està bé!- va fer en Lyle.- pareu de discutir i torneu-ho a intentar, si no segur que no us sortirà mai...

- Wingardiu Leviosa! - Res. Amb la Laura havia passat el mateix.- No és just!

- Ostres! Senyor Smith! Molt bé, cinc punts per... d'això... per Heborough.

- Toma ja!- i en Lyle i en James va xocar la mà.

Al acabar la classe es van dirigir a les masmorres, els tocava pocions amb els d'Slytherin i els de Ravenclaw ja que estaven tots esperant a la porta. En James no en tenia gens de ganes.

- No m'agraden les pocions.- gemegava.

- N'has fet mai cap?- va preguntar l'Olga.

- No, però no em cal, ja ho sé que no m'agrada.

- Què passa?- va preguntar la Laura que havia anat al lavabo i acabava d'arribar.

- En James s'està queixant... que estrany oi?

- Ja, ja, ja!- va fer en James.- Només he dit que no soc precisament fan de les pocions!

- Doncs no els hi demanis un autògraf.- va dir una veu greu darrera seu.

El professor Oparin havia obert la porta i els alumnes, rient pel comentari del professor, anaven entrant a classe.

Els de Heborough van seure a tercera fila, amb la seva marmita i les seves coses de pocions i el llibre i tot el que els feia falta i van començar una llarga i no precisament divertida.

Quan van sortir, en James semblava que es moria.

- Ha sigut horrorós! Necessito treure'm aquesta olor a... a... masmorra!- va tenir un calfred i va accelerar el pas.

La Laura va girar els ulls i la Olga va riure mentre amb en Lyle intentaven seguir el ritme d'en James.

Van sortir a fora ja que tenien una estona lliure.

- No sé si se'm donarà massa bé això de fer màgia....- va fer l'Olga mentre seien tots vora el llac.

- Però què dius? Si estàs aquí és perquè serveixes per això, si no series una simple muggle...- va fer en Lyle.

- És el que és...

Tots quatre es van girar.

- No molestis...- va fer en James.

- Jo? Si només passava per aquí...- va fer l'Scorpius Malfoy amb un mig somriure.

- Doncs acaba de passar!- va fer la Laura sense ni tan sols mirar-lo.

- Amb la calma, nena.

- Nena?- va repetir la Laura poc a poc mentre s'anava girant per mirar-lo.- M'has dit nena?

- Exacte, què passa? Que ets sorda?

- Em diu nena el que sembla un petit i esquifit gnom?- la noia es va aixecar.

- Com m'has dit?- es va començar a enfadar en Malfoy.

- T'he dit gnom, i si no pires immediatament no seré responsable dels meus actes!

- Vaja, és una amenaça, Bennett?

- Ja ho crec que sí!

De cop, de darrera d'en Malfoy van sortir tres persones més, els dos goril·les de sempre i una noia menuda però de mirada glaçada.

- Volen brega?- va fer aquesta mateixa somrient.

- Em fa l'afecte que sí...

- I tan si en volem!- va dir en James posant-se dret de cop. L'Olga i en Lyle van fer el mateix.

- No crec que haguem de fer això, només cal que marxis de la nostre vista, Malfoy. És això, o acabar malament...- Va dir en Lyle.

- El que acabarà malament aquí seràs tu i els teus amiguets.

-Això ja ho veurem!- la Laura va treure la vareta i tota la resta van fer el mateix.- Mira tio, quasi no et conec però ja em vas caure fatal al tren, només amb la teva cara de superioritat! No pensis que et faré passar una bona estada a Hogwarts.

- No...- van fer els que anaven amb ella.

Va ser la meva primera baralla, i crec que mai me'n he penedit. Semblava molt segura, però la realitat era que estava bastant espantada. Els meus coneixements de màgia es basaven en dos classes que havia fet, no podia fer gaire res amb la vareta, això sí, els altres estaven al meu nivell. Excepte en Lyle, que aquest sempre és l'accepció.

La Laura es moria de ràbia per dintre, no permetria que ningú ni res l'empipés mentre estigués complint el seu somni de ser bruixa. Ja era prou complicat com estaven les coses. Va tancar el puny de la vareta amb força, tanta, que pensava que la trencava.

- A què esperes. Bennett?- va riure en Malfoy.

- No et voldria fer mal...- va dir ella amb veu tranquil·la.

- Ja! Mal? Tu a mi? Serà broma!

- Jo, no, bromejo, amb, això...- llavors va aixecar la que tenia la vareta sense pensar el que feia i, per alguna raó, en Malfoy va sortir disparat uns metres més enllà.

La Laura es va quedar tan parada que va quedar paralitzada un moment fins que va reaccionar.

- Però què...?

- Marxem d'aquí!- xisclava la noia que anava amb ells mentre corria amb els dos goril·les i en Malfoy darrera.

- Tia! Com t'ho has fet?

- No ho sé...- va dir mirant-se la vareta.

- Com que no ho saps?- va fer en James.

- No sé què he fet, val? Jo no pretenia fer cap encanteri! Si gairebé no sé fer ni el Wingardium Leviosa, com volíeu que li fes res?

- Ni idea, però ho has fet! Ets un crac!

- Però James, reconeix que és molt estrany...- va fer en Lyle rumiant.

- Si us plau! Ha sigut una passada! La simple explicació que hi ha és que ha sigut un accident... encara no devem saber com menejar una vareta.

- Olga... tu què hi dius?- va preguntar la Laura en veure que la noia no contestava.

- Què?- va dir sortint de la seva empanació.

Tots tres se la van quedar mirant mig rient, com es podia ser tan despistada? L'Olga es va mirar en James.

- Jo no tinc ganes de fer classe de vol...- i dit això va sospirar.

- Qui ha dit res de volar?- va fer en James arrugant el front.

- Tu.- va dir la Olga.- Has dit: Quines ganes de pillar una escombra i sortir volant!

Tots es van mirar sense entendre res.

- Segur que et trobes bé? - ve preguntar en Lyle.