Enviat el dia 18/11/2007 a les 18:47:59
Última modificació 02/12/2012 a les 22:47:08
Tots els capítols de ..::*Aquells anys*::..
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Hola!!!! sento no haver pogut penjar abans el capítol aquí us el deixo i demano mil cops perdó als controladors de la wep per haver-la desquadrat, la veritat no sé com ho he fet '^^.
Apa aquí us ho deixo.
*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-* -*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*
En James va entrar fet una fúria a l'habitació, i es va llençar amb brusquedat a sobre el seu llit. Pocs segons després van entrar en Sirius, en Petter i en Remus amb la respiració entretallada.
- Pots deixar d'una vegada les criaturades i dir-nos que redimonis et passa? - en Sirius estava impacienti i cansat de les marrades d'en James, necessitava saber si les seves sospites eren certes.
El noi pèl atzabeja es va incorporar i va mirar a en Sirius amb indignació, després li va fer un cop d'ull als seus altres dos amics, els seus rostres reflectien una gran preocupació i atordiment, va respir fons, es va tranquil·litzar, i tot seient al llit, va mirar de nou a en Sirius.
- En Jerry i la Fiona Maxilliam estan morts, han sigut assassinats fa unes hores, ja ets pots imaginar per qui no? - en James parlava amb rudesa i fredor.
Al sentir aquestes paraules d'en James, en Sirius va sentir com si una galleda d'aigua freda li hagués caigut damunt, ara sí que tenia raons per espantar-se, per cridar, per preocupar-se... les seves sospites eren certes, i les seves pors havien estat confirmades. El noi va empassar saliva.
- No eren tres germans: en Jerry, la Fiona i la Pheve, que ha passat amb ella... ella...- No va poder acabar la frase, però el seu amic havia entès a la perfecció el que volia preguntar.
- Era la petita... suposo que va veure com mataven primer als seus dos germans i no va voler aquest destí... i va prendre el camí fàcil.... tenia por... qui no en la seva situació - en James va fer una freda i irònica riallada.
- aleshores... llavors això significa que...- en Petter tremolava més que mai, no va voler acabar la frase, va baixar la vista al terra.
- Sí, Cuapelada això significa el que ja sabíem - Va començar amb serietat a parlar en James - Que aquest maleït malalt ha tornat, i que complirà la seva venjança, i això és només el començament, fa sis anys quan els meus pares juntament amb l'ajuda d'altres aurors (Els Mc'xilliam i els Pontferry) van aturar els seus plans, obligant-lo a fugir i amagar-se, ens van condemnar a mort sense saber-ho, és cert que van perdre la vida derrotant-lo però per a ell això no va ser suficient càstig, va jurar tornar i venjar-se, faria que els seus descendents, és a dir els seus fills, triessin entre unir-se a ell o acompanyar als seus pares, en poques paraules o seguien a l’assassí dels seus pares o morien, ja has vist l'opció que ha elegit la Pheve, per exemple. - El seu to de veu era ara amarg i ple d'odi, aquesta noia havia estat la seva primera novia, l’estimava i l'admirava molt, i li va doldre bastant quan la van treure Hogwarts i se la van endur a viure a un poble muggle, no podia creure que hagués estat tan covarda com per a acceptar ser part del grup de seguidors d'aquest malvat mag.
- Ja ho sé James... ja ho sé... però res d'això et passarà - en Petter gairebé plorava, tenia moltíssima por.
- Esclar que no, d'això ens encarregarem nosaltres - Va saltar ràpidament en Remus.
- Però no em vas dir que la casa dels Maxilliam estava vigilada per aurors? - Va preguntar el noi d'ulls blaus.
En la cara del noi d'ulleres es va dibuixar una expressió lúgubre - Sabien que havia aurors encoberts i també sabien a quins llocs estaven, unes malediccions per aquí... unes altres per allà... i ja no hi havien obstacles que els impedissin complir amb el seu objectiu...
- Això vol dir que ja té espies al ministeri - Va preguntar exaltat en Remus. En James el va mirar.
- Sí Llunàtic, però no molt bons suposo, doncs no sabien que hi havia un grup d'aurors sobrevolant l'àrea cada cert temps, ells van arribar tard, però van aconseguir atrapar a dos dels desgraciats... encara que encara no els han pogut treure informació.
El silenci va omplir l'habitació, ningú sabia que dir o que fer, només hi havia aquest sentiment de por i ràbia que els invadia a tots.
En Sirius va mirar a en James, aquest estava amb la vista perduda pel terra, en James Potter havia estat el seu amic des de sempre, ell l'havia ajudat, entès, acompanyat, era el seu millor amic i no podia permetre que li passés res, li trencava el cor veure'l així, ell no era així, sempre havia estat optimista, divertit, despreocupat... Ell l'havia acollit dintre de la seva família, havia passat de ser el seu company de jocs a ser el seu germà, només el sol fet d’imaginar-se la idea de perdre'l, de no veure'l mai més l'espantava moltíssim...
- No! - Va cridar de sobte - No pots rendir-te Forcat, no pots deixar-te guanyar sense lluitar, no pots ser un covard, has de sortir endavant, omplir-te de coratge, ser el James Potter que tots coneixem, el qual no es deixa vèncer, el qual sempre veu el costat bo, el qual no tem a arriscar-se.... no estàs sol, ens tens a nosaltres que t'ajudarem, som un equip i ens ha arribat l'hora de demostrar-ho - en Sirius estava dret exaltat, els demés el miraven amb sorpresa.
En Sirius va mirar a en Remus, aquest ho va entendre i va sortir de la seva sorpresa per a després posar-se dret al costat del noi.
- En Lladruc té raó, estem amb tu James i ho donarem tot a la baralla.
En Petter va imitar l'acció d'en Remus.
- Després de tot ningú guanya als Rondadors, tu mateix ho vas dir - Va dir el noi de cabell ros.
El jove d'ulleres els mirava atordit, després va tornar en si.
- Nois això no és un joc... esteu segurs d'assumir les conseqüències d'ajudar-me - Va preguntar seriós i temorós per la resposta. Els nois sense dubtar-ho van assentir.
- Per suposat - Va dir en Sirius regalant-li un gran somriure.
En James va sospirar i va somriure també, es va posar dret al costat dels seus amics i va treure la vareta aixecant-la a l'aire.
- Aleshores... Rondadors una vegada...
Els altres tres nois van treure les seves varetes unint les seves puntes a les del jove de pèl atzabeja i acabant la frase.
- Rondadors units una vegada, Rondadors sempre, Rondadors junts fins a la mort - De les varetes van sortir espurnes vermelles.
------------
- Aiiiii!!!
- Ho sento Cris... estàs bé... t'he fet molt mal?...- Va preguntar nerviosa la Lily a l’entrar a l'habitació després d'ensopegar amb la Cristina a qui li seguia fent mal el turmell.
- No et preocupis Lily... ja estic bé, ha sigut només un copet - Li va dir traient-li importància.
- Encara sort - la Lily jugava amb un floc cabell vermell maniàticament mentre es mossegava el llavi inferior amb nerviosisme.
- Lils què et passa? - Va preguntar estranyada la Cristina, al veure l'actitud de la seva amiga. La pèl-roja va vacil·lar un moment abans de dir alguna cosa.
- Cris una pregunta - va dir la noia mirant a la seva amiga castanya - Tu sabies que els pares d'en Potter... que els pares de Potter... estan mo-mor-morts - Va dir per fi la noia d'ulls verds maragdes.
La castanya es va quedar immòbil uns segons, i va mirar a la seva amiga amb ulls de total incredulitat.
- No, no en sabia res i mai m'ho hagués imaginat.
- Jo tampoc - Va dir, tornant al seu estat de nerviosisme maniàtic, però aquesta vegada es mossegava les ungles i caminava d'un costat a un altre de l'habitació.
- Com te n’has assabentat? - Va preguntar seient al seu llit.
- He escoltat una conversa que en James tenia amb en Petter, en Sirius i en Remus, en la que deia que avui, just avui 22 Novembre, fa sis anys havien morts els seus pares - va respondre.
- Ui, que dur, la veritat és que pobre Potter, segur què ha estat un cop molt fort, encara que no ho hagi aparentat durant aquest temps - Va dir la jove amb un sentiment de veritable pena.
- Sí - la Lily tenia la vista perduda en la finestra, on observava el bosc i la cabanya d'en Hagrid - Jo no sé que faria si perdés als meus pares ara... no sé com va poder suportar-ho, amb prou feines era un nen... amb raó parlava tan bé dels seus avis, és obvi que ells l’han criat, han sigut els seus pares tot aquest temps... i jo l'he tractat tan malament, li he dit coses molt dures...- Els ulls de la Lily es van omplir de llàgrimes i la seva veu es va trencar.
- Ah no Lilian Evans, ara no et tiraràs la culpa, ni et posaràs com la dolenta de la pel·lícula, un cosa no té res a veure amb l'altra, orfe o no, en James Potter t'ha asfixiat durant anys, primer fen-te bromes, i bastant pesades per cert, després convidant-te a sortir com un boig... tens raons suficient per a tractar-lo com el tractes. - Va dir la Cristina amb rudesa.
La Lily ni tan sols es va girar a mirar-la, era cert el que deia la seva amiga, això ho sabia, però no podia evitar sentir llàstima i un dolor enorme per dintre, se sentia molt malament, se sentia culpable pels seus maltractaments cap a en James, i no podia fer res per a no sentir-se així.
-------
I així tal i com va arribar el 22 de Novembre va marxar, donant pas a una moguda i inquietant setmana en la qual no es va veure a en Remus per cap costat, però si es van veure bastants deures i molta neu, després una altra setmana més moguda encara, ja que les invitacions per al tan esperat ball de Nadal s'havien fet presents.
- Noies, a que no sabeu què? - Va dir molt emocionada l'Aila entrant a la sala comú i seient al costat de les seves dues millors amigues.
- Què passa ara Aileta? - Va preguntar la Lily vagament, sense aixecar la vista del pergamí en el que escrivia una redacció per Història de la màgia.
- Doncs que ja tinc parella per al ball - Va respondre animada i amb un gran somriure, sense donar-li importància a la poca atenció que li donaven les seves amigues.
- Ah si?... que bé Ail! - Va afegir la Cristina en el mateix to que havia utilitzat la Lily, mirant un paràgraf d'un llibre d'astronomia.
- Podeu parar-me atenció un moment, això és molt més important que uns ximples deures - Va dir la noi amb les celles arrugades.
- No et semblaran tan ximples quan et toqui posar-te al dia amb tots els deures que no has fet en tota la setmana per estar esbrinant tot sobre aquest ball - La va contradir la pèl-roja amb serietat.
- És veritat - va dir la Cristina, deixant la ploma a un costat - Però bé digues, amb qui aniràs?...- Li va preguntar mostrant mes interès.
- Aniré amb en Frankiln Thomas - Va dir amb orgull.
- El prefecte de Hufflepuff?
- Sí Lily... és tan bufó - Va dir la noia amb un gran somriure.
- Però no hi anaves a anar amb en Matt Aboot? - Va preguntar la Cristina.
- Emmm, això era la setmana passada, em vaig adonar que és un noi realment fastiguejant.... així que...
- Ara surts amb en Thomas - Va acabar la Lily, la rossa va assentir.
- I vosaltres què tal aneu?
- Doncs rés encara - Va dir la Lily amb despreocupació.
- Com que rés?, Lily tu tens la millor parella per a anar al ball sota els teus nassos i ni tan sols te n’adones - Va exclamar l'Aila.
- No comencis amb aquest tema - La va dir la Lily amb un to tallant.
- Però ja sou amics, perquè no podeu anar com amics al ball - Va afegir la noia en to innocent.
I era veritat, la Lily s'havia assabentat feia dues setmanes que en James era orfe i per això el seu tracte cap a ell inconscientment havia millorat, fins a tal punt que ara eren amics i per iniciativa seva.
__________ ****Flash Back****__________
La Lily estava mossegant la seva ploma amb nerviosisme, mentre mirava dissimuladament al noi que tenia al davant, qui en aquests moments estava concentrant fent un resum d'un article de “Els millors aurors de la nostra època”.
Va mirar després cap a el gran finestral que hi havia al seu costat, una capa blanca ho tapava tot, però a tot i això, hi havia una gran quantitat d'alumnes divertint-se, fent ninots de neu que ballaven, i guerres amb boles de neu, li encantaria estar allà fora...
- Potter - Es va atrevir a cridar-lo després d'un moment de vacil·lació.
- Si? - Va respondre ell immediatament, mirant a la pèl-roja.
- No et sembla que ja hem fet bastanta feina avui? - Li va preguntar amb nerviosisme la noia, ja que des de feia dies se sentia malament per en James, i cada vegada que el mirava, especialment als ulls, sentia que el cor se li arrugava.
- Emmm... - Va començar el noi estranyat - Doncs... sí, crec que sí... tens alguna cosa que fer, oi? - Va Preguntar desconfiat.
- No - Es va afanyar a dir la noia, una mica ofesa - només és que ja estic cansada, i fa un bon dia per sortir i gaudir de la neu - Va dir assenyalant cap als terrenys plens de neu del col·legi.
- Oh - Va exclamar el noi d'ulls avellanes, una mica decepcionat, per haver de renunciar a la companyia de la Lily - Doncs...pots anar-hi, endavant, jo acabo això - I va tornar als seus resum; estava decidit a seguir el consell de l'Aila, i no asfixiar-la.
La noia va empassar saliva
- I... per què... no m'acompanyes? - Va dir amb la veu entretallada, no s'havia imaginat mai aquesta situació.
En James va aixecar la vista del seu pergamí i va mirar contrariat a la noia, i després un somriure es va dibuixar a la seva cara.
- Per suposat que sí - Va afirmar, tancant immediatament els llibres i ficant els pergamins a la seva bossa, abans que la Lily se’n penedís.
------ -------
Havien passat una hora fora, fent un ninot de neu, que s'assemblava molt a la professora MacGonagall, però que no van poder acabar, perquè en James li va llençar a la Lily una bola neu, amb la qual cosa va donar l'inici una guerra de boles de neu bastant divertida.
Ara estaven tombats sobre l'espessa capa de neu.
- No t'ho prenguis a malament Evans, però... què has menjat per esmorzar? - va preguntar en James.
- Per què ho preguntes? - Li va dir la pèl-roja, mentre feia una àngel de neu.
- Perquè aquesta situació no és gens normal, és a dir, tu i jo junts... divertint-nos... això no es veu tot els dies - Li va dir el noi amb expressió divertida.
- Doncs...- La jove es va trobar amb els ulls avellanes d'en James, que per un segon la van deixar hipnotitzada, obligant-la a mirar cap a un altre costat sentint el vermell de les seves galtes, que òbviament no volia que notés el noi - Doncs, una té dret a canviar d'opinió no? - Va dir.
- I, has canviar d'opinió sobre mi? - Va preguntar en James apropant-se a ella.
- Emm, això... sí - va dir, seient i evitant la mirada del noi.
En James també es va asseure i la va mirar amb un gran somriure, del qual la Lily se’n va adonar.
- Però no com tu creus Potter, simplement m'he adonat que cal donar-li oportunitat a les persones, és a dir, m'estic donant el temps de conèixer-te abans de jutjar-te, cosa que no havia fet abans - Va contestar amb avidesa la pèl-roja.
El noi de pèl atzabeja, va sospirar resignat, però després una llum d'esperança va aparèixer en els seus ulls
- I ara com em jutges?
La noia per fi el va mirar, i li va dir
- Doncs no ets tan cregut i egoista com jo pensava - Va afegir somrient.
El somriure de la noia l'havia fet tremolar, mai s'havia sentit així, necessitava que el pessiguessin perquè per a ell això havia estat un somni extraordinari.
- Que afalagador... crec - Li va dir somrient, seguint-li el joc - Llavors, no sóc tan dolent després de tot.
- No, no ho ets - Li va dir amb sinceritat i baixant el cap, cosa que a en James no li va agradar, estava molt entretingut observant el bonic rostre de la pèl-roja, els seus ulls maragdes, les seves pigues, el seu dolç somriure....
- Llavors...- Va dir apropant-se més, fins a quedar a uns pocs centímetres d'ella - Això significa que...- Va començar a dir-li en un murmuri a la seva orella.
La pèl-roja es va estremir i es va afanyar a dir:
- Que podem ser amics - I es va allunyar d'ell.
- Sí, clar - va afegir fingint satisfacció - Amics.
- Aleshores ara som amics James - la Lily va dir això pronunciant amb enfasis el nom, ja que per ella sempre havia estat en Potter, després li va tendre la mà en senyal de companyeris-me, i li va fer un subtil somriure.
El noi llavors va estrènyer la mà de la
pèl-roja.
- Amics Lily - en James va pronunciar el nom de Lily igual que ella havia fet amb el seu, i en aquest moment una veritable alegria va recórrer el seu cos.
__________***Fi del Flash Back***__________
*-*-*-*-*-*-*-*-*-* -*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*
Espero que us hagi agradat i que comenteu força
Molts petons i abraçades
Aila_llopin
ikke Enviat el 18/11/2007 a les 20:48:52 #16083 uoooh! amics! O__o vaja, quin canvi més gran ^^
M'ha molat sobretot el principi de lo del voldemort.
Continua-la plisss
ivi_potter Enviat el 18/11/2007 a les 22:05:57 #16084 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols molt bé! amics jeje, però ja sabem com acabaran! espero que vagin al ball junts almenys no? =P
fitag05 Enviat el 18/11/2007 a les 23:25:14 #16085 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols hola! està molt bé! molt romantic... (m'agarada^^ XD)
bueno, no tardis tant a penjar el seguent ke esta interessant!! jejeje
Agurr!!! Carme_
hpkarina Enviat el 19/11/2007 a les 16:02:29 #16086 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols que bonic!!! espere el proxim amb entusiasme!!!
Sdaraniel Enviat el 20/11/2007 a les 19:08:47 #16089 He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols Wow la Lily i el James amics!! Ja és un gran pas. Està molt emocionant... Es trobaran amb el Voldemort i lluitaran i tota la pesca com farà anys més tard el Harry? Continua aviat si us plau!!
lizzzy Enviat el 24/10/2008 a les 00:40:12 #17694 aiiii ke maku!!! la lily i en james al final s'han fet amics jajaj pro pobre james amb lu dels seus pares!!! i ara voldemort anirà a x ell!!!!