Escrit per med3sEnviat el dia 20/11/2006 a les 19:53:20
Última modificació 20/11/2006 a les 19:53:20
Tots els capítols de I don't want to miss a thing
es podria dir que soc nou en aquesta pagina web sobre Hp i en catala... algu m'haura vist pel xat, normalment dien parides mentals, pero que s'espera de mi? inteligencia... soc home... jajaja
només dos coses o advertencies avans que comenceu a
llegir...
primer: perdó per l'existencia de faltes d'ortografia o de taquigrafia... no som perfectes jejeje
Segon: aixo es un Song-fic, vaig estar parlant pel
xat, i no hi habia cap historia d'aquest estil en aquesta pagina, o com a
minim que les persones amb qui he parlat ho sapiguen. Es tracte d'una
historia d'UN ÚNIC capitol. es podría dir una escena ambientada amb la
musica d'una canço preestablerta.
a que m'oblidaba, si per "casualitats del destí".... teniu entre els "vostres cd legals" aquesta canço doncs escolteu-la mentre llegiu que queda molt be... sino sempre la podeu aconseguir de "forma legal" ;) ja sabeu "tendes de musica" jajajaja
traducció feta apartí del original amb castellà per el mateix autor, es a dir, jo jajaja
personatges de hp
pertanyen a JKRowling, WB, salamandra, i qualsevol que hagi pagat per els
drets d'aquesta historia
cançó: I DON'T WANT TO MISS A THING de aerosmith
Com en les últimes setmanes, en Harry no podia dormí bé. Per no dir, que si aconseguia tres hores seguides sense desvetllar-se, era tot un miracle i una satisfacció per ell. Es va incorporà del llit, sentant-se al límit d’aquest. Després de remoure el seu cabell negre intentant controlar-lo, acció impossible remuntant-se des de la seva infantesa a casa dels Dursley. El jove mag, entre una simfonia de roncs, on en especial el seu millor amic Ron Wesley i en Neville Longbotton sobresortien entre els altres companys d’habitació, va agafar les seves característiques ulleres rodones.
En Harry es va dirigí al bany per espavilar-se una mica, intentant fer desaparèixer el motiu de no poder dormir. –si com a mínim fos Voldemort qui em persegueix en somnis, qui no em deixa dormir... va dir en Harry xiuxiuejant es rentava la cara amb aigua, el senyor del mal ja era historia, des de feia un any.
Un altre cop, es va col·locar les seves ulleres mirant el rostre cansat que reflectia el mirall. El noi escarransit que era fa set anys havia desaparegut deixant lloc a un jove, adult segons la conselleria d’afers màgics. Ulls verds, cabell rebel, bastant alt i que dibuixava un mig somriure d’ironia per la seva situació. Continuava amb problemes... problemes que l’hi preocupaven molt més que el senyor del mal, el qual ja havia derrotat. Només vestit amb el seu bòxer, mostrant les seves abdominals i músculs de tot el seu cos ben format, degut a un joc anomenat quidditch que era la seva gran passió i una forma d’evadir-se quant en Voldemort el perseguia en somnis.
-podria anar ha volar amb la escombra... però igualment no podria deixar de pensar en ella... va dir per si mateix, acabant amb un llarg esbufec. Inclús el que li servia de via d’escapament, feia poc temps que ja no era així. Perquè ella també estava present, animant-lo o només observant-lo des de una graderia del camp llegint un llibre. Després de tornar a la habitació i veure que la peculiar simfonia encara no havia acabat, va decidir vestir-se amb uns texans i una camiseta. Per poder baixar com a mínim a la sala comuna de gryffindor i llegí alguns dels llibres que tenia. Si el seu millor amic el veiés llegint aquestes hores, i després d’acabar els exàmens MAG, segur que es riuria d’ell i durant setmanes.
En Harry baixava a poc a poc per les escales que el durien fins la sala comuna. En el seu cap, no deixaven d’arribar els motius pels quals estava descendint a aquell lloc, el seu problema. Quan va descendir l’últim esglaó, es va adonar que la xemeneia continuava encesa. A pesar que ja eren al començament de l’estiu, el castell seguia sent un lloc fred en tot moment, excepte les habitacions i alguna aula. Recordava que en Hagrid feia sovint un comentari dient que era perquè els alumnes no volguessin sortir de les sales comuns per la nit. Tot això significava que algú estava en aquell lloc, a pesar de les altes hores de la matinada en que es trobaven. Va donar un cop d’ull per tota la sala comuna, en busca d’aquella persona, la persona que no el deixaria romandre sense cap molèstia intentant conciliar el son un altre cop.
A mesura que anava apropant-se al sofà que estava davant la xemeneia, intentava veure algú amagat per les seves trepitjades al baixar per l’escala. Per si fos algun alumne preparant una broma o un pla per ella. Però el seu cor es va aturar al veure com una cabellera castanya es dispersava per el braç del sofà on anava a seure. Allà mateix estava el motiu del seu insomni, la persona per la que no podia dormir. La persona que el perseguia en somnis, no en malsons... era ella, l’Hermione Granger, qui fora la seva millor amigo. Ara... de qui estava bojament enamorat en secret...
El cor del mag adolescent tornar a bategar de forma incontrolada quan el rodejà el perfum de flors que normalment feia servir ella, el particular aroma que el tornava boig del tot. La seva mirada es va fixar com entre els braços d’ella guardava cuidadosament un llibre, com si es tractés d’un important secret o una joia.
could
stay awake just to hear you breathing,
Watch you smile while you are sleeping,
While you are far away and dreaming,
I could spend my life in this sweet surrender,
I could stay lost in this moment forever,
Where a moment spent with you is a moment I treasure,
es va apropa silenciosament per no espantar-la, o despertar-la si hagués caigut als braços d’en Morfeu. Al arribar enfront d’ella va descobrir que era la segona opció. En Harry només va poder somriure al veure la petit i tímid somriure que es dibuixava en els llavis d’ella. Per un moment, en la seva ment va aparèixer la temptació de besar-la, però va reprimir aquest instint, com tantes vegades ja havia fet en poc temps.
Els seus ulls verds com maragdes brillaven davant la imatge de la persona que estimava dormint plàcidament en front d’ell. La respiració serena i rítmica de l’Hermione, contrastava amb l’accelerada i entretallada d’ell mateix. Després d’un altres llarg esbufec la seva respiració va tornar a la normalitat, com tantes vegades ja havia fet durant el curs.
Va recorre la sala en busca d’una fina manta per evitar que el mínim fred que hi havia, pogués fer-la caure malalta lleument al que en Harry denominava com a “àngel”. Va trobar el que buscava a unes butaques de distancia. Amb molta delicadesa i suavitat la va tapar fins la cintura. Apartant un dels braços estilitzats d’ella, lliurà el petit llibre que reposava contra el pit d’ella. Va mouré la manta amb molta precaució per no despertar-la, com acte reflex, l’Hermione es va aferrar a ella com si hagués necessitat aquest petit punt d’escalfor tota l’estona. En Harry va deixar el petit llibre al seu costat, sense ni mirar de que es tractava o que contenia, perquè al despertar no s’oblidés de la seva possessió.
I
don't want to close my eyes, I don't want to fall asleep,
Cause I miss you baby, And I don't want to miss a thing,
Cause even when I dream of you, the sweetest dream will never do,
I still miss you baby and I don't want to miss a thing
El somriure de l’Hermione va augmentar, embruixant encara més al morè, deixant-lo immòbil completament. Ajupit davant el sofà on ella descansava, sense poder desviar la seva mirada. Semblava hipnotitzat per la bellesa que irradiava ella en aquest moment de pau. Suaument va retirar un dels flocs arrissats i de color castany que ocultava part del seu rostre. En Harry volia admirar per un moment el sublim semblant d’ella sense haver de dissimular, ni fer-se el despistat. Sense haver de cridar a algun company per fer més el passar inadvertit davant dels ulls mel d’ella.
-tant de bo formés part del teu somni... va dir en Harry dipositant un suau petó en el front de la seva estimada. Després de separar-se i sentir amb els seus llavis la llissa pell d’ella, la temptació de besar-la tornar aparèixer, aquesta vegada més fort i incontrolable. El preciós somriure d’ella l’incitava a fer-ho, però va negar amb el cap lentament. –algun dia tindré el valor suficient per dir-te que em vaig enamorar perdudament de tu, Hermione... t’estimo...
Lying
close to you feeling your heart beating,
And I wondering what you are dreaming,
Wondering if it's me you are seeing,
Then I kiss your eyes and thank god we're together,
I just want to stay with you in this moment forever and forever
forever
Lentament i com si una força exterior l’impedís fer-ho, es va aixecar i dirigir-se un altre cop a les escales, amb la sensació de deixar dormint a un àngel...
A pesar que no podia entrar en el seu cap, la simfonia de roncs havia parat sorprenentment . després de deixar les seves ulleres sobre la tauleta de nit i desvestir-se un altre cop. Es va estirar al llit, intentant recuperar el son, on segurament ella apareixeria, recordant-li cada instant que ha passat al seu costat durant aquest anys a l’escola. La temptació de baixar un altre cop i quedar-se observant com dormia tranquil·la i en pau, vetllant els somnis des de la distancia. Després de donar unes quantes voltes pel llit, i sense donar-se compte, va caure profundament dormit...
Com cada matí, en Ron despertà amb dificultat, donant voltes pel llit. Com altres vegades, queixant-se como si qui el despertés fos la seva mare. –mama... cinc minuts més... ja t’ajudaré amb el jardí més tard... els gnoms continuaran a baix.. va dir el pèl-roig entre les rialles dels seus amics. En Dean li llençà un coixí al cap.
En Ron s’incorporà amb dificultat i rondinant, amb una altre batzegada d’un coixí, aquesta vegada per part d’en Neville. –som-hi!! despertat!!! Que la teva mama t’espera a la cuina!! Va dir en Seamus entre la riallada que envoltava l’habitació.
-un altre cop? Preguntà amb veu ronca i dormida.
-si, un altre cop Ron, dutxat, i anem a esmorzar que hem quedat amb tots per passar junts el nostre penúltim dia d’escola. Abans que el ball de graduació torni bojos a tots... va dir en Harry sortint del bany.
Com si les paraules del morè es tractessin d’una dolorosa injecció, en Ron es va aixecar i entrà corrents al bany davant la perplexa mirada dels seus companys de l’habitació.
-merda!! Se m’ha tornat avançar... va dir en Neville, assentant-se al llit abatut davant la derrota.
-ja el coneixes... va dir en Dean acabant de col·locar correctament la seva corbata amb els colors de gryffindor.
-i serà millor que vagis a veure si et deixen dutxar a l’habitació d’en Colin i el seu germà... ja saps quant tarda des de que surt amb la Lluna. Va dir en Seamus sortint de l’habitació ja vestit.
-te raó... estarà com a mínim una hora, com sempre...
-i després es queixa que les noies tarden molt en arreglar-se... va dir en Neville recollint el seu uniforme.
-no et queixis massa Neville... quan s’adoni que surt d’amagatotis amb la seva germaneta i que l’has invitat a la graduació, intentarà matar-te... mira-ho d’aquesta manera.... tindràs una excusa com a mínim... va dir en Harry vestint-se amb els pantalons i veien com en Dean sortia de l’habitació rient.
-d’acord... però com a mínim jo vaig amb algú... no com d’altres... va dir en Neville tancant la porta. I era veritat, a pesar de ser el noi més popular, no tenia parella per el ball. No per falta de pretendents, ja que durant les últimes tres setmanes rebia com a mínim una invitació al dia. Però sabia perfectament que només acceptaria si fos l’Hermione qui s’ho demanés. Era la única persona que sempre l’havia tractat com en Harry, no com “el gran heroi” que era segons El Profeta i la conselleria de màgia. Només per això, ja valdria la pena anar amb ella. Però si li sumava que sense cap mena era la seva millor amiga i que estava enamorat d’ella, tot això feia que fos incapaç de ser ell qui l’invités al ball. Per por de perdre-la com amiga, més que sinó correspongués aquest sentiment.
Mitja hora més tard en Harry estava assegut en una de les butaques, amb les cames creuades sobre una taula. Amb el seu habitual cabell rebel, amb la corbata mal col·locada i les mànigues pujades pels colzes, feia honor al seu pare, amb la faceta de seductor. Però a diferencia del seu pare, en Harry ho feia sense voler.
La Ginny y en Neville estaven asseguts en un dels sofàs del costat, ajuntant les seves mans discretament. Cada cop que es tancava o s’obria una porta dels dormitoris es separaven espantats que fos en Ron, i en Harry reia pel seu comportament espantadís. El morè mirava cap el sostre perquè els seus acompanyats no veiessin el seu somriure còmic davant la situació, i també recordant el que va succeir la nit anterior. Rememorant cada segon. Després el peculiar somni que va tenir, molt semblant al succeït a la sala comuna. On l’Hermione s’aixecava ruboritzada segons després que ell s’anés, recollint el llibre i començant a escriure en ella amb celeritat.
Es va sentir un fort cop de porta que venia dels dormitoris dels nois, en Harry va escoltar com la parella “secreta” es separava i tornar a riure intentant dissimular-ho.
-Harry... saps que avui et veus molt sexy... sinó et conegués... va dir la Ginny amb una veu sensual, poques vegades escoltada per ell. Com a reacció ell baixar la mirada, arquejant una cella sense entendre a que venia aquell comentari. En Neville, al seu costat, intentava no riure.
-Ginevra!!! Es pot saber que dius!!! Exclamà en Ron des de les escales. En aquell moment, en Harry ho va entendre a la perfecció. –si ets una nena!!!
-per que et donis compte d’una vegada germanet... no soc una nena, tinc setze anys... i vaig a la teva graduació... acompanyada... va dir amb una veu completament diferent, dolça però amb malicia i superioritat impresa en ella. En Harry només va somriure al veure com en Ron no deia res, analitzant cada paraula de la seva germana. En aquell tema encara li costava assimilar qualsevol paraula que relacionés Ginny Wesley amb parella, però més que assimilar, no ho permetia el seu cap quadrat.
-a la meva... gra...
-com a mínim a reaccionant... va dir esbufegant per la lentitud del seu germà.
-i es pot saber amb qui vas! Diga-m’ho i el mato per atrevir-se a fer-ho... va dir el pèl-roig comprimint els seus punys.
-doncs Ron... només tens que buscar entre els alumnes masculins de setè curs, sense contar-nos a nosaltres dos... va dir en Harry divertint-se amb tota aquella escena.
-Harry... tu saps amb qui va? Preguntà en Ron casi amenaçant-lo.
-si.
-digues!! Qui!!!
-no t’ho diré, m’ho van fer prometre, ho sento amic...
-com!?! Si quan li vaig demanar a la Luna per sortir s’ho vas dir a tots!!
-d’acord, ho vaig fer... però tu no em vas dir que prometés no dir-ho. Va dir en Harry, però es va avançar a la recriminació per part del seu amic. –només em vas dir que guardés el secret que estaves enamorat d’ella, res més...
-com a mínim espero que no sigui en Malfoy... sinó et juro que et quedaràs tancada a al teva habitació tot l’estiu... va dir en Ron assentant-se, casi llançant-se, en una altre butaca. –ho descobriré avanç del ball per matar-lo... va balbucejar entre les dents acusant amb la mirada a la seva germana.
Com a reacció, ella només va rodar els ulls sense entendre la sobreprotecció del seu germà en aquestes alçades de la vida, mentre que en Harry procurava no riure i en Neville no desaparèixer d’aquell lloc.
Després d’uns minuts sense creuar paraula alguna, on el pèl-roig no va canviar la seva mirada ni un segon, preguntà. –i que feu aquí? Perquè no heu baixat al gran saló a esmorzar?
-primer, estem esperant a l’Hermione, i segon, nosaltres no pensem només amb la panxa... va dir la Ginny amb to àcid.
-jo no...
-es veritat, penses en menjar... i després en la Luna... va dir la Ginny, procurant no riure.
-d’acord... no et molestaré més... però anem a esmorzar, tinc molta gana i l’Hermione sap que estarem allà.
-gana, gana, gana... i després Luna... va dir la Ginny aixecant-se i rendint-se a la evidencia de la falta d’aliment.
-jo em quedo ha esperar-la... va dir en Harry sense moure ni un pèl, mentre en Neville també s’havia aixecat agafant la mà de la Ginny dissimuladament però sense pensar massa en les conseqüències.
-som-hi Harry, ja vindrà... no crec que s’enfadi per això. Va dir en Ron tractant de moure’l.
-no...
-va... no siguis pesat... no passarà res...
-Ron...
-només es un esmorzar... va Harry, aixeca’t... no s’enfadarà per això
-Ron...
-segur que et mors de gana...
“em moro per tornar-la a veure un altre cop... com cada dia” va pensar el morè, aixecant-se derrotat. Molt més temps allà i començarien a fer preguntes molestes e innecessàries. –com et puc tenir com amic... va dir en Harry derrotat.
-doncs... ja saps la dita... posa un Wesley en la teva vida. Va dir en Ron colpejant la seva esquena i començant a caminar cap el quadre de la dama grossa entre riallades.
-puc posar a la Ginny en la meva vida i així no tinc que aguantar-te. Va dir en Harry amb to burlesc per molestar-lo.
-si vols morir no es el meu problema. Va dir donant-se la volta ràpidament i seriós.
Dins la gola d’en Neville es va formar un nus de la grossor d’una quaffle, intentant aparentar normalitat, però sense separar-se de la Ginny. Ells dos i en Ron estaven a uns metres del quadre per sortir en direcció al Gran Saló, mentre en Harry els seguia a un parell de metres, compadint-se d’en Neville per el que li esperava quan el pèl-roig s’assabentés del que succeïa en realitat.
-Harry!! Espera! Va dir una veu femenina. Com acte reflex el morè es girà amb un somriure al saber de qui es tractava. La persona que l’impedia dormir plàcidament i ocupant la seva ment tot el dia, a pesar que no estigués amb ell en tot moment. –i nosaltres no existim. Va xiuxiuejar en Ron a la seva germana.
La castanya va parar davant d’ell, separats ni tant sols per un metre. Les seves mirades semblaven connectades com si tractessin de saber pels ulls de l’altre que succeïa. En Harry admirava el ulls mel d’ella, intuint alguna cosa que mai havia vist en ells, alguna cosa que no sabia desxifrar. Aquells ulls que l’hipnotitzaven per complet, incitant les seves temptacions de besar-la i dir-li que l’estimava. Accelerant el pols fins a límits inimaginables, superant sense cap mena de dubte la sensació d’atrapar una Snitch, però com sempre no tenia el valor suficient o es controlava per no revelar el seu secret.
-Harry... ja el vas tenir... va dir l’Hermione ruboritzant-se- en Harry no acabava de comprendre les seves paraules, el perquè del rubor. La seva ment es va activar per complet, intentant descobrir les raons d’aquells estranyes paraules. De sobte, obrí el ulls desorbitadament, un somriure es dibuixar en els llavis de la castanya.
I
don't want to close my eyes, I don't want to fall asleep,
Cause I miss you baby, And I don't want to miss a thing,
Cause even when I dream of you, the sweetest dream will never do,
I still miss you baby and I don't want to miss a thing
-el valor... va murmurar el jove mag molt dèbilment, com si se li escapessin les paraules i no parlés ell, sinó el seu cor. No va passar ni un segon quan notar com uns llavis atrapaven els seus. Continuava amb els ulls oberts, sense creure’s que ella li fes un petó. Començà a reaccionar al notar com es separava d’ell, corresponent al petó, acariciant el seu rostre, lliscant els seus dits entre els cabells arrissats fins col·locar la seva mà en el coll d’ella. Posant l’altre mà en la cintura d’ella, apropant-la encara més si podia, no volen deixar-la escapar. Assaborint els llavis d’ell, mentre l’Hermione feia el mateix. El petó augmentà d’intensitat, de passió... mostrant-se mútuament els sentiments ocults. Sense paraules, com acostumaven a fer, per fins el mont, només amb mirades i`somriures. El cos d’en Harry tremolava amb totes les sensacions que experimentava, intentant buscar paraules per descriure a quin gust tenien els llavis d’ella, mentre el aroma a flors el rodejava com sempre, però d’una forma molt més intensa.
Es van separar per la absència d’aire i enfront la mirada perplexa dels seus tres amics que no creien el que acabaven de veure. Cap dels dos obria els ulls. En Harry guardava un altre record compartit amb l’hermione en la seva memòria, però en un lloc més especial on intentaria atresorar-ne molts més.
Quan per fi obriren els ulls, les seves mirades tornaren a connectar-se, però d’una forma molt més intensa que abans. En Harry lliscà la seva mà fins la cintura d’ella acompanyant la que ja perdurava en aquell lloc. Pocs centímetres separaven els seus rostres. Alguns alumnes que havien baixat miraven sorpresos el que succeïa i passaven per el seu costat sense deixar de mirar-los i murmurant qui sap que. Però ells dos estaven absents a tot allò, només existien ells, res més.
-t’estimo. Xiuxiuejaran alhora. Aconseguint el valor suficient per dir amb paraules el que sentien des de feia temps.
And
I don't want to miss one smile,
I don't want to miss one kiss,
I just want to be with you right here with you,
Just like this, I just want to hold you close,
I feel your heart so close to mine
And just stay here in this moment,
For all of the rest of time
-NEVILLE!!! Que fots agafant la mà de ma germana!! Exclamà amb força en Ron, fent parpellejar en Harry y l’Hermione, però sense aconseguir que desviessin ni un mil·límetre la seva mirada focalitzada en els ulls de l’altre.
-Espera! T’ho puc explicar!!! Cridava en Neville afeblint-se la seva veu fent perceptible que la parella era perseguida per un germà sobre-protector.
-RON! No li facis res!!! Animal!! Deia la Ginny sentint-se només un dèbil eco.
-crec que en Ron matarà en Neville. Va dir en Harry somrient, aconseguint esbotzar un somriure en els llavis d’ella.
-i jo ho faré amb tu sinó em tornes a fer un petó. Va dir l’Hermione apropant-se novament a en Harry, rodejant-li el coll amb els seus braços.
-estic segur d’això. Xiuxiuejar el jove mag corresponent des de un principi en aquell petó, igual d’intens i passional que el d’abans. I com abans, davant la perplexa mirada d’altres estudiants de Gryffindor que desfilaven cap el Gran Salo. No les importava estar al mg de la sala comuna. Perquè pels dos, l’únic important en aquell moment eren ells, ningú més...
I
don't want to close my eyes, I don't want to fall asleep,
Cause I miss you baby, And I don't want to miss a thing,
Cause even when I dream of you, the sweetest dream will never do,
I still miss you baby and I don't want to miss a thing
FI
Rowena Enviat el 20/11/2006 a les 20:34:45 #13328 He escrit 2 fanfics amb un total de 19 capítols Q macuuuu...
Luna_20 Enviat el 20/11/2006 a les 20:39:27 #13329 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols Waw! Semblaba k ho estigués visquen! Escrius amb tanta passió, de debò que m'ha encantat!
No pots escriure més? PLISSS! M'encanta la teva manera d'escriure. És super intènsa!
PS: sóc la primera!! Yujuuu! =P
___________________
Llegiu nova generació a Hogwarts
Granger_sellés Enviat el 20/11/2006 a les 21:26:07 #13330 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols Només un capitol???? oooh....es mol mko* es xuper wai!!!
Costa Enviat el 20/11/2006 a les 21:40:48 #13331 Esta molt molt bé!!!! Fan una parella massa perfecte aquests dos però igualment m'encanta llegir fics dells encara que nome siguin d'un capítol.
Getta91 Enviat el 20/11/2006 a les 22:00:06 #13332 He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols Ohhh! Jo sempre havia volgut que aquests dos acabessin junts... i sé que no passarà (maleïda Rowling! xD) però igualment continuo pensant que queden genial!^^
Molt maco, de debò! =)
Hermione Enviat el 20/11/2006 a les 22:55:56 #13333 Clap, clap, clap...
Simplement genial!
Escriu-nos alguna cosa més sisplau!
ralau Enviat el 20/11/2006 a les 23:55:46 #13336 uaauuu
mha agradat moolt!!!
llastima k nomes duri un capitol...pero suposo que es la gracia d'aixo :) k macuuu ^^
Apropinquet Enviat el 21/11/2006 a les 21:13:23 #13344 bua!!! valldoreixenc!!! ha valgut molt la pena que ens donguessis la tabarra pel xat!! és preciosa! woooo!! que monitooooo! la cançó aqusta que dius nose pas quina és xDDD però sense és perfecte!!!
a veure si ens en penjes alguna altre de les teves ;)
LUN@ Enviat el 21/11/2006 a les 21:28:09 #13345 He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols Wau! Està genial!! (Que bonito, que bonito!...xD!) És una llàstima que només duri un capítol...però m'ha encantat!!!^^ Jo tampoc conec la cançó però està genial sense el ritme d'aquesta, igualment!
Espero que escriguis alguna coseta més... dew!
ÒLIVA Enviat el 22/11/2006 a les 16:09:59 #13350 He escrit 6 fanfics amb un total de 96 capítols OOOOOOOOOHHH precios!!! m'ha agradat moltissim...! ho escrius amb sentiment, genial....!!!! es com si els veies!!
ari Enviat el 22/11/2006 a les 18:05:43 #13351 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols uoooooo x uns muments me sentit a hogwarts!!!
esta mol mol moooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooool be pro lu d la caço no me enterart d res iiii numes un capitol?¿ Fes mes o un altre ff!! pro continua escrivin!!
moflings Enviat el 25/11/2006 a les 12:30:54 #13359 ostres..... sense paraules.... es...FANTASTIC!!!!!!!! as d'escriure una ff sencera va!!!!!!!! per votacio general nas d'escriure una !!!!!!!!!!!! el public et demana!!!!! es genial !!!!!!!
magimòrfica_Black Enviat el 25/11/2006 a les 17:40:42 #13362 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Uououou!!! Quina passada!!!! Està molt i molt bé!!! Llàstima que només tingui un capítol... snif, snif... M' han fet molta gràcia les parelles i la manera com ho expliques, amb tants detalls... És genial!!!
magimòrfica_Black Enviat el 25/11/2006 a les 17:42:10 #13363 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Aiii!!! A més aquesta cançó d' aerosmith m' encanta!!!!!
hermy potter Enviat el 29/11/2006 a les 21:34:12 #13449 k macccccccccccooo
Marc Riera Enviat el 25/03/2007 a les 21:58:25 #14566 Home, i no podries fer un fanfic que es digui Song-fic i posar-hi més song-fics dins? xD
Marc Riera Enviat el 25/03/2007 a les 22:33:10 #14571 Ei, no he entès una cosa: Just després del primer tros de cançó, quan en Harry baixa i la veu "adormida", dius això:
es va apropa silenciosament per no espantar-la, o despertar-la si hagués caigut als braços d'en Morfeu.
Què vols dir? Quin Morfeu? :S