Escrit per Laia_WeasleyEnviat el dia 25/08/2006 a les 00:18:58
Última modificació 25/08/2006 a les 00:18:58
Tots els capítols de L'Àngel de la Mort
Pròxim capítol >
Aquell era un matí fresc, amb algunes ràfegues de vent, però solejat. El sol sortia lentament enlluernant tot l'espai dels camps molls per la brisa, totes les cases encara silencioses, traspassant totes les finestres. Un petit raig de sol traspassava per una finestra petita, que donava a l'habitació d'una jove pel-roja, amb la pell fina com la seda i blanca com la neu, que dormia profundament en els seus somnis. Aquell, era un dia molt esperat per aquella noia, el primer dia de Hogwarts.
Però tot es va interrompre pel soroll d'un despertador vell i atrotinat, que marcava les set en punt del matí, que va fer despertar a la noia. Ella va llevar-se ràpidament i va parar el despertador. Estava esgarrifada per aquell soroll que acabava de sentir, estava tota suada i acalorada, amb un vel blanc a la mà. Havia tingut un somni d'allò més estrany... En el somni ella anava vestida amb unes llargues faldilles blanques que tocaven a terra, amb un samarreta de color lila amb flors i un recollit de cabell molt maco, amb cintes de cabell blanques que contrastaven amb el seu fi cabell de color taronja. Es trovaba al mitg d'un camp de lavanda, davant de la seva àvia difunta. S'apropaven fins que d'alguna manera van abraçar-se, seguidament d'una conversa molt real... La seva àvia l'admirava de lo gran que s'havia fet la noia, s'alegrava molt de veure-la, desprès de tants anys... La seva àvia també anava vestida de blanc i lila, però amb un vestit i un vel blanc molt llarg al cap. La Ginny li explicava com li anaven els estudis, les amistats, just quan va sonar el terrible soroll d'aquell despertador. Després d'haver recordat el seu somni i a la seva àvia, va adonar-se que tenia un vel blanc molt llarg a les seves mans, podia reconèixer aquell vel... era el que portava la seva àvia, un vel que no havia vist mai en sa vida, excepte en aquell somni que acabava de tenir... era fals...o real aquell somni?
Just en aquell instant sonava un despertador al carrer Privet Drive, que marcava les vuit en punt. Un noi jove amb els cabells molt despentinats i amb els ulls verds, silenciava el soroll d'aquell despertador llevant-se del llit i estirant-se per espavilar-se. Havia tingut un somni encantador.
Va vestir-se molt ràpidament, hi havia alguna cosa que el precipitava, semblava que tinguès pressa, així que en deu minuts ja estava vestit i llest per marxar d'aquella casa que tant odiava. Però, abans de sortir de casa, va pensar amb el seu estimat padrí, va llegir-se algunes de les seves cartes pensant que ja no podria parlar mai més amb ell. Just sortia de la casa, sense haver-se despedit de ningú, quan arribava del cel una moto voladora que el noi va poder reconèixer a l'instant, la moto d'en Hagrid. Allà es van saludar i abraçar-se i després es van dirigir cap a l'estació de tren de Londres amb la moto.
Mentres tant, la noia, va anar-se a dutxar tranquilament quan es va trobar a un dels seus germans grans, en Ron Weasley.
- Però Ginny!!! Què fas així, encara amb el pijama???- va dir-li ell sorprès per l'aspecte que feia amb el pijama i suada com estava.
- Home Ronny, és normal, són les set i acabo de llevar-me!!!- va dir-li ella amb cara de son i sense entendre la reacció que havia tingut el seu germà en veure-la en pijama.
- Però què dius? Són les vuit!! La mare ja ens ha cridat per anar a esmorzar!
- Com vols que siguin les vuit?? El meu despertador marca les se... oh, merda!!!- va dir ella corrents cap a la dutxa quan va recordar-se que ahir havia retrasat el seu despertador una hora per fer creure a la seva mare que era massa d'hora per anar a dormir.
La noia va anar tant depressa que no va tardar més que deu minuts en baixar a esmorzar amb tothom.
- Ginny, filla meva, perquè has tardat deu minuts més en baixar que els altres??- va preguntar-li la seva mare.
- Ah, doncs...d'això... és que aquest matí m'he llevat amb un dolor de panxa increïble i just quan baixava a esmorzar, m'ha vingut la gran necessitat d'anar al lavabo, jeje...- va dir la noia forçant el riure i amenaçant a en Ron amb la mirada perquè no digués la veritat.
- Ah... era això. val, val. Qui vol ous ferrats?- va dir la senyora Weasley dirigint-se cap a la taula.
La Ginny va esmorzar pensant en el seu somni... Què volia dir allò del vel?
Quan van acabar d'esmorzar tots, van sortir al
jardí de casa per anar cap al cotxe volador nou del senyor Weasley. Però,
la Ginny, va adonar-se compte de que s'havia deixat una cosa a la seva
habitació, així que no ho va dubtar ni un segon; va deixar tots els seus
equipatjes al terra i va anar corrents cap a la seva habitació, deixant
tota la família Weasley allà. Un cop va arribar a la seva habitació, va
remenar per tots els calaixos fins que ho va trobar. Era un paquet gros,
envoltat d'un paper de color granatòs. El va agafar amb molt de compte amb
una expressió a la cara com dient "ah, ets aquí...", ja el tenia ben
protegit entre els seus braços però abans de marxar es va fixar en el
misteriòs vel que havia deixat al matí sobre el llit. Estava sumergida en
els seus pensaments quan la senyora Weasley la va cridar desde el
jardí.
- Ginny, es pot saber què fas? Espavila't o arribarem
tard!
I va còrrer cap al jardí. Tota la seva família se la va mirar extranyadament i van continuar cap al cotxe.
- Ginny, es pot saber què has anat a fer a la teva habitació?- va preguntar-li en Fred.
- No és cosa teva!!!- va contestar-li ella enfadada.
Justament després que sortissin aquelles paraules dels llavis de la Ginny, en Fred, en George i en Ron, es van mirar amb cara interrogativa.
- Quina mosca li ha picat a aquesta?- va preguntar en Fred a en Ron mirant-se la Ginny amb cara extranya.
- Doncs, la veritat no ho se però aquest matí s'ha llevat a les vuit i després s'ha deixat no se què a la seva habitació i sembla que estigui de mal humor...- va dir en Ron pensant en les seves sospites.
- Doncs, jo crec que aquesta nit ha somiat que es casava amb un príncep i ara està mosca perquè es pensa que podria ser possible, jajaja!!!- va dir en George afegint-se a la conversa mentres tots començaven a riure.
Però la Ginny, que anava davant seu, en sentir-los riure d'aquella manera, va girar-se i els va mirar a tots amb una mirada tan malèfica que van parar tots de cop.
Van pujar tots al cotxe volador i van dirigir-se cap a l'estació de tren vigilant que ningun muggle els veiés. Anaven tots molt ràpid, ja que anaven tard, eren les nou i cinquanta minuts. Tots van carregar les seves coses al tren i van entrar-hi despedint-se dels seus pares.
En Fred i en George van trobar als seus amics a un compartiment però, en canvi, la Ginny i en Ron no trobaven ni en Harry ni l'Hermione. Van buscar per tot el passadís del tren però no hi van trobar ningú conegut fins que van topar amb la Luna Lovegood.
- Ei, nois!!! On us havíeu ficat?? Fa estona que us busco!!- va dir la Luna agafant-los
de les mans i portant-los corrents cap al final del tren.
Van còrrer tots agafats de la mà fins al final del passadís, que també deuria ser al final del tren i es van para davant d'una porta de color verd fosc que tenia un cartell penjat al pom que posava "Benvinguts". En Ron i la Ginny no entenien res: què significava aquella porta? Per què la Luna els havia portat fins allà? On eren en Harry i l'Hermione?
- Em... d'això... puff! - va dir la Luna casi sense respiració per la carrera que s'havia fet pel passadís.- Ara... entrareu per aquesta porta i ... ja veureu!- va continuar amb una mica més d'aire als pulmons.
- Ah... bé... respira dona!!!- va dir-li la Ginny posant-li el braç a l'esquena..
Just en aquell moment, la porta verda es va obrir i s'hi va poder observar una gran sala de festes decorada amb serpentines i colors. Hi havia molta gent que la Ginny no va poder reconèixer però si que va poder reconèixer en Harry, l'Hernione, en Neville, la Lavender... Van entrar dins la sala i en Harry i l'Hermione van anar a rebre'ls.
- Em... hola!! Es pot saber què vol dir tot això?- va preguntar la Ginny una mica nerviosa de tant esperar.
- Sí!! Això, això!! Volem una explicació! - va dir en Ron donant-li raó a la Ginny.
- Bé, sí... Hola nois!! Com esteu?? - va dir l'Hermione.- Harry, ves a buscar-los. - va dir-li a la orella a en Harry.
En Harry va sortir disparat i va desaparèixer dins d'una porta i va tornar amb dos llibres que semblaven enciclopèdies. Va ficar-se al costat de l'Hermione i li va donar un dels llibres que portava. Llavors, l'Hermione, va girar-se i fa fer una senyal amb el cap a la gent que hi havia i tothom va reunir-se on estaven l'Hermione, en Harry, en Ron i la Ginny esperant a que en Harry parlés:
- Bé, hola a tots!! Em d'això... com esteu???- va dir en Harry nerviosament.- Us hem reunit aquí perquè durant aquest estiu l'Hermione i jo hem estat buscant gent que us coneguès i que estiguessin a favor de la frase " En Ron és molt bon nano" i "La Ginny és una persona especial".
L'Hermione es va apropar a en Ron i li va donar un dels llibres que havia portat en Harry, amb el títol "En Ron és molt bon nano" i li va dir alguna cosa a l'orella, cosa que va fer que en Ron es poses vermell com un tomàquet.
En Harry es va apropar a la Ginny i li va posar a les mans un llibre amb el títol "La Ginny és una persona especial". Aquell llibre era molt gros, la Ginny es moria de ganes per obrir-lo per saber què hi contenia en el seu interior però estava tancat amb un candau. Desprès d'haver observat el llibre, la noia, va alçar la vista i es va trobar amb en Harry davant seu que se li apropava.
- Dins del llibre t'hi trobaràs una sorpresa... - va dir-li a la orella. La Ginny es va posar vermella.
La Ginny es va quedar allà. sense saber què dir o que fer... quina seria la sorpresa?
Larongyea Enviat el 25/08/2006 a les 10:17:18 #11887 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Està molt bé. Pinta molt béé!! Quina serà la sorpresa!?? Tinc ganes que comenci l'acció. Bueno que t'esta quedant molt bé Laia. Segueix aviat
Trufa del Bosc Anònim Enviat el 28/08/2006 a les 16:17:14 #11937 Encara no he m'he registrat! M'encanta la teva manera d'escriure.
Continua aixi
PAU-POTTER Enviat el 28/08/2006 a les 17:04:16 #11939 estaba molt be saria xulu k fessis un altre
uri_potter Enviat el 09/08/2007 a les 21:36:00 #15455 ets genial, continua aixi