L'amor de l'Snape - L'amor de l'Snape
AvatarEscrit per kity-weasley
Enviat el dia 11/05/2007 a les 22:17:03
Última modificació 12/05/2007 a les 13:15:54
Tots els capítols de L'amor de l'Snape
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


L'amor de l'Snape

És el meu primer fanfiction... =S si deixeu comentaris sisplau k no siguin gaire destructius ;P

És una història d'amor típica entre dos alumnes de Hogwarts en la època en que els pares d'en Harry anaven a l'escola. És un oneshot, es a dir, només te un capítol, però podria continuar si el fanfiction té èxit (cosa que dubto).

L'amor de l'Snape



"Perquè em passa això? On s'ha vist una Griffindor enamorada d'un Slytherin? No ho he dit mai a ningú... és el meu secret. Però ara ha arribat el moment, he de dir-li tot el que sento, no estic preparada per que em digui que jo per ell només sóc una Griffindor més, però ho he de fer."



Última setmana del setè curs.

Estava asseguda a un sofà de la sala comú, mirant per la finestra. Tenia el cabell castany clar, llarg fins a mitja esquena i els ulls del color del cel. No era gaire atractiva, i contínuament es desanimava per aquest motiu. Com més contemplava el seu reflex a la finestra més defectes es trobava. N'estava farta, no suportava la seva manera de ser. Sempre ajudava als enamorats confusos a descobrir el seu amor. Però al final ella es quedava sola esperant que un dia el seu príncep blau pogués donar-li tot l'amor que ella necessitava.

Una llàgrima silenciosa li va recorre el rostre, se la va eixugar ràpidament, no volia que ningú la veiés plorar.

-          Bon dia Alice!! - Una veu darrera seu la va sobresaltar, era la Lily, la seva millor amiga.- Què et passa? Estàs una mica... empanada no?

-          Ai Lily, no t'havia vist... estava pensant...- Va contestar ella ràpidament i amb cert nerviosisme.

-          I en que pensaves? En algun amor?

-          NO! - Va contestar l'Alice posant-se vermella.

-          Ja, ja... I com es que t'has posat vermella?

-          És... el reflex de les parets...

-          Si, si... el que tu diguis.

-          Va anem a esmorzar que tinc gana!! - Va dir-li l'Alice intentant canviar de tema. No suportava els interrogatoris de la seva amiga ja que sempre acabava confessant i no volia haver de dir-li a seva amiga que portava set anys enamorada... d'un slytherin...

...sospir...

-          Bon dia noies!- Un noi es va acostar a saludar-les, en veure que l'Alice no contestava va afegir - Alegra la cara Alice que només falta una setmana!

-          Mira que ets infantil James! - Va dir-li la Lily

-          Ai reina... quan acceptaràs que estàs bojament enamorada de mi i accediràs a sortir amb mi?

-          Mai!!!!!!

-          Vaaaaaaaa... surt amb m i!

-          Os deixo que discutiu tranquils parelleta (;p) - Va dir l'Alice mentre rebia una mirada assassina de la Lily.

-          Alice, Alice! Espera! On vas? - Li va preguntar la Lily mentre intentava escapar dels braços d'en James.

-          A la biblioteca!! - Va contestar-li ella mentre s'allunyava.

-          Però si ja s'han acabat els exàmens!

Va començar a córrer. No volia que la Lily la seguís. Volia estar sola, a la biblioteca. Per contemplar, des de lluny, al seu amor.

De cop, al girar la cantonada, li va caure una allau de llibres per sobre.

-          Perdó em sap... - Es va quedar en blanc. Davant seu s'aixecava entre els llibres un jove Slytherin, de la seva edat, amb els cabells llargs i greixosos, nas aguilenc i una misteriosa mirada, aparentment dura però tendra i necessitada d'amor (segons l'Alice) per dins.

L'Alice es va posar vermella.

-          Vigila per on vas!! - Va dir ell mentre s'aixecava - Griffindor havies de ser!! - Va afegir mentre s'espolsava els pantalons amagant el color rosat que li havia pujat a les galtes.

-          Ho sento!! - L'Alice va baixar el cap - Em sap molt de greu. - I va començar a córrer.

Sóc idiota! Va pensar l'Snape. Perquè no puc dir-li el que sento? No suporto estar enamorat, això no em pot estar passant!

................. ........................................................................... ................................................

L'Alice va entrar a la biblioteca i es va amagar darrera d'un llibre, plorant sense motiu aparent. Al cap d'una estona es va tornar a obrir la porta de la biblioteca i va entrar l'Snape. Ella es va eixugar les llàgrimes ràpidament, i va intentar marxar sense que ell la veiés, no podia tornar a veure aquella mirada sense posar-se vermella. Però quan ja es pensava que havia aconseguit marxar sense trobar-se'l ell la va cridar.

-          Wilson!!

L'Alice tremolava com una fulla.

-          Snape... - Va murmurar ella.

-          Fa set anys que ens coneixem, em sembla que ja seria hora de que em diguessis pel nom.

-          Tu... també... em pots dir Alice si vols - Va dir ella mentre intentava no posar-se vermella.

-          Només volia dir-te que em sap greu el que ha passat abans, ha sigut culpa meva i no tenia dret a cridar-te com ho he fet.

No podia creure el que estava sentint... L'Snape li estava demanant perdó?

-          No passa res, també ha sigut culpa meva per no mirar per on vaig.

-          Et quedes a la biblioteca? - Va preguntar ell, balbucejant nerviosament.

-          No, em sap greu. He quedat amb una amiga.

-          Està bé, no passa res. - Va dir una mica decebut. - Jo cada dia vinc a la biblioteca, si necessites alguna cosa ja saps on trobar-me.

-          Està bé - Va contestar l'Alice amb un somriure - Adéu Severus, ja ens veurem!

L'Alice va sortir de la biblioteca i anava cap a la sala comú.

-          Alice, Alice!!! - Va cridar-la la Lily - T'he de dir una cosa!!

L'Alice es va girar, la Lily la mirava amb els ulls sospitosament brillants i un somriure de bleda espectacular.

-          Què? Per fi t'has adonat del que sents per en James i esteu sortint junts no?

La Lily es va quedar de pedra.

-          Com ho saps? - Va preguntar-li.

-          Diguem que tinc un... "sexto sentido" - Va respondre l'Alice.

-          Més aviat podríem dir que tens un "sexo sentido" - Va dir-li la Lily sarcàsticament.

-          Va anem, que m'ho has d'explicar tot. - I les dues noies es van dirigir cap a la sala comú.



Els dies anaven passant i l'últim dia de curs cada cop era més a prop.

-          Bon dia Alice!! Com es que estàs tant pensativa? - Va dir-li la Lily mentre baixava l'escala.

-          Això, això no s'ha d'estar tant pensativa quan només falten dos dies per acabar el curs, per fi!!

-          Tens raó James - Va dir-li l'Alice - Aneu tirant cap al gran menjador, jo no tinc gaire gana aniré a donar un vol pel jardí.

Era un dia calorós d'estiu, el cel era blau, el sol brillava. Quin fàstic, va pensar, amb lo bé que s'està els dies de pluja que fa fred.

-          Alice!!!!! 

-          Severus. ^.^*

-          Emm... et ve de gust... anar al llac? Es que... t'he de dir una cosa i... he pensat que el llac es un bon lloc...

-          D'acord, anem. - Va dir l'Alice - Jo també... t'he de dir una cosa...

Caminant sense dir res es van dirigir cap al llac. Van mirar-se sense saber que dir. L'Snape arrufava les celles i semblava enfadat.

-          No se com començar - Va dir de cop, bruscament - M'ha passat una cosa que no m'havia imaginat mai... que pogués passar.

-          Ah... el que? - Va implorar l'Alice nerviosament.

Però l'Snape va continuar caminant amb les mans a l'esquena, perdut en les seves pròpies meditacions. - No sé... mai en tota la meva vida... sembla que...

-          Què sembla? - A l'Alice se li van escapar les paraules amb un to histèrica mal dissimulat.

-          No sé, sembla... sembla que m'hagis embruixat! Sento coses que... sense màgia és impossible que jo senti això per tu!

-          Què sents? - Aquesta vegada el to de l'Alice era dolç.

-          Doncs que t'estimo! Però això és impossible!

En aquell moment van arribar la Lily i en James agafats de la ma.

-          Alice, estàvem preocupats per tu. - va dir la Lily - Estàs bé? Què hi fas aquí?

-          Amb en nas de mocs?! - Va afegir en James amb cara de fàstic.

-          En Severus i jo estem sortint - Va dir l'Alice tímidament, posant-se vermella, i tement la reacció dels seus companys.

En James i la Lily es van mirar escèpticament sense saber que dir, mentre l'Snape intervenia ràpidament.

-          Un moment!! Com que tu i jo estem sortint?

L'Alice li va dirigir una mirada assassina.

-          Tu mateix m'acabes de dir que m'estimes!!

-          Si be... - L'Snape es va posar vermell - Però no t'he dit que volgués sortir amb tu, simplement t'he acusat d'haver-me enverinat amb un filtre amorós.

-          Però tu de que vas!? - Va cridar l'Alice, amb cara de ràbia continguda.

-          Bé nosaltres marxem - Va murmurar la Lily mentre arrossegava a en James incrèdul davant el que acabava de veure.

-          A més em sembla que tu no ets tan tonto com per caure en una trampa com aquesta. - Va afegir l'Alice sense adonar-se de que els seus amics marxaven.

-          No ho neguis, accepta d'una vegada que m'has embruixat i desfés el malefici - Va contestar-li l'Snape bruscament.

-          No ets tu l'expert en pocions?

-          Si, però no he pogut descobrir que es el que has fet servir.

-          Mira tio me'n vaig!! Passa de mi, no em parlis!! - Va cridar-li l'Alice mentre marxava emprenyada.

-          Ja era hora!!

.......................................................... ........................................................................... ........................................................................... .......................................................................

A la una de la matinada l'Alice encara estava donant voltes al llit. Com podia haver-li dit tot allò? Va abraçar el coixí murmurant: Severus t'estimo... I es va adormir.

................. ........................................................................... ........................................................................... ........................................................................... .....................................

Era l'últim dia i havien d'agafar el tren per anar cap a casa. L'Alice sabia que si perdia l'oportunitat no tornaria a veure a l'Snape mai més. No estava disposada a deixar-lo marxar tant fàcilment i menys ara que sabia que ell també l'estimava.

L'Alice va pujar al tren, com que la seva amiga anava al vagó dels prefectes no havia de donar explicacions a ningú i va anar a buscar a l'Snape. El va trobar sol en un compartiment. És ara o mai, es va dir i reunint tot el seu valor va entrar.

L'Snape la va mirar incrèdul, com si no es cregués que l'Alice acabava d'entrar al seu compartiment.

-          No estic disposada a deixar-te marxar, i menys ara que sé que tu també m'estimes. He esperat set anys, no penso esperar més. - Li va deixar anar l'Alice fent que l'Snape la mirés com si fos una aparició i li pugessin els colors.

-          No, no, no!!!!!! Jo no t'estimo, tu m'has embruixat! - La va acusar ell.

-          No comencem!! Si vols pots interrogar-me amb veritaserum, ja se que sempre en portes una ampolleta a sobre.

-          Bé, d'acord, si això serveix per que confessis... (¬¬)

L'Snape va regirar el seu equipatge i va treure una ampolleta transparent, de color blau turquesa, que contenia un líquid incolor. Va fer aparèixer un got de suc de carabassa i hi va posar un parell de gotes de veritaserum. L'Alice se'l va beure.

-          Ara ja em pots interrogar. (¬¬)

L'Snape la va mirar, va assentir amb el cap i va començar amb l'interrogatori.

-          M'has fet algun tipus d'encanteri?

-          No.

-          M'has donat algun tipus de filtre amorós?

-          No.

-          Has influït d'alguna manera en els meus sentiments?

-          Si, existeixo.

L'Snape la va mirar amb mala cara, però va seguir.

-          De veritat m'estimes?

-          Si, i sempre t'estimaré!

-          Bé doncs, si és així accepto sortir amb tu... - Va dir ell.

-          Com que acceptes sortir amb mi!! - Va cridar l'Alice - Reconeix d'una vegada que m'estimes i no et comportis com una criatura!!!! (¬¬)

Va ser llavors quan l'Snape es va donar de que durant tot aquell temps havia fet l'imbècil.

-          Es veritat, tens raó. T'estimo!! - Va reconèixer l'Snape - ... i ara que? ...

-          Aniria bé que ens féssim un petó no? - Va deixar anar l'Alice, encara sota l'efecte del veritaserum.

Aleshores es van abraçar i ...

(ho heu fet mai a un tren? ... Ells tampoc)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

...ivana._.

Moltes gràcies a tots els que m'heu animat a acabar-lo! ^-^*

Ja se que no és una obra d'art i que és mol cutre...


Llegit 921 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarGranger_sellés 188 comentaris11/05/2007 a les 22:25:10
#14921Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

wooow! l'snape enamorat!
però què dius! està molt bé!
potser no guanyaraàs el premi novel de l'any, però val la pena llegir'so ;)

siusplau, si pot ser continua!

xDD torno a repetir... l'snape enamorat dioooss! que es esooo? (Hoh)



adèèèèu*

fins un atre capi, eeh? ;)




AvatarKryden 33 comentaris13/05/2007 a les 21:51:34
#14947Encara no he escrit cap fanfiction

siii! ta mul bbbbb! jajaja!
me qdat am l moc... ncara sort que no era la lily la namurada... xD
eii! podries continuar-ho d'alguna manera? esque m'ha agradat... xD




AvatarAlohomora 5 comentaris16/05/2007 a les 19:11:52
#14954Encara no he escrit cap fanfiction

Sóc la tercera persona a comentar! I no sé què posar, només que has insistit tant... Que sí, home! Que està molt bé el fanfiction! Potser sí que és la típica història d'amor, però els protagonistes no són tan típics... I això fa que sigui original! L'Alice, sobretot, sembla una persona molt especial i molt sensible. ;-) L'Snape... ja el coneixem, i tothom té la seva pròpia opinió sobre ell. Només et puc dir que continuïs, que jo et seguiré llegint i comentant! (espero no haver estat destructiva xD).




xevi 2 comentaris21/05/2007 a les 17:30:41
#14979Encara no he escrit cap fanfiction

La historia esta molt bé...No puc esperar a que surti la segona part! Y que consti que no ho faig per ser ex-company teu (sí, soc en Sanchez), pero quan una cosa esta ben feta, esta ben feta i no hi ha volta de fulla. Segueix així1