Enviat el dia 19/06/2007 a les 00:24:35
Última modificació 19/06/2007 a les 00:24:35
Tots els capítols de Harry Potter i l'horcrux fantasma
< Anterior capítol ||
- Hola - va
dir el porter.
- Hola - va
dir el noi amb una veu tenebrosa.
- Segueix-me -
va dir una veu d'home - t'està esperant.
- Si pare - va respondre el noi.
El noi anava seguint al seu pare per un passadís llarg i fosc, il·luminat sols per petites flames de color blau. Les parets eren d'un color verd fosc que reflectien la poca llum que feien les torxes el que feia que aquell passadís sembles una cova. A més, el passadís era llanguíssim i no si veia el final, així que van estar uns deu minuts caminant i finalment van arribar a una porta de fusta negra massissa.
El bruixot que guiava el jove noi va fer sonar el picador que hi havia de cap de serp i al cap de dos segons la porta es va obrir, lentament, amb un grinyolar que feia posar els pèls de punta. Aquella gent però no hi havia res que els espantes més que el seu amo, aquella porta no els provocava més por que saber que era la que els portava davant del seu senyor. Davant de Lord Voldemort.
- Hola Draco -
va dir la veu d'en Voldemort - Estava esperant la teva arribada.
- Misenyor- va
dir en Draco Malfoy agenollant-se davant d'en Voldemort.
- Explica'm
Draco, que va passar a Hogwarts - la veu freda d'en Voldemort va
caure sobre en Draco provocant-li tot d'esgarrifances.
- Disculpi'm
Misenyor no vaig poder matar al prof... perdó, al vell
Dumbledore. Però finalment va morir...
- Se molt bé
que va passar! - tothom qui es trobava a la sala va tremolar amb el
crit que havia proferit en Voldemort - En Severus m'ho ha explicat
tot, sí... No ho volia fer però no es poden subestimar
els poder de Lord Voldemort. Emporteu-vos-el.
- Què? - per primera vegada en Lucius va parlar - Misenyor perdoneu-lo, només és un nen... No feu pagar a ell els meus...
- Calla! - en
Lucius va abaixar el cap.
- Pare,
pare... - en Draco plorava. I mirant als que se l'emportaven- Si
us plau no!
- Deies res Lucius?- va dir en Voldemort amb un to de veu suau. Es va girar cap a en Lucius Malfoy i el va mirar.
- Prou! - va cridar de cop i volta en Lucius. I els dos cavallers de la mort que arrossegaven en Draco es van aturar.
En Lucius va entendre el que el seu amo li demanava, però, seria capaç de fer-ho? Per suposat que sí. Des del primer dia que es va allistar als Cavallers de la Mort sabia a qui havia de ser fidel, només havia d'obeir a Lord Voldemort per sobre de tot. Els seus sentiments no hi tenien cabuda.
-
Porteu a la
dona - va cridar en Voldemort.
- En Lucius el va mirar i va fer el gest de dir alguna cosa però dintre del seu cap una veu li va dir:"No ho facis Malfoy. No tens més opció que acceptar els teus errors."
- Lucius - va dir la Narcissa quan va entrar per la porta. I veien el posat seriós del seu marit, li va preguntar: - Què passa?
Ho sento- va
dir en Lucius. I allà, davant del seu propi fill, va aixecar
la vareta i apuntant a la seva dona va dir: - Obitus per Subitum!
- Noooooooo...
- la veu del Draco va saltar al moment que el raig verd despuntava
per la vareta del seu pare.
- Ben fet Lucius - va dir en Voldemort -. Has triat bé. Emporteu-vos el noi...
Els dos Cavallers de la Mort que agafaven en Draco el van arrossegar fora de la sala i el van portar per un passadís de pedra molt llarg, sols il·luminat per torxes de foc de color maragda. El van tancar en una habitació que només tenia una finestra que donava a l'exterior. Si podia veure el mar i un tros de la costa de la Gran Bretanya.
La fortalesa on s'amagava Lord Voldemort es trobava en una illa molt a prop de la costa de Gales, però gràcies a la màgia, evidentment, ningú la podia veure, ni tan sols els bruixots. Era una illa abans inexistent que havia fet el propi Voldemort el dia que va tornar desprès del seu fracàs a l'hora de matar en Harry Potter.
Els dies van anar passant i en Draco es consumia dins la seva habitació. Com podia ser que els seu propi pare, aquell qui sempre l'havia cuidat i estimat hagués mort a la seva mare, a la seva pròpia dona? En Draco ho tenia clar. El seu pare era un traïdor i ho havia de pagar car.
Un dia, el van deixar sortir per parlar amb Lord Voldemort, per el que semblava volia donar-li una nova missió. En Draco no havia vist al seu pare des del tràgic dia i tenia ganes de veure'l però sabia perfectament que allà no podria fer res sense acabar ell també mort. Els dies de reflexió a la seva cel·la l'havien fet madurar més del que ens podem imaginar.
Benvingut Draco - va dir en Voldemort -. Passa i seu.
En Draco va obeir el seu senyor i es va seure a una de les butaques que hi havia davant de la seva taula. En Draco poques vegades havia estat en aquell despatx però li recordava sospitosament a algun lloc. Aquell dia es va adonar. Era una replica exacte del despatx de l'antic director de Hogwarts, l'Albus Dumbledore. Estava clar que en Voldemort, que l'odi que tenia en Voldemort a el vell bruixot era equivalent a la seva admiració.
- On vols
anar? - va dir en Voldemort.
-
Perdó?
- va preguntar en Draco.
- Ets
lliure
per marxar on vulguis - va dir en Voldemort-. Diguem on vols anar
i t'hi faré portar directament.
-
Però...
però no puc anar enlloc- la veu del Malfoy tremolava. Es va
girar per mirar el seu pare que estava dret al costat del seu
senyor. - La Conselleria em deu estar buscant.
- Aquest no és
el meu problema - va dir en Voldemort, sense esperar resposta del
jove bruixot - Porteu-lo a casa seva.
- Pare, no pots fer-me això - en Draco plorava. Però el seu pare ni el va mirar.
Abans que es pogués adonar de res en Draco es trobava davant de la porta de casa seva. Tot estava molt silenciós i fosc. Era de nit. Va anar cap a la porta i la va empènyer. La porta grossa de fusta es va obrir grinyolant com sempre.
Es va sorprendre de veure que a dins hi havia llum. Semblava que els elfs domèstic havien seguit cuidant la casa durant el temps que els seus amos havien estat fora. Desprès, però, va veure que la casa però no havia estat habitada només per elfs domèstics. A dalt de tot de l'escala principal va veure una figura que es retallava a la llum de les espelmes.
- Qui és
vostè? - va preguntar en Draco.
-
Vine aquí
Draco- la figura va sortir de la foscor i en Draco va veure qui era.
En Severus Snape - Hem de parlar.
- Però,
però què fas tu aquí? - en Draco no entenia
res. - Creia... creia que el Senyor de les Forces del Mal t'havia
matat ja. Des de la fugida de Hogwarts que no n'hem sabut res de tu.
Sap ell que ets aquí?
- Seu, si
us
plau. Hem de parlar - va dir el bruixot adult -. Sovint hi ha
coses que no són el que semblen.
-
Que vols dir
amb això... ? - en Draco estava perplex. - Vols dir que estàs
jugant a dues bandes... que era cert que treballaves per en
Dumbledore?
- Les coses
són més complicades del que et penses Draco. Ets massa
jove encara per entendre-ho. Això ja hem sona d'haver-ho dit,
vaja, com és la vida.
- Però
desprès del que va passar a Hogwarts... vas tenir en Harry a
les teves mans i no el vas matar. Tots nosaltres pensàvem que
en Voldemort ja t'havia matat.
-
Nosaltres? -
va dir en Severus.
- Els
Cavallers de la Mort- va respondre en Draco.
- No existeix
aquests nosaltres, Draco. Els Cavallers de la Mort només son
un braç d'en Voldemort. No tenen voluntat pròpia,
només serviran els desitjos del seu senyor. Ja vas veure que
va fer el teu pare.
- El meu pare és un desgraciat... això no li perdonaré mai. Va ser dèbil davant del Senyor de les Forces del Mal...no vull tornar a veure'l. No vull ser un Cavaller de la Mort!
Aquella última frase havia sortit de la boca del Draco però ell ho havia fet inconscientment. Però no ho va retirar pas. Era el que realment volia... si no hagués aparegut en Severus aquella nit a dalt de la torre, ell mai hauria matat en Dumbledore.
Molt bé, Draco - en Severus va somriure- Jo t'ajudaré a sortir-ne... però és una feina difícil ara que en Dumbledore és mort. Ni el castell de Hogwarts està protegit del poder de Lord Voldemort. Clar que tampoc hi podem tornar allà...
En Severus es va aixecar i va fer sonar una campaneta que hi havia sobre una tauleta i immediatament va aparèixer un elf domèstic.
- Ja podeu
preparar el sopar per al noi. Deixeu-lo a la seva habitació.
- va ordenar l'Snape.
- Però
Severus- va dir en Malfoy -. Ell sap que ets aquí? Com a
mínim si que sap que hi soc jo. Ell m'hi ha enviat.
- No, no sap
que jo soc aquí... - va dir l'altre -. I aviat no sabrà
que tu ets aquí... pots estar tranquil que a partir d'ara hi
haurà coses que en Voldemort deixarà de controlar.
- Què
has pensat fer?
- Demà ja ho veuràs, ara ves a la teva habitació i menja que et fa falta.
Van arribar al peu de l'escala principal i en Draco va pujar cap a la seva habitació. Que deuria ser el que tenia planejat en Severus? Doncs un pla ben senzill que algú ja havia utilitzant anys enrere però que era molt efectiu.
En Severus Snape, quan va deixar en Draco pujant per les escales, va anar cap a la sala d'estar i amb un cop de vareta va apartar la catifa i la tauleta que hi havia al damunt. A sota hi havia una trapa amb unes escales que conduïen a una sala secreta on la família Malfoy i solia amagar objectes de màgia negre. Ara, en Severus, hi tenia amagat a algú. Més que amagat, empresonat.
Quan va arribar a baix de tot de l'escala de pedra es va dirigir cap al fons de la sala on hi havia unes garjoles i mirant per la reixa va saludar als que hi havia a dins.
- Hola Nott-
va dir en Severus. - Hola Crabbe. El teu fill et deu trobar a faltar
oi?
- Ets un
malparit Snape - va dir en Nott -. El Senyor de les Forces del Mal
t'atraparà i t'ho farà pagar car.
- En Voldemort... sí, he dit Voldemort... us fa por oi? - en Severus va riure -. En Voldemort no és tan bon legilimens com es creu. Ja veurem qui pot més.
Va obrir la porta de la garjola però cap dels dos presoners va fer esforços per escapar-ne, estaven atemorits i la màgia que els proferia l'Snape era massa poderosa per ells. En Severus va agafar en Nott pel clatell i aixecant-li el cap va fer-li empassar una posició de color fangós. En Crabbe es va quedar atemorit veien com el seu company de presó es començava a recargolar i de cop i volta va veure com li començava a caure el seu cabell fosc.
En Crabbe però s'espantava sense raó, tal i com va veure al cap de pocs segons. Pensava que el seu company s'estava desintegrant però no era així. S'estava transformant. L'Snape li havia fet prendre poció de la mutació i ara, recargolat al terra de pedra de la garjola hi ha una còpia d'en Draco Malfoy.
No sabem ben bé que va fer en Severus, però l'endemà al matí el periòdic profètic duia en portada un titular ben gros que deia.
S'ha trobat el cos del jove bruixot Draco Malfoy mort.
*****Disculpeu que ha qeudat un puntot per alla al mig que molesta pero no em desapareix i em fa pal a aquestes hores matarmi més xD
Apa, espero que us agradi i si no doncs mala sort perque ja haureu perdut el temps llegint-lo... si, si estic cansat que passa xDDDD Que es broooooooooomaa penya de la gavina voladora xDD
Costa Enviat el 19/06/2007 a les 00:27:36 #15159 Roger, ets un cabrón! Ja t'ho he dit, no pots tallar-ho aquí! Per favor!! Com si no hi hagués moments menys... més... no sé! Altres moments!! Segueixes amb les teves facultats de cabrón, tranquil, no les has perdut xD
A ver per quan el pròxim!! xD
Moni.Granger Enviat el 19/06/2007 a les 10:13:19 #15162 No puc estar més d'acord amb la cosineta, ets un cabron, com ens pots deixar així amb aquesta intriga i després trigaràs a escriure i a penjar T____T.
Lucius cabrón (quina novetat xD), pobre Draco ara serà bo i tot xD. I en Severus es la ostia, com s'ho manega tot.
Se m'ha fet curt, vull llegir el següent XD
Va va ja pots escriure aquesta nit xD
ivi_potter Enviat el 19/06/2007 a les 13:50:05 #15164 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols aaaaaaaaaargh! esta molt be pero pero no ho tallis aqui! xDDD ñ'snape bo... ualaaa!!! x)))) draco bo, draco boOOOo! xD
sempre_cat Enviat el 19/06/2007 a les 16:04:15 #15166 wo! a veure kuan ve el proxim k ens as dexat a tts am les ganes am aket final!
Costa Enviat el 13/07/2007 a les 13:00:31 #15297 Hermione_kitty, l'autor de la fic ja t'ho deu haver dit...
Sigues respetuosa niñata de merda! perquè sinó després nosaltres et tractarem sense respecte i et queixaràs, o sigui que res d'insultar per dir-li que segueixi escrivint! Si no ho fa és per alguna raó, et queda clar????
A part d'això... no t'has parat a mirar que desquadrava tota la pàgina???? Seràs cargola... i per això també se t'ha borrat el comentari.
Fixa't com deixes la pàgina quan fas un comentari... que no costa res.
andreu_h.p Enviat el 23/02/2008 a les 19:03:33 #16437 Va vols!! es que fot molt això de que et tallin així.
Avera quan fas el seguent