Harry Potter i Buffy caçavampirs - 3. UNES NOTÍCIES ESFEREIDORES (escrit per la Vero)
Escrit per juls
Enviat el dia 01/02/2005 a les 19:59
Última modificació 06/02/2005 a les 23:02
Tots els capítols de Harry Potter i Buffy caçavampirs
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
3. UNES NOTÍCIES ESFEREIDORES (escrit per la Vero)
(NOTA: La narració, està situada al inici del sisè llibre encara no publicat de Harry Potter i la sisena temporada de Buffy caçavampirs.
Fanfic escrit per la Juls i la Vero, un capitol cadascuna aleatòriament! XDDDDDDDDDDDDDDDD esperem que os agradi! Podeu comentar-nos qualsevol cosa!!)
3. UNES NOTÍCIES ESFEREIDORES
En un día assolellat de Juliol, el carrer Privet estava tant tranquil i somort com sempre. Els seus habitants, que normalment es dedicaven a passejar i a criticar-se els uns als altres; ara es trobaven tots tancats dins les seves llars i amb les finestres abaixades per a protegir-se d'aquell estiu, excepcionalment calorós.
A la casa número 4, el senyor i la senyora Dursley es trobaven enmig d'una discussió terrible. Afortunadament però, les veus només eren audibles dins la casa, ja que Petúnia sempre tenia la precaució d'abaixar les persianes quan s'havien de discutir certs "temes" que els podien avergonyir davant dels seus veïns. Sobretot quan s'havien de referir a en Harry Potter; el seu nebot. I és que la família Dursley estaven orgullosos de ser una família de lo més normal.
- Et dic que ja no ho aguanto més Petúnia!
- I què vols que hi faci jo Vernon?
- Durant tots aquests anys he estat aguantant el noi per què els seus pares són morts, però aquest estiu la cosa ja passa de taca d'oli! El seu mussol no para d'entrar i sortir de la finestra portant missatgets als seus amics tant o més anormals que ell, ens desperta cada nit amb els seus crits per què el "senyoret" té malsons, i estic segur que ara mateix deu estar fent màgia! Et dic que ja no puc més Petúnia!
En Vernon era el tiet del Harry, i era d'aquells homes més amples que llargs als quals els costa menys saltar-los que donar-los la volta. Tot i això, el seu aspecte en aquells moments era temible! El seu rostre estava encès de ràbia i els seus cabells li queien com un esparver pel front, fent que els seus ulls grossos i freds encara hi destaquessin més.
- Vernon ja n'hi ha prou! Què diran els veïns?
La Petúnia ara també cridava. La dona, que era un secall comparat amb el seu marit, valorava molt l'opinió que l'altra gent en tenia d'ells i per tant, havia intentat asserenar el seu marit. Però en aquells moments, ella també estava perdent els estreps!
-És que no te'n recordes que ens van amenaçar? Quan ens el van tornar de Hogwarts aquest curs, ens van dir que o bé teníem més miraments en com tractàvem en Harry o bé vindrà aquell bruixot tant horrible a recordar-nos-ho! No el podem fer fora fins que no sigui major d'edat!
-Doncs que vinguin a amenaçar-nos tant com vulguin! -bramà en Vernon tot furiós- però jo no el vull més en aquesta casa! Ara fins i tot l'hem d'alimentar bé per què si no vindran aquella trepa d'estrafolaris! I què més!! Aquest mes no acaba de passar mai caram!
-Haurem de tenir paciència...
Ara la tieta Petúnia estava reflexiva. De fet, el Harry feia 5 anys que anava a l'escola de màgia i bruixeria Hogwarts. I ells, només se'n havien de fer càrrec durant els estius. La qual cosa significava que la resta de l'any estaven tranquils sense ell i vivien amb el seu estimat fill Dudley.
Però no sempre havia estat així. Abans del seu onzè aniversari, el Harry havia conviscut amb els seus tiets i el seu cosí durant 10 anys llargs i amargs. Per que els Dursley mai l'havien admès a la seva família i sempre l'havien tractat amb indiferència i crueltat.
El noi, ja des de molt petit havia observat que la màgia existia, i que ell era capaç de practicar-ne. Malauradament, els Dursley sempre havien odiat amb una passió exagerada tant en Harry com la màgia. Clar, per a ells la normalitat era el paradigma del benestar i la felicitat .
Al seu onzè aniversari, quan va ser admès a Hogwarts, al Harry se li va revelar la veritat: els seus pares havien estat uns grans bruixots, i no van morir per un accident de cotxe (tal com els Dursley sempre li havien assegurat), sinó que van morir a mans de Voldemort; el bruixot més temible de tots els temps. Al món dels bruixots, el nom de Voldemort era tant temut que ningú gosava pronunciar-lo! L'innominable (que així era com li deien), era un bruixot malèfic i pervers que anys enrere havia mort a molta gent.
Però la nit en que va acabar amb la vida dels pares del Harry, també va ser la seva pròpia destrucció. Ja que va intentar assassinar el noi (que aleshores no era més que un bebè). Però, quan li va llançar un malefici mortal, ningú sap del cert com va passar, però el cas és que el conjur mai va acabar amb la vida del nadó, per què el raig li va rebotar i va anar de ple cap a Voldemort. De manera, que a en Harry només li va quedar una cicatriu en forma de llamp al front.
Aquella nit Voldemort va ser derrotat. I en Harry va anar a viure amb els seus tiets. Evidentment, el noi no va saber la seva pròpia història i la dels seus pares fins que va començar el primer curs a l'escola de bruixeria Hogwarts. Els Dursley es sentien profundament avergonyits de tenir un parent bruixot, i mai li havien explicat res al pobre noi.
En Harry, desde la seva habitació, havia sentit tota la conversa entre els seus tiets, però res no li venia de nou. Si havia après quelcom durant la seva estada amb els Dursley era a refugiar-se a qualsevol racó i intentar passar desapercebut mentre parlaven d'ell.
Quan va acabar el curs passat a Hogwarts, els seus amics de l'orde del Fènix havien parlat amb els seus tiets per què tractessin millor en Harry durant l'estiu, però això no havia millorat les coses entre els Dursley i ell. Des del seu retorn, que ningú de la casa li dirigia la paraula i no el miraven mai a la cara.
Almenys ara l'alimentaven amb regularitat i fins i tot li havien deixat una petita habitació per a ell sol! Però gairebé preferia els crits i les esbroncades d'abans a aquesta fredor i indiferència.
L'estiu li passava molt lentament, ja que no tenia ningú amb qui parlar. Els seus amics de l'escola estaven tots amb les seves respectives famílies. En Ronald Weasley, era el seu millor amic; un noi espigat i panotxa que en aquests moments estava al Carrer Grimaud nº 12 amb tota la seva família. La qual no era pas petita! Clar, els Weasley; un matrimoni de bruixots panotxes havien tingut set fills: sis nois i una noia. El Ron, era gairebé el més petit de tots, només tenia una germana que anava a un curs inferior que es deia Ginny. Tots els altres eren més grans que ell.
El Harry envejava en secret al seu amic, ja que Ronald havia crescut sempre rodejat de gent que l'apreciaven i l'estimaven. Mentre que el Harry, s'havia criat amb aquests odiosos Dursley, els quals només li dirigien la paraula per insultar-lo o manar-li feina!
En Harry sospirà al pensar amb els Weasleys. Enyorava moltíssim en Ron, així com també la seva família de bruixots, ja que amb els anys la senyora Weasley que era tant atenta i amable, s'havia convertit en una espècie de mare per a ell.
Una altra persona amb qui en Harry pensava sovint era l'Hermione; una noia seriosa i molt estudiosa que sempre anava amb ells. Amb els anys el Ron, el Harry i l'Hermione havien esdevingut amics inseparables i havien viscut un munt d'aventures. Ara però, en Harry es trobava realment perdut sense ells, ja que els altres tenien una família amb qui passar l'estiu, mentre que ell no.
Això però, no sempre havia estat així. Tres anys enrere el Harry havia descobert que tenia un padrí: en Sirius Black. Amb el temps, es va establir un lligam molt fort entre ells dos. Malauradament però, Voldemort va tornar a la vida l'any anterior i va reunir tots els seus antics seguidors provocant el pànic entre la població de bruixots. Una de les seguidores de l'innominable va matar en Sirius feia tant sols uns mesos, deixant al pobre noi més sol i desemparat que mai.
El Sirius en el transcurs d'aquests tres anys havia esdevingut com un pare per a en Harry. Sempre hi era quan es necessitava un bon consell, i veure'l morir d'aquella manera havia deixat en Harry en un estat de desesperació tal que el noi s'havia tancat a l'habitació que li havien deixat els Dursley i no en sortia gairebé mai.
Tots els seus amics li havien donat suport i li enviaven notes de consol amb els seus mussols, però ell només els responia amb cartes breus i fredes. Era cert que tenia ganes de veure'ls, però es veia incapaç d'explicar-los per carta tots els seus sentiments i pensaments.
Mentre estava estirat al llit, mirant al sostre i sense fer res, li va semblar sentir l'aleteig d'un mussol. Probablement algun dels seus amics li enviava alguna carta.
El Harry, s'aixecà del llit i anà a mirar per la finestra. Per sorpresa seva, el mussol que venia no era de ningú que conegués. uan va arribar, la bestiola li va mostrar la pota per què li deslligués la carta que duia. Un cop el noi li va donar la propina i li va oferir una mica d'aigua, el mussol se'l va mirar educadament i va marxar. El Harry, en obrir el sobre va veure amb sorpresa que eren les seves notes de GNOM!
Els GNOM, són uns exàmens molt importants que es realitzen quan l'alumne acaba el cinquè curs, i si un bruixot vol continuar estudiant i ser un professional de debò en el món dels bruixots, ja cal que estudiï i s'hi esforci. Doncs, aquests exàmens poden decidir el futur professional d'un bruixot.
El Harry havia realitzat els exàmens a finals del curs passat, i tot i que en algunes assignatures li havia anat bastant bé, en d'altres es temia el pitjor. Quan va treure el paper del sobre l'estómac se li va encongir, i les mans li van començà tremolar. Tot i així, començà a llegir:
Benvolgut senyor Potter;
El comitè d'avaluació li plau comunicar-vos que les notes dels exàmens del GNOM realitzats al Juny del 2004 són les següents:
Transfiguració: Excel•lent
Història de la Màgia: Suspès
Defensa contra les forces del mal: Matrícula d'honor
Pocions: Notable
Futurología: Aprovat
Cura de les criatures màgiques: Notable
El comitè li desitja que passi un bon estiu.
En Harry no s'ho podia creure! Havia tret un notable de pocions!! Amb aquestes notes segur que podria ser un auror. Els aurors en el món dels bruixots són molt importants. Normalment treballen en organitzacions secretes i realitzen missions d'alt risc per tal de detenir bruixots malèfics. Aquest era el seu somni, i el què li ho impedia era l'assignatura de pocions.
El professor Snappe impartia aquesta assignatura, i era el docent més temut de Hogwarts! Sempre havia depreciat al Harry tot dient-li que era un barroer en pocions. Però aquest notable, acabava de demostrar-li el contrari.
El suspès en Història no l'inquietava gaire, per què si volia ser un auror, aquesta assignatura no li feia cap falta. Mentre estava rumiant en el seu futur professional, va sentir un cop sec a la finestra. S'hi va acostar, i va veure que era l'Errol, el mussol dels Weasleys que s'havia estimbat contra els vidres de la seva habitació. La pobra bèstia ja era molt vella, i tot i que mai s'equivocava de destinatari, tenia la vista molt malament i el pobre s'anava estimbant per tot arreu! El noi, va ajudar al mussol a entrar i li va deslligar la carta de la pota, tal com havia fet amb el mussol anterior.
La carta era de la Ginny, la germana petita del seu millor amic. En Harry somrigué al pensar amb la petita panotxa i va obrir la carta.
Estimat Harry;
Acabo de parlar amb el Ron i m'ha dit que està preocupat per tu. Ell no para d'enviar-te cartes i tu amb prou feines les hi contestes!! Ja està bé no?
Sé que ho deus estar passant molt malament amb la mort del Sirius. Jo també el trobaré a faltar molt. Però això no et dóna el dret a donar-nos l'esquena d'aquesta manera. Així és que posa't les piles i... ESCRIU-NOS D'UNA VEGADA!!!!
Et començo a conèixer bastant bé saps?
Et recordes de quan jo anava a primer i tu a segon amb el meu germà? Estava tant enamorada de tu que no gosava parlar-te. Et vaig idealitzar, i m'agradaves molt... però no et coneixia.
Ara per fi he aconseguit acostar-me a tu. T'he de dir que ja no estic enamorada i me'n alegro, perque això m'ha fet perdre la timidesa i ser amiga teva. He vist que ets una persona fantàstica Harry, i coneixent-te com et conec, suposo que et deus estar culpant per la mort del Sirius oi? Si et plau, deixa de fer-ho d'acord? No va ser culpa teva. La responsabilitat és del V... perdó, vull dir d'aquell qui tu ja saps!!
Recordes quan estava posseïda per l'innominable? Em vaig estar culpant durant anys!!! I no em va servir per a res. La meva família em va fer costat i vaig entendre que, tant és el què ens prepari el futur. El què compta és tenir amics i parents que et recolzin. I tu els tens Harry. No ho oblidis mai. Així és que... Deixa de culpar-te, o diré a totes les noies de Hogwarts que ets el GALIFARDEU més gran del segle. I cap d'elles voldrà saber mai més res de tu! D'acord?
La teva amiga:
Ginny
PD : Escriu a en Ron o t'enviaré un xiulet!!!
El Harry es va quedar de pedra al llegir aquella carta. No s'imaginava que la petita Ginny hagués madurat tant. De fet, ja tenia catorze anys, i pel què es veia, havia heretat el fort caràcter de la seva mare.
Aquesta carta però, li va fer veure les coses una mica més clares. Ja n'hi havia prou de torturar-se pensant amb el Sirius! Durant el dia no feia res més que estudiar llibres de bruixeria que li havia deixat l'Hermione per oblidar la mort del seu padrí. Però això no li servia de res. Car, cada nit es despertava cridant el nom del Sirius, per què en els seus malsons, el noi sempre revivia la mort del seu padrí.
La Ginny tenia raó. Potser si sortia de casa deixaria de donar-hi voltes, pensà el Harry. Amb pas decidit, s'aixecà i es mirà al mirall per tal d'arreglar-se una mica. Però era inútil.
Els Dursley mai li compraven roba. Només li donaven allò que al Dudley (el seu cosí) se li havia espatllat o quedat vell, la qual cosa feia que el Harry sempre anés amb uns texans vells i espellifats que li anaven cinc talles més grans. Això era degut a què en Dudley havia heretat la complexió del tiet Vernon, i el seu cos feia la mida d'un armari.
Durant els últims anys, el metge li havia aconsellat que fes règim i que practiqués algun esport. I els seus pares, tot preocupats el van apuntar a boxa i el van sotmetre a un règim rigorós. Tot això feu que la complexió del Dudley canviés lleugerament. Però el seu caràcter agressiu i perillós es va accentuar amb la pràctica de la boxa.
Evidentment els seus pares no s'adonaven que el seu fill fos un criminal en potència, ja que segons ells, el seu Dudleió era tot un angelet incapaç de fer mal a ningú. El Harry però, sabia perfectament que tots els nens del seu barri temien profundament al seu cosí. Doncs l'esport preferit del Dudley era apallissar a la gent. Sobretot, si eren més petits que ell.
Quan eren nens, sovint el Harry havia estat apallissat pel seu cosí. Però des de que anava a l'escola Hogwarts, Dudley li havia agafat por i se'n mantenia a una distància prudent. El Harry, que es trobava a l'habitació més petita de la casa, es deturà davant el mirall; el qual li tornà la seva imatge. Els seus ulls verds que normalment eren vius i intensos, ara es notaven apagats i cansats. Un cercle morat havia aparegut sota els seus ulls accentuant la seva pal•lidesa.
La Ginny tenia raó. Havia de sortir més sovint de la seva habitació. Intentà arreglar-se el cabell, que sempre li anava en totes direccions. Però al veure que no se'n sortia baixà les escales corrent i es dirigí al carrer. Quan va passar pel menjador, la tieta Petúnia i el tiet Vernon ja havien parat de discutir. Ara es trobaven asseguts al sofà davant del televisor tot mirant algun programa absurd. El Harry no es va molestar a dir-los que sortia. Probablement no li hauria contestat ningú.
Un cop va ser a fora, una calor terrible li va envair el cos i el va fer sentir pitjor. El carrer estava desert. Clar, la calor feia desistir a molts dels veïns a sortir de casa. El Harry, es dirigí cap al centre comercial més proper, ja que era l'únic lloc on un es podia refugiar de la calor. Quan caminava pel centre sense cap rumb fix, una veu familiar va interrompre els seus pensaments:
-Ei! Què fas? Però si aquesta peli és una merda!
Era la veu del Dudley que anava amb els seus amics. Això feu que el Harry s'amagues rere el prestatge on es trobava. La veritat és que no tenia ganes de veure el seu cosí i els seus clons, que així és com en Harry anomenava la trepa de galifardeus que sempre anaven amb el Dudley.
-Doncs a mi em mola aquesta peli! Sobretot pels efectes especials... i a més... la tia que hi surt està molt bona! -digué el John, l'amic inseparable del Dudley.
-Què? Ho fem doncs? - preguntà un tercer que en Harry ni tant sols coneixia.
-Va, ara que no mira ningú... -i el Harry veié com el seu cosí agafava la pel•lícula dissimuladament i se la ficava dins la jaqueta.
El noi es quedà petrificat on era. El seu cosí robava! L'any passat ja havia descobert que el fill "perfecte" dels Dursley fumava d'amagat. Però això era diferent! El noi es preguntava per què es dedicava a robar, si els seus pares sempre li ho havien comprat tot. I també es preguntava què hi dirien els seus tiets si descobrissin que el seu angelet s'estava convertint en un vulgar pispa.
Al rostre del Harry hi va aparèixer un somriure maquiavèlic. Sens dubte, aquesta informació seria molt valuosa si mai s'hagués de defensar del Dudley. Una petita amenaça amb explicar el seu secret als pares i tindria en Dudley completament controlat i a la seva mercè. Aquests plans de venjança però, de seguida es van esfumar del cap del Harry mentre continuà caminant fins arribar a la zona d'electrodomèstics. Al cap i a la fi, el seu cosí podia fer el què vulgues amb la seva vida! Que ell ja la tenia prou complicada. No se'n va adonar, però de sobte es trobà a la zona dels televisors. No feia gaire que els seus tiets havien renovat la sala d'estar i havien arribat a casa carregats amb un televisor que, segons ells, era l'últim model i els havia costat una fortuna. Al mig de la sala, hi havien col•locat un gran sofà florejat, i la Petúnia recordava a aquell qui tingués la paciència d'escoltar que era d'una marca molt prestigiosa i per tant, molt cara. Harry, el trobava d'un malgust increïble. Però evidentment, se'n va guardar prou de dir el què en pensava! Clar, els Dursley l'haurien castigat deixant-lo un dia sense menjar!
La Petúnia no parava de repetir que els feia falta una sala d'estar nova, però semblava que ho hagués comprat tot només per a presumir i fer el fatxenda davant dels veïns, ja que tot el dia convidava gent a casa. Aquest fet però, només era un pretext per a mostrar el nou i magnífic saló de la seva família.
Quan hi havia convidats a casa, al Harry no li era permès sortir de l'habitació. Els Dursley, tenien por que el seu nebot embruixés als veïns o fes alguna cosa per l'estil. Tot això, només feia que augmentar la curiositat dels veïns, però quan algun d'ells preguntava per en Harry, el tiet Vernon s'afanyava a respondre que havia enviat el seu nebot al reformatori "Sant Brutus", un centre per a nois irreformables. Se'n guardaven prou de confessar que tenien un bruixot a la família.
Als grans magatzems, el Harry observà que tots els models de televisors estaven exposats en rengleres. Però n'hi havia un que destacava més que els altres. Era el televisor dels seus tiets! I a sobre hi havia un cartell que posava: "Gran oferta!! Emportin-se a casa aquest fantàstic televisor per només 200 Euros". En Harry esclafí a riure! Tant com presumien els Dursley de tenir-ho tot de marca i resulta que en realitat aprofitaven totes les ofertes!
Però el noi no va continuar pensant amb els seus tiets ni les seves beneiteries. Va mirar al televisor que tenia al seu davant i el què deia el reporter de les noticies va aclaparar tota la seva atenció:
-... "Han estat trobades al parc Quentil de Londres dues víctimes més. La policia busca el culpable de la terrible tragèdia per tot el país però encara no han trobat cap pista. Les dues víctimes que eren un noi de vint anys i la seva novia de 18, han estat trobades aquesta matinada amb una pèrdua important de sang i amb uns orificis al coll. També presentaven signes de violència amb abundants contusions. Recordem, que amb aquest malaurat crim, ja són vint les persones que han mort de la mateixa manera durant l'estiu a Londres. Aquests fets tenen els veïns preocupats. També sentim informar-los que en les últimes hores a la cafeteria Kingdom & Share situada a Birmingham s'ha produït un enfrontament entre bandes armades amb explosius. El resultat del desgraciat incident ha causat la mort de quinze persones; totes veïnes de la localitat. Els autors de la matança han fugit i la policia els està cercant per tot el país. Davant aquesta onada d'assassinats, les forces de seguretat recomanen la més absoluta precaució als ciutadans...".
En Harry no va poder continuar escoltant més. El cervell li anava a cent per hora mentre tornava a casa. Tants accidents segur que tenien relació amb el seu món; el món dels bruixots, i segur que totes les morts estaven relacionades amb el Voldemort i els seus seguidors.
L'explosió, a la qual s'havia referit el reporter, probablement era un duel de bruixots entre els aurors i els seguidors de Voldemort. Però les abundants morts que s'havien produït durant l'estiu amb pèrdua de sang l'inquietaven molt. El Harry no s'explicava com una persona podia morir degut a una ferida al coll. En les classes de defensa contra les forces del mal havien estudiat quelcom sobre vampirs, i sabia del cert que una víctima d'un vampir presentava aquests signes: mort per una abundant pèrdua de sang, orificis al coll... però a Anglaterra no era usual trobar-se amb vampirs. I si ara n'hi havia, tindrien alguna relació amb Voldemort?
Amb aquests pensaments tant macabres, el Harry arribà a casa dels seus tiets. La Petúnia estava abraçant el Dudley tot dient-li que era el rei de la casa i coses per l'estil. Però el seu cosí es queixava de ser massa gran per aquestes coses. I de fet, tenia raó.
El Harry, en veure que aquest cop tampoc li dirigien la paraula anà a la seva habitació. Des de dalt, va sentir el Vernon que bramava:
-Avui si vols sopar te'l fas tu mateix!! La teva tieta no té per què cuinar més per a un tanoca com tu!!
-Entesos!! -i amb això, tancà la porta. Potser a la nit baixaria a la cuina i agafaria quelcom de la nevera. Es sentia incapaç de compartir taula amb els Dursley.
S'estirà al llit tot mirant al sostre i pensà amb la seva família vertadera: els Weasleys i tots els seus amics. No es va adonar que parlava amb veu alta.
-Què deuen estar fent ara? I la Ginny? Com és que ja no està enamorada de mi? No és que això m'amoïni gaire és clar. De fet, mai m'he sentit atret per ella oi? Però es pot saber amb què penses Harry?- s'esbroncà ell mateix- La Ginny surt amb el Dean Thomas i és la germana del teu millor amic!!
Amb tot aquest embolic al cap sanà endormiscant lentament, i els malsons no van trigar a venir. Aquella nit, tornà a veure la mort del Sirius. Però ara el somni va continuar. De cop i volta es trobava en un bosc estrany i amenaçador. El Harry, que va percebre el perill, va començar a córrer. De sobte, rere uns arbres en van sortir uns personatges estranys amb uns ullals punxeguts. Un d'ells, el va atrapar, el va agafar amb una gran violència per les espatlles, i li digué amb una veu d'ultratomba:
-El líder tornarà i beurem la teva sang... això li feu venir calfreds. El Harry veié amb gran desesper que els ullals d'aquella horrible criatura estaven cada vegada més a prop del seu coll! I no se'n podia escapar... això l'esgarrifà. Estava paralitzat de por, només faltaven uns mil•límetres i els ullals del vampir li perforarien les artèries!!! Quan ja es pensava que moriria, el rostre del vampir es va transformar en el de la Ginny, i digué:
-Ja no t'estimo.
El Harry es va despertar d'un sobresalt. Estava acostumat als somnis estranys, però aquest era surrealista! Va mirar el rellotge i va veure que eren les sis. No calia tornar a intentar dormir. Era diumenge, i al cap d'unes hores, la Hedwig (el seu mussol) arribaria amb el Periòdic profètic (el diari del món dels bruixots), i potser li aclaririen què havia provocat tantes morts aquest estiu.
No es va equivocar. Després de fer el ronsa una mica, va sentir un aleteig que s'aproximava cada vegada més. Era la Hedwig amb el diari. En obrir-lo va veure que un gran titular ocupava la pàgina principal: "Un gran duel entre els seguidors de l'Innominable i els aurors han provocat la mort de 15 muggles". Al article, Harry va llegir que un auror havia estat ferit de gravetat i per tant, traslladat a l'Hospital Sant Mungo (per a bruixots), però no havien pogut capturar a cap dels seguidors de Voldemort.
En un racó, hi havia un titular més petit però igualment esfereïdor: "Una invasió de vampirs a Anglaterra provoquen el pànic i el caos entre la població". Harry tancà el diari i sospirà profundament.
-Segur que no ens avorrirem aquest curs- murmurà el pobre noi.
---------
NOTA: I segur que nosaltres tampoc ens avorrirem escrivint aquest fanfic!! ^^
---------
(comentaris a verobo@eresmas.com o juliagoonie@hotmail.com)
Llegit 1777 vegades
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Enviat el dia 01/02/2005 a les 19:59
Última modificació 06/02/2005 a les 23:02
Tots els capítols de Harry Potter i Buffy caçavampirs
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
(NOTA: La narració, està situada al inici del sisè llibre encara no publicat de Harry Potter i la sisena temporada de Buffy caçavampirs.
Fanfic escrit per la Juls i la Vero, un capitol cadascuna aleatòriament! XDDDDDDDDDDDDDDDD esperem que os agradi! Podeu comentar-nos qualsevol cosa!!)
3. UNES NOTÍCIES ESFEREIDORES
En un día assolellat de Juliol, el carrer Privet estava tant tranquil i somort com sempre. Els seus habitants, que normalment es dedicaven a passejar i a criticar-se els uns als altres; ara es trobaven tots tancats dins les seves llars i amb les finestres abaixades per a protegir-se d'aquell estiu, excepcionalment calorós.
A la casa número 4, el senyor i la senyora Dursley es trobaven enmig d'una discussió terrible. Afortunadament però, les veus només eren audibles dins la casa, ja que Petúnia sempre tenia la precaució d'abaixar les persianes quan s'havien de discutir certs "temes" que els podien avergonyir davant dels seus veïns. Sobretot quan s'havien de referir a en Harry Potter; el seu nebot. I és que la família Dursley estaven orgullosos de ser una família de lo més normal.
- Et dic que ja no ho aguanto més Petúnia!
- I què vols que hi faci jo Vernon?
- Durant tots aquests anys he estat aguantant el noi per què els seus pares són morts, però aquest estiu la cosa ja passa de taca d'oli! El seu mussol no para d'entrar i sortir de la finestra portant missatgets als seus amics tant o més anormals que ell, ens desperta cada nit amb els seus crits per què el "senyoret" té malsons, i estic segur que ara mateix deu estar fent màgia! Et dic que ja no puc més Petúnia!
En Vernon era el tiet del Harry, i era d'aquells homes més amples que llargs als quals els costa menys saltar-los que donar-los la volta. Tot i això, el seu aspecte en aquells moments era temible! El seu rostre estava encès de ràbia i els seus cabells li queien com un esparver pel front, fent que els seus ulls grossos i freds encara hi destaquessin més.
- Vernon ja n'hi ha prou! Què diran els veïns?
La Petúnia ara també cridava. La dona, que era un secall comparat amb el seu marit, valorava molt l'opinió que l'altra gent en tenia d'ells i per tant, havia intentat asserenar el seu marit. Però en aquells moments, ella també estava perdent els estreps!
-És que no te'n recordes que ens van amenaçar? Quan ens el van tornar de Hogwarts aquest curs, ens van dir que o bé teníem més miraments en com tractàvem en Harry o bé vindrà aquell bruixot tant horrible a recordar-nos-ho! No el podem fer fora fins que no sigui major d'edat!
-Doncs que vinguin a amenaçar-nos tant com vulguin! -bramà en Vernon tot furiós- però jo no el vull més en aquesta casa! Ara fins i tot l'hem d'alimentar bé per què si no vindran aquella trepa d'estrafolaris! I què més!! Aquest mes no acaba de passar mai caram!
-Haurem de tenir paciència...
Ara la tieta Petúnia estava reflexiva. De fet, el Harry feia 5 anys que anava a l'escola de màgia i bruixeria Hogwarts. I ells, només se'n havien de fer càrrec durant els estius. La qual cosa significava que la resta de l'any estaven tranquils sense ell i vivien amb el seu estimat fill Dudley.
Però no sempre havia estat així. Abans del seu onzè aniversari, el Harry havia conviscut amb els seus tiets i el seu cosí durant 10 anys llargs i amargs. Per que els Dursley mai l'havien admès a la seva família i sempre l'havien tractat amb indiferència i crueltat.
El noi, ja des de molt petit havia observat que la màgia existia, i que ell era capaç de practicar-ne. Malauradament, els Dursley sempre havien odiat amb una passió exagerada tant en Harry com la màgia. Clar, per a ells la normalitat era el paradigma del benestar i la felicitat .
Al seu onzè aniversari, quan va ser admès a Hogwarts, al Harry se li va revelar la veritat: els seus pares havien estat uns grans bruixots, i no van morir per un accident de cotxe (tal com els Dursley sempre li havien assegurat), sinó que van morir a mans de Voldemort; el bruixot més temible de tots els temps. Al món dels bruixots, el nom de Voldemort era tant temut que ningú gosava pronunciar-lo! L'innominable (que així era com li deien), era un bruixot malèfic i pervers que anys enrere havia mort a molta gent.
Però la nit en que va acabar amb la vida dels pares del Harry, també va ser la seva pròpia destrucció. Ja que va intentar assassinar el noi (que aleshores no era més que un bebè). Però, quan li va llançar un malefici mortal, ningú sap del cert com va passar, però el cas és que el conjur mai va acabar amb la vida del nadó, per què el raig li va rebotar i va anar de ple cap a Voldemort. De manera, que a en Harry només li va quedar una cicatriu en forma de llamp al front.
Aquella nit Voldemort va ser derrotat. I en Harry va anar a viure amb els seus tiets. Evidentment, el noi no va saber la seva pròpia història i la dels seus pares fins que va començar el primer curs a l'escola de bruixeria Hogwarts. Els Dursley es sentien profundament avergonyits de tenir un parent bruixot, i mai li havien explicat res al pobre noi.
En Harry, desde la seva habitació, havia sentit tota la conversa entre els seus tiets, però res no li venia de nou. Si havia après quelcom durant la seva estada amb els Dursley era a refugiar-se a qualsevol racó i intentar passar desapercebut mentre parlaven d'ell.
Quan va acabar el curs passat a Hogwarts, els seus amics de l'orde del Fènix havien parlat amb els seus tiets per què tractessin millor en Harry durant l'estiu, però això no havia millorat les coses entre els Dursley i ell. Des del seu retorn, que ningú de la casa li dirigia la paraula i no el miraven mai a la cara.
Almenys ara l'alimentaven amb regularitat i fins i tot li havien deixat una petita habitació per a ell sol! Però gairebé preferia els crits i les esbroncades d'abans a aquesta fredor i indiferència.
L'estiu li passava molt lentament, ja que no tenia ningú amb qui parlar. Els seus amics de l'escola estaven tots amb les seves respectives famílies. En Ronald Weasley, era el seu millor amic; un noi espigat i panotxa que en aquests moments estava al Carrer Grimaud nº 12 amb tota la seva família. La qual no era pas petita! Clar, els Weasley; un matrimoni de bruixots panotxes havien tingut set fills: sis nois i una noia. El Ron, era gairebé el més petit de tots, només tenia una germana que anava a un curs inferior que es deia Ginny. Tots els altres eren més grans que ell.
El Harry envejava en secret al seu amic, ja que Ronald havia crescut sempre rodejat de gent que l'apreciaven i l'estimaven. Mentre que el Harry, s'havia criat amb aquests odiosos Dursley, els quals només li dirigien la paraula per insultar-lo o manar-li feina!
En Harry sospirà al pensar amb els Weasleys. Enyorava moltíssim en Ron, així com també la seva família de bruixots, ja que amb els anys la senyora Weasley que era tant atenta i amable, s'havia convertit en una espècie de mare per a ell.
Una altra persona amb qui en Harry pensava sovint era l'Hermione; una noia seriosa i molt estudiosa que sempre anava amb ells. Amb els anys el Ron, el Harry i l'Hermione havien esdevingut amics inseparables i havien viscut un munt d'aventures. Ara però, en Harry es trobava realment perdut sense ells, ja que els altres tenien una família amb qui passar l'estiu, mentre que ell no.
Això però, no sempre havia estat així. Tres anys enrere el Harry havia descobert que tenia un padrí: en Sirius Black. Amb el temps, es va establir un lligam molt fort entre ells dos. Malauradament però, Voldemort va tornar a la vida l'any anterior i va reunir tots els seus antics seguidors provocant el pànic entre la població de bruixots. Una de les seguidores de l'innominable va matar en Sirius feia tant sols uns mesos, deixant al pobre noi més sol i desemparat que mai.
El Sirius en el transcurs d'aquests tres anys havia esdevingut com un pare per a en Harry. Sempre hi era quan es necessitava un bon consell, i veure'l morir d'aquella manera havia deixat en Harry en un estat de desesperació tal que el noi s'havia tancat a l'habitació que li havien deixat els Dursley i no en sortia gairebé mai.
Tots els seus amics li havien donat suport i li enviaven notes de consol amb els seus mussols, però ell només els responia amb cartes breus i fredes. Era cert que tenia ganes de veure'ls, però es veia incapaç d'explicar-los per carta tots els seus sentiments i pensaments.
Mentre estava estirat al llit, mirant al sostre i sense fer res, li va semblar sentir l'aleteig d'un mussol. Probablement algun dels seus amics li enviava alguna carta.
El Harry, s'aixecà del llit i anà a mirar per la finestra. Per sorpresa seva, el mussol que venia no era de ningú que conegués. uan va arribar, la bestiola li va mostrar la pota per què li deslligués la carta que duia. Un cop el noi li va donar la propina i li va oferir una mica d'aigua, el mussol se'l va mirar educadament i va marxar. El Harry, en obrir el sobre va veure amb sorpresa que eren les seves notes de GNOM!
Els GNOM, són uns exàmens molt importants que es realitzen quan l'alumne acaba el cinquè curs, i si un bruixot vol continuar estudiant i ser un professional de debò en el món dels bruixots, ja cal que estudiï i s'hi esforci. Doncs, aquests exàmens poden decidir el futur professional d'un bruixot.
El Harry havia realitzat els exàmens a finals del curs passat, i tot i que en algunes assignatures li havia anat bastant bé, en d'altres es temia el pitjor. Quan va treure el paper del sobre l'estómac se li va encongir, i les mans li van començà tremolar. Tot i així, començà a llegir:
Benvolgut senyor Potter;
El comitè d'avaluació li plau comunicar-vos que les notes dels exàmens del GNOM realitzats al Juny del 2004 són les següents:
Transfiguració: Excel•lent
Història de la Màgia: Suspès
Defensa contra les forces del mal: Matrícula d'honor
Pocions: Notable
Futurología: Aprovat
Cura de les criatures màgiques: Notable
El comitè li desitja que passi un bon estiu.
En Harry no s'ho podia creure! Havia tret un notable de pocions!! Amb aquestes notes segur que podria ser un auror. Els aurors en el món dels bruixots són molt importants. Normalment treballen en organitzacions secretes i realitzen missions d'alt risc per tal de detenir bruixots malèfics. Aquest era el seu somni, i el què li ho impedia era l'assignatura de pocions.
El professor Snappe impartia aquesta assignatura, i era el docent més temut de Hogwarts! Sempre havia depreciat al Harry tot dient-li que era un barroer en pocions. Però aquest notable, acabava de demostrar-li el contrari.
El suspès en Història no l'inquietava gaire, per què si volia ser un auror, aquesta assignatura no li feia cap falta. Mentre estava rumiant en el seu futur professional, va sentir un cop sec a la finestra. S'hi va acostar, i va veure que era l'Errol, el mussol dels Weasleys que s'havia estimbat contra els vidres de la seva habitació. La pobra bèstia ja era molt vella, i tot i que mai s'equivocava de destinatari, tenia la vista molt malament i el pobre s'anava estimbant per tot arreu! El noi, va ajudar al mussol a entrar i li va deslligar la carta de la pota, tal com havia fet amb el mussol anterior.
La carta era de la Ginny, la germana petita del seu millor amic. En Harry somrigué al pensar amb la petita panotxa i va obrir la carta.
Estimat Harry;
Acabo de parlar amb el Ron i m'ha dit que està preocupat per tu. Ell no para d'enviar-te cartes i tu amb prou feines les hi contestes!! Ja està bé no?
Sé que ho deus estar passant molt malament amb la mort del Sirius. Jo també el trobaré a faltar molt. Però això no et dóna el dret a donar-nos l'esquena d'aquesta manera. Així és que posa't les piles i... ESCRIU-NOS D'UNA VEGADA!!!!
Et començo a conèixer bastant bé saps?
Et recordes de quan jo anava a primer i tu a segon amb el meu germà? Estava tant enamorada de tu que no gosava parlar-te. Et vaig idealitzar, i m'agradaves molt... però no et coneixia.
Ara per fi he aconseguit acostar-me a tu. T'he de dir que ja no estic enamorada i me'n alegro, perque això m'ha fet perdre la timidesa i ser amiga teva. He vist que ets una persona fantàstica Harry, i coneixent-te com et conec, suposo que et deus estar culpant per la mort del Sirius oi? Si et plau, deixa de fer-ho d'acord? No va ser culpa teva. La responsabilitat és del V... perdó, vull dir d'aquell qui tu ja saps!!
Recordes quan estava posseïda per l'innominable? Em vaig estar culpant durant anys!!! I no em va servir per a res. La meva família em va fer costat i vaig entendre que, tant és el què ens prepari el futur. El què compta és tenir amics i parents que et recolzin. I tu els tens Harry. No ho oblidis mai. Així és que... Deixa de culpar-te, o diré a totes les noies de Hogwarts que ets el GALIFARDEU més gran del segle. I cap d'elles voldrà saber mai més res de tu! D'acord?
La teva amiga:
Ginny
PD : Escriu a en Ron o t'enviaré un xiulet!!!
El Harry es va quedar de pedra al llegir aquella carta. No s'imaginava que la petita Ginny hagués madurat tant. De fet, ja tenia catorze anys, i pel què es veia, havia heretat el fort caràcter de la seva mare.
Aquesta carta però, li va fer veure les coses una mica més clares. Ja n'hi havia prou de torturar-se pensant amb el Sirius! Durant el dia no feia res més que estudiar llibres de bruixeria que li havia deixat l'Hermione per oblidar la mort del seu padrí. Però això no li servia de res. Car, cada nit es despertava cridant el nom del Sirius, per què en els seus malsons, el noi sempre revivia la mort del seu padrí.
La Ginny tenia raó. Potser si sortia de casa deixaria de donar-hi voltes, pensà el Harry. Amb pas decidit, s'aixecà i es mirà al mirall per tal d'arreglar-se una mica. Però era inútil.
Els Dursley mai li compraven roba. Només li donaven allò que al Dudley (el seu cosí) se li havia espatllat o quedat vell, la qual cosa feia que el Harry sempre anés amb uns texans vells i espellifats que li anaven cinc talles més grans. Això era degut a què en Dudley havia heretat la complexió del tiet Vernon, i el seu cos feia la mida d'un armari.
Durant els últims anys, el metge li havia aconsellat que fes règim i que practiqués algun esport. I els seus pares, tot preocupats el van apuntar a boxa i el van sotmetre a un règim rigorós. Tot això feu que la complexió del Dudley canviés lleugerament. Però el seu caràcter agressiu i perillós es va accentuar amb la pràctica de la boxa.
Evidentment els seus pares no s'adonaven que el seu fill fos un criminal en potència, ja que segons ells, el seu Dudleió era tot un angelet incapaç de fer mal a ningú. El Harry però, sabia perfectament que tots els nens del seu barri temien profundament al seu cosí. Doncs l'esport preferit del Dudley era apallissar a la gent. Sobretot, si eren més petits que ell.
Quan eren nens, sovint el Harry havia estat apallissat pel seu cosí. Però des de que anava a l'escola Hogwarts, Dudley li havia agafat por i se'n mantenia a una distància prudent. El Harry, que es trobava a l'habitació més petita de la casa, es deturà davant el mirall; el qual li tornà la seva imatge. Els seus ulls verds que normalment eren vius i intensos, ara es notaven apagats i cansats. Un cercle morat havia aparegut sota els seus ulls accentuant la seva pal•lidesa.
La Ginny tenia raó. Havia de sortir més sovint de la seva habitació. Intentà arreglar-se el cabell, que sempre li anava en totes direccions. Però al veure que no se'n sortia baixà les escales corrent i es dirigí al carrer. Quan va passar pel menjador, la tieta Petúnia i el tiet Vernon ja havien parat de discutir. Ara es trobaven asseguts al sofà davant del televisor tot mirant algun programa absurd. El Harry no es va molestar a dir-los que sortia. Probablement no li hauria contestat ningú.
Un cop va ser a fora, una calor terrible li va envair el cos i el va fer sentir pitjor. El carrer estava desert. Clar, la calor feia desistir a molts dels veïns a sortir de casa. El Harry, es dirigí cap al centre comercial més proper, ja que era l'únic lloc on un es podia refugiar de la calor. Quan caminava pel centre sense cap rumb fix, una veu familiar va interrompre els seus pensaments:
-Ei! Què fas? Però si aquesta peli és una merda!
Era la veu del Dudley que anava amb els seus amics. Això feu que el Harry s'amagues rere el prestatge on es trobava. La veritat és que no tenia ganes de veure el seu cosí i els seus clons, que així és com en Harry anomenava la trepa de galifardeus que sempre anaven amb el Dudley.
-Doncs a mi em mola aquesta peli! Sobretot pels efectes especials... i a més... la tia que hi surt està molt bona! -digué el John, l'amic inseparable del Dudley.
-Què? Ho fem doncs? - preguntà un tercer que en Harry ni tant sols coneixia.
-Va, ara que no mira ningú... -i el Harry veié com el seu cosí agafava la pel•lícula dissimuladament i se la ficava dins la jaqueta.
El noi es quedà petrificat on era. El seu cosí robava! L'any passat ja havia descobert que el fill "perfecte" dels Dursley fumava d'amagat. Però això era diferent! El noi es preguntava per què es dedicava a robar, si els seus pares sempre li ho havien comprat tot. I també es preguntava què hi dirien els seus tiets si descobrissin que el seu angelet s'estava convertint en un vulgar pispa.
Al rostre del Harry hi va aparèixer un somriure maquiavèlic. Sens dubte, aquesta informació seria molt valuosa si mai s'hagués de defensar del Dudley. Una petita amenaça amb explicar el seu secret als pares i tindria en Dudley completament controlat i a la seva mercè. Aquests plans de venjança però, de seguida es van esfumar del cap del Harry mentre continuà caminant fins arribar a la zona d'electrodomèstics. Al cap i a la fi, el seu cosí podia fer el què vulgues amb la seva vida! Que ell ja la tenia prou complicada. No se'n va adonar, però de sobte es trobà a la zona dels televisors. No feia gaire que els seus tiets havien renovat la sala d'estar i havien arribat a casa carregats amb un televisor que, segons ells, era l'últim model i els havia costat una fortuna. Al mig de la sala, hi havien col•locat un gran sofà florejat, i la Petúnia recordava a aquell qui tingués la paciència d'escoltar que era d'una marca molt prestigiosa i per tant, molt cara. Harry, el trobava d'un malgust increïble. Però evidentment, se'n va guardar prou de dir el què en pensava! Clar, els Dursley l'haurien castigat deixant-lo un dia sense menjar!
La Petúnia no parava de repetir que els feia falta una sala d'estar nova, però semblava que ho hagués comprat tot només per a presumir i fer el fatxenda davant dels veïns, ja que tot el dia convidava gent a casa. Aquest fet però, només era un pretext per a mostrar el nou i magnífic saló de la seva família.
Quan hi havia convidats a casa, al Harry no li era permès sortir de l'habitació. Els Dursley, tenien por que el seu nebot embruixés als veïns o fes alguna cosa per l'estil. Tot això, només feia que augmentar la curiositat dels veïns, però quan algun d'ells preguntava per en Harry, el tiet Vernon s'afanyava a respondre que havia enviat el seu nebot al reformatori "Sant Brutus", un centre per a nois irreformables. Se'n guardaven prou de confessar que tenien un bruixot a la família.
Als grans magatzems, el Harry observà que tots els models de televisors estaven exposats en rengleres. Però n'hi havia un que destacava més que els altres. Era el televisor dels seus tiets! I a sobre hi havia un cartell que posava: "Gran oferta!! Emportin-se a casa aquest fantàstic televisor per només 200 Euros". En Harry esclafí a riure! Tant com presumien els Dursley de tenir-ho tot de marca i resulta que en realitat aprofitaven totes les ofertes!
Però el noi no va continuar pensant amb els seus tiets ni les seves beneiteries. Va mirar al televisor que tenia al seu davant i el què deia el reporter de les noticies va aclaparar tota la seva atenció:
-... "Han estat trobades al parc Quentil de Londres dues víctimes més. La policia busca el culpable de la terrible tragèdia per tot el país però encara no han trobat cap pista. Les dues víctimes que eren un noi de vint anys i la seva novia de 18, han estat trobades aquesta matinada amb una pèrdua important de sang i amb uns orificis al coll. També presentaven signes de violència amb abundants contusions. Recordem, que amb aquest malaurat crim, ja són vint les persones que han mort de la mateixa manera durant l'estiu a Londres. Aquests fets tenen els veïns preocupats. També sentim informar-los que en les últimes hores a la cafeteria Kingdom & Share situada a Birmingham s'ha produït un enfrontament entre bandes armades amb explosius. El resultat del desgraciat incident ha causat la mort de quinze persones; totes veïnes de la localitat. Els autors de la matança han fugit i la policia els està cercant per tot el país. Davant aquesta onada d'assassinats, les forces de seguretat recomanen la més absoluta precaució als ciutadans...".
En Harry no va poder continuar escoltant més. El cervell li anava a cent per hora mentre tornava a casa. Tants accidents segur que tenien relació amb el seu món; el món dels bruixots, i segur que totes les morts estaven relacionades amb el Voldemort i els seus seguidors.
L'explosió, a la qual s'havia referit el reporter, probablement era un duel de bruixots entre els aurors i els seguidors de Voldemort. Però les abundants morts que s'havien produït durant l'estiu amb pèrdua de sang l'inquietaven molt. El Harry no s'explicava com una persona podia morir degut a una ferida al coll. En les classes de defensa contra les forces del mal havien estudiat quelcom sobre vampirs, i sabia del cert que una víctima d'un vampir presentava aquests signes: mort per una abundant pèrdua de sang, orificis al coll... però a Anglaterra no era usual trobar-se amb vampirs. I si ara n'hi havia, tindrien alguna relació amb Voldemort?
Amb aquests pensaments tant macabres, el Harry arribà a casa dels seus tiets. La Petúnia estava abraçant el Dudley tot dient-li que era el rei de la casa i coses per l'estil. Però el seu cosí es queixava de ser massa gran per aquestes coses. I de fet, tenia raó.
El Harry, en veure que aquest cop tampoc li dirigien la paraula anà a la seva habitació. Des de dalt, va sentir el Vernon que bramava:
-Avui si vols sopar te'l fas tu mateix!! La teva tieta no té per què cuinar més per a un tanoca com tu!!
-Entesos!! -i amb això, tancà la porta. Potser a la nit baixaria a la cuina i agafaria quelcom de la nevera. Es sentia incapaç de compartir taula amb els Dursley.
S'estirà al llit tot mirant al sostre i pensà amb la seva família vertadera: els Weasleys i tots els seus amics. No es va adonar que parlava amb veu alta.
-Què deuen estar fent ara? I la Ginny? Com és que ja no està enamorada de mi? No és que això m'amoïni gaire és clar. De fet, mai m'he sentit atret per ella oi? Però es pot saber amb què penses Harry?- s'esbroncà ell mateix- La Ginny surt amb el Dean Thomas i és la germana del teu millor amic!!
Amb tot aquest embolic al cap sanà endormiscant lentament, i els malsons no van trigar a venir. Aquella nit, tornà a veure la mort del Sirius. Però ara el somni va continuar. De cop i volta es trobava en un bosc estrany i amenaçador. El Harry, que va percebre el perill, va començar a córrer. De sobte, rere uns arbres en van sortir uns personatges estranys amb uns ullals punxeguts. Un d'ells, el va atrapar, el va agafar amb una gran violència per les espatlles, i li digué amb una veu d'ultratomba:
-El líder tornarà i beurem la teva sang... això li feu venir calfreds. El Harry veié amb gran desesper que els ullals d'aquella horrible criatura estaven cada vegada més a prop del seu coll! I no se'n podia escapar... això l'esgarrifà. Estava paralitzat de por, només faltaven uns mil•límetres i els ullals del vampir li perforarien les artèries!!! Quan ja es pensava que moriria, el rostre del vampir es va transformar en el de la Ginny, i digué:
-Ja no t'estimo.
El Harry es va despertar d'un sobresalt. Estava acostumat als somnis estranys, però aquest era surrealista! Va mirar el rellotge i va veure que eren les sis. No calia tornar a intentar dormir. Era diumenge, i al cap d'unes hores, la Hedwig (el seu mussol) arribaria amb el Periòdic profètic (el diari del món dels bruixots), i potser li aclaririen què havia provocat tantes morts aquest estiu.
No es va equivocar. Després de fer el ronsa una mica, va sentir un aleteig que s'aproximava cada vegada més. Era la Hedwig amb el diari. En obrir-lo va veure que un gran titular ocupava la pàgina principal: "Un gran duel entre els seguidors de l'Innominable i els aurors han provocat la mort de 15 muggles". Al article, Harry va llegir que un auror havia estat ferit de gravetat i per tant, traslladat a l'Hospital Sant Mungo (per a bruixots), però no havien pogut capturar a cap dels seguidors de Voldemort.
En un racó, hi havia un titular més petit però igualment esfereïdor: "Una invasió de vampirs a Anglaterra provoquen el pànic i el caos entre la població". Harry tancà el diari i sospirà profundament.
-Segur que no ens avorrirem aquest curs- murmurà el pobre noi.
---------
NOTA: I segur que nosaltres tampoc ens avorrirem escrivint aquest fanfic!! ^^
---------
(comentaris a verobo@eresmas.com o juliagoonie@hotmail.com)
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Solysg Enviat el 05/02/2005 a les 14:10 #577 He arribat aqui pero juls hi ha meeeeeeeeeeeeeeeeeeeees assignatures
LA carta pareix un monoleg no una carta i pos eso que nomes vaig per la mitat
juls Enviat el 05/02/2005 a les 16:11 #581 He escrit 1 fanfics amb un total de 22 capítols jajajajjaa aket l'ha escrit la Vero jo no!! jajajaja però es una carat molt divertida!!! ;)
juls Enviat el 05/02/2005 a les 16:12 #582 He escrit 1 fanfics amb un total de 22 capítols perdó, volia dir "carta"
vero Anònim Enviat el 05/02/2005 a les 22:44 #584 Encara no he m'he registrat! Hola Solysg!! sip! je,je...em vaig descuidar la botànica (o herbologia)je,je... aquella que al Neville li agrada tant... Sorry! i crec que també me'n he deixat alguna altra..
En quant a la carta de la Ginny je,je...crec que estava una mica enfadada amb el Harry...i això li ha permès sincerar-se je,je...per això smbla més un monòleg... potser aquesta carta farà que el Harry la vegi d'una altra manera?mmm....je,je... ja ho veurem jijiji....