Harry Potter i els Portadors de la Flama - 05-Interludi a Londres
AvatarEscrit per david
Enviat el dia 04/07/2004 a les 05:14 pm
Última modificació 05/07/2004 a les 08:21 pm
Tots els capítols de Harry Potter i els Portadors de la Flama
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


05-Interludi a Londres

Per algunes finestres d'aquell passadís es podia veure el pi cabaralla movent totes les seves branques per encarar-les al sol del migdia. Les movia suaument, fent onejar les fulles, mentre algun que altre ocell s'atrevia a passar per allí.

Per algunes finestres més endavant es podia veure de lluny el gran llac. Brillant sota un sol daurat, que governava un cel ben blau. El calamar gegant treia els seus tentacles per sobre l'aigua creant petites onades, que s'unien unes amb altres per crear un bonic dibuix.

Era un passadís perfecte per treure el cap per la finestra i admirar els paisatges que oferia Hogwarts. Realment eren dignes d'admirar. Però aquell migdia un alumne que caminava per aquell lloc no estava al cas de les boniques fotografies que s'oferien en cada una de les finestres.

Algú que pogués volar i observar aquell passadís des de fora veuria un noi, de cabells negres i amb ulleres, caminar lentament, amb la mirada perduda en un món que ell només coneixia. Una mirada perduda en el món dels seus pensaments...

Els pensaments del nostre amic revivien cada instant de la lluita que acabava de mantenir amb el seu director. Com podia ser que ell, que no era més que un estudiant, sabés tants i tants encantaments! I a més s'havia convertit en un fènix! Era un animag!! I no ens deixem que podia fer màgia amb la mà! Sense vareta! Senzillament impossible... Però ja havia sentit a aquella veu misteriosa, havia de creure en la màgia... Ara tenia encara més la sensació que quan necessitava de nous coneixements per enfrontar un repte, els recordava... Com si estesin dins seu esperant el moment per aflorar... Potser...

Flashback

- Qui és vostè? - preguntà el Harry.

- No és la pregunta correcta... - contestà la veu.

- Què hi faig aquí? - preguntà de nou. Portava una bona estona preguntant-li a la veu i encara no havia sentit cap resposta als seus dubtes. Sempre "no és la pregunta correcta..."

- Correcte... - contestà la veu, mig rient - Estàs aquí perquè volies morir i viure a la vegada, i això amic meu no pot ser...

- Què vol dir això? Ja li he dit que vull tornar amb els meus amics!- parla incrèdul el Harry.

- Cert... - prosseguí la veu - Ara que ja saps el que vols és el moment de pensar el com ho aconseguiràs...

- No entenc res! - exclamà el Harry.

- Tranquil... Tens poders per aconseguir allò que desitges, però no disposes del temps necessari... El temps aquí l'aconseguiràs... - respongué la veu.

- Que vol dir? - el Harry ja no sabia que pensar. Cada vegada tenia més preguntes al cap.

- T'entrenaràs aquí, on el temps passa molt i molt lent... Viatjaràs pel teu món interior i trobaràs l'autèntic motiu per seguir lluitant i la força que et permetrà vèncer...

- Quina? - preguntà ansiós el Harry.

- La que més menysprea Lord Voldemort... - contestà la veu.

Fi del flashback

Al mig d'aquell passadís recordà aquesta conversa i somrigué. Somrigué al saber que havia estat el seu esforç el que l'havia fet millorar. Somrigué al saber que aniria recordant les respostes que tenia en aquell moment al cap. Ja vindria el temps de trobar-les. Ara era moment des passar-s'ho bé amb els seus amics, d'entrenar i sobretot recordar... Recordar el que menyspreava Tom Sorvolo Ryddle...

-------------------------

- No pot ser... - parlà incrèdul el Ron davant les paraules del Harry.

Quan s'havien trobat a les portes del menjador i de camí cap a la seva taula, el Harry els ho explicà tot, deixant anar les paraules molt ràpid. Tant que als seus amics els costava seguir el que els estava explicant. Els explicà què podria estudiar amb ells, la conversa amb el director, com havien acceptat les seves idees, el poc que havia aconseguit recordar de l'estiu i sobretot el duel...

Va ser el duel el que va captivar tota l'atenció del Ron i l'Hermione. Fins i tot el Ron, amb tot el menjar a la taula no es va distreure ni un sol segon. Es van quedar sense paraules al sentir, sense cap pausa, tots els moviments i encantaments, tota la màgia que s'havia utilitzat... Però el gran fènix es va endur el trofeu a l'obtindre uns ulls desorbitats dels dos amics.

- Ho sigui ell... tu... - parlava l'Hermione - però, però és màgia molt avançada... tu... no... Increïble...

- Jo tampoc m'ho acabo de creure, Hermione... - li digué el Harry - Però és el que ha passat. Sabeu? Cada vegada les coses s'emboliquen més... Però bé, ja tindrem temps de pensar-hi. Ara tenim coses més importants a resoldre. Digueu-me com ha anat amb els de l'ED?

- Molt bé, Harry - li contestà la seva amiga - Tots els de l'any passat vindran, i fins i tot algun membre nou.

- Heu pogut convèncer algun Slytherin? - els preguntà el Harry.

- Si és difícil acostar-se a ells, imagina't parlar-los i sobretot convèncer-los per a que vinguin aquesta nit... - contestà el Ron.

- Però heu pogut? - parlà desesperançat el Harry.

- Sí, al final en vindran, tres. Són de quart, i a la seva pròpia casa no tenen gaire bona reputació, segons ens han explicat - contestà la seva amiga.

- Molt bé, molt bones notícies... - els contestà somrient el Harry - I per distreure'ns abans d'una nit mogudeta, aquesta tarda vindreu amb mi a Londres a fer compres, moltes compres...

- A Londres!! - cridà el Ron emocionat.

- Sí, a Londres màgic, i al Londres muggle - els continuà explicant - el professor Dumbeldore i el professor Llopin ens acompanyaran. Hem de comprar els meus útils per al col•legi, les túniques... I roba, molta roba que m'heu quedat despullat - rigué.

- T'ajudarem a comprar-ho tot - li parlà somrient l'Hermione - I roba ben nova, que ja estava bé de portar roba vella del teu cosí...

- Ja tinc ganes d'anar-hi, feia temps que no ens podíem divertir tots tres...

I es van posar a dinar, somrients de que les coses començaven a encarrilar-se. Aquesta nit tindrien un nou escull a superar. No sabien com reaccionarien els membres de l'ED davant la proposta, però ja ho sabrien a la nit... De moment passarien un interludi a Londres...

-----------------------------

- Falta el director, ara vindrà, està acabant d'arreglar-ho tot amb la professora Minerva - els explicà el professor Llopin quan el trio va arribar a l'entrada del despatx del director per marxar cap a la Ronda d'Allà.

- Professor, com s'han agafat els alumnes que hagi tornat a donar classes? - preguntà el Harry.

- Harry, parla'm de tu quan no estiguem a classe - somrigué el Llopin - Doncs depèn de qui. Alguns molt bé, d'altres em tenen por... És normal si pensem en la meva condició. Els problemes que ha tingut el director per poder-me deixar fer classe... Però al final se n'ha sortit...

- Veus, és els que us explicava ahir a la nit - parlà alterat el Harry - No hi ha dret que la gent sigui tant injusta amb ell! Si és el millor professor que hem tingut mai!

- Veig que no em mentia el director quan m'ha explicat la conversa que heu mantingut aquest matí, bonic discurs... - parlà divertit i orgullós per les paraules que acabava de sentir.

- Bé.. jo... - començà tímid el Harry - Potser estic una mica emocionat pel fet d'haver tornat a vosaltres i potser em passo massa amb les paraules... - parlava sense mirar-los a la cara - Només intento explicar-vos que per a mi sou la família que mai he tingut, i si puc fer qualsevol cosa per ajudar-vos ho faré. Si s‘han de canviar quatre coses del món en que vivim ho intentaré fer. No vull que penseu que em vull fer l'heroi, que vull canviar-ho tot perquè sí... No sóc el salvador de ningú, sinó que vull intentar que pugueu viure millor, que us valorin pel que sou, i que no us passi res... això és tot. Aquest és el meu motiu per seguir endavant: vosaltres - acabà mirant al terra una mica avergonyit.

- Els teus pares estarien molt orgullosos de tu, Harry - li digué mentre el despentinava una mica - i el Sirius també... I jo, Harry, i jo...

- És el que ells han fet per nosaltres, el que tu has fet... i ara ho fem nosaltres... Tenim bons professors en això, no ens pots retreure que pensem així - i rigué juntament amb el Ron i l'Hermione.

- I no ho fem - se sentí la veu del director darrere seu - Preparats per marxar a fer unes bones compres?

- I tant!! - van respondre els tres amics tot començant a pujar cap al despatx, rient i fent broma entre ells sobre la roba que li comprarien al Harry.

- Sembla mentida que tinguin un pes tan gran sobre la seva esquena veient-los ara... - parlà el professor Llopin.

- Per això són extraordinaris els joves, Remus, per això... - li contestà el director.

----------------------------

La Ronda d'Allà no estava tan bulliciosa com els dies previs a començar el col•legi, però igualment estava alegre i viva. Totes les botigues obertes, oferint els seus productes màgics, i gent, sobretot gent que mirava entusiasmada els nous productes que havien sortit a la venda. Mares que s'ensenyaven nous estris de cuina, o noves túniques de vestir, nens petits que degustaven somrients els seus gelats, i perquè no, mascotes contentes de tindre un nou amo...

Ningú va semblar assabentar-se que un estrany grup format per cinc persones acabava d'aparèixer just davant de l'entrada de la Ronda, cosa que va alegrar-los, sobretot a cert personatge amb ulleres...

Abans de marxar havien planificat tots els passos que seguirien, volien passar el menys temps possible a la Ronda, comprant. Massa gent el coneixia, i massa mirades curioses, sobretot després de la seva "mort". Primer anirien a Gringotts a agafar diners, del món màgic i muggle. Després passarien a buscar els llibres, els ingredients de pocions, els estris per escriure... Seguidament les túniques, una gàbia per al Hedwig, un bagul nou i els estris per cuidar l'escombra... I finalment Ollivanders, a pels estris de cuidar la vareta, i el Harry, a més, tenia pensat fer una cosa més allí... I d'allí a un centre comercial muggle, on passarien més desapercebuts, sobretot si dos professors es vestien sense túniques... Moltes coses, i poc temps. Així que havien d'anar ràpid.

Així que ja podem veure al Harry agafant molts diners, sobretot en previsió de que haurien de comprar moltes més coses de les que pensaven. Segur que es deixaven alguna cosa...

Després de dos hores d'anar amunt i avall, es trobaven ja davant la tenda d'Ollivanders. No havia estat feina fàcil arribar fins allí, ja que només posar un peu a la primera tenda el passar desapercebuts no va ser possible. Ja no van poder sortir d'allí perquè la notícia de que el Harry estava allí va córrer com la pólvora, i tothom es va reunir a la llibreria, més interessats pel Harry que no pas pels llibres... El Harry no s'ho va prendre molt bé, però va intentar mantenir la calma... Però bé, tots sabem que el director pot ser molt persuasiu quan vol... i així va ser com van aconseguir arribar a la tenda de varetes...

- Segur que ho tenim tot? - preguntà el Llopin - amb tanta gent pel mig marejant podria ser que ens haguéssim deixat alguna cosa, més val mirar-ho ara i entrar a Ollivanders tranquils.

- Jo aquí tinc tots els llibres del Harry per aquest curs - parlà el Ron - més tots els altres llibres que hem comprat: els de defensa, de criatures, d'encantaments, de medimàgia, de pocions, d'història, d'objectes màgics, de transformacions... Ha estat bona idea comprar-los, perquè amb aquesta quantitat de llibres hauríem buidat la biblioteca del col•legi i hauria estat molt sospitós...

- Sí, podeu fer una biblioteca, i molt bona amb tots aquests llibres. Són tots molt bons i molt avançats... els necessitareu si voleu entrenar-vos bé - parlà el director - Jo per aquí tinc totes les túniques de Hogwarts, les de gala, i les bufandes i guants que hem comprat a Madame Malkin. I en aquesta altra bossa, els pergamins, tinta, plomes... I aquests llibres en blanc que ha volgut comprar el Harry. Per a que són, Harry?

- Per a escriure tot el que anem descobrint, els avenços, i pensaments... Tranquils, que ficaré molts encantaments, ningú ho podrà llegir. Jo tinc la gàbia del Hedwig, espero que li agradi, és molt més gran que l'altra. I també les seves llaminadures i productes per a cuidar-la. I també porto els productes de la tenda de quiddich: guants i proteccions, llibres per entrenar, i els productes per mantenir l'escombra.

- Jo porto la marmita per a les classes avançades, molt més gran i resistent que les que utilitzàvem abans i els productes per a pocions, que són molts per cert - parlà l'Hermione - Aquest any el professor Snape ens vol fer treballar de valent.

Tothom va riure al veure la cara de por que feien el Ron i el Harry, realment no volien pensar en la feina que els cauria aquell any a pocions...

- I jo tinc el nou bagul màgic - acabà el Llopin - No sembla gran a primera vista, però té molts compartiments màgics. Així podràs guardar la teva biblioteca en un lloc, la roba en un altre, l'escombra i els estris de quidditch aquí sota, i per aquí tot el que faràs servir per a classe...

- Bé, està tot, Harry. A part de la roba ja ho hem recuperat tot.- parlà l'Albus.

- Sí professor - parlà el Harry - Encara que mai podré recuperar la capa, el mapa i les fotos, sobretot les fotos... - acabà amb un somriure trist.

Tots se'l van quedar mirant tristos, ja hi havien pensat en això. De la casa en ruïnes n'havien pogut salvar algunes coses... I s'havien repartit la feina... Potser per Nadal li podrien donar una sorpresa. Però tindrien molta feina, molta...

- Seria millor que anéssim entrant - parlà el director veient que els altres no parlaven i és limitaven a intentar animar al Harry.

- Abans una pregunta, si pot ser - els deixà sorpresos el Harry.

- Digues...

- Es pot modificar el nucli d'una vareta? - parlà no molt segur el nen d'ulls verds.

- Això serà millor que ho parlem dins de la tenda, massa mirades indiscretes... - li contestà somrient el director.

Força intrigats i ben carregats van entrar dins la tenda, on ja els esperava el senyor Ollivander, amb la seva característica il•lusió...

- Bon dia senyors - parlà aquest - Grans varetes les de tots vostès, sobretot la teva Harry... molt especial...

- Bon dia Ollivanders, és un plaer tornar-te a veure - parlà el director - Com sabràs tenim poc temps, voldríem els productes per mantenir en condicions la vareta del Harry, i el mateix Harry et vol fer una pregunta que tu sabràs respondre-li molt millor...

Els altres escoltaven expectants, tenien moltes ganes de saber quina en portava de cap el seu amic, i alumne.

- Pregunta, Harry, pregunta... - li somrigué l'expert en varetes - crec que serà millor escoltar la pregunta abans de tot.

- Es pot modificar el nucli de la meva vareta? - preguntà de nou el Harry, un poc insegur, preferiria parlar-ne primer amb el director, però no podia ser...

- Harry, impossible no és... - li respongué - Ara bé, és molt complicat per diversos motius. El primer i el més difícil, trobar algun complement adient al nucli existent. El segon, que el mag en qüestió accepti bé el nou nucli, a vegades pot ser desastrós. I el tercer, trobar algú amb prous coneixements per fer-ho. Ara explica'm per a que vols alterar el nucli...

- Bé, suposo que tots ja us podeu imaginar la resposta - digué el Harry, seriós - Amb la vareta que tinc ara mateix no puc lluitar contra Voldemort. Així que m'hauria de canviar de vareta, però no em vull desfer de la que tinc ara... És una part de mi a hores d'ara... Amb aquets motiu, i si li donés el que vull que afegeixi al nucli, creu que ho podria fer? - preguntà no gaire content d'haver de recordar fets del quart curs.

- De poder-ho fer, puc - contestà somrient Ollivanders - I el motiu que em donés es ben bo. Si m'ensenyes el que vols afegir i la vareta, en uns moments en diré si és compatible. Has d'entendre que és una operació poc habitual, i que s'ha d'anar amb molt de compte, no et volia molestar amb les preguntes - acabà veient la cara de fastiguejat del Harry, pensava que segur que havia recordat fets antics, poc agradables...

El Harry es tragué de la butxaca de la túnica la seva vareta i una ploma que va deixar a tothom sorprès... Era una ploma de fènix. Si aquestes ja són extraordinàries, ho era més aquesta perquè flamejava... La ploma flamejava...

- Estranya i poderosa ploma, i única...- parlà admirat Ollivanders - Crec que pot ser un complement perfecte... Un moment...

Desaparegué per una porta que portava al seu taller, on es posà a murmurar i fer proves amb la vareta del Harry i la nova ploma de fènix...

- És una ploma teva, Harry? - preguntà l'Hermione.

- Sí, és meva... - contestà - m'ha caigut aquest matí, i quan l'he vista i l'he recollit m'ha vingut al cap que potser es podria afegir a la meva vareta...

- És preciosa... - li contestà la seva amiga - Has vist com flamejava... Un dia ens has d'ensenyar el fènix.

- Sí, aquesta nit mateix si voleu - contestà somrient el Harry - I si voleu també us puc donar unes plomes per a vosaltres, que us sembla?

- Genial!! - van cridar els dos amics.

- Bona pensada, Harry - parlà el director - Feia temps que li donava voltes al problema de la teva vareta, i mai trobava un nucli adient per afegir. Ha de ser una cosa molt i molt especial, per a que no alteri el vincle entre vareta i mag... I crec que l'has trobat...

No van poder continuar perquè va sortir el mestre en varetes ràpidament del taller, molt i molt somrient.

- Harry, has trobat un molt i molt bon complement per al teu nucli! - exclamà content Ollivanders - Tindràs una vareta molt especial i poderosa. Aquesta ploma de fènix... estranya i única... té alguna relació amb tu?

- M'alegro de sentir que sí que ho podrà fer - parlà divertit el Harry, aquell home mai canviaria - Bé, el fènix diguéssim que algun dia el coneixerà...

- Els secrets, secrets són... Bé, al seu temps ja ho coneixeré - li contestà - Si us espereu uns minuts tindré llesta la vareta i els estris per cuidar-la, que també hauran de ser molt especials... Evidentment...

I tornà a marxar, sense deixar parlar algú de nou. Aquells minuts els van dedicar a distribuir les compres per dins del bagul, i finalment encongir aquest, que el guardà el Harry dins la seva butxaca. Ara només faltava la vareta... I com si el dia que va comprar la seva vareta va aparèixer Ollivanders, tot dient...

- Grèvol, dos plomes de fènix, vint-i-vuit centímetres, bonica i flexible, i sobretot poderosa... - parlà orgullós Ollivanders - prova-la, prova-la...

El Harry l'agafà temorós del que pogués passar... Però la por va passar només la va tocar amb la punta dels dits. Una força càlida va començar a passar pels seus dits i pujà pel seu braç. Podia sentir la seva màgia més viva que mai. Sí, era realment una cosa extraordinària... L'agità i un bonic estol de fènixs petits va sortir de la vareta i omplí la tenda de varetes... Realment anava bé.

- Me la quedo, ha fet una bona feina senyor Ollivanders - i rigué content de tenir un problema solucionat.

----------------------------

Era una tarda qualsevol en un centre comercial del centre de Londres. Els muggles caminaven alegrement pels passadissos plens de botigues, mirant, parlant i comprant tot tipus d'articles. Altres, es dedicaven a menjar tranquil•lament en qualsevol dels molts bars i terrasses que hi havia entre les botigues.

Però entre aquelles persones estaven cinc mags que anaven molt perduts per aquell ambient, sobretot els quatre homes... Si no hagués estat per la noia que els acompanyava segur que haurien acabat fent algun escàndol...

No era per la roba que portaven. Això havia estat solucionat, tots anaven vestits amb roba muggle. Ara el Harry i el Ron pensaven que havia estat una llàstima no portar la càmera de fotos... Era tot un espectacle veure al director amb aquella roba. Portava uns pantalons color crema, i amb un jersei de llana marró... digne de veure. I el professor Llopin uns texans i una camisa màniga llarga fosca. Almenys havien viscut per poder-ho veure...

Era més l'actitud que mostraven... Semblaven quatre nens petits que acabaven de descobrir un món fins ara desconegut. Sobretot el Ron, que no entenia com podien funcionar les escales mecàniques, o els ascensors... No podia entendre una vida sense màgia. Els dos professors també preguntaven i ho miraven encuriosits, però sense exagerar. I el Harry... bé el Harry segons pensava l'Hermione aprofitava l'oportunitat d'estar allí, segurament mai havia anat de compres per això mostrava un somriure a la cara, i els ulls li brillaven... Se'l veia molt il•lusionat. Així doncs, va pensar, ella li donaria el que mai li havien volgut donar els seus tiets...

- Què et sembla si primer anem a canviar les teves ulleres, Harry? - li preguntà somrient l'Hermione.

- Les ulleres? Què tenen les meves ulleres? - preguntà el Harry, no sabia com actuar tot allò era molt nou per a ell...

- Harry... - l'Hermione el mirava als ulls, mentre els altres se'ls miraven sense entendre massa - Fa massa anys que les tens, estan velles, gastades... i sobretot et van petites, que has crescut! - parlava divertida - A més segur que en trobarem alguna que et quedaran molt millor que aquestes. Has de presumir d'ulls, que els tens molt bonics...

- Jo... Si tu ho dius... - abaixà la vista avergonyit pel que acabava de sentir - Et faré cas, tu en saps molt més que jo d'això - la mirà un moment i somrigué - Anem-hi! Tenim encara tota la tarda per endavant... Tu guies petita!

- Així m'agrada! - els mirà a tots, agafà la mà del Harry i continuà parlant - Primera parada, l'òptica!

Així van començar una tarda divertida dins del món muggle. Van comprar, van riure, van menjar, i sobretot van oblidar que eren mags per unes hores...

A l'òptica van canviar les ulleres del Harry. Va ser força divertit veure la tria i prova d'ulleres. Centenars de models, bromes del Ron, ganyotes del Harry i riures de tots... El senyor que els atenia pensava que era una família ben curiosa. Un avi, el pare i tres fills, encara que no s'assemblessin gaire. Al final, després de moltes proves davant del mirall, i davant de l'Hermione van quedar-se unes ulleres de cos metàl•lic i de color blau, i també rodones. Segons l'Hermione li quedaven perfectes, i per al Harry això ja era motiu suficient per quedar-se-les.

Després van passar a la tenda de roba. La caixera els va mirar molt estranyada davant l'allau de roba que portaven, era moltíssima, però l'armari del Harry estava buit i s'havia d'omplir amb tot tipus de roba: pantalons llargs, més informals, més d'arreglar, d'estiu, d'hivern; pantalons curts de totes les mides, per dalt del genoll, per sota; pantalons per fer esport, tant per a l'hivern com per a l'estiu; jerseis, de tots colors, teixits, estils i per totes les èpoques de l'any; samarretes, ben alegres per anar informal, per a fer esport; camises, de màniga llarga i de màniga curta; jaquetes i abrics; i el calçat, sabates, botes, per fer exercici... Van carregar i de valent.

Però el que va ser més divertit, si tenim en compte els riures del Ron, va ser veure desfilar a un avergonyit Harry amb tot tipus de roba davant d'ells, sota l'atenta mirada de l'Hermione que aprovava o desestimava tot allò que portava... No es van quedar res que no li hagués fet dir "això et queda molt bé" després de mirar de dalt a baix al Harry i fer-lo girar per veure'l millor, cosa que deixava a un Harry força avergonyit...

Era força tard quan els cinc mags sortien del centre comercial, a Hogwarts aviat soparien. Anaven molt carregats, tothom que els veia pensaven que mai ningú havia comprat tant en una sola tarda i sobretot els passava pel cap la quantitat de diners que s'havien deixat amb la compra... Tots cinc caminaven pels carrers de Londres, els dos adults i el Ron davant, tot xerrant animadament, i darrera el Harry i l'Hermione, que també estaven parlant...

- Hermione... - digué el Harry - Gràcies per l'ajuda, sense tu no hauria pogut fer totes les compres.

- No m'has d'agrair res, Harry - li contestà somrient la seva amiga, i no va poder continuar perquè el seu amic el va interrompre.

- Saps? - el Harry parlava amb la mirada perduda al final del carrer - Sempre m'havia imaginat com seria passar una tarda amb la meva família. Anar a comprar roba, que et mirin i et diguin que això et queda bé, que això no... Després menjar alguna cosa parlant de totes les compres fetes...

- Harry... - li somrigué l'Hermione al veure que no continuava.

- Però avui ha estat com fer-ho - aixecà una mà i li separà uns quants cabells de la cara tot somrient - Gràcies a tu... - i afegí ràpidament al veure que havia parlat massa - i als altres...

I així van seguir caminant. En silenci, llançant-se alguna mirada i gaudint la possibilitat de passejar pels carrers de Londres, plens de vida, sota aquella fina pluja, amb tanta i tanta gent pel seu voltant i ser, per una estona, persones desconegudes...



--------------------- -------------------------------

Notes de "l'intent d'escriptor":

Potser serà un dels capítols més avorrits del meu sisè llibre, però creia que l'havia d'escriure, més que per la transcendència que pugui tenir, l'havia d'escriure per aclarir algunes coses.

També havia d'escriure aquest capítol perquè ja m'havia posat a fer l'escena de la reunió de l'ED i les coses no m'acabaven de fer el pes. Si el Harry ho havia perdut tot necessitava comprar-ho tot de nou. M'havia imaginat moltes formes d'aconseguir-ho (que li ho compraven, etc...) però ja que tenia algunes preguntes per contestar ho he volgut fer tal com heu acabat de llegir. Tots a comprar, passant una estona agradable, com a adolescents que són. Perquè no hem d'oblidar que són persones, dintre de tot, normals. Així que volia aclarir els dubtes en forma de fic i a la vegada fer una pausa més o menys divertida a la trama, sense deixar d'explicar coses importants.

Anem per les explicacions.

La primera surt en la conversa que mantenen el Llopin i el Harry. Tal com diu ell mateix segurament s'havia emocionat massa per poder tornar a "viure" i diu coses molt sentides. Però ens hem de posar a la seva pell, després de "morir" d'estar en un lloc on entendrà moltes coses i en sentirà moltíssimes més (és una de les sorpreses del fic, però ja sabem, les sorpreses a poc a poc i per al final) cosa que el farà estar emocionalment propens a escenes de mocador els primers dies. Ja s'han acabat, potser hi haurà alguna escena sentida més, però aviat entrarem en acció, més batalles, més moviment, i potser veurem a un Harry dur amb certes persones... Segurament jo mateix m'he emocionat més escrivint que el propi Harry, cosa molt probable perquè és el meu primer fic i fa molt de temps que el tenia al cap, i una cosa porta a l'altra i me vaig animant només toco el teclat...

La segona cosa que vull aclarir també la podem extreure d'aquesta mateixa conversa. El Harry no es pensa salvador del món, ni un Superman i res d'això (almenys ara, en aquest dic). Segurament a ulls de tothom ho pugui ser, però tots sabem que és un nen amb els seus problemes, i que lluita per tirar endavant, juntament amb els seus amics. M'agrada una frase en aquest sentit que diu "un heroi no és una persona amb superpoders, el millor, el més fort, insuperable... més aviat un heroi és una persona normal que davant d'una situació extraordinària actua d'una forma extraordinària". I sobre el tema de la veu no puc dir massa cosa, serà molt important, sobretot al final d'aquest fic, i no és un déu...

Tercera cosa, crec que en els llibres de Harry Potter hi podem trobar alguns reflexos de la societat: el racisme, el classisme, la manipulació dels medis de comunicació, el fer dels poders polítics... Hi surt, i potser no diu que això és dolent i això és bo... Perquè el Harry també fa coses malament i també té aspectes negatius. Sinó que ho mostra, i jo volia seguir mostrant-ho

La quarta que crec que ha quedat bastant clara amb les escenes al centre comercial. Ja vaig explicar per algun comentari dels primers capítols que si totes les pistes ens porten a pensar en Ron-Hermione, jo irracionalment, tinc tirada al Harry-Hermione. M'agraden, no hi puc fer més. No serà un fic romàntic 100%. Sortiran escenes més endavant, però de moment res de res, al meu setè llibre, que per cert ja li he posat títol...

També s'explica una pregunta que em feia jo. La vareta del Harry. M'he tornat a llegir el tros del duel del quart llibre, i el del cinquè també, i totes les explicacions que donen sobre les varetes germanes. Potser sóc jo que no ho he entès bé, però no sé si cada vegada que lluitin vareta contra vareta passarà el mateix efecte, el priori incantatem, així que he escrit l'escena d'Ollivanders per aclarir-me aquest punt. Segurament m'equivoco, però davant la possibilitat que això passi sempre millor trobar una solució. Es poden modificar varetes? Segurament no, però és una llicència d'escriptor (encara que jo no ho sigui), igual que la de les ulleres, amb una hora no te les donen, els vidres tarden una eternitat, però bé, a Londres són molt eficients... I una pregunta que us faig, a la traducció en català, la vareta del Harry és de grèvol? Si tinc algun error amb els noms (no sé si en català a Voldemort li van dir Tom Sorvolo Ryddle) agrairia que m'ho diguéssiu, que ho aniria canviant, que tinc un bon embolic amb els noms..

Espero que us hagi agradat el capítol, encara que sé que és una mica avorrit i que no té massa substància, però s'intueixen coses importants. I més que res era una pausa entre capítols plens de trama i molt importants, tal com han estat els primers i com ho seran els dos o tres següents. I perdó per les notes tant llargues, però tenia moltes coses a dir. Això ha estat un interludi, un interludi a Londres.


Llegit 1404 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarKamus 12 comentaris04/07/2004 a les 10:24 pm
#142Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

MOlt bo aquest capítol, gens avorrit com tu has dit, molt bona pensada amb lo de les varetes si senyor, i pel q fa a la relació Harry-Hermiones estic amb tu, aquesta relació queda millor q Ron-Hermion en la mevo opinió




noxy Anònim05/07/2004 a les 02:13 pm
#143Encara no he escrit cap fanfiction

Kina gracia!!! : Tom Morvolo Riddle!!!
xDDDDDD




Avataraccra 70 comentaris14/07/2004 a les 12:41 pm
#148Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

La història m'agrada força i enganxa. Escrius molt be, sobretot les descripcions m'agraden molt.. Però em sembla que abuses una mica del dramatisme, sobretot en els discursos del Harry. Potser això es solucionaria posant entre mig alguna frase que destensionés una mica la atmosfera del moment.

Aquest capítol no el trobo pas avorrit, es necessari i dona més humanitat als caràcters. Llàstima que en Dumbledore no exigeixi comprar-li 20 parells de mitjons ;-)

Continua !!




Avatarsempre_cat 47 comentaris14/07/2004 a les 03:39 pm
#152Encara no he escrit cap fanfiction

m'encanta la teva fic. Esta mol currada. La veritat es k a mi em va l'efecte k el Harry va de salvador del mon, fen discursets i tal, xo, tu ets l'autor, i si dius k no es aixi es k no ho es.




AvatarRilwen 10 comentaris17/07/2004 a les 02:35 am
#156Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Està chula, pero hi trobo uns quants defectes. A part de la mencionada excessivitat d dramatisme, trobo q donarli tant d poder al Harry no mola... vull dir que la gracia es q sigui un mag normal amb problemes i tal, lo q has fet (una mica) és borrar tot lo q no t molaria q t passés i canviarho per tot el contrari, saps l q t vull dir? es la teva ff i trobo q sta molt b (lo d fer magia sense vareta jo ho tenia pensat per la meva ff, pero no pensava posarli al harry... b, no sabia ncara si ferho o no). A part d'això l capitol sta força b (jo crec q t'has motivat una mica massa amb l duel i q lo d nar d compres es una mica.... fora d lloc, si mes no d'aquesta manera, amb n Dumbledore i tot, no se...), és la teva FF i hi pots fer l q vulguis, però bé, crec q t'habia d criticar això, més que res pq n siguis conscient (encara que (i no t demano q ho facis) no ho canviis).




Avatarcalis 43 comentaris31/07/2004 a les 06:23 am
#183Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Fa dies que et vull deixar un comentari amb les coses k he recollit del capítol:

primer de tot...SEgueixo sense entendre els cANVIS DE PERSONALITAT DEL Harry, de vegades és molt madur i sembla vell i savi com el dumbledore i a vegades és un simple adolescent... crec k el canvi no hauria d ser tan brusc.
Després, no m'imagino que el director de Hogwarts hagi de perdre el tmeps anant a comprar roba amb el Harry.
L'altra cosa és aquesta incomprensió del mon muggle per part de tots.... tres dels 5 que van a comprar són d'orígen muggle. . No hi hauria d'haver tant dificultat comptant kel Harry i el remus són half-bloods... :s I d'en Dumbledore no en sabem res a part kes super savi, aixi k segurament tb sabria el k es feia.
Una cosa que m'ha fet ràbia, des de quan l'Hermione és experta en estètica? vull dir... ske nose... Això d'ana r a comprar rollo americà a 1 centre comercial mentre de fons sona Pretty woman, em sobra 1 mica.

Ara semblarà k t'he criticat molt i m'he passat molt... en raealitat m'agrada molt la teva FF, i normalment la gent és exigent amb allò k li agrada... pk si no s'exigís mai milloraria res. Per últim una cosa que m'ha fet gràcia : el harry és un fènix amb al·lopècia? ; )




Avatarraigdefoc911 40 comentaris17/08/2004 a les 01:55 pm
#199Encara no he escrit cap fanfiction

S genial!!! ia se k tu e dit a moltes xo s k a kada capitol millora. Ma agradat k pensesis n axo d la vareta xk a mi no se mavia akudit xo tns tota la rao. Weno...tots ls altres tan dit moltes koses i ara io no se k di. Tt axo dl sentimentalisme tmpok u trobu tan exagerat xo si k s vritat k a vegades t repetexes una mika. Wenu k menkanten ls tves FF i k seguexis scrivint.




Avatarmiss_voldemort 2 comentaris05/11/2004 a les 10:57 pm
#369Encara no he escrit cap fanfiction

BoNeS DaViD!! MeNkanta com scrius... BbuuUf!! menkantaria parla am tu tbe!!! em pots agregar,plis?? lauracortada@hotmail.com Seria un honor parla am tu!jejej Grasies!




AvatarHermione 33 comentaris06/05/2005 a les 16:19
#887Encara no he escrit cap fanfiction

Ola David!!! M'agrada moool la fan fict que has escrit!!! Stà mooool ben eskrita :P el k ara ma preguntu es k kom és k nu la kuntinues escrivint!!! L'últim dia que vas escriure era el dia 4.7.04!!! M'agradaria k kuntinuessis akesta fan fic ja k mas deixat mooool intrugadaaa!! Sta moool b i a+a eskrrius muuul b!!




AvatarSolysg 96 comentaris06/05/2005 a les 17:20
#888Encara no he escrit cap fanfiction

Esta molt be la FF per que no continues?

Vinga va que volem saber el final




Laia Anònim09/06/2005 a les 21:29
#999Encara no he m'he registrat!

a mi m'agrada molt però estic amb l'accra pel que fa a l'abús de dramatisme, es massa sentimental tot i que hi han raons de ser-ho, continua escrivint, que està molt bé




Lily Weasley 27 comentaris06/07/2005 a les 16:07
#1064Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

M'agrada!!!Espero que no triguis a continuar!!!




AvatarGemms 44 comentaris19/09/2005 a les 20:48
#1419Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Esta bé aquest capitol. Però escolta, són més llargues les notes k el capitol!!! XDXD




AvatarGemms 44 comentaris19/09/2005 a les 20:49
#1420Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

A si tmb podries fer els capitols més curts. Esk estic molta estona llegint i ews mol llarg




Avatarmassa_hpifriends.com 134 comentaris21/11/2005 a les 20:49
#1830Tinc 2 fanfictions i un total de 5 capítols

l'història està bé,però què el Harry sigui tant perfecte i adult, això de què el harry tingui tants nous poders (telepatia, animag, magia sense vareta,....)i aquesta mena de "parella Harry-Hermione no m'agrada gaire, per no dir gens, pero a part d'això, segueix, que m'agrada bastant!!!!!!!




Avatarfitag05 144 comentaris28/03/2006 a les 15:20:11
#5473Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

M'encanta la teva fic!!! ^^ me le vai llegir tota ahir al la nit, i no vai tenir temps de cometar!!  ensreiu, des del primer moment k em va enganxar, aki al mig hi ha molt de misteri entre lu d la sala secreta, i quins plans tenen en Harry i els seus amics!! la relació Harry-Hermione, jijiji molt be!! almenys canvia i no es el tipic topic k l'Hermione va amb en Ron.  Eis, aixo d k en Harry te molt de poder hu trobu interessan, ja k ni ell sap fins a on pot arribar...no es fa l'heroi!! sino k s'ha entranat!! jejejeje bona pensada!!    El duel entre Harry i Dumbledore, l'has fet mol xulu, i lu dl fènix!!!

i l'últim capitul no es pas aburrit!! d'ona mes humanitat als personatges i a l'historia!!

conclusions: m'encanta la teva ff!! esperu k la continuis aviat i k continui siguent tan interessan!!!




Avatare.n.bou 16 comentaris12/07/2006 a les 22:25:20
#10975Encara no he escrit cap fanfiction

sta mu b, m'agradat mol, l'ultim capitul tampoc es tan aburrit... Ron-Hermi a la me, visca el Harry-Hermi!




AvatarGetta91 374 comentaris09/08/2006 a les 22:02:44
#11487Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

Per trestas, el superanònim: et diria moltes coses però, al contrari que a tu, m'han ensenyat educació. No només em sembla malament que insultis la gent i el seu treball, sinó que a sobre no dónes la cara, què pocavergonya que podem arribar a ser les persones a vegades. I si no t'agrada, te'n vas a un altre lloc i si no m'entens en català, et busques un diccionari, que t'anirà molt bé conèixer paraules que no siguin "subnormal" i "jilipollas". Per idiota que et sembli, aquí la gent es comporta, i com tornis a insultar: aire, que vol dir vent.